Una vida corrent
Trunks i Goten li resultaren més insuportables que mai. Era bo que tinguessin tanta energia però per una vegada desitjà que haguessin estat completament humans. La dona no arribaria fins a la nit, segurament. Ella explicà, en una reunió en el laboratori, la seva intenció de trobar nous suports amb les principals companyies de transport comercial. No resultà fàcil quadrar agendes. Imaginava que arribar a acords amb elles, encara ho resultaria menys.
La Sra. Briefs li semblà molt definitiva i feia dues setmanes que no tenien sexe amb la dona. Al principi cregué que era per tot aquest tema d'ajustar agendes i tampoc la volgué atabalar més amb els seus avanços. Així que fou menys insistent que en altres setmanes. No per falta de ganes. Com més temps estava amb ella, més hi volia estar. El vincle, o el que fora, no es detenia. Així que la separació no anava a ser una opció. El problema era, tal com la Sra. Briefs va recalcar, com anava a convèncer-la perquè no l'expulsés de la seva vida?
Bulma podia ser molt testarruda i continuava tenint la sensació que moltes vegades no parlaven el mateix idioma. Segurament, molts termes encara els malinterpretava. Els traductors universals, que s'inserien en les tropes d'imperi al seu ingrés, no sempre cobrien el lèxic total de totes les espècies amb les quals s'interactuava. El temps de residència en el planeta li aclarí força confusions. No obstant això, tot el tema dels sentiments continuava escapant a la interpretació que la seva cultura els donava.
Podia dir que l'estimava? No ho sabia. Només sabia que volia estar prop d'ella, l'enyorava quan estava separat d'ella, li agradava escoltar-la, li agradava com pensava, el seu enginy, el seu caràcter i el sexe amb ella era addictiu. Tampoc li havia agradat que ella romangués morta tots aquells mesos, durant els quals es preguntà, més d'una vegada, perquè no reaccionà per a evitar la seva mort. Sempre es responia que la dona no era res per a ell. En aquesta ocasió no hauria revelat cap feblesa, com hagués passat, d'haver-los protegit, contra l'atac del Dr. Gero. Però impedir-ho, aquesta última vegada, també hauria suposat reconèixer que ella tenia algun tipus d'importància per a ell.
A la mort de la seva mare es proposà no tenir mai cap relació que l'afeblís, tal com el seu pare sempre l'havia instruït. A ella la utilitzaren per a forçar-lo a realitzar la seva primera anihilació d'un planeta contra el qual no tenia res en contra. Destruí el planeta sense dubtar-ho. La mataren igualment, precisament, per la qual cosa ella significava per a ell.
Bulma, inevitablement, sempre li recordava a la seva mare. Demostrar que algú podia ser important per a ell, posava a aquest algú en perill. Si no li importava ningú ni reconeixia que això pogués passar, ningú resultaria ferit per la seva causa. Tot i que no ho havia reconegut mai, encara carregava amb la culpa de la mort de la seva mare. No volia carregar amb la culpa de la de ningú més, de ningú que li importés gens ni mica. I al primer que havia de convèncer que no li importava ningú era a ell mateix. Durant anys funcionà, fins i tot va matar a Nappa. Però era inútil lluitar contra això. No podia negar que li importava el seu fill. I sí, davant la possibilitat de romandre allunyat de Bulma, havia de reconèixer, almenys a si mateix, que ella també li importava.
Aquella tarda Trunks s'ho va passar de valent prenent-lo per sorpresa cada dues per tres, mentre Goten, assegut en el sòl, resistint la gravetat de 80 G, no parava de riure i aplaudir els atacs del seu millor amic, contra el despistat pare. En acabar l'entrenament, per a coronar la tarda, es trobà amb el pelat esperant la sortida de la torradora.
- Ei! Vegeta! Què tal? -El saludà com si cregués que eren amics. Com sempre, no es dignà a contestar-li. L'home traspuava felicitat per cadascun dels seus porus. A Vegeta se li regirà l'estómac. Mai arribaria a agradar-li aquella aberració de dona. Odiava que l'hagués derrotat alguna vegada, que semblés compartir tanta complicitat amb Bulma i que realment estigués reconstruïda d'una forma similar a la que, temps enrere, ho fes l'imperi Cooler amb Freezer. Quan Krilín veié sortir a la seva noia el va mirar-. Dones, ens fan semblar uns ximples, però, què faríem sense elles? -Li somrigué gratant-se la calba. Ella arribà a la seva altura i l'agafà de la mà per a partir-. Saluda a Bulma de la meva part, vols? Ens veiem! -S'acomiadà Krilin d'ell, que només els seguí amb la mirada, pel cel, abans d'entrar a la casa. Ell no es veia actuant així. Desitjà que Bulma no esperés això d'ell.
La dona arribà quan ja estaven llegint amb Trunks. Com sempre s'assegué amb ells al llit, petonejant més del normal al mocós. La notava esgotada però a mesura que avançaven en la lectura semblava recompondre's. Ell per contra, començà a tenir una sensació gairebé oblidada. Pànic. Es veia tan segura de si mateixa. Si ho pensava bé, ella no el necessitava per a res. Era capaç de dirigir la seva pròpia vida de manera independent i no dubtava que tampoc li resultaria difícil substituir-lo sexualment. I si realment ell no tenia res a oferir que a ella li pogués interessar?
Continuarà...