4. Les pitjors rivals
.
El jove es va despertar, i només obrir els ulls va veure a pocs centímetres seu a la seva promesa, la va observar, ella tenia una mica la boca oberta i respirava amb suavitat, el tenia abraçat, i una cama de la noia a sobre seu. Es va quedar una estona mirant-la, i va somriure. Cada vegada li agradava més despertar-se al seu costat i compartir llit. Va pensar en el moment que s'acabés el torneig i tornessin al dojo, tornessin a la bogeria. A les persecucions d'aquestes tres boges, dels tres guillats i les bogeries de la seva família i el pitjor, dormir separats!
Va negar amb el cap no volia tornar, aquells dies junts a l' Akane estaven sent fantàstics, el millor que li havia passat des que l'havia conegut.
Li va costar aixecar-se i separar-se'n, es va desfer de la seva abraçada en contra de la seva voluntat. Es va aixecar, es va posar una bata i se la va lligar i va anar al balcó, l'aire el va fer respirar fondo, era tan pur, va tancar els ulls i es va relaxar. La seva ment es va allunyar del món mundanal i es va trobar en pau amb ell mateix.
El noi va mirar el parc de l'hotel, i la seva mirada es va dirigir cap a baix, cap a l'entrada. I…
L' Akane es va despertar, va mirar al seu costat, estava sola. Va buscar a en Ranma i el va veure al balcó. Es va enfurismar. Ella s'havia d'haver despertat primer i poder observar-ho. Li agradava veure'l dormir. Més d'una vegada s'havia colat a l'habitació del noi, al dojo, per veure'l dormir. En aquells moments se'l veia tan tranquil, però era una cosa que no havia de saber ni el noi, ni la família, pensarien que era una pervertida. però el noi estava tan maco amb aquesta samarreta i aquests boxers!
Eren dos adolescents que jugaven, en aquell moment, a ser adults. Estaven en un torneig i algunes vegades semblaven dos nens ximples i estúpids.
Es va destapar una mica i va sentir fred, encara que això només va durar uns segons, es va aixecar, es va posar la bata i es va dirigir on era el seu promès.
El va abraçar per darrere, no va saber d'on va treure aquesta audàcia, si ella era molt recatada.
- ¡Ranma! – Què fas aquí? – va preguntar- Per què no m'has despertat?, no m'agrada despertar-me i que tu no estiguis al meu costat- la noia es va posar vermell el que va dir, i pel tremolor que va notar en el noi, ell també es va posar vermell- No podem seguir aquí, hem de vestir-nos i baixar-el noi seguia immòbil, mirant cap avall, ella es va preocupar- Què mires?
El noi va assenyalar cap avall. Hi havia molts cotxes de la televisió i algun de la policia.
-Ha de passar alguna cosa- va dir Ranma- segur que alguns dels lluitadors han fet alguna cosa i han vingut la tele i la policia. Ha de ser una cosa molt greu.
-Si, espero que no ens impliquin a nosaltres -va dir la noia- aquí com a Nerima hi ha gent molt rara. I ja m'estic cansant de tant assetjament, sobretot d'aquella maleïda reportera i del seu canal de televisió de telemerda.
En Ranma la va mirar i va somriure.
-Si t'escolta la Kasumi o la meva mare, s'ofrenaran, i et renten aquesta bruta llengua teva amb lleixiu- va dir ell rient- però tens raó, aquesta dona és insuportable, però a la Nabiki li agrada. No entenc com a la gent li agraden aquests programes de xafardejos.
-Perquè són tan xafarders i xafarders com els presentadors d'aquests programes. Els solen veure gent sense una bona educació. Tot i que no entenc com la meva germana li agrada, no és ximple. Però si molt xafardera. Faria bona parella amb aquesta periodista de pacotilla.
Tots dos van riure.
-No em facis riure- va dir en Ranma amb un atac de riure- viure al dojo amb aquestes dues seria insuportable. No tindríem ni un minut de descans. Tu enviaries aquesta periodista a volar contínuament. I agafaríem mides a la Nabiki per al seu pijama de fusta.
-Si, però ho pagaríem amb els seus diners- va dir l' Akane rient- encara que la podíem cremar a les dues per bruixes, i ens estalviem pagar aquest pijama.
Tots dos reien a riallades.
-Be, ens hem de vestir i baixar, i esmorzar- va dir en Ranma- que tinc una gana de llop.
Els dos nois van sortir de l'habitació, i van muntar a l'ascensor, unes plantes més cap avall van pujar dos participants més que els van mirar molt malament. Els dos nois es van espantar alguna cosa devia haver passat, i sense ser present ells eren els protagonistes, segur que aquesta presentadora havia muntat alguna cosa i ells eren les víctimes.
Quan van sortir de l'ascensor un núvol de periodistes s'abalança sobre ells. Els dos nois van retrocedir espantats, per després en Ranma avançar-se i posar-se davant de l'Akane, i posar-se en posició defensiva. No sabien què passava, només que si algú els feia malament ho passaria malament.
-Ens han informat que vostè, Ranma Saotome ha portat aquesta noia en contra de la seva voluntat- va dir la Reiko Matsumoto, aquella periodista imbècil i boja tornava a fer de les seves.
- Segrestat? -van preguntar els dos nois alhora amb els ulls molt oberts, no es creien el que sentien.
-Si ahir a la nit- va dir el fals Mousse-anava a passejar amb la meva xicota Shampoo-la falsa Shampoo, -Quan vam ser abordats per un noi que va dir que havia segrestat a la meva acompanyant. Va dir que salvaria l' Akane Tendo d'ell que l'havia portat a un torneig en contra de la seva voluntat. Després. Després de veure que no érem els que buscava i aclarir-ho tot, els indiquem on podia trobar-vos, però se'n va anar en direcció contrària, directe al precipici, ho vam sentir cridar, però aquest barranc no és gaire alt, i per sota corre un riu.
Els dos nois es van mirar, sabien qui els havia ficat en aquell enrenou.
