Una vida corrent

Quan la seva filla li comentà la possibilitat de buscar-li una casa, decidí que parlaria amb ell. El seu home li havia demanat, temps enrere, de no intervenir-hi però cada cop li costava més. Aquell migdia trobà l'ocasió ideal. El seu home i la nena estarien fora tot el dia per una negociació.

- Així doncs, tu i la meva filla, esteu junts o no? -Decidí que el millor amb ell era anar directament a la qüestió. Si s'havien de separar que fos pels motius adients. Ell se la mirà sorprès. Aquella dona sempre el descol·locava.

- Junts?

- Sí, com a parella -insistí ella mentre li posava el menjar-. Tu, què sents per ella? -Aquell era un dels pocs dies que Bunny no se sentia amb prou paciència.

- Els saiyajins no sentim -contestà abans de començar a menjar.

- Ah, no? Doncs a mi m'arribaren veus que li havies demanat a Goku plorant que vengés la vostra raça, matant a Freezer a Namec -li clavà.

- Sra. Briefs -contestà aspre.

- I per la televisió, la teva reacció quan Cèl·lula matà el meu nét del futur, tampoc semblava d'algú sense sentiments.

- Sra. Briefs -repetí més amenaçadorament.

- Aha! Jovenet, a mi no em vinguis amb "Sra. Briefs" -el tallà imitant la seva entonació-. Mai m'he empassat aquesta història dels "no sentiments". Si no en tens, perquè et preocupes d'entrenar al teu fill? Perquè no te'n vas anar després de la mort de Cèl·lula? Perquè vas plantà aquell tanoca del Yamxa al jardí del veí fa uns mesos? -A hores d'ara el saiyajin havia perdut la gana.

- Són coses molt diferents -intentà defensar-se.

- De veritat? Això et dius a tu mateix? -No feia befa, li deia de debò i ell, encara que era evident que estava molest, no aconseguí contestar-li res- T'ho tornaré a preguntar, perquè tot i que em caus molt bé, qui em preocupa és la meva filla. Què sents per ella? Què n'esperes? Què li pots oferir? I si és cert que no sents res, estaries disposat a no veure-la més? -Trunks aixecà el cap del plat, encuriosit. Veure així a la iaia no era quelcom habitual.

- M'està demanant que me'n vagi i no la torni a veure? -Finalment tallà ell la bateria de preguntes, mig empipat.

- No, t'estic demanant si en series capaç de fer-ho -No estava disposada a deixar-se intimidar. Tampoc el creia capaç de fer-li cap mal davant de Trunks. Personalment creia que aquell noi es notava que havia pujat sense una mare que li hagués clavat un parell de clatellots quan tocava, per les coses realment importants. L'havien educat, primer, per creure's que tothom havia d'estar a la seva total disposició perquè algun dia seria el governant del seu poble. I després, es trobà que li arrabassaren tot, absolutament tot i passà a ser, gairebé, un esclau d'una altra espècie. Per a ella era clar que ell intentava compensar constantment aquesta pèrdua amb autoenganys. Potser sí que la seva espècie era una mica despistada amb el tema dels sentiments, en Goku mateix era un cas amb potes, però això de no tenir sentiments... Ha! No s'ho empassava gens ni mica-. Estàs disposat a deixar-la de veure?

Ell se la quedà mirant sense contestar, meditant i ella començà a menjar tranquil·lament el seu propi plat, com si no l'hagués estat interrogant feia un moment. Quan Bunny ja estava a punt d'acabar el seu plat, contestà- No, no vull deixar de veure-la.

Bunny recollí el seu plat sense pressa i un cop deixat al rentaplats, afegí- Doncs ja cal que espavilis, xato, perquè jo no et demanaré que te'n vagis però potser la meva filla sí. Així que val més que t'aclareixis si tens res per oferir-li que la pugui fer canviar d'idea -dit això, deixà, pare i fill, perquè acabessin de menjar sols.

Continuarà...