Una vida corrent

- T'he fet mal? He estat massa brusca? -li preguntà, satisfeta, recuperant del seu propi èxtasi mentre jugava amb el suau i canós bell del seu pit.

- No, mal no... Ha estat una mica incòmode al principi -contestà besant la punta del seu nas-. Ha estat bé, però crec que prefereixo quan ho fas amb els dits... Crec que ja no estic per a aquestes proeses -Rigué abraçant-la.

- Que ximple ets! Encara som joves... però sí, per a mi ha estat una mica estrany. Excitant però estrany. I m'he passat la meitat del temps patint per no fer-te mal -Rigué ella-. Encara que al final crec que li he agafat el punt. Però si tampoc t'ha agradat tant, millor seguim amb el que ens funciona No?

- Sí, pensava que seria més plaent -féu broma colpejant l'arnès que ella encara portava posat-. Però si a tu t'ha agradat, podem repetir alguna vegada... Encara que no de costum! -Aixecà la mà lliure, en un gest de prendre-s'ho amb calma.

- Vaaale. A veure què et sembla? Podem fer un intercanvi... Tu em deixes posar l'arnès de tant en tant i jo et deixo assotar-me de vegades -Li picà l'ullet, trapella-. Després, podem llepar-nos les ferides l'un a l'altre...

- Que, què em sembla? -La tombà sobre la seva esquena, posicionant-se entre les seves cames. El seu membre, que tornava a despertar, topà amb el de silicona-. Que no et mereixo -Rigué atacant el coll de la seva esposa a petons, mentre li feia pessigolles a la cintura.

- Para! Para! Saps que no puc amb les pessigolles -Rigué ella mentre se'l treia del damunt, per a recuperar la seva anterior posició.

- Sí, tens raó -Continuà rient mentre recuperava una altra vegada l'alè-. A més, ja no em recupero com abans, t'estava clavant una blava. Millor descansem. Ha estat un dia molt llarg -li digué mentre tornava a abraçar-la amb afecte.

Ella l'apartà una altra vegada més per a treure's l'arnès i tornà a arraulir-se amb ell- Sí, ha estat un dia molt llarg i estrany. Veritat?

- Sí, no acabo d'entendre a la nostra filla. Vaig pensar que ja ho havia deixat amb en Yamxa... Està amb els dos? -es preguntà gratant-se el bigoti.

- Jo diria que no està amb cap.

- Doncs per a no estar amb cap crida molt... almenys quan està amb Vegeta.

- Jo crec que només s'ho passa bé amb ells. Treballa molt i també passa moltes hores amb Trunks, és normal que vulgui evadir-se de tant en tant. Encara és molt jove. Segurament, si fos un noi ni ens ho plantejaríem.

- Ja, però jo havia començat a creure que li agradava més Vegeta, tu no?

- Sí, també. De fet ho continuo creient. Però ell tampoc sembla que vulgui alguna cosa més ferma amb ella... així que també puc entendre que...

- Què no sembla voler alguna cosa més ferma amb ella? I el cabreig que s'ha agafat quan ha convidat a Yamxa a menjar, què ha estat, reina? -Rigué ell.

- Bé sí, però altres vegades ja es piquen aquests dos -S'encongí ella d'espatlles.

- Sí, sí, és veritat... a vegades se m'oblida que és d'un altre planeta. Però, tant com per deixar-se el menjar? Amb tot el que arriba a endrapar ell?

- Potser, però ens oblidem que fa falta alguna cosa més que el sexe per a fer una parella. Ens hem fixat tant en l'atracció que evidentment senten ells, que no hem tingut en compte el que cadascun d'ells realment necessita. Potser, per a ells ja els hi està bé.

- Reina meva, t'asseguro que la reacció d'ell no és d'un home al qual ja li està bé una situació. I això és igual aquí, que a Raticulín, a Ganímedes o a Alfa Centauri.

- Tu has parlat alguna vegada amb ell, dels seus costums d'aparellament?

- Reina, creia que t'agradava la meva cara!

- I m'agrada.

- I per què vols que me la trenqui, llavors?

- Ai! No sé! Vaig pensar que potser podia sortir la conversa entre vosaltres, conversa entre nois -Es posà en índex sota el nas, emulant el seu bigoti-, com qui no vol la cosa... així podríem saber què és el que falla.

- Sí clar. Demà, mentre ens prenem un cafè, li comento... Per un cert noi, i en el teu planeta natal, com s'aparellen?

- Que ximple ets! -El colpejà en l'espatlla-. Això no, però podries preguntar-li que és el que valoraven en la seva espècie de les parelles o una cosa així, més subtil...

- Continuo creient que vols que em trenqui la cara.

- Jo només vull que la nostra filla sigui feliç. S'ho mereix.

- I jo -La mirà ple d'amor-. T'estimo!

- I jo a tu, rei meu.

Continuarà...