- En Ryoga! - van cridar els dos promesos amb ràbia. Quan donessin amb aquell imbècil li donarien una bona lliçó.- És nota que coneixen aquell noi, segurament que Ryoga és el xicot d'aquesta noia ", va dir la Reiko. L' Akane la va mirar furiosament, però aquell periodista va pensar que la noia no repetiria la seva gesta d'enviar-la a volar.
-En Ryoga és un amic, però també un entromès. Té núvia, i m'assetja a mi, i vol matar a en Ranma perquè no surti amb mi. Ha estat un aliat d' en Ranma, però també un rival que ens ha ficat en molt enrenou.
-¡Això és mentida!- va dir la Reiko.
-No ho és!- va dir en Ranma i mirant a un policia- si volen li podem donar el número de la núvia d' en Ryoga, però només a la policia, però no volem que sigui molestada per la televisió, és molt tímida i s'espantaràs .
-I una altra cosa- va dir l' Akane- He vingut a aquest torneig per pròpia voluntat! En Ranma no em va portar en contra de la meva voluntat! Ell sap que no em pot segrestar! M'hauria resistit i ell hagués tingut problemes greus amb mi! - va cridar als espantats periodistes.
Els dos nois van informar en secret del telèfon de l'Akari. I al cap d'uns quants minuts va tornar el policia.
-Aquests nois tenen raó!, aquesta noia que han dit és la núvia d'aquest tal Ryoga!, però aquest segueix perseguint aquests dos nois per destrossar el festeig. - el policia va mirar els periodistes- aquesta noia m'ha demanat que no vol ser molestada pels periodistes. Si algun de vosaltres la molesta la seva família ho renunciarà. També m'ha dit que si trobem aquest noi que el portem a casa, que és molt despistat i sempre es perd.
-Però si s'han escapat sense el permís dels pares- va dir un periodista.
En Ranma i l' Akane es van mirar, era una ximpleria amagar-ho.
-Si, ho hem fet- va dir en Ranma.
Tots els van mirar estupefactes.
- S'han escapat junts? Han fugit de casa sense que la seva família ho sabés?
-En part- va contestar la noia- si tota la gent que ens envolta, com els nostres pares, o els nostres rivals ho sabessin. No guanyaríem per a problema. És millor per a nosaltres i per a vostès que estiguin lluny, com més lluny millor. - i va mirar a tots- i ara que s'aclarit tot dinarem, i exigim el nostre dret a no ser molestats.
- No hi estic d'acord! - va cridar el fals Mousse- ahir vaig ser molestat per un que em va confondre amb vosaltres Vull una reparació per part d'aquest noi. Les lleis de la meva tribu ho exigeixen.
En Ranma es va abalançar sobre aquell jove, el va llançar sobre una paret i li va parlar a l'orella, de manera que només ho sentís ell. La falsa Shampoo es va dirigir a rescatar el seu xicot, però Akane es va interposar.
-Ni t'atreveixes -va dir l'Akane, -el millor que pots fer és estar-te quiteta.
- O què? - va dir aquesta amazona.
- De debò penses que no sabem el vostre secret? - va dir la noia. - fes un moviment i tots sabran la veritat. - l'amazona es va quedar blanca.
-Quan acabi aquest torneig, et mataré- va dir la falsa Shampoo.
-Si, per què, la Shampoo matar qui desafiar a la Shampoo.
La falsa Shampoo, va fer un pas enrere, aquesta noia coneixia l'autèntica Shampoo.
Mentre en Ranma.
-Vinga Mousse ens coneixem de fa anys. Hem estat aliat i rivals, i et disfresses d'aquest espantall.
-No et conec- va dir l'agredit.
- Però jo si a tu, bé a l'autèntic Mousse, i tu no ets aquell noi. L'autèntic Mousse és miop i tu no. Porta els cabells més llargs que tu. Té més o menys la meva edat. I aquesta noia que t'acompanya no és la Shampoo, l'original. Ni la vella que va amb vosaltres és la bruixa de la Cologne.
El jove mentider va mirar Ranma.
- Que coneixes la a…?
-He tingut problemes amb aquelles persones que suplanteu, la Shampoo es creu que sóc el seu Airen. Ha intentat matar la meva promesa diverses vegades. Si voleu que vinguin. Tindreu problemes, i a nosaltres ens causaran problemes, i l' Akane i jo som famosos per resoldre per les dolentes els problemes que ens causen altres. Tu, la teva xicota i aquesta vella que us acompanyen tindreu problemes amb nosaltres si apareixen les autèntiques persones a qui heu suplantat.
El jove el va mirar i va somriure.
-Sóc de la tribu de les amazones no et tinc por, així que ens trobem al tatami….
-Cauràs, com ho fa l'autèntic Mousse. No facis servir els seus mateixos trucs ocults, vull una baralla neta. No et vull guanyar perquè et desqualifiquin.
-No sóc el ximple de el meu…- va estar a punt de marxar de la llengua.
- El ximple de qui? Què és Mousse teu? Què has estat a punt de dir? - va dir en Ranma amb suplicaria- et proposo un tracte si et guanyo, ho explicaràs tot. Però si apareixen els autèntics Mousse i companyia… t'ho arrancaré a cops!
El jove el va mirar i va somriure.
-Intento fet, no em guanyaràs. Ningú no guanya algú del poble de les amazones.
-Doncs nosaltres ho hem fet- va dir en Ranma- Anem Akane! Hem de dinar, que aviat vindran a buscar-nos per portar-nos a l'estadi i quan tornem aquesta tarda tu seràs la campiona.
-Això està per veure- van dir diverses dones.
-No en facis cas. Ningú pot amb una Tendo, o amb un Saotome- va dir el noi amb prepotència, i li va picar l'ullet a la seva amiga. Ella es va adonar que el noi feia broma, només es volia burlar d'aquella gent que l'envoltava, i alhora donar-li ànims a ella,
- Si! Guanyarem! Serem campions! - va dir la noia.
En acabar de dinar, els nois van sortir a la porta de l'hotel, no volien ser el centre d'atenció. El miraven com uns intrusos per ser massa joves, que no havien de participar en un torneig d' adults, a la noia la miraven gairebé amb por, havia demostrat estar molt preparada. I a ell… ho havien vist fer un salt impossible amb la noia als braços. No serien uns rivals fàcils, però tots dos eren molt joves i gairebé sense experiència… llevat que els allà reunits no sabien que lluitar amb rivals forts, era el cada dia d'aquells dos joves.
