Una vida corrent
Després de morir la seva filla petita la casa semblava molt més trista. Ella, tot i el seu fort caràcter, sempre tractava de prendre's tot amb humor. S'havien acostumat a tornar-la a tenir per la casa aquests últims anys. Els preocupava que quelcom sortís malament i no poguessin recuperar-la. Ell s'havia inventat una excusa per explicar la seva absència en els actes que normalment l'acompanyava o en reunions d'empresa. Ningú s'estranyà perquè tothom s'havia acostumat al fet que desaparegués durant mesos. Sempre hi havia hagut brames de tota mena. La més comuna, que era una drogoaddicta, com la seva altra germana, i que ambdues estaven en clíniques de rehabilitació, com tants altres fills de papà.
Els seus estranys amics eren considerats punks, quinquis o pronazis, per les pintes que sempre portaven; uns amb els cabells tots tesos, els altres pelats o plens de cicatrius i sempre involucrats amb baralles i altercats. No eren pocs els que censuraven l'educació dels Briefs cap a les seves filles. Així que durant aquells mesos d'espera decidiren aïllar-se dels mitjans de comunicació i suspendre la majoria d'actes, ja en tenien prou amb la seva absència per a suportar més bajanades.
El Dr. tampoc tenia esma per conflictes. El pare del seu nét era un home força tranquil a casa, però quan tornà A18 per la seva sessió i es posaren a desafiar-se ho tallà de socarrell. Un altre dels trets que li agradaven de l'àlien era que, en aquest sentit, sempre li havia demostrat respecte. Era un consol tenir-lo amb ells en aquells moments. El petit el necessitava a falta de la seva mare. I ell no va eludir aquesta responsabilitat.
S'adonà que el noi tornà a entrenar de forma exagerada i molts cops va patir que no s'excedís. D'altra banda, això li feia pensar que, encara que aquell noi no ho reconegués, també la trobava a faltar i era la seva manera d'evadir-se. La seva dona pensava el mateix i tractà d'ajudar-lo tant com pogué amb el tracte al petit. Ella deixà de fingir ser una bleda i tornà a comportar-se de forma natural a casa. Això també l'ajudava a ella mateixa a portar l'absència de la seva petita. Comportar-se com una ximpleta només era divertit quan ella també hi era per poder riure juntes. Aquella casa semblava molt més gran sense ella. I tornà a treballar al laboratori.
Patia molt pel petit. El què havia passat canvià totalment la visió que n'havien tingut fins aleshores. El seu nét era excepcional però també perillós. Les emocions humanes eren molt potents i s'adonà que el seu pare no havia estat preparat per això tampoc. No li era natural preocupar-se d'aquest aspecte ni tampoc haguera sabut. Ella també hi passava moltes estones a soles amb el petit però no podia substituir la seva mare.
Bulma havia estat gairebé tot el seu món fins que el pare del petit decidí quedar-se amb ells. I això es començava a notar. Trunks havia comprès que la seva mare havia desaparegut i que ell hi havia tingut quelcom a veure. Amb ells s'havia tornat més callat. Només s'atrevia a atabalar al seu pare. Bunny suposà que era perquè sabia que a ell no li podria fer mal per accident. Tenia por que quan tornés la seva filla el petit no s'atrevís a interactuar amb ella. Si era així, seria un cop molt fort per la seva filla. Aquells mesos s'enfocà en intentar fer-li comprendre les seves emocions al petit i també al pare. L'educació de Trunks hauria de ser un treball d'equip, pel bé de tots.
Dues setmanes després d'activar-se les boles, amb l'última bola recuperada per Vegeta, demanaren el desig. Sortiren desesperats cap a la seva filla tot just que tornà a aparèixer al mateix punt on morí, ja sense runes. Se la veia atordida i no pogueren contenir les llàgrimes de felicitat mentre l'abraçaren entre els dos. La nena només aconseguí cridar el nom del seu fill abans de desmaiar-se. Vegeta, aparegué al seu cantó, amb el nen agafat de la mà, que se la mirava atemorit.
- Quan et ressusciten pot resultar esgotador -els hi digué-. Necessitarà descansar un temps, però estarà bé -Els Srs. Briefs agraïren profundament aquelles paraules, que els deixaren més tranquils. Tot havia anat bé. El noi s'oferí a portar-la a l'habitació d'ella i se l'emportà agafada en braços, tal com ja féu a la seva mort. El petit preferí quedar-se amb ells. Ells estaven impacients per tornar a parlar amb ella però era evident que haurien d'esperar.
Com que no sabien quant de temps li caldria però s'imaginaven que voldria veure el seu fill, decidiren prendre's el dia lliure, passant-lo tranquil·lament a la planta baixa de la casa fins que ella es despertés. El Dr. començà a preparar algunes pel·lícules i jocs per distreure al seu nét i la seva dona se n'anà a fer crispetes. Quan aquestes començaren a esclatar, també ho feren els apassionats crits de la parella... Potser no era tan bona idea quedar-se a la casa per esperar.
Continuarà...