Una vida corrent
No s'ho podia creure. Semblava que tothom estigués confabulat en contra seva. Tots pretenent que s'emboliqués amb en Vegeta. Podria haver-ho entès de qualsevol que no la conegués però dels seus propis pares... Des de petita havia estat desitjant trobar al seu príncep blau. Però no a un príncep. Ella havia volgut trobar a la seva parella ideal. Una persona que l'estimés, que la comprengués, que l'acompanyés, que fos capaç de donar-li alhora, tendresa i passió, espai i complicitat. Li era impossible imaginar-se a Vegeta en aquest paper.
Sí, ell era un ésser extraordinari però mai podria oferir-li tot allò, ni tan sols la meitat. Per a començar, no era humà. Ella sabia molt bé que no podia aspirar a demanar-li algun dia que deixés de ser com era. I segurament, ella, tampoc podria adaptar-se. Entre ells existia un món de diferències, mai més ben dit. Estava convençuda que ell ni tan sols era conscient de tot el que provocava en ella. L'admirava, la intrigava, el desitjava, la seduïa. Però en qualsevol moment tornaria a ignorar-la. Ella ja havia passat per aquest estira-i-arronsa amb en Yamxa, massa anys.
Per fi havia aconseguit superat la seva dependència anterior, no volia caure en una de nova. Ara, Yamxa era com un port franc. Aquest al que pots anar quan ho necessitis sense témer haver de pagar per això després. Ja no li dolia si el veia amb altres noies en qualsevol revista. S'alegrava per ell. A vegades, ella també en sortia beneficiada de les noves experiències que aquest adquiria. De fet havia millorat bastant com a amant en els últims temps. No era com que ell hagués estat mal amant en el passat. Calia reconèixer que el noi era lliurat quan s'ho proposava i ho passava molt bé amb ell. Però sabia que ja no corria perill de tornar a perdre el cap per ell.
Així que aquell mateix matí li va trucar S'inventaria qualsevol excusa sobre la seva fugida en la seva última trobada i tornarien a estar on ho havien deixat. Tampoc estava disposada que Vegeta la utilitzés com el seu alleujament personal. Segurament repetirien, però no volia que ell ho assumís com cap mena de dret. Ella també tenia la seva dignitat. Hauria de conformar-se a tenir una casa, un treball i un fill, que no era poca cosa per a qualsevol. La forma en què s'havia acomiadat d'ella l'havia espantat. Per un moment s'havia sentit com si fossin una mica més. Era tan fàcil caure en els seus encants quan ell s'ho proposava...
Yamxa va acceptar i la va passar a recollir. Els seus pares es quedaren un xic sorpresos i els hi deixà ben clar que no volia que ningú l'esperés desperta. El sopar fou fantàstic. Es notava que Yamxa s'havia preocupat perquè ningú els molestés i ho agraí. A més estava maquíssim i augurava una molt bona nit, fins que tornà a treure la conversa que tantes vegades havien tingut. Per un moment fins i tot s'ho arribà a replantejar. Tornar amb ell, tenir una família normal. Ell es preocupada de veritat d'ella. Mai l'hauria deixat exposada a un perill si podia evitar-ho. També tenia bona mà amb Trunks...
Però després recordà com cada vegada havia resultat en desastre i, potser, una següent els feia perdre una amistat que apreciava massa. Així que li prometé quedar-se una mica més i, quan a ell es començà a adormir, tornà a la seva casa.
Tot estava tranquil, en silenci. Li havien fet cas i se n'havien anat a dormir. Entrà a l'habitació de Trunks per a fer-li un últim petó de dolços somnis abans d'anar a fer el mateix. En sortir, per un moment, tingué la sensació que algú l'observava però, mirant al seu voltant, comprovà que no hi havia ningú. Es dutxà i anà a dormir pensant en el seu nou projecte amb A18. Era aterridor i excitant alhora.
Continuarà...