L'autocar va arribar i van muntar-hi els participants. Els dos promesos van muntar a les últimes files sols, ningú s'hi va acostar, només els miraven, els del poble d'amazona amb fals nom i aquell faldiller de…, però els dos promesos els van ignorar i es van passar el viatge parlant de tècniques de combat i fent broma entre ells, i tenint una petita, però sorollosa baralla.
I en arribar a pavelló van entrar i ella va anar al vestidor.
S'estava canviant quan la falsa Shampoo la va empènyer.
-Ho sento, no t'he vist- va dir aquesta dona amb falsa preocupació.- Mo t' he vist, ets tsnt poca cosa.
L' Akane la va mirar amb mala cara, es va acabar de vestir i va sortir del vestidor, darrere anava aquella dona xinesa i l' Akane va tancar la porta amb força darrere seu i va donar a la cara a la dona.
- Tu! - va cridar la dona ferida, estava molt ofresa.
L' Akane es va girar i va somriure.
-Ho sento, no he vist que em seguies- va dir amb la mateixa ironia que aquesta dona.
-En el combat et faré miques davant del teu company.
-Per això hauràs d'arribar a la semifinal del teu grup i ens trobarem a la final. -va desafiar l' Akane.
-Hauràs de guanyar la reva oponent a la semifinal del teu grup, per enfrontar-te a mi a la final, i seràs una cosa que no aconseguiràs. -va dir la falsa Shampoo- avui veuràs la força de la Shampoo, la gran amazona, i t'acovardiràs
L' Akane la va mirar.
-Crec que he deixat clar que conec a la Shampoo- va dir l' Akane- a l'autèntica Shampoo! - va somriure - i tu no ets! La Shampoo ha estat el meu rival des de fa temps, - l" Akane la va mirar de dalt a baix- Tu no tens el seu potencial!, Ets més feble que ella!, espero que no faci servir els seus bruts trucs, o és que les amazones només guanyen usant trucs bruts?
-Aquesta només és una farsant que em va robar el nom, el seu clan ens va robar els noms i els nostres estatus, hem de recuperar els que ens van treure i per això hem de guanyar el torneig. I després vèncer aquests lladres. No sóc tan tramposa com la que tu coneixes.
L' Akane la va mirar, això no podia ser cert. El clan de la. Shampoo no podia ser uns usurpadors, havia de parlar amb en Ranma. Haurien de tenir problemes amb aquells que deien ser els veritables Shampoo i Mousse. Però també amb els que ells coneixien amb aquest nom.
Si això seguia així, tard o d'hora apareixerien els seus rivals… i per a ells dos s'acabaria el torneig.
L'Akane va sortir del vestidor i va veure que es dirigia cap a ella, aquella periodista impertinent, va tornar a pensar que era igual que la Nabiki. Aquesta dona ficava els nassos on no devia, si seguia així podria que aquest nas es trobés amb el seu puny.
La Reiko Matsumoto no va veure el perill que corria en intentar assetjar aquella noieta que ella considerava una ximple i una do ningú.
-M'han informat sobre tu i d'aquell que diuen que és el teu promès. M'han dit que aquest noi en té tres de promesos més. - aquesta periodista buscava enfadar a l' Akane.
L' Akane la va ignorar i va seguir el camí, seguida d'aquell pedant periodista i el càmera que gravava.
- Escolta que et parlo!, contesta!, m'ha informat d'això una que diu ser la teva germana, Una tal Nabiki.
L' Akane va arribar on era en Ranma, que va sentir el que li va dir aquesta imbècil a la seva núvia.
Els dos nois es van mirar i van somriure.
-Li podíem portar a les teves germanes un record- va dir en Ranma, i va mirar l'Akane amb un somriure sinistre.
Ella va saber què volia dir el noi.
-A la meva germana gran- no va dir el nom perquè ningú sabés qui era- no ho sé, per a la teva mare tampoc, però per a la meva germana mitjana- i va riure.- Ja saps el que li vam prometre comprar-li.
-Si un preciós pijama
Els dos joves van riure, regalarien a la Nabiki un pijama… de fusta. Sense adreçar-se a aquesta locutora van enviar un missatge a la Nabiki. A Nerima la Nabiki segur que es va espantar. En Ranma i l' Akane complien el que prometien.
Estaven parlant entre ells, ignorant la Reiko, i les seves preguntes que no tenien res a veure amb la competició.
-Tenim un problema, a part de la pesada està- va dir l' Akane i va mirar la periodista.
-La Shampoo, en Mousse i la Cologne. - va dir en Ranma referint-se a aquests farsants-ja ho sabia. Si continuen fent-se anomenar així ens buscaran un problema. En hores tindrem aquí els tres originals.
- Sí, però aquesta Shampoo m'ha dit que són els originals, que els altres els van suplantar, i que volen recuperar el seu statu.
En Ranma la va mirar preocupat
-No m'agrada, aquests tres ens estan ficant en un problema, si vénen els altres tres- el noi no volia que aquesta periodista xafardera s'assabentés de res- hi haurà baralla, i si no ho evitem, ens arrosseguesseran a ella a nosaltres.
-Pel mi les amazones es poden matar entre elles. Però que a mi no em fiquin.
-Jo tampoc en vull saber res -va dir en Ranma- que per culpa amb elles ja vam tenir problemes amb en Herb i en Saffron i el problema i el problema amb aquest últim no els ho perdonaré mai. Per culpa seva vas estar a punt…
L' Akane sabia que en Ranma encara estava ressentit i es culpava d'això, si continués així es deprimia. No va ser la primera vegada que li va passar des que van tornar de la Xina. Sabia que el noi encara tenia un trauma pel que li va passar a Jusenkuo.
-Em vingut per oblidar aquells bojos, ara estan lluny. No arribaran, alguna cosa em diu que la Cologne no prestarà atenció a aquells falsos personatges. Penses sobretot. Nosaltres i jo guanyarem. Mostrarem a tothom que seguirem el nostre propi camí ... i si no guanyem també el seguirem. Després d'haver vingut aquí és una mostra que no ens deixarem doblar, que farem el que vulguem. Ho he après de tu, per no bescanviar. Per aixecar-se i preparar-se i lluitar pel que volem.
