Una vida corrent
Havia estat molt equivocat en la valoració dels habitants d'aquella casa. Mai havia entès d'on treia la valentia la dona fins a aquest dia. L'havia tret de la seva mare, a la qual, la majoria, prenien com a una rossa bleda, quan era tot el contrari. L'única cosa certa en la seva primera impressió era que era rossa natural... Ho sabia per un petit accident durant els primers dies. Tota la resta era un artifici que havia creat ella mateixa per a sortir-se amb la seva.
Cap dels guerrers havia gosat tirar-li en cara el que aquella dona insignificant. Kakaroto degué anar-se'n de la llengua. Havia cregut que ningú més ho sabia i en realitat, segurament, ho havien de saber tots. Les seves llàgrimes per la impotència i el deshonor de no haver pogut venjar a la seva raça. Sentí una ràbia immensa però no contra ella sinó contra el seu congènere, per delatar-lo. Després, quan li tirà en cara això de Trunks, era absurd negar-ho, així que només l'amenaçà, esperant que callés i parés de deixar-lo en evidència davant el seu propi fill.
El següent, fou ser com rebre una tanda d'hòsties sense temps a reaccionar Com podien doldre-li més les paraules que els cops? Va posar la primera excusa que li vingué al cap per a callar-la. De poc serví. La resposta de la dona fou mordaç i, inicialment, s'ho prengué com una amenaça, sense comprendre realment el que pretenia la dona. Fins i tot el seu fill parà de menjar, comprometent-lo i enutjant-lo encara més.
Finalment, ella se centrà en una sola pregunta "Estava disposat a deixar de veure a Bulma?" i es posà a menjar, havent-li robat el seu apetit. Mai s'havia plantejat aquesta possibilitat. El més semblant era l'opció de matar-la. Una cosa que mai havia desitjat fer realment. La Sra. Briefs li havia suggerit que s'enganyava a si mateix respecte als seus sentiments. En aquest moment, es plantejà la possibilitat real i s'adonà que no volia. De fet li passava tot el contrari. El molestava que ella l'evités, que preferís quedar amb els seus amics i no s'hagués plantejat, si més no, fer-ho de la mateixa manera amb ell.
Encara no estava segur si es devia al que la Sra. Briefs li reclamava o si era part del vincle saiyajin que seguia el seu procés natural. Fora com fora, no, no estava disposat a deixar de veure a Bulma. I així li ho confirmà. Quan ella li descobrí les possibles intencions de la seva dona, el va deixar gelat, com ni el mateix Freezer havia aconseguit mai. La dona volia fer-lo fora de casa?
Continuarà...