Una vida corrent

Des de la seva conversa amb Yamxa, havia decidit centrar-se per complet en els projectes. Amb més raó ara que ell semblava evitar treballar amb ells. Realment, el seu pare no mentia. Necessitaven tota l'ajuda possible i ell havia triat el pitjor moment per a perdre el seu interès. Clar que si Trunks necessitava més atenció del seu pare, tampoc s'anava a interposar.

Amb tot, havien avançat bastant. Les correccions de Vegeta els havien donat bastant d'avantatge amb el projecte de la nova flota interestel·lar de petit format. Però els altres dos projectes, molt més personals, tant pel seu pare com per a ella, s'estaven demorant en la seva absència.

Krilin també li havia trucat, afegint més pressió. Estava preocupat per l'A18, però ella tampoc podia revelar res del projecte i molt menys dels seus riscos. No era només que A18 pogués deixar de funcionar. Podia ser pitjor. Podia funcionar i esborrar del tot el poc que conservava de la persona que una vegada fou.

Això, no li ho havia arribat a explicar. Tenia un pla B, en aquest cas, però no estava gens segura que fos del grat de l'androide. Pensà que aquesta mateixa androide assumia el risc de deixar d'existir. Ella es plantejà que dur a terme el pla B, seria com haver contractat un royalty pels seus serveis.

Sorprenentment, Vegeta tornà al laboratori una setmana i mitja més tard. Per sort el seu pare no tornà a deixar-los sols, pal·liant qualsevol temptació. Encara que sí que estava més interrogador de l'habitual amb l'àlien. La sorprenia amb els temes dels quals li preguntava al guerrer. Més d'una vegada temé que aquest s'ho prengués malament. Però descobrí que ells dos havien creat com una espècie d'estranya companyonia. Ell solia respondre bastant bé a la curiositat del seu pare.

Els parlà sobre alguna de les mitologies de la seva espècie, sobre llegendes de les quals tampoc estava segur respecte a quant tenien de cert i, fins i tot, en una ocasió, el seu pare aconseguí que els parlés de la seva pròpia mare. Se li feia estrany imaginar-ho com a fill, perquè moltes de les descripcions, encara que fossin bastant fredes i objectives, mostraven, per les accions de la dona, que realment, especialment per part d'ella, existia una espècie de llaç d'afecte, gairebé humà.

Vegeta s'obstinava a dir que era lleialtat a la sang però mai utilitzava paraules com a afecte, dolor, dol, ressentiment. I malgrat això, ella les sentia en cadascuna de les accions que els descrivia del seu temps sota Freezer, envers la seva mare.

Quan Goku es casà amb la Txitxi estava convençuda que no era per afecte. Ell mateix digué que ho féu perquè pensà que es tractava d'una cosa relacionada amb el menjar. Goku realment, tampoc havia manifestat obertament tenir aquest tipus de sentiments. Sempre es motivava per la lleialtat que els tenia als seus amics. I quan sabé que en realitat no era humà, cregué entendre-ho tot. Però ara començava a replantejar-s'ho de nou.

Txitxi tornà a quedar-se embarassada durant els combats. Potser sí que sentís alguna cosa per Txitxi que ell interpretava com a lleialtat. I en aquest cas, no seria possible que Vegeta també fos capaç de sentir una cosa semblant? Però d'altra banda, quina persona prefereix romandre mort a estar amb aquells als quals se suposa que més s'estima? O als quals els té lleialtat? Goku no era precisament el millor exemple de company. Mai entendria a Txitxi.

- I el teu pare tenia més esposes? -Quan escoltà al seu pare cregué que s'havia tornat boig-. Bé, suposant que estiguessin casats o alguna cosa semblant al que fem nosaltres. Teníeu equivalents a això?

- No. Hi ha... Hi havia un ritual d'unió -es corregí-. Però no era una cosa pública. El ritual només es realitza... realitzava, entre la parella. Només una vegada a la vida -Ella recuperà la respiració que havia contingut.

- Però, llavors... Com sabien qui estava unit a qui? -insistí el seu pare, mentre li passava un altre joc de proves. Vegeta les testejava amb minúscules boles d'energia- Portaven alguna cosa semblant als nostres anells, braçalets o tatuatges?

Vegeta se'l quedà mirant més seriós de l'habitual. Aquell moment li semblà una eternitat. Començà a témer per la vida del seu pare. Ell tornà a emetre noves microboles d'energia i cregué que no li contestaria- No ho recordo.

El seu pare deixà el tema i tornà a centrar-se del tot en el treball. Però ella tingué la sensació que Vegeta els estava mentint. Però, per què? No havia tingut cap problema amb les preguntes anteriors.

Les següents setmanes conservaren la rutina que tenien establerta, des que ell exigí entrenar al seu fill i posteriorment comencés a treballar amb ells.

Ella, com sempre, passava la major part del matí amb el petit, jugant i ensenyant-lo a casa, fins que li tocava entrenar amb el seu pare i a començar el seu treball de laboratori a ella.

Es dinava en família i a la tarda Vegeta tornava a entrenar amb el seu fill. Ella i el seu pare treballaven en un altre projecte on ell no participava, fins que ell deixava el petit amb la seva àvia. Llavors, treballaven els tres en els altres projectes fins a l'hora de sopar i ella tornava a passar la resta del temps amb el petit.

Li donava el sopar i el banyava. Ell li explicava, a la seva manera, les coses que anava aprenent cada dia amb el seu pare i els jocs amb la seva àvia. Després ella li explicava un conte o li cantava fins que el petit s'adormia als seus braços. Els seus pares només l'havien substituït les poques vegades que havia estat amb en Yamxa o amb en Vegeta, en les anteriors setmanes.

Aquesta mateixa nit, després que Trunks es quedés adormit i ella l'abrigallés, se'l trobà al passadís. Li féu l'efecte que l'havia estat esperant. Però quan ella li retornà una interrogativa mirada, ell es donà la volta i entrà a la seva habitació sense dir-li res. Què dimonis havia estat allò?

Després de començar les proves amb A18, tornà a passar, ocasionalment, durant diverses setmanes. En una d'elles, ella li preguntà si passava o volia alguna cosa, evitant donar la sensació de voler seduir-lo. Ell no l'havia tornat a buscar i ella ho preferia així. No respongué a la seva pregunta tampoc.

D'altra banda, ella mateixa estava desenvolupant una relació de confiança amb A18. Cada vegada li costava més veure-la només com una màquina i tenia la impressió que començava a comprendre-la millor. La por d'errar en el projecte es féu major. A18 no era com qualsevol altre artefacte que ella dissenyés i hi havia molt més en joc. La felicitat del seu amic, l'ús positiu d'una nova tecnologia i una nova i estranya amistat.

Continuarà...