Una vida corrent
- No puc continuar així -Sabia que passaria una altra meravellosa nit entre els seus braços per a despertar, l'endemà, a la indiferent realitat. Si continuava així, interioritzaria tant aquests moments de fictícia compenetració que quan, amb una nova amenaça, ell mostrés els seus autèntics colors, ella moriria en vida i mai més se sentiria capaç de tornar a estimar a ningú més. Si ell no podia oferir-li aquesta correspondència, el millor era acabar amb el que fora que tinguessin.
- No estic parlant de continuar amb el sexe -Tornà a sorprendre-la ell. El seu cor s'accelerà, com ja ho fes en la cuina, quan ell li respongués que només li importava estar amb ella. Allò podia interpretar-se de tantes formes, era tan temptador deixar-se portar i somiar que ell es referia a tots els aspectes, no sols del moment sexual. Ho havia fet, s'havia deixat portar i havia imaginat, per un temps, que ell l'estimava. Per això era tan perillós continuar. Però ara li estava demanant que es quedés. Per la seva companyia? Mai li ho havia demanat. Tampoc havia estat necessari. Amb ell sempre es quedava fins a l'hora de despertar a Trunks.
En la semifoscor tractà de llegir el seu rostre, tènuement visible per una indiscreta llum exterior. Estava seriós però sense el seu etern gest d'enuig. Pogué intuir que ell també semblava tractar de llegir-la.
- Vegeta..., Jo... Per què? -"Tu no m'estimes. Per què em fas això?" pensà ella a punt de plorar-. No... -La veu se li ofegà pel nus de la gola i la rebel llàgrima aconseguí escapar. Boquejà, tractant de pronunciar. Fou inútil. Li faltava l'aire. Els seus batecs li retrunyien en les oïdes.
- Només vull estar amb tu una mica més -Notà com acariciava la seva galta, atraient els seus fronts mentre tornava a atreure-la cap a ell amb l'altre braç, sota la seva cintura-. Sé que no puc oferir-te el que necessites. Mai podria ser com els teus amics -Ella desitjà poder-li dir que ella no volia això però les seves cordes seguien sense respondre. Respongué al seu gest, sense separar els seus fronts, temptejant, maldestre i tremolosa, per a trobar el seu rostre. Ell va respondre amb una altra carícia del seu polze, eixugant part de les llàgrimes que encara fluïen-. Jo no sé estimar -Aturà, com buscant les paraules-. Només sé que no vull estar lluny de tu o de Trunks -Quan creia que no se li podia accelerar més el cor, el sentí gairebé esclatar i va haver de separar-se per a tornar-lo a mirar. No, no s'estava burlant d'ella-. No puc oferir-te res. No em queda res. Tan sols puc prometre't que, quan sigui a la meva mà, no tornaré a permetre que res posi en perill les vostres vides i que no em tornaré a anar-me'n, si tu no em fas fora.
Només un bleix aconseguí escapar de la seva tenaç gola, a diferència de les seves llàgrimes, que, ara, fluïen amb total llibertat. Reforçant l'agarri de la seva cara, Bulma només aconseguí assentir amb el cap, per a acabar besant-lo, ja sense contenció-. No importa, jo estimaré pels dos.
Continuarà...