Una vida corrent
Era tan frustrant. Aquella entrevista l'havia tret de polleguera. Que fins i tot aquells que no la coneixien l'aparellessin amb ell, ja era l'últim que li faltava. Feia temps que sospesava la possibilitat de demanar-li que s'anés, que tingués la seva pròpia casa. Si no ho feia, era únicament per Trunks. Altres persones tenien fills sense estar juntes. Ella no li anava a impedir mai veure'l i estar amb ell. Però dubtava sobre un dels millors moments del dia, quan estaven els tres junts, abans que Trunks s'adormís. Trunks no havia tornat a voler que cap dels dos faltés. Aquest moment es perdria. Seria molt estrany que ell vingués només per a aquesta estona i per descomptat ella tampoc es veia fent el mateix, si Trunks es quedés a dormir a casa del seu pare.
D'altra banda, estava segura que això no impediria els constants intents de seducció del maleït àlien. Li costava horrors resistir-se malgrat fer tot el possible per no coincidir amb ell tot sol. Si ho feia i l'ocasió era propícia, estava perduda. Havia arribat fins i tot a sentir vergonya de si mateixa per la seva falta de determinació, ja que ell, realment, mai l'havia forçat. Ella era la que acabava cedint, com en aquella ocasió pel seu aniversari, al cap de tres mesos de ressuscitar.
Ell s'havia comportat com un autèntic troglodita, colpejant a Yamxa sense cap raó. El seu amic no tornà. Arruinà tot l'ambient relaxat, amb la resta dels seus amics, que també semblaven convençuts que eren parella. Aquesta nit, il·lusa d'ella, volgué parlar amb ell per a tractar que entengués. L'única manera d'evitar aquests malentesos era que ell es comportés com el que realment eren, dues persones amb un fill en comú i vides independents, que no tenien més compromís entre ells. Com ja li digués en el seu moment, ella no anava a considerar-se la seva parella només per un estúpid ritual, no havent-hi res més per part d'ell.
Ella li tornà a recalcar que no era la seva dona i que ell no tenia cap dret a decidir sobre els seus amics. Que en realitat el gest de Yamcha havia estat completament innocent, però ni encara que no ho hagués estat. Ella només es pertanyia a si mateixa i si volia compartir el seu cos amb un altre, era assumpte d'ella únicament. Com si es volia tirar a un cos sencer de bombers. Ell l'espantà, capturant-la en el passadís, amb totes dues mans a cada costat de la seva cara, i atrapant-la amb el seu cos contra la paret.
- Si tant de sexe vols, jo te'l puc donar -murmurà amenaçadorament a la seva oïda. El pitjor fou que aquella estúpida frase l'excità del tot i començava a adonar-se que ell ho podia notar-. Tu també em desitges, no pots negar-ho, ho puc ensumar -Li confirmà les seves sospites, fregant lleugerament els llavis contra la seva orella.
- No vull sexe -contesto amb veu tremolosa, mentre l'empenyia lleument per a separar-ho d'ella.
- Mentidera -Escoltà com l'aspirava. Els seus llavis baixaren pel seu coll, tot just fregant, encenent-la encara més.
- No menteixo, no vull només sexe -tractà d'explicar-li a l'imbècil. Ell se separà lleugerament per a mirar-la als ulls, com intentant comprendre el que ella li estava dient.
- Fa uns mesos no tenies tantes exigències -Tornà a acostar la seva cara per a besar-la en la boca amb una suavitat que la desarmava. L'havia vist entrenar i barallar-se moltes vegades. Podia ser brutal en el camp de batalla, però quan la intentava seduir era tot el contrari. La feia sentir com el tresor més delicat, gairebé venerada.
- T'odio -"T'estimo", feia mesos que ho sabia, ja abans de morir, però no volia oferir-li alguna cosa que ell no li anava a poder retornar ni apreciar-. No vull això -insistí entre el degoteig de petons pels seus llavis.
- I per què em subjectes? -Rigué lleugerament ell separant-se. Tenia raó. Sense adonar-se, havia envoltat el seu coll amb els seus braços, subjectant-lo contra ella. La veritat era que havia enyorat molt estar amb ell. Notar el tacte de la seva pell, la seva veu en la intimitat, aquesta mirada només per a ella. Potser no era tan dolent deixar-se portar, només una vegada més. L'atragué sense resistència per part d'ell.
- T'odio -"T'estimo", repetí, mentre l'envoltava amb les seves cames i ell la carregava, portant-la a la seva habitació, com un trofeu. El bastard havia tornat a sortir-se amb la seva i no seria l'últim cop.
Continuarà...