Una vida corrent
L'àvia li havia estat ensenyant un nou joc però ell es moria de ganes d'ensenyar-li el què havia après aquell matí. Ho feu un parell de cops a la cuina i era molt divertit veure com tot sortia volant. Li havien ensenyat que quan estava amb els avis ell no havia de volar. Fer volar coses tampoc estava malament. Però l'àvia Bunny s'acabà molestant una mica i el renyà. No li agradava que l'àvia Bunny es molestés. Feia una cara molt rara i a ell li agradava la seva cara de sempre.
No acabava d'entendre perquè el pare semblava orgullós d'ell quan volava o quan feia volar coses i en canvi la resta no. De mica en mica, anava descobrint que s'havia de comportar diferent segons amb qui estigués. Abans que el pare tornés, tot era més o menys igual. Ara tot era diferent... més divertit.
Tenia ganes que arribés l'hora de sopar i poder parlar amb ell amb el seu idioma secret. Però ni el pare ni la mare baixaven. Estaven a casa. Ho sabia. Des de la cuina podia notar la cosa que havia après a controlar avui. El ki, li digué son pare que es deia. Els seus estaven junts, pujant i baixant de forma rítmica i, de tant en tant, baixant del tot. A l'estona tornaven a fer jocs amb aquelles coses. Es començà a emprenyar una mica amb els seus pares. Estarien jugant sense ell? No ho havia fet prou bé aquell matí a l'habitació de jugar del pare, a la cambra? Per això preferia jugar amb la mare en comptes d'amb ell?
Arribà l'hora de sopar i tampoc vingueren. Era molt estrany. La mare sempre tenia ganes d'estar amb ell aquella hora. Després sempre jugaven una estona i li explicava un conte fins que li venia la son. L'àvia i l'avi també li donaren menjar i jugaren amb ell, però no era el mateix. Trobava a faltar la mare. Més sabent que era tan a prop. Quan vinguessin intentaria veure que havia fet malament perquè preferissin jugar sense ell. A més, el seu joc semblava més divertit, com quan veié al seu pare i els seus amics jugant dins de la caixa de dibuixos, la tele. A més de jugar amb els ki també se sentien crits des de la cuina. Segur que s'ho estaven passant molt bé allà a dalt i ell aquí, amb els avis, que feien moltes coses divertides però no sabien jugar amb els ki i no volien que ell ho fes tampoc.
L'endemà els esperava impacient. L'havia vingut a buscar l'àvia a la seva habitació per donar-li el desdejuni. Avui tampoc li donava a menjar la mare? Preguntà per ella i els avis li digueren que estava molt cansada i que avui estaria amb ells. Ell els hi digué que no estava cansada, que ell notava que estava jugant amb el pare. S'enfadà i llençà totes les farinetes per terra. Els avis decidiren donar-li fruita sencera, com feia el pare. Bé, almenys amb això havia sortit guanyat. La fruita sencera estava més bona que les farinetes. Es tornaren a sentir crits. Però només de la mare i els avis apujaren el volum de la tele.
Quan ja havia passat una bona estona, aparegueren. Almenys no es perdria l'estona de jugar amb el pare, no?
Continuarà...