El noi li va somriure, tenia raó, mai no es rendirien.
-I tant que renunciaràs ... davant la meva filla! L'autèntica hereva del Dojo Tendo, els dos nuvis es va girar i va veure la insuportable tia de Tatewaki, acompanyada d'aquella ximple que tenia com a filla. En Ranma la va mirar i va esbufegar. No tenien aquests sis bojos, però van fer un periodista de xafardera, algun xampú i mousse falsos, un home ric pervertit i la tia i la cosína de Kodachi. En aquell torneig només semblaven que estaven bojos.
-Ens hauríem d'haver informat abans de venir", va dir en Ranma, -si haguéssim sabut que hi havia tants llunàtics, podríem haver buscat un altre torneig més normal".
- Vas ser tu qui volíes venir aquí! – l' Akane el va acusar.
- Vaig pensar que era prou bo! El guanyador va a la final estatal. No sabia que només hi participaven els bojos. - El noi es va defensar.
Els dos es van mirar amb ràbia, no havien lluitat durant dies, i ara tot indicava que hi havia una bona baralla.
- Com veieu aquesta parella que semblava tan unida que es separarà! - va dir que l'anunciant veia l'escull que aquella lluita podria ser pel seu canal.
- Calla! - van cridar els dos joves.
-Em agrada lluitar, els que donen vida a la nostra relació i es trenquen amb la monotonia d'una relació normal.- Va dir en Ranma sense pensar què va dir. Tothom el mirava sorprès, fins i tot es miraven amb sorpresa.
- Així que t'agrada lluitar contra mi? - va dir la noia desafiant.
- Així que no hi ha baralla? - va dir la Yuri Tanoka, la prima de la Kodachi- m'hauria agradat veure una baralla, com a les telenovel·les, o els animis. La meva mare no em deixa veure cap sèrie. Diu que només he d'entrenar-me per ser la millor. I enganyar a en Soun perquè m'adopti i em anomeni hereva..
Els dos promesos van mirar aquesta idiota, havia declarat les intencions de la seva mare. O aquella noia era ximple o ho feia, i en aquest cas ho feia bé.
La mare de la noia la va mirar amb dessagnat, la va agafar d'una orella i se la va emportar. Tots van saber que la renyaria
I van començar els combats del grup B, la guanyadora del grup s'enfrontaria a la guanyadora del grup A, que seria o l' Akane, o aquella imbècil de la Yuri.
Com en el grup en què havia combatut la Akane, van començar a lluitar combatents dels més boja, i altres que semblaven normals, però tant les unes com les altres anaven caient o vencent,
Els dos promesos veien els combats amb fastigueig, no hi havia ningú de nivell. Totes noies eren mediocres.
-Són pitjors que les teves rivals de Nerima- va comentar en Ranma- però no per això t'has de creure millor que elles, no la subestimis. Potser alguna mantindrà el seu potencial amagat. Per exemple, la falsa Shampoo, no me'n fio. Només sembla fort, però en va desconfiar.
L' Akane va assentir, sabia que el seu promès tenia raó no s'havia de confiar. Tant la falsa Shampoo com la Yuri podien ser rivals difícils.
I per fi va pujar al tatami la dona que es feia anomenar Shampoo, i va mirar al seu voltant.
- No hi ha qui ningú que em pugui vèncer! - va dir amb orgull, - avui jo, la poderosa Shampoo de la tribu de les amazones m'alçaré amb la victòria!
Aquesta dona va mirar les participants allí reunides, i va riure.
- Quin grup de patètica! - va mirar a l' Akane- sobretot tu!, vés-te'n amb el teu amic i jugar als ninots!
L' Akane la va mirar i va deixar a lluir la seva aura, fosca, l'aire al seu voltant la temperatura va baixar uns graus.
-No t'enfurisques -en Ranma va intentar calmar-la- no segueixis el seu joc. Que no vegi qui ets. No som els nens que aquesta colla d'idiotes es pensen.
- I tant que els sou! - va dir un company d'aquella periodista que els seguia- El meu nom és Goday i company de Reiko Matsumoto. Treballo al seu mateix programa.
- Un maleït programa de cor! Un programa de merda! -va contestar irritat Ranma- en aquests programes només hi treballen gent sense coneixements. és que no poden venir periodista titulats de debò! -en Ranma se'l va mirar amb menyspreu- si almenys fossis un periodista esportiu de veritat!
Aquest tal Goday el va mirar, i va somriure amb menyspreu.
-Sóc el millor del meu canal! No hi ha aquí ningú que guanyi més que jo. Tinc un cotxe de gamma alta. Cosa que un imbècil com tu no en tindràs. La meva dentadura és perfecta. Tinc totes les dones al meu peu va mirar la Akane-si vull aquesta noia pot caure a les meves xarxes. Sóc maco, tinc diners, i totes les noies volen estar amb mi.
- Abans d'estar amb tu em va emboliquo amb un ruc! - va dir l'Akane- ets un complet idiota!, - la noia va mirar aquest presumit- mira en Ranma, un altre idiota més que cal apuntar a la nostra llista!
- Com que no és prou llarga aquesta llista! - es va queixar en Ranma.
Goday va mirar l' Akane, i se'n va voler riure.
-Et puc portar al meu cotxe- i s'hi va acostar una mica- després al meu iot- aquest repugnant home es va llepar els llavis- et puc fer viure plaers que no viuràs amb aquest passerell que tens ara al teu costat.
Va posar una mà sobre l'espatlla d'Akane, aquesta va mirar la mà.
- Treu la teva repugnant mà de sobre meu- Va cridar amb totes les seves forces la noia- Com vam dir a la teva companya som menors!, pederasta! Si no em deixes tranquil·la t'arrenco aquesta pudent urpa.
-No et crec-Va somriure en Goday amb el seu somriure perfecte.
L' Akane va agafar la mà que la tenia agafada i la va estrènyer una mica. Prou per trencar els ossos a aquest idiota.
- T'ho vaig advertir! - va dir la noia.
