Una vida corrent
- ... Sí, encara no m'ho puc creure -Encara sentia el cor accelerat per totes emocions, però quan ell l'envoltà amb els seus braços fou com un bàlsam, que li durà fins que ell anomenà als seus pares. Durant gairebé quatre anys, s'havia estat preguntant com hauria succeït. Mai havia pensat que ell l'hagués forçat, però al final es féu evident que ell tampoc tenia ni idea del succeït. Prengué a Trunks com un accident que li havia descobert una nova felicitat. Hauria desitjat tenir-ho d'una altra manera. Amb una parella estable, en el moment que tots dos decidissin. Tota l'adrenalina que havia sorgit en el seu enuig amb Vegeta es dirigí cap als seus propis pares.
- Hauríem de donar-los una lliçó... però no vull matar-los...
- No, encara no estic preparada per a assumir la direcció total de Capsule Corp -Ell se la quedà mirant com si cregués que parlava de debò-. Oh, Vegeta! Clar que no vull matar als meus pares... -No va poder evitar riure en veure que Vegeta pogués escandalitzar-se una mica amb la idea. Precisament ell que no havia tingut objeccions a matar durant la seva vida. S'adonà que ell havia arribat a apreciar-los en certa manera. I per primera vegada es preguntà, si podria arribar a haver-hi alguna possibilitat de redempció per a ell. Potser sí que hauria de matar als seus pares per a assegurar-se anar amb ell a l'infern. Tornà a riure amb més força davant l'absurd.
- Entesos, si se t'ha ocorregut algun pla malèfic, almenys comparteix-lo, no? -Mig rigué ell, contagiat.
- Hauria de fer-los fora a ells en comptes de tu, com havia pensat. El problema és que la casa és seva -Pel que havia escoltat, els seus pares havien desitjat que els donés un nét i semblaven esperar que els donés més. Començà a lligar caps amb altres comportaments estranys dels seus pares. Els encantava estar amb Trunks i, fins i tot, que vinguessin els fills de Son Goku. Un bon escarment seria que haguessin de viure en cases separades i s'haguessin de desplaçar expressament per a veure'ls.
- Doncs, marxem nosaltres, els tres -Suggerí Vegeta, com si li hagués llegit la ment-. No deies que havies estat mirant diverses cases pròximes per a mi? Busquem una per als tres. La cambra de gravetat i la de jocs dels nens es poden transportar i podries muntar el teu propi laboratori.
- M'estàs demanant que visquem els tres junts? -Mai s'ho havia plantejat amb ell. Sí que s'ho havia plantejat en la seva adolescència amb una futura parella, fins i tot amb Yamxa. Però que li ho demanés Vegeta, era el més semblant al fet que li demanés formar una família de debò.
- Dona, ja vivim els tres junts. T'estic dient que visquem els tres sols i que es fotin els teus vells -Despreocupat, li acaricià un braç-. Almenys ens assegurarem que quan tinguem més fills sigui quan decidim nosaltres.
- Vols tenir més fills? Amb mi? -Allò acabà de deixar-la sense alè. Feia ja gairebé més d'un any, quan cregué estar en perill d'haver-se tornat a quedar d'ell, la sola idea li produïa pànic. Però llavors creia que hauria de tornar a passar per allò tota sola, una altra vegada. Si ell romania amb ella, tal com li havia promès, la idea no l'espantava tant. El mirà directament per a comprovar si parlava de debò.
- Bé, no sé, algun dia suposo. La meva gent solia tenir un parell com a mínim -Sense poder contenir la seva eufòria s'abalançà sobre ell, besant-ho plena de passió. Ell respongué maldestrament, pres per sorpresa, fins que aconseguí separar-la una mica-. Dona, he dit algun dia, no ara -Quan veié el seu somriure va saber que estava fent broma.
- Fem-ho! -digué ella agafant-li la cara i mirant-ho de front.
- Tenir un altre fill? -Ara l'espantat, contra la capçalera, semblava ell.
- No, buscar una altra casa i anar-nos-en els tres. Això els fotrà més que qualsevol altra cosa que puguem fer... Bé, excepte si decidíssim anar-nos-en a l'espai... però això, crec que els mataria -Li somrigué.
Ell assentí- Fem-ho! Busquem una altra casa. Una amb una caixa d'aquestes plenes de fundes com la que m'ensenyà el teu pare.
Bulma seguia sense donar crèdit. A ella la hi havia ensenyat la seva mare i a ell el seu pare, però continuaven tramant amb l'esperança que acabessin junts, per a donar-los més néts. Per descomptat es mereixien un càstig.
- Demà podem revisar la llista que tenia seleccionada. Crec que eren prou grans per als tres -Tornà a besar-ho-. I si no tenen caixa de fundes podem instal·lar una. Amb això no hi haurà problema.
- Hump! -Vegeta feia una estona que havia començat a joguinejar amb els seus pits despistadament.
- Respecte a això de tenir més fills. No fa falta que els tinguem ara però res ens impedeix continuar practicant... -li digué suggeridorament mentre es desfeia del camisó.
Continuarà...