Una vida corrent

El petit acabà de menjar. S'acomiadà d'ells amb la palmada que ell li havia ensenyat en el passat. Encara sort que en això s'assemblava més a ella. L'últim que desitjava era tenir a dos sayajins odiant-lo, encara que un fos mig humà. Li agradava la criatura. Hi havia quelcom noble en ell. Si no fos per la semblança i l'evident poder interior que emanava, li costaria creure que era fill d'aquell assassí mercenari.

Els pares d'ella també se n'anaren, deixant-los sols en les postres- Crec que hauríem de parlar del que va passar l'última vegada -Es decidí a treure el tema. Començava a estar preocupat seriosament per ella.

- Què va passar l'última vegada? No entenc...

- Bulma, si us plau... -Li féu una ganyota esperant que deixés de fingir d'una vegada-, ens coneixem massa i encara que sé que a vegades ho semblo, no sóc idiota.

- Mira, si em comences amb l'estúpida gelosia, millor deixem de veure'ns, d'acord? -li contestà a la defensiva ella.

- A veure... -Tractà de calmar-se. Començava a estar desbordat-, a veure. Mira, ho entenc. M'has dit moltes vegades que això nostre és només com a amics, un rotllo... o com vulguis dir-ho -Ella ni tan sols el mirava-. Però, de debò. Encara que sigui com a amics. Reconeix que no és normal.

- M'estàs jutjant? Tu? Precisament tu? -l'enfrontà.

- No, no, no... -aixecà totes dues mans a la defensiva-, però reconeix-ho. Ja va passar les altres dues vegades, abans...

- Va ser un lapsus! -S'aixecà allunyant-se d'ell sense deixar de mirar-ho- I què em dius de Mindy? O Mandy? O com coi es digui? A tu també et va passar i llavors, sí, que estàvem junts -Posà els seus braços en gerra. Ell agafà aire sense saber com fer-li veure.

- Bulma, almenys sigues franca amb tu mateixa -li digué més calmat. Se sentia esgotat. Havia estat pensant en això des de l'última i desastrosa vegada que estigueren junts-. Estàs enamorada d'ell. Ho entenc. Bé, en realitat no, però, jo que sé. Alguna cosa ha de tenir aquest maleït bastard. El que no entenc és, per què surts amb mi? Per la forma en què ha reaccionat fa una estona, em diràs que no ha tornat a passar res entre vosaltres? Ni una sola vegada? -Ella apartà la mirada mossegant-se les ungles-. Bulma, si us plau, et creus que no et vaig veure plorar l'última vegada? Parla amb mi -Ella negà amb el cap i començà a veure com se li ennuvolaven els ulls-. Si us plau. Quan et dic que et vull no és només pel sexe. Em preocupes Saps? Puc acceptar que no em vulguis com a parella, però deixa'm ser el teu amic i tractar d'ajudar-te. Parla amb mi -S'aixecà per a acostar-se tranquil·lament, fins a estar enfront d'ella, col·locant-li la mà en l'espatlla. Ella continuà desviant la seva cara, tractant d'ocultar les llàgrimes que havien començat a escapar-. Bulma -Murmurà girant la seva cara per a mirar-la de front.

Tenia els ulls enrogits i les llàgrimes s'havien transformat en petits rierols que brollaven lliurement, però ella semblava no poder parlar, més que no voler. Finalment aixecà la mirada per a trobar la seva i acabà derrocant-se als seus braços, mentre començava a sanglotar sense control- Ho sento. Ho sento molt. Perdona'm Yamxa. Jo, jo no sé què em passa. No sé què fer -Continuà plorant durant uns minuts mentre la bressolava tractant d'ajudar-la a calmar-se. Li dolia que aquestes llàgrimes fossin per aquell mal nascut, però més li dolia veure-la sofrir, i ja havia comès l'error de jutjar-la una vegada, quan ell era el que més motius tenia per a callar. Passés el que passés, ella era la seva amiga. Havien passat massa coses junts.

