Una vida corrent

- Bé Bulma, me n'haig d'anar -s'acomiadà Goku quan la veié més calmada.

- Com que te n'has d'anar? Però si acabes d'arribar! -El tornà a increpar- No deies que m'havies vingut a rebre per a ajudar-me? -No es podia creure les penques del saiyajin. Venir a dir-li tot allò per a tornar a marxar-se immediatament, deixant-la allà sola per mesos.

- Bé sí, però és que no puc estar més temps aquí. Les coses aquí no funcionen igual i ja he perdut massa en venir -Es posà dos dits al front, amb un gest de comiat de l'altra mà i, amb el seu etern somriure, desaparegué.

- La mare que el va parir! Torna aquí Gokuuuuuu! -cridà impotent. Enfront d'ella, camps infinits de flors amb senders absurds que no arribaven a enlloc, anunciaven un futur d'avorriment interminable. Literalment, no es veia cap més ànima. Bulma començà a surar sense rumb, maleint a Vegetasai, a Freezer i a l'univers en general. Tota una vida d'aventures per a acabar així. Era tan injust! Es considerava bona persona però, per això mateix, ser allà, per molt bonic que tot semblés, li resultava una tortura digna del pitjor infern que pogués imaginar.

Surés cap a on surés, tot era igual. Semblava estar en un planeta però la llum no avançava. Tenien una lluna sobre el cap que tampoc es movia. El més diferent eren els arbres. Tota la resta era pura monotonia. Pensà que si l'aconseguien ressuscitar, el primer que faria seria matar a algú, per a assegurar-se no tornar aquell lloc. Vegeta podia ser un bon objectiu. Al cap i a la fi el considerava el principal culpable per haver potenciat el poder del seu fill sense inculcar-li un control bàsic. El tema de les emocions li semblà una excusa barata per a no haver d'assumir les seves responsabilitats. No anava a confiar en la paraula d'algú que preferia seguir mort a tornar amb la seva família. Goku podia dir missa. Quan tornés mataria a Vegeta i s'asseguraria la seva entrada a l'infern. Ja trobaria la manera d'afeblir-lo per a aconseguir-ho. Ningú era invencible. De Freezer també ho cregueren i ara estava criant malves.

Començà a repassar mentalment el que havia après durant tot el temps de convivència amb els saiyajins. Si tinguessin la seva cua... Però potser podria trobar el mitjà de fer que se'ls regenerés i, aleshores, aprofitar aquesta feblesa. Sí, començaria per aquí! Just en aquell instant començà a sentir-se marejada i tingué la sensació de desmaiar-se caient.

Quan tornà a obrir els ulls es trobava tirada a terra, sobre la gespa, davant de casa seva. Veia borrós i tenia la sensació que li havia passat un camió per damunt. Li costava mantenir les parpelles obertes. Escoltà les veus dels seus pares cada vegada més a prop. Després de lluitar per mantenir-se conscient, veié a sa mare i son pare agenollar-se al seu costat, incorporant-la, abraçant-la mentre ploraven, tot i que encara no aconseguia entendre que deien. Entre ells, a la distància, el seu fill al costat de Vegeta, contemplaven, hieràtics, tota l'escena. Ella només volia abraçar a Trunks i cridà el seu nom abans de tornar-se a desmaiar de cansament.

L'olor extremadament atraient de Vegeta la despertà de nou. Es trobava als seus braços, pujant l'escala cap al seu dormitori. Resultava tan surrealista que arribà a la conclusió que tot havia estat un somni i que, en realitat, encara somiava.

- Ummm! Quina bona olor fas! -digué mentre aspirava el coll del saiyajin. Si estava somiant, almenys intentaria gaudir-ho. La resta del somni havia estat un fàstic-. Sempre has fet una olor tan bona... -Un intens i incomprensible desig la impulsà, sense sentit, a mossegar-li l'orella. Ell la retirà lleugerament, sorprès, mirant-la penetrant-. Si somriguessis més series formidablement atractiu. Ho saps? -Intentà corregir-li amb l'índex el gest entre les seves celles, somrient-li amb intenció de contagiar-lo, mentre ell l'entrava a la seva habitació. Decidí que ara que era conscient d'estar somiant seria ella qui dirigiria el curs del somni- Vegeta, fes-me l'amor -li pregà llepant l'herculi coll.

- Bulma, jo no...