- Seràs puta! - va exclamar aquest periodista - ningú no perjudica el meu perfecte i preciós cos d'adonis. – I va intentar bufetejar a l' Akane, no podia permetre que una dona el tractarà com a un pedant
Aquest home va notar que el tocaven per darrere, es va girar i va veure un furiós Ranma.
-Ningú toca o insulta la meva promesa, sense pagar-ho car, mol, i molt car.- en Ranma estava furiós i aquell imbècil sense intel·ligència sabria de la seva fúria.
Aquest periodista, va rebre més cops que li podrien haver donat en cinc vides, va perdre aquesta dentadura perfecta. Un ull morat i l'altre mig tancat. En Ranma no va parar de donar-li fins que feia cinc-cents cops i aquell presumit presentfort ja no era ni msco ni perfecte. Amb el darrer cop el va enviar a volar va travessar una paret i va caure a més de dos quilòmetres de distància. En Ranma havia après la tècnica de l'Akane de fer volar la gent, però ell no va utilitzar un mall, almenys ara com ara.
Els dos nois van mirar la càmera que ho gravava tot.
- Esfuma't! - va dir l' Akane- o rebás una amanida semblant a la que ha rebut el teu cap.
El pobre home no li va tocar més remei que anar-se'n, aquell dia va demanar el compte. Treballar en aquest canal de televisió era una feina perillosa. El proper treball va ser de càmera per a documentals d'animals, un lleó tenia menys perill que els presentadors del seu canal.
Van trucar a combatre la falsa Shampoo, que va pujar al tatami. El seu rival també va pujar. L' Akane la va mirar i va mirar, li resultava coneguda. Aquesta noia vestia un gi de bona qualitat, de color negre. El millor que Akane havia vist a la seva vida.
- Em resulta coneguda - va dir l'Akane- com si l'hagués vist en una altra banda!
-En aquest combat- va dir la periodista insuportable- combatran aquesta combatent gran contra la segona participant de la família Kenzo. La seva germana va ser vençuda per una nena que ha arribat a la final de miracle- els dos promesos la van mirar de mala forma, aquesta dona era realment un malson, un clon de la Nabiki.
- Segur que perd com la ximple de la seva germana! -va dir en Ranma.-l' Akane la va vèncer sense despentinar-se.- la ironia del jove era evident.
La periodista es va girar i ho va encarar, portava un nou càmera que mirava els dos promesos amb por. Allò que no sentia aquesta histèrica presentadora.
- No saps del que parles! -va dir aquesta dona- la família Kenzo és famosa per ser estrelles a l'esport que practiquin.
- Però perdrà com va fer la seva germana contra l' Akane! - va dir en Ranma- no té bona tècnica. Només cal mirar-la com es mou.
La periodista estava cada cop més histèrica, aquests dos nois no li seguien el joc, no els contestaven les preguntes i opinaven sense saber.
-Li toca a aquesta tal "Shampoo" -va dir en Ranma amb ironia, que només va captar la Akane- Ara veurem que tal lluita, ens ensenyarà la seva tècnica, espero que sigui una digna rival teva. Alguna cosa em diu que no és com les altres. Tot i el seu aspecte, i tal com es mou, té una mica de tècnica- va dir en.Ranma.
-Si, a més sembla molt fort- li va contestar l' Akane.
La lluita va començar, i va durar molt poc. La rival de la falsa Shampoo es va llançar sobre aquesta. Aquesta noia era més alta que l'Akane, molt prima, i semblava molt delicada, anava vestida amb un estrany gi de color negre, com la seva germana, semblava més una lolita gòtica que una lluitadora. La presumpta falsa la va esperar.
Aquesta noia va xocar amb la mola que tenia al davant, va ser com si una gosseta xoqués contra un elefant. No va aconseguir moure el rival. Ho va intentar tot, puntades de peu, cops de puny, va agafar a aquesta Shampoo pel vestit que portava i la va intentar desplaçar. Res, res el que va fer va resultar. Al final la falsa Shampoo es va cansar, va agafar aquesta noia pel coll del quimono de baralla, la va aixecar sense dificultat i la va llançar fora de tatami, com qui llança un mocador de paper utilitzat. La Shampoo va ser proclamada vencedora d'aquest combat, la seva rival va ser portada a l'hospital, el cop l'havia deixat una mica atontada, encara que tampoc semblava als seus cabals abans de pujar al tatami.
-No ha demostrat res- va dir l' Akane- però segueixo sense fiar-me. Va vestida com una d'aquelles pèrfides amazones, no ha de ser de tot una farsant, crec que té una bona tècnica. Però pot atraure les ires de les amazones.
En Ranma va assentir, li donava la raó a la seva núvia. Aquesta parella de farsants tenia alguna cosa estranya, i no li agradava. Semblaven estar cridant a crits les amazones, especialment les que ell coneixia. Va somriure, va recordar com va dir l' Akane a les amazones. "Pèrfides!", una cosa era segura, l' Akane odiava les amazones i en especial Shampoo i el seu clan. Aquesta antipatia era normal. La Shampoo havia utilitzat molts trucs, per aconseguir-ho. I entre aquests trucs atacar l' Akane. La jove promesa d' en Ranma estava ressentida en contra de les seves rivals i especialment contra la Shampoo.
A les grades el pare de la vençuda es va endur la mà a la cara, la seva segona filla derrotada. La més gran per una nena, i la més petita per una dona que sembrada més un ogre que una dona. Tants diners invertits en les seves dues filles, perquè resultessin unes incompetents. El mestre Himura era el millor, però les seves filles eren patètiques a les arts marcials. Quan acabés això obligaria la major a participar en hípica, que era una estrella, i la menor a seguir amb el piano, que era fabulosa. D'ara endavant faria que deixessin de ser tan capritxoses. O li feien cas o les desheretava.
Només que donava en Tomoe i encara que superava les seves germanes com a artista marcial, li perdien els instints sexuals. En Tomoe es definia asexual. Encara que perseguia tant dones com homes, però sempre li donaven carabasses. Sabia que el seu fill només volia divertir-se. Que realment era narcisista i n'estava enamorat d' ell mateixg. Havia de donar una lliçó a aquell fill seu que es gastava els diners en ximpleries.
