Una vida corrent
Encara no l'havia perdonada del tot però, a la seva manera, la considerava la seva única amiga. Igual que Krilin l'havia ajudat. Després d'ell, havia estat la persona que menys l'havia jutjat. Fins i tot l'home mico estava sempre a la defensiva. Els Srs. Briefs també la tractaven bé però amb ells es veia més allunyada per la diferència d'edat. Bulma s'havia convertit gairebé en la seva confident en aquest últim mig any. Ella l'estava ajudant a entendre tot el que havia tornat a sentir i a desactivar totes les trampes que li havia introduït el Dr. Gero. Juntes havien pogut redirigir les reconnexions neuronals a partir del material replicat d'A16.
Aquelles estranyes sensacions que havia començat a experimentar tot just en morir la seva amiga, ara sabia, gràcies a ella, eren emocions i sentiments que havia d'aprendre a identificar. En això havien estat treballant des que ressuscità. De fet el procés tecnològic ja havia conclòs abans de la seva mort. En aquell moment anaven a començar amb l'avaluació dels resultats i a planificar noves correccions, si calia. Finalment no vàrem caldre. No en l'aspecte tecnològic.
En l'aspecte emotiu la tasca estava sent molt més àrdua. Bulma li proposava cada setmana una sèrie d'exercicis sensorials i després, entre les dues, n'avaluaven com els interpretava ella mateixa. S'estava adonant que era força complex, perquè a diferència de les decisions informàtiques, les emocions i sentiments humans eren, sovint, contradictoris i no per això menys encertats. El què més li estava costant era com se sentia cap a Krillin.
- Penses tornar a parlar amb ell? -li preguntà la científica.
- Tinc ganes de tornar-lo a veure. Crec que el que sento per ell és més que agraïment. Però pel que he anat comprenent durant aquests mesos, potser ell ja no sent el que creia. O potser ara ja no li agradi com sóc. O...
- O potser podries parar de buscar excuses i anar-lo a veure i sortir de dubtes -l'interrompé la seva amiga-. Vinga! Portes ja més de dos mesos estant-ne segura del que sents per ell. No perds res de parlar-ho amb ell.
- I si ja no sent el mateix? I si ha trobat a algú altre?
- En aquest cas, si no prens la iniciativa, et condemnes a viure amb el dubte i, sincerament, crec que serà molt pitjor -Li somrigué-. Però una cosa sí que et puc dir, en tot cas, ets la noia que més temps li ha agradat al meu amic. M'estranyaria si estigués amb una altra. Vinga! Ets una gran lluitadora! No pots deixar que la por als teus sentiments et paralitzi!
Ella es quedà pensant i arribà a la conclusió que Bulma tenia raó. Però aleshores pensa en el que l'altra li havia explicat sobre ella mateixa- I tu? -li preguntà referint-se a l'home mico-. Em dius això però no veig que facis el què em recomanes.
- Què? No és el mateix!
- Com que no?
- A veure, per a començar, ja estic cansada de què tothom cregui que som parella. No hi ha res entre nosaltres.
- Però tu l'estimes -Se la mirà de cantó.
- Això no és veritat! No sé d'on t'ho treus!
- Doncs només has estat amb ell des que vas tornar -li digué referint-se al sexe. Quan això passava la seva amiga sempre es comportava d'una forma força graciosa. D'una banda se la veia pletòrica i de l'altra, es passava tot el dia maleint i parlant sola. I ella l'havia arribat a escoltar en una de les discussions que mantenia la científica amb ella mateixa sobre els seus sentiments i la inconveniència d'aquests.
- A18, el sexe no ha d'implicar sentiments necessàriament...
- En el teu cas, en aquest cas, sí.
- No
- Sí, t'he sentit parlant sola.
- Merda!
- I doncs?
- Això no canvia res. Ell no sent res per mi.
- Però vol que siguis la seva dona.
- No vol que sigui la seva dona, ELL, considera que sóc la seva dona... que és molt diferent.
- N'estàs segura? De què no ho vol realment? -Ella també s'havia fixat en les reaccions de l'home mico i tenia en compte que la seva cultura era diferent i la forma en què ella mateixa, abans de la reestructuració, analitzava els sentiments i emocions, i havia arribat a la conclusió que alguna importància, més enllà del sexe, tenia Bulma per a ell. El primer que li va fer pensar era la forma com va reaccionar la primera vegada que va venir a parlar amb la humana i l'amenaçà. Ell va apujar el seu ki just en aquell moment, i estava segura que allò va ser una advertència perquè no gosés a fer mal a Bulma.
- Ho sé, ell mateix m'ho va confirmar quan em va declarar la seva dona.
- Potser ni ell mateix n'és conscient del que realment sent -li va suggerir ella-. Els sentiments poden ser molt traïdors en la lluita i crec que ell això ho pot tenir molt interioritzat. Com una forma d'autoprotecció.
- No crec que Vegeta sigui capaç de tenir aquesta mena de sentiments. Vegeta és incapaç d'estimar.
- Aleshores, m'estàs dient que tampoc s'estima a Trunks? -Per primer cop féu callar a Bulma.
Continuarà...