Una vida corrent
El treball de laboratori la deixava baldada últimament. Es devia haver quedat dormida just abans d'anar a buscar a Trunks per anar a comprar-li roba. La seva mare s'hi havia ofert a portar-lo ella. Li digué que no. Ella creia en l'equilibri i no pensava deixar que el treball prengués més importància que el seu fill. Feia massa temps que no el portava ella. Mirà el rellotge i veié que ja eren les dotze del migdia. Genial! Ara ho hauria de deixar per l'endemà...
Aquella becaina l'havia deixat més baldada. Quin somni més estrany! Potser el seu subconscient li estava tractant de dir alguna cosa? Segurament, l'estava enfrontant a una por que no volia reconèixer. El seu fill era mig extraterrestre i això no ho podia canviar. Ella havia llegit molts llibres de pedagogia mentre estava embarassada. Però si per qualsevol pare ja era difícil amb el primer fill... Havia començat a tenir els seus dubtes en comprovar la complicitat entre pare i fill, que augmentava a cada dia. No era gelosia. Ella era la primera que volia que el seu fill pogués gaudir del seu pare. Era preocupació perquè els trets saiyajins no se sobreposessin massa als humans.
Amb Vegeta podia parlar de qualsevol tema del laboratori o de combats, però entrar en termes més personals era complicat. Havia de fer-li entendre que aquest no era el seu planeta, però sí que era el del seu fill, la seva gent, amb la que hauria de conviure i amb la que hauria de construir el seu futur, algun dia. Encara que a ell no li agradessin tots els temes d'emotivitat i sentimentalisme, aquests serien fonamentals pel seu fill i no els podia ignorar.
Es tornà a dutxar. La calor era insuportable. Potser tenia febre. Baixà cap a la cuina i trobà a sa mare preparant ja el dinar.
- Hola mama! On és Trunks? -preguntà mentre regirava un calaix buscant el termòmetre.
- Oh! Està entrenant amb el seu pare. Com que no baixaves... -Li somrigué-. Et trobes malament princesa? -preguntà preocupada.
- Umm, no sé, tinc molta calor i mal de cap i quedar-me adormida no m'ha ajudat gens. Em sap greu mama, potser sí que l'hauries d'haver portat tu aquest cop. Suposo que el meu cos m'està avisant que em prengui les coses amb més calma.
La seva mare se li acostà i li tocà el front amb els llavis, fent-li un petó, quelcom que sempre havia fet per prendre-li la temperatura de petita- Sí que estàs una mica calenta.
Es posà el termòmetre, deixà passar un minut i el mirà. Sí que tenia una mica de febre, no massa però suficient per a explicar per què se sentia d'aquella manera.
- Potser hauré de trucar a A18 i demanar-li que ho deixem per un altre dia. Si em poso pitjor, tot es retardarà més.
- Sí, tens raó. Reina, no estaràs embarassada de nou? -li preguntà amb ulls de xai.
- Mama! -La seva mare en aquest aspecte era exasperant. Ni el fet de saber que Trunks havia estat un accident li feia perdre l'esperança de tornar a ser àvia-. És clar que no! He fet servir els preservatius que em vas ensenyar.
- Maamaaaaaaa! -El seu fill se li'n vingué de sobte a sobre sense donar-li temps a reaccionar mentre el seu pare entrava més calmat, mirant-la d'una forma estranya.
Continuarà...