Una vida corrent
Quan tornà a la corporació per a la següent sessió de reestructuració, percebé una cosa estranya. Entrà al laboratori i només trobà al científic i a l'home mico treballant en l'altre projecte paral·lel... almenys ho feia l'home mico. El Dr. semblava mig anat.
- On està Bulma? -preguntà en veure que ningú li parava atenció. Per fi, l'home mico reaccionà, deixant aparcada la prova que estava realitzant.
- Ella no és aquí -Se la quedà mirant com si l'analitzés, cosa que no aprecià positivament-. Trigarà algun temps a tornar. El Dr. Briefs i jo continuarem amb el teu projecte -El veié dirigir-se a l'habitació on es guardaven els components que s'utilitzaven amb ella.
- La vull a ella. No penso deixar que em posis la mà damunt, mico -El desafià.
- Creia que volies recuperar la teva humanitat, no que buscaves baralla -Es mofà ell augmentant el seu ki, demostrant-li que ell no hi tindria cap impediment, si això era el que volia.
- Vull a Bulma. Ella sap el que desitjo.
- Bulma està morta -intervingué a la fi el Dr. Briefs -. Està morta i fins d'aquí a uns mesos no podria ajudar-te. Així que, per la memòria de la meva filla, t'ho demano. Si vols que continuem ajudant-te, ho farem. Bulma ho documentava tot i podem continuar. Si no vols, hauràs d'esperar que es tornin a activar les boles de drac. En aquest cas, agrairé si, arribat el moment, ens ajudes amb això. Així tots tindrem el que volem. Tu podràs continuar el teu procés amb ella i jo recuperaré a la meva filla. Però no vull més enderrocs ni baralles en aquesta casa -Mai s'havia posat tan seriós. Era com si fos una altra persona-. I això també va per tu noi!
L'home mico tornà a baixar el seu ki i esperà encreuat de braços a què ella donés el seu veredicte. No era una possibilitat que hagués contemplat i en aquest moment es sentí perduda, com altres vegades, però també sentí quelcom més, tristesa. El seu sistema ho reconeixia com a tristesa i li resultà desconcertant, com si en qualsevol moment s'anés a donar una excepció o s'anés a penjar. Però, a diferència d'altres vegades, no va passar. El projecte amb Bulma havia començat a donar els seus fruits just ara. I just ara, havia desaparegut.
Calculà probabilitats i prengué una decisió- Esperaré. Quan arribi el moment us ajudaré a trobar aquestes boles. Truqueu-me on Krilin -El Dr. assentí, conforme i agraït, i l'home mico retornà al seu anterior projecte. Ella sortí volant cap al que havia començat a considerar la seva nova llar.
Ella calculava que no deixava de ser un risc continuar sense Bulma. Si alguna cosa fallava, podia deixar de funcionar. Si esperava a recuperar a Bulma i alguna cosa fallava, sabia que la humana faria tot el possible per tornar a reinicialitzar-la. Si fallava abans i ells sols no eren capaços de recuperar les boles, no tindria aquesta segona oportunitat. Podia esperar. Era l'opció amb més probabilitats d'èxit.
Continuarà...