- Sí, sí, entesos, ja ho sé. Els saiyajins no feu l'amor -Havia de ser enutjós fins quan era fruit de la seva imaginació-. Doncs llavors, carda'm com un animal -sentencià segrestant la seva boca. Agarrada al seu coll, ell baixà les seves cames per a posar-la dempeus, mentre intentava retirar-se, girant sense èxit, ja que ella aprofità instintivament aquest moviment per a fer-li perdre l'equilibri sobre el seu llit, caient tots dos sobre aquest-. O millor, deixa'm que et cardi jo -Aconseguí mossegar-li l'altra orella i llepar-li l'altre costat del seu coll-. Deixa'm que et reclami com a meu -El desafià, empenyent-ho més contra el matalàs amb totes dues mans, col·locant-se a cavall sobre ell, amb la intenció de cavalcar-lo. L'actitud d'ell li recordava als primers temps quan ella havia flirtejat fent broma i això la divertí. Buscant sota el seu ventre arribar al seu despert entrecuix, agafant-lo amb fermesa i decisió-. Ummm! A mami li agrada -L'acaricià, endurint-lo encara més. Potser no podria venjar-se en la realitat, però almenys als seus somnis li faria pagar totes les vegades que ell l'havia tingut a la seva mercè.

- Bulma, para, no podem...

- Shhhhhh! -El silencià abans de tornar-lo a besar-. Calla ximplet! -Li descordà la bragueta traient el seu membre-. Ara mano jo -Repenjà el seu front amb el d'ell mentre agitava la suau pell i començava a apartar a un costat les calces sota el seu vestit-. I t'ordeno que em facis teva -Sense més avís l'inserí tot el que pogué-. Aaaaah! Siiiiií! Vegetaaaaa! -Començà a agitar-se sobre l'aterrit i immòbil guerrer-. Mou-te amb mi -Augmentà el ritme de les seves envestides-. Carda'm! Carda'm com una bèstia! -Tenia la sensació que havien passat segles des de l'última vegada que estigués amb ell i, a més, ni tan sols era real. No anava a permetre que se li fotés el somni-. Mou-te, collons! -El bufetejà a la cara amb totes les seves forces, impulsant-se amb el cos per a donar més potència a la plantofada.

Aleshores, a la fi, el seu somiat príncep, reaccionà. Prengué la seva cintura amb les seves fortes mans, per mantenir-la a lloc i començà a envestir també, compassant-se amb ella, sense deixar de mirar-la als ulls.

- Ohhh! Siiií! Així! Així! -cridà amb cada arremesa més satisfeta-. Així! Dóna-m'ho tot, Vegeta! Més fort! -S'inclinà cap endarrere totalment alliberada- No paris! Segueix així! Fort! Corre't per a mi! Vegetaaaa!

Ell s'incorporà, sense separar-se'n, per a recuperar la seva boca, agarrant-la pel coll, mossegant-li una orella i després l'altra. Una barreja sorprenent de dolor i plaer recorregué tot el seu cos, sorgint una nova sensació de pertinença-. Vols que em corri dins?

- Sí -Panteixà ella, agitant-se embogida.

- Vols ser solament meva i jo solament teu?

- Siiií! Sí que vull! Collons! -Tornà a cridar esgarrapant la seva esquena, clavant-li, a fons, les seves ungles.

- Llavors no perdis la meva mirada i corre't quan t'ho ordeni -sentencià ell buscant els seus ulls-. No deixis de mirar-me -Veure la intensitat de la seva seriosa mirada la posà encara més calenta del que es creia capaç. Amb el seu membre dins se sentia completa, com si hagués trobat una part d'ella mateixa que hagués estat buscant durant tota la seva vida. Assentí amb el cap, agarrant-lo d'igual manera que ell la tenia a ella, esperant el moment, l'ordre, Aquesta vegada fou ell qui la besà, assetjant-la i reclamant-la amb la seva llengua, capturant els seus gemecs, sense deixar d'empènyer-. Ara! Corre't per a mi Bulma! Corre't amb mi! -Se separà per a recuperar la seva mirada.

L'orgasme fou immediat per a tots dos i d'una magnitud com mai havien experimentat abans, entre ells o amb qualsevol altra persona. Ella podia notar el seu membre agitant-se amb cada ejecció, mentre l'acariciava amb els seus propis espasmes. L'ambient s'impregnà de l'aroma de tots dos i una desconeguda sensació de pau amb l'univers l'envaí. Satisfeta com mai abans, descansà el seu cos sobre el d'ell, abraçant-ho, mentre ell es recolzava al llit per a assossegar-se, corresponent l'abraçada.

- Ara ets meva i jo sóc teu, per sempre, Bulma -murmurà acariciant la seva delicada esquena.

Continuarà...