Resava perquè l'eliminessin del torneig. Ho posaria a treballar en una de les empreses amb un sou baix i començant des de baix. Així aprendria a pensar. No només a divertir-se com un bellaco i gastar com si no hi hagués un demà.
Un somriure va aparèixer a la cara de l'home. A part d'això, casaria el seu fill. Aquest energumen que tenia per fill i la seva futura dona ja s'havien trobat. I el molt covard havia fugit, però quan acabés el torneig el casaria, si no acceptava el feia fora de casa.
Els combats es van anar succeint, i s'acostava el moment que l' Akane participés de nou. Ella a cada pas es posava més i més nerviosa.
La falsa Shampoo anava guanyant una darrere l'altra, alguna dels seus rivals eren persones que semblaven treta del manicomi, però altres eren bones lluitadores, que no podien amb la mola que era aquesta noia.
I va arribar el moment que aquesta noia va passar a la semifinal del grup B. Però abans es faria la semifinal del grup A, que enfrontaria l' Akane, contra la Yuri, la falsa filla d' en Soun. I cosina dels germans Kuno.
L' Akane es va quedar mirant el seu promès. Ell va veure por als ulls de la noia.
-No ens hem de preocupar. Hem vençut els seus cosins i el seu oncle. A ella la venceràs, ets millor que ella- va dir per animar-la, però no es creia de tota la ignorància que semblava tenir la Yuri, aquesta noia semblava fer conte, perquè tots la creguessin ximple. Encara que realment si era força ximple.
-Em fa por, al fons és una Kuno. Pot utilitzar mals trucs. - va contestar l' Akane.
-Ningú ens pot vèncer Akane, hem lluitat molt per arribar aquí, ens queda molt per lluitar encara. No ens podem rendir. Ens juguem tot - va dir el noi parlant seriós per primera vegada - hem de deixar de ser els ximples que ens barallem per idioteces, que tothom vol controlar. Aquí en aquest torneig estem fent el nostre primer pas- Ni aquí, ni a Nerima ens guanyaran.
- Però…- va dir ella - és tan difícil, segur que caurem a més d'un parany.
-Ho pots apostar. Des dels nostres pares a Nabiki. Des d'aquests sis bojos fins a les dues mòmies. Trobaren formes que caiguem, però ens aixecarem i seguirem pel nostre camí, el nostre!, el marcat per nosaltres!. No serà fàcil, però continuarem endavant.
-No caurem!, hem de seguir endavant!- va mirar a la seva contrària- El guanyaré!, crec que no serà fàcil, però el guanyaré! Si alguna cosa he après de tu és a no rendir-me.-
Ara puja! I quan baixis estaràs a la final. I venceràs aquesta Shampoo.-
Aquest combat no serà tan fàcil! - va contfinal l,' Akane. Va mirar el seu promès- Puc fer alguna cosa? - va preguntar enrojolada i amb vergonya.
- El que? - va preguntar el noi.
Ella per resposta es va abraçar i li va fer un petó a la galta.
-Això per estar sempre al meu costat, i perquè em doni sort. - i va pujar al tatami.
En Ranma es va posar vermell i es va tocar la galta, va somriure com un idiota.
-M'ha agradat aquest petó, en vull més de l'Akane. Tot i que si s'ha retransmès per algun canal de televisió ens portarà problemes quan tornem a Nerima. Però m'és igual aquests problemes, si l' Akane em segueix besant, encara que sigui a la galta, m'és igual que sobre mi s'aveïni un huracà
L' Akane i aquesta tal Yuri al tatami es miraven serioses. Aquesta noia no era la mateixa que havia dit tantes estupideses abans.
- Et venceré!, faré que el meu pare, en Soun Tendo em reconegui com filla- va dir la Yuri- i et desheretaré a tu i les seves altres dues filles. Segur que no sou filles de Soun, la vostra mare el va enganyar. O si ho sou és perquè la vostra pèrfida mare el va embruixar.
-Típic d'una Kuno. Quan algú no la vol és perquè ha estat embruixat- li va contestar l'Akane, en Ranma que havia sentit aquesta noia, va dir pràcticament el mateix que la promessa- el meu pare va estar sempre enamorat de la meva mare, des de nens! La teva mare t'ha deixat anar un enfilall de mentides. és clar que sóc filla d' en Soun!, Com les meves germanes! - encara que de vegades l' Akane pensava que la Nabiki era adoptada, s'assemblava més a en Genma que a en Soun. Va ser llavors quan es va plantejar si la Nabiki fos filla secreta d' en Genma, i una altra dona. O la filla gran de la Nodoka i en Genma. Mentre la Nabiki havia heretat la personalitat d' en Genma, en Ranma era més semblant a la seva mare.
L' Akane va moure el cap, no era hora per a idees ximples. Havia de guanyar aquesta idiota, i passar a la final. No seria tan fàcil com les altres lluitadores amb què s'havia enfrontat.
-Quan et guanyi i sigui l'única hereva del dojo Tendo… em quedaré amb el teu promès. Serà meu per dret propi, - i amb un somriure idiota va afegir- i ell m'ensenyarà on anar a fregir espàrrecs, com em va dir.
La mare de la noia es va emportar les mans a la cara, aquella noia havia sortit idiota com el seu pare, el seu autèntic pare. Perquè ella sabia que en Soun Tendo, no era l'autèntic pare de la seva filla. L'autèntic pare de la Yuri era el seu marit odiat. Si guanyava la final la Yuri, aconseguiria desfer-se d'aquell patà, ric però un patà. I podia casar-se amb en Soun i faria fora de dojo Tendo a les autèntiques filles d' en Soun. I també es quedaria amb la meitat de la fogtuna del home amb qui estava casada.
En Ranma la va mirar i va somriure.
