Una vida corrent

Després del conte, se'n va anar a dutxar, després prendria alguna cosa i s'aniria a descansar. Amb Vegeta volia parlar amb plenes facultats mentals i, aquell dia, havia resultat massa llarg. No obstant això, tornà a trobar-ho a la cuina, com en altres ocasions, en pantalons de pijama, prenent-se una gerra de suc. El saludà amb el cap, mentre es posava el seu propi got de llet. Tingué la impressió que l'havia estat esperant.

- Què tal ha anat la reunió? -Era estrany que li preguntés pel seu dia i alhora, familiarment agradable-. Heu aconseguit els suports que esperàveu? -Així que sí que estigué escoltant en la reunió del laboratori. Amb ell, era tan difícil saber-ho, amb el seu constant gest d'indiferència...

- No tan bé com haguéssim desitjat -contestà posant-se al seu costat. A ell també l'havia enyorat. S'adonà que la seva sola presència ja la reconfortava. Anava a trobar-lo molt a faltar-. Tan sols hem aconseguit l'acord amb dues companyies.

- Bé, quan les altres vegin que us obriu, voldran unir-se. Realitzar les primeres sempre ha estat el més complicat -li contestà, tornant a beure després.

Ella va riure davant la seva resposta- Entesos. On està Vegeta i que has fet amb ell? Des de quan ets un entès en aliances, Sr. JomhofaigTotTotSolet? -Creia que ell era, sens dubte, el ser més individualista que havia conegut en la seva vida.

- Quan deixaràs de creure que a un príncep només l'eduquen per a pegar cops de puny? Entre les elits també hi havia conflictes i això era una cosa que sempre em repetia ma mare -li explicà de forma totalment casual, com si sempre hi hagués hagut aquella confiança entre ells. Ella se'l quedà mirant sorpresa, mai li havia parlat d'una cosa tan personal. Li havia sentit parlar amb el seu pare, sí..., Bé, més que parlar amb ell, respondre a la seva curiositat. Però amb ella, sempre acabava desviant el tema quan era massa personal.

- Com era ella? -s'atreví a preguntar-li, preparant-se perquè ell donés per acabada la seva conversa.

- Era una lluitadora -"Com no!" pensà ella, "una guerrera", una cosa que ella mai seria-, però també era una gran estratega i li encantava la ciència, especialment la física i la biotecnologia -Allò explicava molt-. Ella m'ensenyà bastants coses que em continuen interessant encara. Tenia molt de caràcter i cabrejava sovint al meu pare -Rigué ell, potser per algun record-. Era baixeta, per a ser de l'elit, però això no l'acoquinava. Com jo, durant la seva infància sofrí desnutrició. La segrestaren poc després que se seleccionessin com a parella, pretenent que el meu pare seleccionés a una altra femella. Foren una parella estranya perquè se seleccionaren en la infantesa. El meu pare aconseguí recuperar-la però havien passat els anys del seu desenvolupament i ja no pogué aconseguir l'altura de la seva mitjana familiar...

Bulma s'acabà el seu got de llet mentre l'escoltava embadalida. No sabia com percebria Vegeta la història entre els seus pares, però a ella li resultà molt més romàntica que Romeo i Julieta, que d'altra banda, sempre l'havia trobat bastant pèssima, com a història d'amor. Morir per a salvar a l'altre té un passi, però morir els dos? Quin parell d'imbècils! Si un dels dos anava a l'infern, estarien fotuts per tota l'eternitat. Per a ella, el veritablement romàntic era tractar de lluitar per estar junts, però en vida... Més encara, després d'haver mort ja una vegada i comprovar l'avorrida que podria arribar a presentar-se l'eternitat.

... i a mi, el desgraciat de Freezer també em va estar racionant l'alimentació durant la resta de la meva infància. Per això, fins a l'imbècil de Kakaroto és més alt que jo -Acabà molest. Mai s'havia adonat que el tema de la seva altura el molestés. Ella la trobava perfecta. Almenys no li desgraciava el clatell quan la besava. A Yamxa més d'una vegada va haver de reclamar-li quan s'emocionava.

- Bé, Krilín és encara més baix i no veig que sigui un problema -tractà d'animar-lo rient-. I tu, almenys, pots levitar i agafar el que està alt. Jo mesuro el mateix que tu i no puc... Això sí que és un problema! Prova d'arribar a la prestatgeria de dalt sense fer trampes.

- Si necessites agafar alguna cosa enlaire, jo sempre puc ajudar-te -li digué, prenent-la per sorpresa per la cintura i asseient-la damunt d'un dels taulells, per a després situar-se entre les seves cames, tal com fes la nit del ball.

- Sr. Vegeta. Està vostè tractant de seduir-me? -No podia parar de riure.

- Potser -Li somrigué ell entre les ombres-. Funciona? -Feien dues setmanes sense sexe i malgrat la seva determinació, també ho trobava a faltar. Potser no seria mala idea un clau de comiat, abans de tractar els temes amb la serietat corresponent. Quan ell es comportava d'aquesta manera, tan juganer, li resultava embriagant i irresistible.

- No sé... crec que em falten dades -Es deixà portar, envoltant-ho amb els seus braços i capturant-ho amb les seves cames, humitejant-se en notar la duresa del seu entrecuix xocant contra ella. Si algú li hagués preguntat, no hauria sabut dir qui havia començat a besar a qui ni quan havien començat a apartar la roba que s'interposava entre ells ni quan es va posar el condó. El que sí que va saber fou l'instant concret en què els seus pares van baixar i Vegeta la carregà, sense sortir-se, per a ocultar-los darrere de l'altra porta de sortida de la cuina.

- Què tal us ha anat a la nena i a tu? -Escoltà a sa mare, mentre Vegeta donava una empenta, lentament, i la besava, per a fer callar possibles gemecs.

- Bé, Bulma ha sortit una mica frustrada. Ella esperava aconseguir més suports, però jo crec que ha anat bastant bé. Havies d'haver-la vist. Ha nascut per a això! -Rigué el Sr. Briefs-. Estic pensant a cedir-li la direcció per cap d'any. Crec que ja va sent hora d'un relleu -Bulma es va tibar en escoltar-lo i notà com Vegeta emetia un gemec en la seva boca. Ella encara no se sentia preparada per a prendre el comandament. Encara que tampoc era el millor moment per a fer-li-ho saber al seu pare, amb Vegeta entre les cames.

- No sé, rei, potser estaria bé esperar que ells dos s'acabessin d'aclarir. No creus? -Vegeta tornà a empènyer, com buscant venjança per la seva anterior contracció. Ella apagà la seva pròpia exhalació, mossegant-ho en el coll i esgarrapant-lo, com a advertiment perquè es calmés una mica, aconseguint l'efecte contrari. L'envestí de nou.

- Puf! Si hem d'esperar que aquest parell s'aclareixin, pot ser que em jubili abans -Bulma li mossegà el llavi en un nou intent de frenar-lo-. Potser tenies raó i hauríem de tornar a provar amb els afrodisíacs que els vam posar la primera vegada -La declaració del Dr. sí que aconseguí aquest efecte, deixant-los a tots dos petrificats i enfilats.

- Ummm! No crec que l'atracció sexual sigui el seu problema, estimat, i tampoc crec que aconseguíssim un altre nét aquesta vegada... -Els escoltaren mentre s'allunyaven i tot tornava a quedar en silenci.

- Va ser cosa seva? - Digueren tots dos, mirant-se garratibats.

Continuarà...