Una vida corrent

En la sobretaula, el seu pare li preguntà a sa filla si recordava alguna cosa del lloc on havia anat mentre havia estat morta.

- Doncs la veritat és que sí, encara que vaig pensar que tot era un somni -contestà, dubitativa-. Encara no tinc clar que ha estat real i què no -Discretament li dedicà una furtiva mirada-. Em va venir a rebre Goku i vaig creure que el que havia ressuscitat era ell -Rigué.

- Kakaroto? No se suposa que estava entrenant en el més enllà? -grunyí.

- Sí, em va dir que havia demanat un permís per a rebre'm -Semblava insegura. De debò? Després de tot el que havien fet i el que li havia dit, ara se sentia insegura amb ell?

- Pallasso!

- Doncs sí, una mica -coincidí amb ell sorprenent-ho, encara que ell no ho deixés veure. Abans l'hauria ignorat o, fins i tot, ofès perquè ell insultés al que ella anomenava el seu millor amic-. Primer em diu que ha vingut a ajudar-me, m'explica la seva història amb Txitxi i Gohan i, després, se'n va? Doncs quina ajuda! Allí, envoltada de flors, sense res a fer.

- La seva història amb la bruixa i la criatura? -Abans de pensar-ho ja havia preguntat. Potser, per això sabia com era el ritual i la dona li havia parat un parany? I ara es feia la innocent? Si era així ho pagaria amb la seva vida Encara que ell hagués de passar-se la resta de la seva en celibat!

- Sí -El mirà estranyada-. Em va explicar que a ells els va passar el mateix amb Gohan i que van haver de reviure-la també.

- Però si no han vingut pels teus radars per a això... -Intervingué el Dr.

- Em va dir que va aconseguir trobar-les ell mateix. Després vaig pensar que potser el va ajudar Picolo... -afegí pensativa la dona-, al cap i a la fi eren, en part, creació seva i pot ser que ell sí que pugui localitzar-les sense el radar. Amb ell la relació sempre ha estat ambigua. Tots el considerem un amic però tinc els meus dubtes sobre si la consideració és recíproca.

- Vostès de seguida consideren amic a qualsevol -rigué ell. Aquest afany de confraternitzar encara li resultava ridícul.

- Ho dius per tu? -li preguntà ella, seria.

- Per exemple... -continuà amb sorna.

- Sí, tens raó. En realitat tu no deixes de ser com un gra en el cul... -"Doncs no et queixaves tant després de ressuscitar-te... ni les altres vegades", pensà ell.

- Bulma! Si us plau! Estem en la taula i -La tallà sa mare- està Trunks... -digué el nom del nen entre dents i fent una ganyota rara mentre mirava al petit.

- Perdó, mamà, tens raó -Es disculpà penedida i continuà menjant.

- Què més et va explicar aquell inútil? -No s'anava a escapar tan fàcilment. Volia certificar quant sabia ella.

- Em va dir que Trunks aprendria d'això. Que en ser mig humà, vosaltres, els saiyajins, els podíeu ensenyar a controlar la seva força però no les seves emocions, que era el que havia deslligat la seva reacció -Li somrigué, de manera estranya, al mocós, que havia aixecat el cap del plat en escoltar el seu nom.

- Sí, hem treballat una mica en aquest aspecte -atallà sa mare-. La veritat és que crec que ho ha passat malament en la teva absència -agregà buscant la confirmació de la criatura. Aquest mirà seriós, a ambdues, assentint una vegada, sense dir res i continuà amb els seus plats-. Encara que no ens hem atrevit a continuar portant-ho al parc, amb els altres nens...

- Potser hauria de visitar a Txitxi, per a demanar-li que Trunks pogués relacionar-se amb Gohan i el petit Goten. Ara ja ha de caminar -comentà pensativa la dona-. Amb ells no hi ha perill que es danyin... -féu una pausa com si recordés quelcom- massa.

- Oh! Sí! Això seria fantàstic! I també podrien venir a jugar aquí. No creus? -S'emocionà exageradament la Sra. Briefs Quin problema tenia aquella dona amb les criatures? Com podien agradar-li tant? Si no eren més que un destorb que no paraven de molestar. Una cosa era aguantar als propis però, emocionar-se per aguantar els dels altres?... en aquest aspecte seguia igual de boja, des del seu punt de vista.

- Sí, suposo que aquí també els podríem habilitar una zona de jocs... encara tenim terreny lliure No, papà? -El Dr. havia romàs escoltant atentament mentre menjava.

- Sí, sí. A més m'agradaria ensenyar-te un nou projecte en el qual fa temps que pensem la teva mare i jo.

- La mama i tu? Des de quan la mama...?

- Princesa, els fills sempre creieu conèixer per complet als vostres pares però et sorprendries de les coses que desconeixeu... -Rigué l'home mentre es girava, prenent la mà a la seva dona per a fer-li un petó. Puag! Per què no se n'anaven a la seva habitació? Aquests humans tenien una obsessió exhibicionista amb les seves mostres de sentimentalisme. Els saiyajines només farien una cosa així en la intimitat i no es quedarien a la mà. "Si ho fas, fes-ho bé i no et quedis a mig fer", pensà ell.

- I, no et va dir res més? -tornà a la càrrega.

- Qui? -Contestaren els tres. Havien perdut el fil en desviar-se del tema.

- Kakaroto! -grunyí exasperat- Kakaroto. No et va parlar de res més? -La mirà directament per a no deixar dubtes cap a qui es dirigia. Ella girà els ulls, pensativa.

- No, no que jo recordi A què ve aquesta obsessió amb el que m'expliqués o deixés d'explicar en Goku? -Realment no sabia res més. Podia ser que hagués iniciat el ritual de manera espontània i instintiva? I si era així Com era possible sent espècies diferents?

- Per res. Per si havia dit una cosa interessant entre tantes bajanades -Acabà el seu últim plat, s'aixecà per a deixar la pila en l'aigüera i marxà cap al seu entrenament en solitari de les tardes.

Continuarà...