Una vida corrent
Segons sembla, el guerrer no havia aconseguit convèncer a la seva petita. El noi anava mirant fotos en la pantalla, mentre ella li llegia la descripció de les característiques de les cases. Tenien al petit amb ells, que també donava la seva opinió per a la nova casa son pare.
- Aquesta té bastant jardí i podries instal·lar la teva cambra de gravetat i una mica més ençà, la zona de jocs dels nens -Assenyalava Bulma en la pantalla-. A més, té piscina i a l'estiu mai està de més. L'interior també és molt espaiós, amb línies netes. També hi ha una bona arbreda i això sempre dóna major privacitat enfront de veïns massa curiosos. I has vist la cuina? L'equipament és excel·lent! Es pot cuinar per a un regiment sencer.
- I l'orientació de les finestres? -preguntà el jove.
- La majoria donen al sud, així que és bastant lluminosa -contestà somrient la seva filla.
- Hump! Està bé, m'agrada -el jove encreuà els braços, decidit.
- I tu Trunks, què dius? T'agrada aquesta casa?
- Hump! M'agrada! -imità el gest del seu pare.
- Bé, aleshores només queda contactar amb ells i realitzar l'oferta. Després una mica de paperassa per al canvi de noms i ja estarà -Somrigué Bulma.
Semblava que la cosa anava de debò. Bulma l'estava ajudant a buscar casa. Anaven a enyorar-lo molt, malgrat el seu caràcter taciturn. El Sr. Briefs esperava que volgués continuar treballant amb ells. La Sra. Briefs, que es quedés a menjar la majoria dels dies. Cap dels dos havia llençat la tovallola encara, per a aconseguir que la parella acabés junta. Es miraren entre ells preocupats i, amb gestos, decidiren buscar un altre lloc per a parlar.
- És una pena, no creus? -comentà el Sr. Briefs-. Em costarà no veure'l tant.
- Sí, a més, sempre s'ho menja tot. Dóna gust veure'l menjar! -contestà la Sra. Briefs-. Només espero que ara no torni amb el sòmines de Yamxa.
- Tu creus?
- No sé, continuen sortint molt a menjar.
- Sí, això pot ser un problema. I ell semblà posar-se gelós per l'aniversari de Bulma, però clar, si no està per aquí i no els veu, serà difícil que torni a reaccionar. Et juro que no ho entenc.
- Jo tampoc. Vaig parlar amb ell i em va semblar que potser hauria reaccionat. Es va quedar molt pensatiu. Fins i tot em va reconèixer que no volia deixar de veure-la! No sé què pot haver sortit malament.
- No sé, potser no és prou romàntic per a ella -comentà pensatiu el Sr. Briefs.
Bunny, de sobte, tingué una inspiració- Se m'acaba d'ocórrer alguna cosa. I si li comencem a enviar regals, per la seva part, a Bulma? Encara que ell no els reconegui com a seus, si ella ens pregunta, sempre podem convèncer-la que és perquè és massa tímid.
- Sí! M'agrada la idea! Què et sembla si comencem ja?
- Ja? Com?
- Amb unes flors d'agraïment per ajudar-lo a buscar casa, per exemple? -Somrigué victoriós el Dr. Briefs.
- Genial! Mira que ets llest! Si per alguna cosa em vaig enamorar de tu!
Continuarà...