Una vida corrent
- Com? Què viuràs amb ell? Però si és un cretí!
- Perdona? T'has passat mesos donant-me la murga amb què parlés amb ell i aclarís les coses i, ara em surts amb aquestes? Però a tu què et passa! -Li cridà Bulma.
- Perquè creia que parlaries amb ell i t'adonaries, a la fi, de l'imbècil que és! I ara, què se suposa que haig de fer jo?
- Com que se suposa que has de fer tu? Això no té res a veure amb tu! -Tornà a cridar-li-. Per tots els déus! És la meva vida! La nostra, vida!
- I la meva!
- La teva? En quina manera tot això ha de veure amb la teva vida?
- Se suposa que ara hauré d'anar fins a la vostra casa? Si no em suporta! I aquí no pot dir-me res, però si és casa seva...
- També serà la meva. I, a males, si ho prefereixes, sempre pots quedar-te treballant amb mon pare.
- Creia que érem amigues -No s'imaginava visitar o xerrar amb Bulma tranquil·lament, si la casa també era de l'home mico.
- I ho som. Però no veig perquè això ha de canviar?... Allí tindré el meu propi laboratori. Pots continuar treballant amb mi.
Ella havia esperat que Bulma s'hagués obert totalment i que ell li mostrés que, encara que ella li importava, no era el que realment necessitava. Trencarien del tot i Bulma l'expulsaria de la seva vida i així no hauria de continuar suportant-lo.
Ara seria pitjor. No sols continuaria veient-lo sinó que, a més, ell seria a casa seva i podria decidir respecte a coses que fins llavors havia d'aguantar-se, per a començar, anomenar-la "torradora".
- Saps que no em suporta.
- Ni tu a ell i no veig que això ens hagi impedit treballar juntes i ser amigues -Li somrigué Bulma.
- No suporto que em tracti com a una cosa -protestà.
- Saps que jo sempre el renyo. Encara que la casa sigui d'ambdós, no deixaré que t'insulti.
- Sí, clar, quan estiguis davant. Però quan no hi estiguis ho farà amb total impunitat.
- Qualsevol diria que li tens por.
- Clar que no li tinc por! Li vaig trencar la seva real cara, recordes!, si em toca els nassos, no puc garantir-te que no li trenqui jo els seus -Encreuà els braços tossuda-. Mai entendré què li veus.
Bulma rigué i intentà abraçar a la seva amiga que l'esquivà, mantenint la seva cara d'enuig.
Continuarà...