Una vida corrent
En el moment que li digué, fou conscient que era mentida. Ja l'estimava. Ara, sobrevolant la ciutat cap a la residència Briefs, tal com els prometé, s'adonà que ho començà a fer quan el retrobà. Ell no li demanà res per la seva part i en canvi li oferí tot. En cap moment l'havia intentat canviar en la seva manera de ser.
Sabia que ella li agradava i també que hi anava amb peus de plom per intentar comprendre-la. Ell era un dels pocs bons homes que havia conegut. La majoria eren una colla d'egocèntrics que només es preocupaven per allò que ells volien. Competint per sotmetre a la resta a la seva voluntat. Entre ells no es respectaven, amb les dones encara menys. Ella a més, era considerada gairebé una nina. El mateix Dr. Gero l'havia utilitzat en aquest aspecte.
Quan entrava als llocs sentia les mateixes mirades sobre ella que aquell porc li havia fet durant anys. Ella havia acabat odiant a la majoria i ja no es parava a analitzar possibles alternatives pels motius de les mirades lascives. Si algú gosava dirigir-li la paraula, valia més que sortís corrent si no volia acabar amb tots els ossos trencats o mort. No els hi devia res a aquella colla d'inútils.
Però Krilin era diferent. Se li notava que li agradava, però mai li havia fet cap insinuació fora de lloc. Tenia en compte que era el que ella volia, gairebé sempre. I era bona persona, valent i mai es donava per vençut... Lluitava fins al final, encara que li pogués costar la vida, si podia salvar a la resta. Era el tipus d'home que podria tenir la dona que volgués, si aquesta no era una ximple. En canvi, ell li havia dit que l'estimava a ella. Ella, que no podia oferir-li gairebé res. Uns sentiments que no sabia ni tan sols si eren de veritat o formaven part d'un algoritme. Si eren algoritmes podrien espatllar-se o la podrien intentar hackejar. Com oferir-li això a algú tan especial com ell. No, ell es mereixia molt més.
Havia d'ajudar a ressuscitar a Bulma com més aviat possible. Només si tot tenia èxit i podia estar segura que el que sentia era de debò, el tornaria a buscar, per estar amb ell, si ell encara la volia llavors. Però per això necessitava a un ésser amb sentiments reals, una dona que realment la pogués comprendre i amb coneixements de biotecnologia suficients. Necessitava a Bulma, encara que no li perdonaria mai que l'hagués delatat a Krilin.
En arribar al laboratori es trobà el doctor i l'home mico amb diversos aparells, com el que feren servir l'anterior any, per trobar les boles i conjurar el Drac Sheron. El Dr. s'alegrà de veure-la, mentre l'altre s'acomiadà d'ell i emprengué el vol. El Dr. li explicà com anava l'aparell i el número de les boles que cadascun buscarien. Com que eren tres persones Vegeta en buscaria tres, ella dues i el Dr. les altres dues.
Ja havien detectat dues de molt a prop, i aquestes serien les que aniria a buscar el Dr. Ell li digue el número de les que li tocaven a ella i marxaren a l'acte. El Dr. trigà dos dies per recollir les seves. Ella una setmana. Vegeta, en buscar-ne tres i les més llunyanes, trigà dues setmanes.
Tota la família es reuní al jardí. El nen al costat de l'home mico semblava estranyat i imitava el posat del seu pare. Ella no entendria mai què hi havia vist Bulma en aquell home. La seva àuria negativa era molt potent, fins i tot ella la podia percebre. Havia d'haver exterminat civilitzacions senceres. Ella també havia mort a moltes persones però no havia arribat a erradicar a cap espècie. A més, la majoria de les morts foren programades pel Dr. Gero. Per això no li agradava gens, no se'n refiava. El nen, en canvi, era totalment pur, com la resta de la família. Ella es mantingué a distància de la resta. Era com si s'estigués fora de lloc, però volia assegurar-se que la dona tornava.
El Dr. Briefs conjurà el dragó al jardí de casa. En aparèixer, aquesta vegada, els digué que només els concediria un desig, ja que tot just havia passat un any d'ençà que l'havien conjurat i encara no tenia prou energia per oferir-ne més.
El Dr. Briefs demanà la resurrecció de la seva filla sense pensar-s'ho dues vegades. Al Jardí, estirada a terra, com si hagués caigut d'esquena, aparegué la dona inconscient. Però el seu ki era evident. L'havien recuperada, se'n podia anar tranquil·la. Més endavant ja tornaria a tractar amb ella.
Continuarà...