Una vida corrent
L'endemà de l'incident, ella li va trucar per quedar per dinar fora. Quedaren en un restaurant de la costa. Per sort, el cop no li produí cap lesió que li impedís jugar. Tenia els ossos endurits per les anteriors batalles. Això també era un dels fets que li donava avantatge, respecte a altres jugadors, i augmentava la seva cotització en el mercat esportiu.
Havia passat gairebé un any sense veure-la quan rebé la invitació del seu aniversari. Ell havia continuat la seva tònica de relacions esporàdiques. Encara no trobava cap dona que li fes prou el pes per a establir-se. De fet, ja s'havia començat a mentalitzar com a solter de per vida. Havia passat de tenir pànic a parlar amb les noies, tot i que sempre havia desitjat tenir xicota, a passar a tenir deu anys de relació, amb qui creia que seria la dona de la seva vida. Des de l'últim cop que havien parlat, ja sabia que allò no seria possible. Però una cosa sí que no canviaria mai, la seva amistat. Havien passat massa coses junts, massa anys. Sempre estaria allà per ella, com amic.
La veié arribar amb un dels seus vestits favorits. Per més anys que passessin, ella sempre es veia estupenda. Demanaren mentre es posaven al dia d'altres coses que no havien pogut parlar durant l'aniversari, per l'incident.
- Em sap molt de greu, Yamxa -Es disculpà ella-. Vegeta, de vegades pot ser un autèntic immadur. Tot i que ja li vaig cantar la canya. Què s'ha cregut tractar així als meus amics!
- Bé, ell i jo, no ens hem avingut mai -Rigué ell-. Això de què et matin tampoc ajuda... -intentà relaxar més el moment-. De totes maneres, no cal que et disculpis per ell. Va ser ell que em va empènyer, no pas tu.
- Ja, però tu eres el meu convidat i és la meva casa. No sé de què va! -digué disgustada.
- És igual. Ja sé com és ell. Per cert, com us va? -Esperava que almenys, a ella, la fes feliç-. Trunks se'l veu prou content de tenir al seu pare. Haig de confessar que tenia els meus dubtes, al començament, quan em vas dir que volia entrenar-lo. No sé, em va fer la impressió que comparteixen més que entrenaments, m'equivoco? -Li preguntà abans de començar amb el seu primer plat.
- Sí, amb ell és genial! La veritat és que a mi també m'ha sorprès tots aquests mesos -Semblà com si anés a dir quelcom més i s'hagués frenat en l'últim moment-. Saps que els fills de Son Goku també vénen a jugar a casa amb en Trunks? Crec que ell i Goten seran millors amics! -Somrigué com si recordés algun dels moments dels nanos-. Trunks li ha demanat al seu pare que li ensenyi coses també a Goten, com ho va fer amb ell.
- I s'hi ha avingut? -Això sí que el sorprengué. Una cosa era que entrenés al seu fill i una altra que accedís a fer-ho amb els fills del que, per tants anys, havia considerat el seu Nemesi.
- Doncs, sorprenentment sí. Començo a pensar que Trunks és el seu taló d'Aquiles -Rigué ella feliç.
- Bé, em sembla que no és l'únic -Rigué també ell.
- Què vols dir? -Era evident que no l'entengué.
- Doncs que sembla que tots dos ho sou -contestà sense deixar de menjar-. El seu taló d'Aquiles -clarificà quan s'adonà que ella continuava sense entendre'l.
- Jo? Ah, no! -Rigué nerviosa-. Ell i jo no estem junts. Ens ho passem ve de tant en tant, no et diré que no, però ja saps com és ell.
- Per això mateix ho dic. A tu et va començar a agradar en conviure-hi.
- A no, Yamxa, no comencis ara tu també -li contestà a la defensiva.
- No, no ho dic pas com creus. Ja fa temps que m'he fet a la idea -Rigué tranquil-. Però crec que és evident que t'agrada i també que tu li agrades amb ell -Era l'única explicació que li podia trobar a la seva reacció amb ell.
- Sí, però amb agradar no hi ha prou. Ja vas veure que va passar quan ens va atacar el Dr. Gero... i dubto que hagi canviat gaire.
- Te l'estimes, oi?
- Sí, però això no importa perquè ell a mi no -confessà finalment-, a ell no li importo pas.
- Segur? Per la seva reacció d'ahir, a mi no m'ho va semblar pas que no li importessis. A mi em va semblar més la reacció d'una parella gelosa -Rigué ell, tractant de treure-li ferro a l'assumpte i que no s'ho pregués com un nou atac cap a ella.
- No, t'equivoques. La seva reacció és per un absurd sentit de la propietat, no perquè m'estimi. Ell té la concepció de què jo li haig de pertànyer i això no és així -protestà ella-. En aquest sentit és un egoista i un immadur. Sembla talment un adolescent d'institut fent de macarró i no penso permetre que ho faci. Ja vaig passar per això amb tu abans de trencar i no ho penso tolerar mai més, ni a ell ni a ningú -Es refermà.
- Però, precisament per això t'ho dic. Jo crec que se sent com em sentia jo quan vaig notar que et perdia per ell... i no t'ho estic retraient ara. T'ho dic com amic -Insistí ell-. Com n'estàs tan segura que no t'estima i que el que li passa és que li costa reconèixer-ho?
- Perquè m'ho va dir fa uns mesos. Ell em considera seva però no sent res per mi. Què haig de fer? No creure el què em va dir ell mateix? -li preguntà frustrada.
- Potser hauries de creure amb la seva actitud cap a tu. Com es comporta si passeu temps junts, si en vol passar més, si intenta complaure't i no només per tenir sexe -La imatge mental que li vingué l'incomodà però no li agradava veure-la patir i la coneixia massa. Notava que ella no estava del tot bé en aquest aspecte.
Després d'aquest dinar anaven quedant de tant en tant, com amics i ell cada cop n'estava més convençut que, per molt malament que li caigués aquell malparit, era evident que ella no li era indiferent, encara que ella es negués a veure-ho. Després de les trobades on sortia el tema, sempre arribava a la mateixa conclusió. Bulma s'estimava en Vegeta però tenia por que l'altre li trenqués el cor. En part ho podia entendre. Ell també havia fet aquest camí per ella. La diferència era que quan ell ho féu, ella ja no el corresponia en aquest aspecte. Ell havia estat el primer a creure que aquell desgraciat no tenia sentiments però la seva constància, la permanència i com sempre cedia a coses amb les quals no en tenia obligació, només perquè se les demanava ella, li estaven canviant la seva apreciació del príncep.
Si no n'estigués convençut de què l'altre li trencaria la cara només en veure'l, fins i tot tindria temptacions de parlar amb ell per fer-li entendre com n'estava fent patir a la seva amiga.
Continuarà...