Una vida corrent

Decidí emportar-se al marrec a una muntanya deshabitada. Havia aconseguit ensenyar-li com crear petites boles d'energia. Aprenia de pressa. Era llest. Li recordava a la seva mare quan havien parlat d'algun tema que ella desconeixia. Sempre se'l quedava mirant amb aquells ulls immensos. Uns ulls que igual que els del seu fill, semblaven veure més enllà. Semblaven veure quelcom que ni ell mateix veia en qualsevol mirall. Després es concentrava, assimilant la nova informació, calculant com treure'n profit, com portar-la més enllà. El seu fill feia igual. I com més treballava amb ell, més superava les seves expectatives.

Ara li ensenyaria com controlar les boles d'energia amb la ment, a través de la canalització pel seu propi cos. Així que, si destrossaven alguna cosa, no passaria res. Ni haurien de buscar un altre lloc per viure fins a la reconstrucció.

De vegades, encara confonia alguns conceptes. No deixava de ser una criatura. Però se'n sortia força bé. Primer practicaren la seva punteria, amb quelcom fàcil i proper. Començarien amb uns quants arbres. Al principi només aconseguí encertar després de força intents, fins que li donà a un. La bola no era gaire potent i tot just només li féu una cremada. Després, anà augmentant l'energia fins que aconseguí trencar el primer arbre. Haurien de repetir altres dies. Li havia passat el temps volant i ja era l'hora de tornar i deixar el petit amb la seva àvia.

Feia tres setmanes que no havia tornat a veure al pallasso, ni vingué a buscar-la ni ella havia tornat més amb la seva olor. No sabia que havia passat però fos el que fos, se n'alegrava. Podia respirar millor sense aquella pudor. Arribà a la conclusió que el que li molestava era l'olor de l'altre home. Sense olor, s'acabava el problema i havia tornat a participar en els projectes del Dr. Briefs, tot i que no s'havien tornat a quedar a soles amb la dona. Havien de treballar en tres projectes i hi participaven tots tres.

El primer era amb el qual havia començat a treballar amb el Dr. Briefs per primer cop. El segon era el relacionat amb la tecnologia alienígena del Dr. Gero. Aquest últim s'havia subdividit amb el projecte amb A18. Així que, encara que en l'últim no tenia gens d'interès en la seva finalitat sí que el tenia en el seu procés. Havia arribat una mica tard i havien començat sense ell.

- Els tests de proves que he dissenyat detecten els principals punts de conflicte -li explicava la dona a la llauna amb potes-. Però aquest sistema, que és el que tu mateixa em vas suggerir, no serveix de gaire. Es tornen a generar nous conflictes. És com si els circuits que et va implantar el Dr. Gero fossin... com explicar-ho... com bords! -trobà la paraula-. Però mira, vine. Vull que vegis unes proves que hem estat fent amb l'altre projecte amb la tecnologia del Dr. Gero.

- Què se suposa que haig de veure? -Se la mirava desconfiada l'androide. No li agradava quan feia això. Si s'ho proposava, podria destrossar-la en un tres i no res. Aquella mirada l'havia vist quan estigué lluitant contra ella. Així que augmentà lleugerament el seu ki com advertència. El Dr. i la filla no s'adonarien però ell sabia que la llauna aquella sí-. Tranquil, home-mico -li confirmà sense ni tan sols girar-se a veure'l. La dona i el seu pare no s'havien adonat de la seva arribada i es giraren sorpresos. No contestà res, només s'hi aproximà-. Això ja m'ho vas ensenyar quan et vaig venir a veure el primer cop -continuà parlant amb la dona que també es tornà a centrar en allò que li volia explicar.

- Doncs com ja sabràs, A16 era molt diferent de tu i el teu germà. És, fascinant! -S'emocionava amb les coses més estranyes. L'androide li tornà a fer una mala mirada-. Vull dir, vosaltres també sou molt especials, però A16 és una contradicció en si mateix. És una màquina ideada amb finalitats destructives i, alhora, té la capacitat regeneradora impressionant! -Dins del contenidor que li estava mostrant a A18, amb un microcircuit d'A16 posà una rèplica d'un dels d'A18. En pocs segons els dos s'atragueren. El circuit A16 es connectà amb el d'A18 i començà a fer noves derivacions, fins que al final era impossible distingir on començava un i on l'altre, però cap dels dos semblava haver absorbit a l'altre-. I ara t'ensenyaré el més sorprenent.

Agafà la nova placa i la connectà amb un hub d'un dels ordinadors secundaris. Immediatament s'inicià un sistema nou. Era senzill i només demanava dues coses: paraula i definició. Bulma introduí diverses paraules amb les seves definicions sense dir res. El sistema creà un nou programa i en aquest se li demanava transcripció de les paraules que havia introduït i, a més, anava construint noves preguntes amb aquestes paraules, com si s'estigués retroalimentant de coneixement.

Bulma començà a pronunciar cada una de les paraules que li anava mostrant en pantalla fins que, en un parell de minuts, el programa començà a parlar sol i a fer oralment les preguntes, tornant a demanar més informació cada vegada. Finalment Bulma avortà el programa i separà el circuit.

- Ja, però jo no vull ser una font de coneixement -replicà aquell trasto-. De què em serveix això?

- Aquest circuit contenia en memòria un algoritme lingüístic. Però els vostres sistemes són molt més complexos que això. El llenguatge és una mínima part d'allò què podeu fer. Crec que hem de trobar l'algoritme que utilitzeu per llegir les intencions dels vostres adversaris. Crec que és el més semblant que podeu tenir a allò què t'interessa. Em podries ajudar? -li preguntà a l'Androide.

- Crec que sí -Contestà la màquina.

- Pensa que no necessito tot, necessito només la interfície i la classe mare. La resta podria interferir amb restriccions de seguretat que hagués amagat el Dr. Gero.

- Aleshores trigaré, perquè ho haig de depurar més. Què faràs després?

- Primer faré una prova similar a la que acabem de fer i comprovarem com funciona. Si es reconfigura de la forma que espero, el problema serà com tornar-t'ho a implantar. Però anem pas a pas.

Ell estava convençut que allò seria un desastre però preferí no dir res. Si la llauna acabava inutilitzada, hi hauria un problema menys pel món.

Continuarà...