Una vida corrent
Tornà a presentar-se a la residència dels Briefs, com havien quedat l'últim cop que parlaren. El mico gran seguia entrenant amb el mico petit. Tota aquella gent encara li semblava tan estranya. Dubtà un moment. El seu germà potser tenia raó i estava a punt d'iniciar una ximpleria. De veritat volia renunciar a allò que era per aquell insignificant humà?
De fet, ell l'acceptava tal com ja era. Així, doncs, perquè no deixava de pensar a fer-ho? Quan estava amb el seu germà era com si pogués veure-ho tot, fer qualsevol cosa. Però un cop fet, no hi veia sentit. Quan estava amb en Krilin la feia recordar coses. Coses que volia visualitzar un cop rere l'altre.
El problema era que sabia que, moltes d'aquelles coses que visualitzava, tenien informació que no podia copsar. Eren com algoritmes incomplets. Tornava a iniciar el procés i sempre es donava una nova excepció. Intentava depurar el seu propi codi intern, inserint-hi punts de ruptura, re-factoritzant, optimitzant variables, auto-comentant aquells algoritmes que li semblaven sospitosos, tornava a reinicialitzar i es trobava una nova excepció. Fins i tot havia tornat diversos cops amb A17 perquè fos ell qui fes la depuració, però no funcionava i fins i tot, amb ell, havia arribat a penjar-se amb excepcions del sistema o trobant-se amb bucles infinits.
Finalment, el seu germà li digué que el millor que podia fer era matar a Krilin. Per a ell era evident que el problema no es trobava dins d'ella. El problema era aquell humà insignificant. D'alguna manera estava interferint amb el seu correcte funcionament. A18 es tornà a penjar en aquell moment, però tingué temps d'inserir un comentari i un punt de ruptura, abans d'aquell algoritme, per si el seu germà insistia amb la mateixa idea.
Efectivament, quan A17 la tornà a recuperar, li tornà a dir. Fins i tot s'oferí a fer-ho ell mateix. Ella pogué ignorar l'excepció i li digué que ho faria ella mateixa. Buscaria l'humà i el mataria perquè deixés d'interferir en el seu funcionament.
El que féu és desactivar el localitzador fraternal intern, per a evitar que A17 la localitzés i d'aquesta manera poder protegir a aquell humà que els havia salvat a tots dos, amb el seu desig al Drac Sheron. Des d'aquell dia no tornà a veure ni a contactar amb el seu germà.
Pensà en Krilin abans d'entrar al laboratori on podia detectar que es trobava la humana. Tot eren excepcions de coses que volia repetir. L'alternativa era existir per existir. El seu germà semblava tenir un propòsit. Ella, no en tenia cap. Però volia repetir aquelles visualitzacions. Volia saber com era la informació completa. Potser quedaria inutilitzada del tot en l'intent. Però, com es diferenciaria aquest fet a la forma com estava existint actualment?
Continuarà...