Una vida corrent

- Hola, torno a ser jo!

- Krilin ja t'he dit vint vegades que no et puc dir res -li contestà desesperada per telèfon-. A18 pot prendre les seves pròpies decisions i només la concerneixen a ella. Voleu deixar d'intentar decidir per nosaltres d'una punyetera vegada?

- Bulma, però escolta'm. Se m'ha ocorregut una cosa que... -Bulma s'agafà el pont del nas, ja bastant farta-. No sé què vol A18 però...

- Mira! Per una vegada algun de vosaltres l'encerta. Aquest és el problema. No saps què és el que vol ella. Només penseu en el que voleu que vulguem nosaltres -li cridà. Les últimes setmanes havia estat parlant bastant amb A18 i havien arribat a la conclusió que el seu problema eren els homes. Tots. En general. Fossin humans, alienígenes o androides com el Dr. Gero o A17. S'adonà que s'havien passat la vida fent el que ells deien que havien de fer o lluitant per poder fer el que elles realment volien fer, sense que les manifassegessin.

Bulma s'adonà que aquesta era una de les raons per les quals també acabà per deixar de voler estar amb Yamxa. Sempre sobreprotegint-la, com si fos una nina de porcellana. Sempre tractant que ella veiés les coses a la seva manera. I què passava amb el que ella volia? A qui li importava? I tot amb l'excusa de la preocupació, de l'amor, de l'amistat.

-... però Bulma. Escolta'm, si us plau -li suplicà-. Sigui el que sigui el que vulgui A18 no vull impedir-li-ho. Però cada vegada que un procés no funciona es posa més rara...

- Krilin, A18 és per definició rara. Accepta-ho d'una vegada o deixa-la en pau! -A18 també li havia explicat la seva pròpia anàlisi sobre Krilin i això li havia obert els ulls respecte a les seves pròpies relacions. Ara no podia evitar sentir-se identificada amb l'androide i encara que apreciés molt al seu amic, no podia evitar defensar-la-. Si vols a algú, l'has d'acceptar com és. Si vols prendre les decisions per ella, en realitat no l'estimes.

- Però si jo només volia suggerir que...

- Que la deixis en pau! Si no, al final, l'única cosa que aconseguiràs és que s'allunyi de tu del tot. És que de veritat, ja no sé com t'ho haig d'explicar! -Els seus pares havien deixat de menjar i fins i tot Trunks semblava espantat de l'enuig que portava la seva mare. Vegeta semblava l'únic que continuava menjant aliè a la discussió.

- Però Sheron -insistí Krilín-. Sigui el que sigui que vulgui A18, Sheron potser podria...

- No, no pot -confessà finalment Bulma-. No pot -S'entristí per la seva nova amiga i pel seu amic també, encara que l'enutgés aquest constant paternalisme.

- No pot? Com que no pot? -s'estranyà el seu amic.

- Perquè ja és un desig que es va intentar demanar i et va dir que no podia -El seu amic, a vegades era bastant curtet. De debò no s'havia imaginat què era el que volia l'androide?

- Es va demanar? Quan?

- Ho vas demanar tu, tros de suro! -Tornà a cabrejar-se amb ell.

- Jo?... Llavors, ella vol...

- Sí, i ara probablement, si ho aconseguim, acabi odiant-me per no mantenir la meva paraula... -es lamentà.

Continuarà...