-Et passarà com al conte de la lletera- va dir el noi- afar il·lusions, que no es compliran. Se't trencarà el càntir i et quedaràs sense llet i sense el teu futur somiat. En Soun no t'acceptarà mai, encara que guanyi la teva filla. L' oncle Soun no abandonarà les seves filles. Sobretot, la seva filla petita, no abandonarà l' Akane. És la que més s'assembla a la Tia Naoko. L' Akane n'és una còpia, i segons m'han explicat no només en aspecte, sinó també en personalitat. Esborra de la teva estúpida ment deixar a l' Akane o les seves germanes al carrer, l' oncle Soun no t'ho permetrà- i el noi la va mirar de forma sinistra i va afegir amb maldat- I jo menys. No permetré que elles pateixin, i si fa alguna cosa a l' Akane… et desculturitzo!, i no és una amenaça, només et llegeixo el teu futur.
La dona va riure.
-No podràs evitar res -va contestar i el seu riure va ser idèntic a la Kodachi- un nen com tu no em podrà vèncer. No coneixes els Kuno mai no ens rendim i aconseguim els que ens proposem.
Va ser llavors quan en Ranma va riure.
-Sóc alumnes de Furinkan, com l' Akane. Coneixem el seu germà, ens ha estès milers de parany i entre la meva promesa i jo l'hem destrossat. Coneixem el nebot, és el nostre millor client a l'hora de trobar-se amb els nostres punys. Ens hem escapat de totes les closques de la boja de la Kodachi- el noi va mirar aquesta dona- i vostè també caurà si es fica en el nostre camí.
-L'única que caurà serà la teva amiga- aquesta dona va somriure- veure't acomiadant-ne. Quan la meva filla acabi amb ella…- no va seguir, en Ranma la ignorava, aquest noi estava atent al tatami. Atent al que passaria allà.
En Ranma va mirar la rival de l'Akane, i hi va haver una cosa que no li va agradar, aquesta noia no era una principal, no una farsant. Aquesta noia sabia lluitar.
I va començar el combat, les dues noies s'atacaven, es feien cops, i el paraven, a cada pas a en Ranma li agradava menys aquesta baralla, les dues noies tenien tècniques semblants, era com veure l' Akane contra ella mateixa.
-Si!, veig que t'has adonat. La meva filla utilitza la tècnica tot val estil Tendo, que devia aprendre del seu pare.
En Ranma es va espantar, Com aquesta noia havia après a utilitzar aquesta tècnica? I la resposta li va venir al cap de forma automàtica.
-Nabiki!- va exclamar amb ràbia,
-Si, aquesta noia m'ha subministrat vídeos dels entrenaments d'aquesta noia des de fa anys. La meva filla els has vist i ha assimilat aquestes tècniques i sap els punts febles de l'Akane. Avui l' Akane sortirà en llitera, i mai tornarà a lluitar, perquè la meva filla la deixarà en una cadira de rodes- i va riure.
-I la meva germana desafiarà la teva filla… i la esquarterarà i tot seguit anirà a buscar-te. També com els imbècils del teu germà i nebot quan m'enfado.
La dona se'l va mirar i va riure, la seva filleta acabaria amb l'Akane i la germana d'aquell noi, la germana que va dir en Ranma era el.msyeis trsnsformat en la Ranko.
Al tatami l' Akane es va veure atacada per les seves pròpies tècniques, com que el seu promès no sabia com aquesta boja sabia el seu estil de lluita, fins que es va adonar que només hi havia una resposta a aquesta pregunta.
-NABIKI!, QUAN T'AGAFI, VEURES QUE CÒMODE ÉS EL PIJAMA QUE REGALARÉ!- va cridar la noia, sabent que aquest crit seria retransmès per televisió, i segur que la seva germana ho escoltaria.
A Nerima, tota la família mirava el combat i van mirar la Nabiki, que va somriure incomoda. Havia sentit com en Ranma pronunciava el seu nom i ara com l'amenaçava la germana petita. Tot i que no li va canviar la cara, estava espantada. Ara es penedia d'haver venut durant anys els entrenaments de la seva germana. Per un moment va sentir que podia haver guanyat més si també hagués venut aquesta dona els entrenaments d' en Ranma, o el que feien els dos promesos junts.
Però veient que aquesta noia acorralava l' Akane, va saber que en Ranma se'n venjaria si la seva promesa patia un dany sever.
L' Akane retrocedia davant l'ímpetu d'aquella noia, encara que ella també li feia golps aquella noia semblava que no li feien efecte.
En un moment la Yuri li va donar un cop, a l'estómac a l'Akane i aquesta va caure de genolls, la vista se li va enterbolir. I aquesta noia aprofito per donar una puntada de peu a la caiguda, que la va llançar a mig tatami.
-Akane, desperta!, aixeca't! - va cridar en Ranma- demostra el que hem entrenat. No passem aquest temps a la muntanya només perquè et guanyi una copiona.
-El millor que pot fer aquesta noia és no aixecar-se- va dir la mare de la Yuri.
-Ara es demostrarà que aquesta noia, com es digui, només ha tingut sort. No podrà amb la senyoreta Tanoka.
En Ranma les va mirar furiós i després es va girar a la seva núvia.
-No et deixis vèncer. No t'has deixat mai vèncer. Vas estar a punt de morir a Jusenkyo per salvar-me. Quan el mestre em va deixar feble et vas ficar al mig del meu atac per aconseguir-me l'esquema. Quan aquest maleït vestit et va fer fort- en Ranma encara odiava aquest vestit- no et va donar força aquest vestit, va despertar la força que tenies en tu, i que no t'atrevies a utilitzar. Comparat amb tot el que hem viscut, aquesta noia no és cap rival per a tu.
-Doncs llavors puja i lluita al meu lloc!- li va contestar l' Akane furiosa.
-No sóc el promès d'una noia que es deixa guanyar amb facilitat!- va cridar en Ranma enfadat- Sóc el promès de l'Akane Tendo!, una noia que no es rendeix mai! Aixeca't i guanya aquesta farsant, ensenyar-li que és ser realment una Tendo. No una farsant que fa servir una tècnica que no és seva! Demostra-li l'autèntica tècnica Tendo.
En Ranma es va aixecar amb prou feines, li feia mal l'estómac. Però podia ignorar aquest dolor.
- En Ranma té raó! Sóc l'autèntica hereva de l'estil Tendo! - va dir la noia. - No et cediré ni el dojo ni el meu promès, ni a tu ni a ningú!
