Una vida corrent
- Srta. Briefs, benvinguda! Abans de res, ens agradaria agrair-li que així accedit a venir.
- Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me -Somrigué.
- Què ens pot explicar de l'espectacular creixement de Capsule Corp? Les últimes cotitzacions en borsa s'han disparat de forma exponencial. Com s'explica?
- Bé, sí, el meu pare, que segueix sent el director, i jo, encara estem assimilant-ho -Rigué-. La veritat és que darrere hi ha hagut molta feina d'investigació i desenvolupament. Per diferents circumstàncies hem hagut de treballar frenèticament i això ha donat els seus fruits... tot i que superant les nostres expectatives.
- I tant! Alguns fins i tot comencen a parlar de monopoli en el sector dels transports i conservació de mercaderies, ara que la seva competidora directa fa més d'un any que va desaparèixer misteriosament.
- Perdó? Sí que és veritat que actualment la nostra empresa és la que té la quota més grossa de mercat, però no impedim a ningú desenvolupar tecnologies similars. Nosaltres, el meu pare, també va començar des de zero i aleshores el mercat també estava copat per la Patrulla Vermella. Les coses canvien -S'encongí d'espatlles, sense deixar de somriure tot i que se li notava que se sentia incòmoda.
- És clar, és clar... Tampoc em negarà que la captació de nous talents no hi ha tingut res a veure -incidí la periodista.
- No, és clar. Si trobes algú que pot oferir-te el seu talent, perquè desaprofitar-ho?
- Com la misteriosa Srta. A? Tenim fonts que ens han confirmat que abans treballava per la PV -Aquella dona era com un gos de presa decidit a no deixar anar el seu trofeu.
- Certament la Srta. A ha estat una incorporació molt valuosa. I sí, fou part de la PV. Però, com ja he dit, nosaltres vàrem creure en ella i li vàrem millorar les seves condicions. Fou ella la que decidí treballar amb nosaltres. Res li impedia rebutjar la nostra oferta i continuar amb la seva anterior empresa -Es defensà.
- I què ens pot explicar del no menys misteriós Sr. Vegeta? És cert que s'han casat?
- Perdó? No veig què hi té a veure aquesta pregunta, sobre la meva vida privada, amb l'objectiu de l'entrevista...
- Així reconeix que forma part de la seva vida privada?
- Jo no reconec res!
- Però és el pare del seu fill, no? Les similituds dels dos són evidents per qualsevol que els vegi junts -Rigué l'entrevistadora.
- El Sr. Vegeta no hi té res a veure en tot això.
- Però ell també forma part del seu equip, no és així? Vostè mateixa li va agrair la seva col·laboració, al Royal Hall de Capital City, tot just farà un any i mig. Quin ha estat el seu paper pel desenvolupament dels projectes?
- Bé, sí, el Sr. Vegeta forma part del nostre equip de desenvolupadors i certament la seva tasca és cabdal dins dels nostres projectes. Això no li negaré -Es tranquil·litzà una mica.
- És clar. Tot i que no deixa de ser curiós que visqui a casa seva i el seu fill se li assembli tant.
- Bé, s'ha acabat! Me'n vaig! Creia que aquesta era una entrevista per a un programa de divulgació cientificotecnològic però sembla més qualsevol de la premsa rosa.
La seva filla parà la gravació i se'l mirà frustrada- Em sap greu papa. Ja sé que confiaves en mi per donar la millor imatge de l'empresa. Però és que...
-Tranquil·la princesa. Tampoc ens cal per res -Es gratà el bigoti- Quan vaig rebre la invitació vaig pensar que seria una bona idea per explicar millor els nostres últims projectes però tenies tota la raó. La noia s'ha centrat en tot menys en aquests -La tranquil·litzà. Darrere d'ella veié el mig somriure burleta de Vegeta mentre estava fent les seves proves de descodificació genòmica. Es veu que a ell sí que li havia fet gràcia tot allò.
El Dr. Briefs encara no estava segur d'en quin punt es trobava la parella. Des que la seva filla retornà, havien canviat diverses rutines però no semblava que fossin realment una parella. Quelcom estrany passava amb aquells dos. Per sort el seu nét havia sortit guanyant tenint-los més temps amb ell de forma conjunta, abans d'anar a dormir. També havien estat necessàries diverses ampliacions de la finca per acollir a estones als fills de Son Goku.
Al començament la seva filla portà a Trunks a ca la Txitxi però resultà desastrós. Entre els tres nanos estigueren a punt de destruir la casa dels seus amics. Els seus jocs eren massa salvatges per a un entorn natural amb població. Així que durant un mes, finalitzaren el projecte que havia ideat la seva dona i construïren una petita cambra, al costat de l'edifici principal, amb camps de contenció. Era semblant a la cambra de gravetat de Vegeta però la diferència principal era que per dins era més gran que per fora. La seva dona sempre havia estat fan del Dr. Who i se li va acudir aplicar part de la física de les càpsules per crear aquesta expansió interior a gran escala.
També aprofitaren part d'aquest invent per crear contenidors de càrrega dels vehicles interestel·lars amb més capacitat. El resultat abaratia considerablement el transport de grans quantitats de productes si es combinaven les càpsules amb els seus vehicles. Això augmentà exponencialment les seves comandes i de retruc les accions de la Capsule Corp en menys de mig any.
A18 havia començat a treballar amb ells també, alhora que continuava amb les seves sessions privades amb la seva filla. Elles dues treballaven més els aspectes robòtics de l'empresa, creant servidors d'entrega que poguessin treballar en sectors d'alta perillositat. Vegeta, per la seva banda, continuà ajudant-los amb temes de física però el sorprengué demostrant un nou interès en la biotecnologia. A proposta d'ell mateix, començaren a investigar les qualitats del genoma que podien influir en les capacitats observades en els saiyajins en contraposició amb les humanes. Era interessant perquè en cas d'èxit, potser podrien aprofitar la velocitat més gran regenerativa dels saiyajins per millorar els tractaments en humans. I a l'inrevés, ja que era evident que l'encreuament de les dues espècies havien donat espècimens amb més avantatges evolutius.
Continuarà...