Una vida corrent
Malgrat la sorpresa del descobriment, el desig per romandre unit a ella se sobreposà, sense importar-li com hagués començat tot aquell garbull. La besà intentant mantenir el foc cremant. Ella l'apartà lleugerament- Que potser no et molesta el que acaben de dir? -Semblava molesta amb ells però continuava sense baixar-se del seu agarri.
- Ara mateix, només m'importa estar amb tu -Ella el va mirar rar però no estava disposat que els vells li fessin malbé el moment. La tornà a besar amb major vehemència i, a la fi, el va correspondre sense reserves, reprenent el vaivé acrobàtic que havien interromput, fins a arribar a l'orgasme escalonat. Subjectant la lànguida dona amb un braç, mantenint-la en peus, es llevà el preservatiu amb l'altra, per a tirar-lo a una paperera propera.
Bulma s'havia quedat mig endormiscada després de l'esforç i la carregà, com ja el fes el dia de la seva resurrecció, el dia que completaren el ritual, recordà. Aquesta vegada se l'emportà a la seva pròpia habitació. Desitjava passar tot el temps que pogués amb ella, si després havia d'abandonar aquell lloc, que així fos. Podia ser que per a ella, ell hagués de deixar de formar part de la seva vida però, per a ell, ella sempre formaria part de la seva.
Es passà gran part de la nit pensant en què podria oferir-li, com li reclamés la Sra. Briefs. Per més que ho pensés, no se li ocorria absolutament res que pogués oferir o dir per a conservar-la. Segurament ella esperava o necessitava que ell es comportés com el seu estúpid ex o el cap pelat. Però això seria fingir i tampoc creia que fos el que ella desitgés. Només estava segur que Bulma i Trunks eren l'única cosa realment bona i pura que li havia passat en tota la seva vida. Restà observant la seva perfecta imperfecció fins a quedar-se adormit, abraçant-la.
Un parell d'hores més tard notà com es despertava i s'intentava aixecar- No te'n vagis, queda't la resta de la nit -demanà per primera vegada.
Continuarà...