- Doncs explica'm. És evident que sigui el que sigui, t'està fent mal.

- No, ell, mai m'ha fet mal -El defensà, com sempre. Ja no li estranyava- No és això. És tot el contrari -Ara el que no entenia res era ell. Tot el contrari? Vegeta li feia bé?-. Tu tens raó. M'he enamorat d'ell com una estúpida.

- No ets cap estúpida. No ho diguis això -Li acaricià el cap mentre a ell se li esguerrava l'ànima.

- Sí, sí que ho sóc -protestà ella sense deixar de plorar-. Tu tenies raó. Amb la d'homes que hi ha pel món. M'he hagut d'enamorar d'un bastard insensible que segurament no em considera més que com a una bona rebolcada -Reconegué a la fi. La imatge d'ell mateix tallant-se les venes, amb un cartell al coll i la paraula imbècil, se li aparegué a la ment-. Però, no sé què fer per a treure-me'l del cap. Ho he intentat i no puc -Sanglotà al seu pit-. Hi ha... hi ha parts d'ell, que només mostra de tant en tant, que em fan pensar...

- Què? -"Jo haig de ser masoquista", pensà per a si mateix.

- Hauries de veure'l amb en Trunks. Mai m'hauria imaginat que pogués ser així.

- Com? -No sabia si allò era bo o dolent.

- A la seva manera és molt bon pare, saps? Trunks, no sembla el mateix. L'admira i gaudeix passant temps amb ell. Ell pot donar-li coses que jo no. Que cap de nosaltres podria -Començava a calmar-se i s'eixugà les seves pròpies llàgrimes amb el canell-. Sabies que entre ells parlen el seu propi idioma? -li explicà rient. Prengué aire, més tranquil·la i li somrigué amargament-. I ell, no és només un mercenari que només pensi a matar-se a cops com tots es creuen -Ell féu una ganyota burleta d'incredulitat... A veure, una cosa era que ella el trobés atractiu, més atractiu que ell, segurament per aquesta estúpida cicatriu que li creuava la cara. Però que li intentés convèncer que Vegeta no era un obsés dels combats... això ja era massa-. No et burlis. Saps que ha estat treballant amb nosaltres en el laboratori? Amb ell puc parlar de temes fascinants i gràcies a ell també he après moltes coses -"Clar, no com amb mi, que sóc mig idiota", pensà-. I té sentit de l'humor -Somrigué somiadora sense voler. Sí, clar, ara Vegeta resultava ser l'ànima de totes les festes-. I... -Desvià la mirada, com si preferís no acabar la frase.

- I? -"Ja que hem arribat fins aquí, si fa falta, remata'm", tornà a pensar per a si.

- I Com puc lluitar contra el que em fa sentir? No vull que em faci mal en aquest aspecte, però no sé què fer. I sí, et dec una disculpa... o més d'una. Potser no he estat massa honesta amb tu, ni justa... Suposo que t'he estat utilitzant per a intentar treure-me'l del cap... però ja veus -S'encongí finalment d'espatlles, tornant a mirar-lo amb tristesa.

- Sí, ja veig -Ella s'havia separat d'ell i es mantenia recolzada en la nevera-. Has parlat amb ell i t'ha dit el mateix que em dius tu a mi, no? -li mig recriminà encreuant-se de braços.

- Bé, en realitat, d'això no hem parlat. Suposo que m'aterra i intueixo el seu rebuig. Ho sento Yamxa. No sé què dir-te. No em semblava just parlar d'això amb tu.

- Potser el que no és just és que ens continuem veient i tenint sexe, no creus? -Li digué sense rancúnia encara que destrossat per dins.

- Sí, suposo que no ho és. Potser el millor és que ens deixem de veure. Encara que et trobaré molt a faltar.

- Sí, jo... jo també a tu -Es miraren sabent que aquesta vegada, definitivament no hi havia marxa enrere. Tornaren a abraçar-se com a comiat. No tornarien a veure's fins passat un any.

Continuarà...