Una vida corrent
- Benvinguda! T'estava esperant -la saludà amb el seu somriure de sempre.
- Goku? Però, quan has tornat?
- No he tornat.
- Però si estaves mort... -digué encara confusa.
- I així és. Què és l'últim que recordes?
- Jo anava a portar a Trunks a comprar-li roba, perquè no para de créixer. Vaig anar a agafar-lo en braços i llavors... -Ella es quedà pensant. Començà a entendre-. No! No!... No! No! NO!... NO PUC ESTAR MORTA!
- Em temo que sí. Sabia que això podia passar, encara que no esperava que en el teu cas fos tan aviat. Però suposo que Vegeta és més exigent en l'entrenament de Trunks del que jo ho era amb Son Gohan... -Rigué gratant-se el cap.
- Què vols dir amb què sabies que això podia passar? I on estem? No veig als guerrers amb els quals se suposa que hauries d'estar entrenant -l'interrogà molesta. Semblava que no fos capaç de prendre's mai res seriosament i això l'exasperava.
- Oh!, no som allà, estem al Paradís però, quan vaig notar que venies, vaig demanar una excedència per a poder-te rebre i, bé, intentar ajudar-te en el que pugui -Tornà a somriure-li sense fer cas de la seva empipada.
- Però per què dius que sabies que podia passar? -insistí.
- Bé, a nosaltres ens va passar el mateix amb Son Gohan. Nosaltres, els saiyajins, podem ensenyar-los a controlar el seu poder però no podem ensenyar-los a controlar les seves emocions perquè és una cosa que escapa a la nostra manera de ser. Però això ho vaig comprendre quan vaig descobrir que no era d'aquest planeta i vaig conèixer als altres saiyajins.
- Però, però Txitxi està viva... Com?
- Amb les boles de drac.
- Però no em vas dir res.
-Vaig ser capaç de trobar-les sol i ressuscitar a Txitxi i decidirem que no pagava la pena explicar-ho. Va ser un accident i no volíem que penséssiu que hi havia quelcom dolent en Son Gohan.
- Llavors m'estàs dient que la culpa, de què Trunks m'hagi mort, és meva, perquè, és mig humà? I No et passà pel cap advertir-me per a, no sé, potser intentar una altra manera d'educar-lo? -acabà cridant-li. En aquell moment si hagués pogut l'hauria apallissat ella mateixa. A vegades entenia perfectament a Vegeta en aquest aspecte.
- Ho sento. Tampoc crec que haguessis pogut fer molt. Trunks aprendrà d'aquesta experiència...
- Sí? A quin preu? A costa de perdre a la seva mare! -continuà cridant-li amb els braços en gerra-. I ara. Què se suposa que haig de fer? Ja està? Això ha estat la meva vida? -Volia plorar de ràbia però no podia. En el Paradís les llàgrimes ja no existien.
- Tranquil·la, estic segur que Vegeta buscarà...
- Vegeta? Et creus que li importo gens ni mica? S'ha acabat! Em quedaré morta! Amb tot el que em queda per fer! I tot per culpa d'un parell d'imbècils vinguts d'un altre planeta!
- Bulma, tranquil·litza't.
- Tranquil·litza't tu! Però què estic dient? Si ets la persona més tranquil·la que conec! L'univers sencer podria anar-se'n a la merda i tu seguiries amb el teu estúpid somriure!
- Bulma, això no és cert i ho saps -Semblava genuïnament dolgut-. Però no s'aconsegueix res per cridar o enfadar-se més. Només ens queda esperar i confiar en aquells que ens aprecien. Dius que a Vegeta no li importes però no és l'única persona en el món que pot buscar les boles. I per descomptat, saps que tenim altres amics als quals els importes i també estan els teus pares.
- Així i tot. Fa només tres mesos que vàrem demanar els desitjos... Com a mínim seran nou mesos més d'espera -Rigué amarga-. I jo sense voler quedar-me embarassada... Això serà pitjor... suposant que algú em vulgui ressuscitar.
- Ho faran Bulma. Confia.
Ella el mirà gens convençuda. Què anava a fer allà durant nou fotuts mesos? S'anava a perdre un munt de temps amb Trunks i segurament, quan tornés, ni es recordaria d'ella. Si és que tornava.
Continuarà...