Una vida corrent
Hauria desitjat quedar-se tot el matí deglutint entre les seves cames. Gaudint del plaer d'observar com es veia obligava a retorçar-se de pur èxtasi. Enterament a la seva mercè. D'emborratxar-se d'aquell sabor i de l'aroma que tant l'havia embogit les anteriors nits. Mai pensà veure's en aquell estat de desesperació per prolongar el que hauria d'haver estat una distracció passatgera.
Havia estat amb espècies que eren reconegudes per expel·lir potents afrodisíacs que esclavitzaven a les seves parelles sexuals. Que utilitzaven aquest sistema per a protegir-se dels seus enemics i depredadors. Amb ell no havia funcionat mai. Els saiyajin havien estat únicament receptius, en aquest sentit, a la seva pròpia espècie des de feia incomptables generacions. Quan trobaven a la seva femella saiyajin es tornaven monògams, sempre que aquesta els correspongués. Això també explicava el seu extremat racisme.
Quan hagué de quedar-se en aquest planeta, esperant augmentar el seu poder per a poder enfrontar-se de nou a Freezer i venjar-se, havia estat com viure entre mascotes. Algunes semblaven persones, però per a ell havien estat com a mascotes disfressades. Abans, en descobrir que Kakaroto s'havia reproduït amb una femella del planeta i que convivia amb ella, li vigueren nàusees. Una cosa era jugar amb la teva mascota, una altra, molt diferent, reproduir-te i viure amb ella.
Si el seu pare aixequés el cap, segurament es moriria una altra vegada del disgust. L'única cosa que havia solucionat aquest mur de prejudicis era el fet que els híbrids demostraren ser superiors. Això era una millora de l'espècie i els saiyajin sempre havien perseguit la superació. Existien llegendes que en temps pretèrits s'havien barrejat amb éssers d'altres planetes, i fins i tot que Vegetasei, en realitat, havia estat espoliat dels seus habitants originals, després d'un èxode espacial... Això era el que li havia explicat Nappa. Però s'havia deixat de creuar perquè el resultat eren descendents d'inferiors capacitats.
I aquí estava ell, aviciat amb una insignificant femella que no tenia força de combat alguna. Repetint una altra nit sencera i ja esperant per la següent- Dona, on podem trobar més d'aquestes fundes? -Ella el mirà com un peix fora de l'aigua, pregant que el retornin al seu mitjà. Acaricià suaument les estries del seu ventre. Ella no tenia cicatrius de batalles, com era habitual en qualsevol saiyajin. Però aquelles marques també li parlaven d'una altra gesta de la qual també no era estrany que morissin. La meitat, no sobrevivien al primer part. D'aquí la importància de trobar una companya forta. Si en la seva monogàmia perdien a la seva parella, s'acabava el sexe per a tota la vida. No com que fora una tortura, simplement deixaven de necessitar-ho i això també era un problema per a les dinasties reals. Per això, tenir més d'un hereu garantia, gairebé sempre, la successió. Però segurament, a Tarble hauria de fer anys que degueren donar-li caça i l'haurien mort altres mercenaris dels Cooler. Somrigué, cada vegada que acariciava una de les seves estries la dona s'estremia de cap a peus. Era graciós com una cosa tan fútil podia causar-li aquesta reacció.
- Vegeta, deixa'm respirar. Oh, déu! -Es tapà la cara amb les mans-. Segur que els meus pares han escoltat això -Un rubor diferent tornà a cobrir-la del tot.
- Això de les fundes? Ho dubto -Va fer broma ell-. Tampoc he cridat tant com tu -Agregà rient, aconseguint que la dona es tapés, encara més, amb el coixí.
- Mai t'han dit que ets un malparit? -murmurà sota el coixí.
- Sí, moltes vegades. Però això ja ho sabies. No? -Acabà rebent amb el plumífer escut, cosa que li féu riure encara més. La dona se'l quedà mirant incrèdula per un moment i després tornà a arremetre repetides vegades amb l'objecte.
- Fooooora! Vés-te'n d'aquí! Com t'atreveixes a riure't així de mi? Vés-te'n! Fora del meu llit i de la meva habitació!
- Està bé! Està bé! Ja me'n vaig... -respongué sense deixar de riure i recollint les seves coses del terra mentre ella el perseguia, continuant amb el seu patètic atac, fins a la mateixa entrada. Abans de sortir del tot, sense vestir-se, es girà un moment, esquivant l'última porrada, l'agafà per la cintura amb el seu braç lliure, per a fer-li un ràpid petó en els llavis i deixar-la anar després-. Pensa en les fundes -Sense esperar resposta tornà a les seves pròpies estances.
Continuarà...