Una vida corrent
La resta del dia se'l passà amb els seus pares i Trunks. Ells l'havien enyorat molt i ella, encara que el temps no transcorregué de la mateixa manera, no volia fer res més. Els seus pares la posaren al dia de les novetats més importants en el món i el seu fill de tots els avenços que fets amb el seu pare.
Després de sopar es dutxà, disposada a llegir-li el conte de cada nit a Trunks però en entrar a l'habitació se'l va trobar llegint amb el seu pare al llit. Es quedà paralitzada a la porta amb sentiments contraposats. L'escena li resultava d'allò més entendridora i surrealista, tenint en compte qui era el pare. Per contra, també se sentí desplaçada d'un moment que sempre havia estat d'ells dos sols. Dubtà entre deixar-los continuar o entrar-hi. Finalment decidí que no es tractava de cap competició i va entrar.
- Què esteu llegint? -demanà asseient-se al costat del llit oposat a Vegeta, al cantó del seu fill -S'ajupí cap endavant per llegir la portada- "Un mag de Terramar"*? Aquest és nou, no? -Els hi preguntà a tots dos.
- Sí, és un regal de l'àvia -contestà il·lusionat el petit.
Vegeta féu el gest d'anar-se a aixecar però ella fou més ràpida, posant lleument la seva mà al braç d'ell- Si us plau, no cal que te'n vagis. No el podríem continuar llegint junts?
- Sí! Pare! Serà més divertit! -Es girà Trunks cap al cantó del seu pare, agafant-lo també perquè no se n'anés. Vegeta se'ls mirà a tots dos i tornà a arrepenjar-se contra la capçalera del llit.
- Per on aneu? -preguntà ella, posant-se còmode, sense arribar a tocar al pare, amb una mà sobre una de les cames del petit.
- Anàvem a començar l'Alliberament de l'ombra -contestà el petit, engrescat per tenir els seus dos pares amb ell.
- I a qui li toca?
- Tu primer mare! -li digué alegre-, la següent mitja pàgina jo i després el pare -Acabà organitzant-los a tots.
Finalment, ell només llegí un paràgraf de la pàgina que li tocava, perquè encara li costava. A més, els hi anava preguntant tot allò que no acabava d'entendre i que, generalment, contestava ella. Així que la lectura de les tres pàgines s'allargà força, tot i que acabà adormit amb la veu del seu pare. Tots dos s'aixecaren i sortiren junts de l'habitació.
- Trunks m'ha explicat, aquesta tarda, que li havies estat llegint tu cada dia. Moltes gràcies! -Sentia la necessitat d'agrair-li encara que fos el seu pare. Si ell hagués estat en Yamxa o qualsevol altre humà no li hauria donat gens d'importància, què menys! Però sabent com era ell i coneixent com havia estat part de la seva vida, s'imaginava que no era una cosa que li fos natural. Que Trunks hagués pogut comptar amb ell i que tot i haver tornat ella, ell se n'hagués oblidat que, en teoria, ja no calia que ho continués fent, la féu sentir un nou respecte cap a ell. Impulsivament, li féu un petó a la galta i li desitjà bona nit, desapareixent a la seva habitació.
Continuarà...
*Un Mag de Terramar - d'Ursula K. Le Guin