Una vida corrent

No entenia res. La dona havia canviat d'idea? Continuava plorant perquè l'anava a fer fora o perquè no? L'hauria tornat a enganyar la Sra. Briefs? Per què dimonis eren tan complicats els humans? Bulma havia assentit amb el cap, com si estigués d'acord amb el que ell li prometia, però encara que el besava i l'acariciava, com si tingués intenció de tornar a tenir sexe, no deixava de plorar. Era molt desconcertant. Si totes les femelles humanes eren així de complicades, potser això explicaria per què Kakaroto preferia restar mort.

- Per què continues plorant? -Amb les seves carícies l'havia posat una altra vegada erecte, però no se sentia còmode. Després de despertar-se amb un cadàver estripat, aquesta era la seva experiència sexual més estranya. Esperava que Bulma no volgués fer-ho en aquestes condicions. Així que l'apartà per a intentar entendre alguna cosa-. La teva mare em va dir que pensaves expulsar-me de la casa Plores perquè vols que me'n vagi o perquè vols que em quedi? No entenc.

- La meva mare et va dir això? Quan?

- Al migdia.

- Per això m'estaves esperant a la cuina i m'has seduït? Per a convèncer-me que no ho fes? -Ella s'incorporà a l'instant, en el llit, separant-se d'ell-. M'has dit tot això només per a quedar-te? -Començava a semblar enutjada i força més atractiva que amb els ulls plorosos. Ell s'incorporà també.

- En part -De sobte la tornava a tenir damunt, a cavall, colpejant-ho amb totes les seves ganes.

- Maleït porc, farsant! Com has pogut caure tan baix? -Per descomptat, no li feia mal, però començà a preocupar-se per ella, així que, d'un gir, invertí les posicions, col·locant-la sota ell i capturant els seus canells-. Deixa'm anar, animal! -Començà a colpejar-ho amb les cames que encara estaven lliures. Entesos, ara sí que anava a ser un problema contenir-se i no prendre-la en aquest mateix moment- Gairebé arribo a creure que t'importava una mica. Fins i tot anava a ajudar-te a buscar casa a prop, perquè fos més fàcil amb Trunks, si em confirmaves que no era així. Però que m'hagis tractat d'enganyar, mentint-me, això no t'ho perdono. Vull que te'n vagis demà mateix i no m'importa on. Em sents! -La dona llavors decidí donar-li amb el cap, però era evident que la que s'havia danyat més era ella.

- Bulma! Calma't, vols! Et faràs mal! Calma't! -Li cridà desbordat- És clar que no t'he mentit! Tot el que t'he dit abans és cert! El que em digué la teva mare m'ha tingut pensant tot el dia i m'he adonat que no vull deixar de veure't, no vull estar lluny de tu, i que sí, m'importes... m'importes més del que hauries de fer-ho. Però així és. No vull tornar a perdre't, ni a tu, ni a Trunks -A la fi semblà calmar-se una mica i li anà afluixant els canells-. Però em costa entendre què és el que vols de mi.

- Vull poder confiar en tu. Saber que no m'enganyaràs ni em deixaràs tirada quan més ho necessiti, ni a mi ni a Trunks. El que va passar amb el Dr. Gero... Vegeta, podria haver-ho entès d'anar sola, però Trunks estava amb mi i si ja no vas fer res per ell... -Ell es retirà, asseient-se enfront d'ella.

- No volia acceptar que era meu i a més sabia que l'altre Trunks reaccionaria. Ho intuïa -Intentà justificar-se. En aquells dies es negava a reconèixer cap mena d'interès per algun d'ells. Una concepció que no recordava, podria haver estat fins i tot un parany de la mateixa femella. Però tot havia estat cosa dels punyeters vells.

- Podríem haver mort els dos -li recriminà-. Posa't en el meu lloc. Tu no confies en ningú però esperes que jo sí que ho faci. Reconeix que tu també desconfiaries de ser a l'inrevés. Si jo fos la que tu volguessis fer fora i m'avisés algú... No sé què creure. Vull creure't. Però... -Ella tenia tota la raó, s'havia passat diversos anys desconfiant de les intencions d'ella, quan havia estat una de les poques persones genuïnament amables amb ell. Kakaroto l'havia perdonat per intentar matar als seus amics, però ell era de la seva mateixa espècie, ells dos eren els últims saiyajins purs que quedaven en l'univers. Encara que sempre havia declarat voler matar-ho, en el fons, sabia que no era així. Però ella, l'havia perdonat immediatament, quan la resta encara desconfiava d'ell. No havia tingut cap obligació per a fer-ho. Li havia permès quedar-se, facilitat equipament i, fins i tot, no havia posat massa oposició al fet que entrenés al seu fill.

- Segurament jo pensaria el mateix -Reconegué ell. Ara tot era diferent. Mai seria un sant, ni volia ser l'heroi de ningú. Però sentia que Trunks i ella eren l'única cosa que realment tenia... o volia tenir-. El que puc dir-te és que, encara que no he canviat del tot, no sóc el mateix de llavors. Llavors, de veritat, no m'importàveu. Si digués el contrari mentiria. Però ara sí que m'importeu i vull estar amb vosaltres, amb els dos.

- Per l'estúpid ritual? -preguntà ella, encreuant-se de braços.

- Bulma, no ho sé. Potser sí, potser és una altra cosa. No és només un "estúpid ritual", com tu dius. La meva gent explicava que era un vincle que es tornava irrompible, més enllà de la voluntat dels membres -Ella deixà anar una rebufada i girà la cara com per a no veure'l-. No és que el ritual digui que ha de ser així, és que ho sento així. Sento que necessito veure't, saber que estàs bé, notar-te a prop. No és una llei. I com més temps passa més fort es fa -Ella tornà a mirar-ho, com si l'estudiés.

- I si Trunks no estigués?

- Trunks no hi té res a veure. Tots dos m'importeu independentment de l'altre -Romangueren en silenci una estona, mirant-se en la foscor, fins que a ell se li féu insuportable el dubte- Encara continues volent que me'n vagi?

- Mai he volgut això -El sorprengué-. Mai s'ha tractat del que jo vull, sinó del que necessito. Necessito poder confiar i segueixo sense saber si puc.

- Jo confio en tu, ara... Abans tampoc creia poder-ho fer -Li confessà. Ell no podia fer que ella confiés en ell per art de màgia. Això necessitaria temps, ell mateix havia trigat anys a confiar en ella.

- No vull que te'n vagis. Jo també sento que et necessito a prop, saber que estàs bé -Li allargà la seva mà estesa, com convidant-ho a recolzar-se al costat d'ella. Tenia ganes d'abraçar-la i així ho féu, recolzant-se també contra la capçalera.

- Respecte als teus pares... -Allò no anava a quedar així.

Continuarà...