Una vida corrent
La reunió li havia resultat esgotadora. Malgrat oferir productes únics en el mercat, optimitzats, fiables i que suposaven una reducció de costos dràstica per a les companyies de transport, poques tenien la confiança o valentia suficient per a invertir en viatges intergalàctics.
Capsule Corp volia crear sinergies planetàries en previsió de futurs atacs d'altres espècies extraterrestres. No volien crear el pànic general però, el que havien descobert en les últimes dècades, no deixava dubtes de la necessitat de preparar-se millor. Confiar en la intel·ligència i forces militars era absurd. Arribat el cas, no serien ni el necessàriament intel·ligents, per a evitar conflictes innecessaris, ni, molt menys, prou fortes, per a resistir un atac de forces superiors. Aquesta havia estat la tàctica de la Patrulla Vermella i els resultats eren més que palmaris. Subestimaren la seva pròpia capacitat.
Bulma tenia una altra estratègia. Presentar-se a l'univers com un planeta completament indefens i inofensiu i recaptar, amb el comerç interestel·lar, tota la informació sobre les fortaleses i punts febles de la resta d'espècies. La seva germana Tights, amb els seus viatges i aventures, li havia inspirat la idea. Amb aquestes dades podrien crear nous sistemes de defensa planetària que no precisessin únicament de la força bruta dels guerrers. Tant Goku com Vegeta havien estat derrotats en diverses ocasions, la qual cosa demostrava que no eren infal·libles. I ells eren els millors amb diferència.
El problema era obtenir la col·laboració necessària per a no sobrecarregar a Capsule Corp ni morir d'èxit. D'altra banda, els recursos planetaris eren limitats, això també influïa en la necessitat d'expandir-se a nivell, com a mínim, galàctic. El pla de Bulma no es limitava al seu planeta. Una vegada aconseguits els suports comercials terrícoles necessaris, començaria a negociar amb les altres espècies, especialment, les menys bèl·liques i amb afany de recerca.
Això no significava que pensés desestimar aquelles civilitzacions que podrien ser bons aliats com a guerrers. L'organització de campionats intergalàctics podria ser un al·licient per a captar aliances en aquest aspecte. Però, d'això, s'haurien d'encarregar els seus amics o fins i tot Vegeta, si aconseguia convèncer-ho. De moment, no la preocupava en excés perquè eren plans a llarg termini.
L'os dur de rosegar era el d'aconseguir convèncer sense mostrar els ulteriors motius. Al final del dia, entre el seu pare i ella, a penes havien aconseguit l'acord amb un parell de companyies interessades, de les dotze preeminents del sector de transports comercials de tot el planeta. Evidentment, el següent pas seria buscar suport entre empreses de màrqueting que haguessin demostrat capacitat pluricultural. Crearien una campanya que demostrés l'existència de la viabilitat del comerç entre espècies. Aquella setmana hauria de contactar amb els Namecs. Ells, a més de servir com a exemple d'intercanvi intergalàctic, podrien orientar-la sobre els planetes pacífics amb els quals seria interessant contactar, per a obrir aquest mercat.
Estava realment esgotada psicològicament. Tot just arribà a temps per a l'hora del conte amb Trunks. L'havia enyorat tant. Si finalment se separaven, anaven a resultar-li molt dures les setmanes que es quedés amb el seu pare. No podia deixar de besar-lo després de cada pregunta que ella o el seu pare li contestaven. Per sort, encara estava en aquesta edat on els petons són benvinguts, sense por de semblar massa gran per a rebre'ls. Allò aconseguí recompondre-la i renovà les seves ganes de construir un millor futur per a ell. Seria esgotador però no es rendiria. Només per Trunks ja valien la pena tots aquests dies de sis. Ni tan sols notà la forma estranya en què Vegeta no deixava d'observar-la des que s'havia unit a ells.
Continuarà...