-El dojo Tendo serà meu!- va dir la Yuri.- i et tiraré al carrer.
-No em referia al dojo, quan vaig dir que era meu-va pensar l'Akane, es referia a en Ranma.- D'ara endavant lluitaré pel que és meu.
EnbRanma es va posar vermell, per una vegada va entendre el missatge de la seva promesa, encara que això que va dir l' Akane els posaria en perill, en reclamar a en Ranma com seu s'havia buscat problemes.
La Yuri se sabia guanyadora, l' Akane estava vençuda… segons ella. Es va llançar sobre aquesta noia de pèl blavós. Usava tant els peus com les mans. L' Akane estava rebent molts cops, li sagnava el nas, i els llavis, en canvi la Yuri no havia rebut gairebé cap cop.
La Keiko, la mare de la Yuri mirava satisfeta la baralla, la seva filla barallava bé, la falsa filla d' en Soun Tendo, aquesta tal Akane, no era rival per a ella.
-Avui Yuri Tanoka! Vencerà aquesta principiant- va anunciar la Reiko Matsumoto als seus espectadors - avui tots els espectadors veuran com aquesta noia sense tècnica és vençuda per la Yuri.
En Ranma la va mirar i la va ignorar, es va adonar que aquesta dues dones de nom semblant, també tenien certa semblança i es va témer el pitjor.
-Si! Avui la meva filla deixarà en ridícul aquesta… nena ximple.
-Ningú desafia un Kuno sense sentir-ho!- va dir la presentadora.
En Ranma es va girar, havia sentit bé? Les seves sospites es van fer evidents.
-Ningú desafia un Kuno sense sentir-ho?- va preguntar en Ranma- No em dirà que vostè…?
-Si! Sóc la bessona de la Keiko!- va dir la presentadora- Matsumoto és el nom que vaig adoptar com a presentadora, del meu ex marit. Sóc una Kuno!
-Ja deia que aquesta idiotesa em sonava- va dir en Ranma emportant-se la mà a la cara. Va mirar les dues dones-tenen la bogeria dels Kuno. Però l'Akane i jo tenim la medicina contra aquesta bogeria.
I es va girar al tatami.
L' Akane seguia rebent cops, gairebé no s'aguantava dreta.
-Un parell de cops més- va dir la Yuri- i besarà la lona.- i va agafar l' Akane pel coll i va tirar el braç cap a darrere i per donar-li un cop
– Amb aquest cop et deformaré la cara, després un cop a terra, et trencaré la columna i no tornaràs a lluitar a la teva vida.
L' Akane, tenia els ulls tancats semblava patir molt, però els va obrir del cop i va somriure.
- Has caigut al parany! - va dir l' Akane- estàs esgotada. Els teus cops han estat molt fluixos, amb prou feines els he notat. He tingut rivals pitjors que tu.
-Seràs bruixa!- va contestar l'altra noia- ets una perdedora! I jo guanyaré!
-Això és el que tu et creus !. Ara t'ensenyaré la veritable tècnica Tendo, juntament amb allò que m'ha ensenyat en Ranma.
I l' Akane, encara agafada pels cabells per aquesta noia, li va donar un cop de puny a l'estómac. La Yuri va deixar anar l'vAkane, i va retrocedir sense respiració. A continuació a aquesta boja li va caure una pluja de cops de puny i puntades de peu, que no tindrien comparació amb les que ella va donar a l' Akane.
La Yuri no reaccionava als cops de l'Akane, aquesta boja ho va comprendre tot. L' Akane s'havia deixat colpejar per cansar-la. Ara era ella la que no es mantenia dreta. No veia per l'ull esquerre i notava que l'Akane li va trencar diverses dents.
La mare i la tia de la Yuri miraven com el seu parent era massacrada per aquella noia.
-Ets una principiant- va dir l' Akane- vas tenir les meves tècniques per la meva germana. Però no les que em va ensenyar en Ranma.- l' Akane va somriure- amb tu acabaré avui. Amb la traïdora de la Nabiki quan torni a Nerima.
I d'una puntada de peu va llançar a la Yuri fora del tatami, al costat de la Keiko Tanoka.
-Tanoca en català és ximple- va dir en Ranma- un cognom que li vas com un anell a vostè i la seva filla- va somriure triomfal- La meva promesa està al final- es va girar a les dues dones- Kuno?- va bufar amb menyspreu- nosaltres ens mengem als Kuno com si fossin roquetes.
L' Akane al tatami va mirar al seu voltant, era la primera finalista. Segons les normes de torneig ja tenia una plaça per al torneig Nacional. El públic la mirava amb estupor, aquella noia havia rebut un bon nombre de cops, en canvi semblava que no tenia senyals d'aquell càstig, però el seu rival estava inconscient. Estaven descobrint que aquesta a qui pensaven que era una nena no era una principiant, sinó una bona lluitadora
La noia va baixar del tatami després de ser proclamada guanyadora, i es va acostar a ennRanma.
-He guanyat- va dir la noia.
-T'has costat i m'has fet patir, però has guanyat. Ho has fet molt bé.
-Gràcies a tu. A les teves paraules, al teu animo.
El noi la va mirar i va somriure. El va mirar el nas i el llavi.
-Aquesta imbècil t'ha fet mal, et curarem- va dir el noi.
- Això no quedaràs així! - va cridar la mare de la Yuri. - La meva filla seguirà entrenant-se fins a vèncer-te!
-No la vencerà mai!, l'Akane està per sobre de la seva filla. Avui en aquesta lluita ha despertat la veritable força de l'Akane, i això només és el principi. La meva promesa progressarà, jo faré que ho faci. -Va mirar a la Yuri amb menyspreu- aquesta noia no estarà al nivell de l'Akane, es pot entrenar el que vulgui, però no la vencerà mai. Això d'avui només ha estat un entrenament per a l' Akane, perquè
la seva autèntica força, la te amargada, no l' ensenyat encara.
-Ments!, ningú no venç un Kuno!- va contestar encoleritzada la locutora- som els millors!
L' Akane va mirar aquesta presentadora espantada. Ho hauria de suposar aquesta boja també era d'aquesta família.
-Kuno", Kodachi!, el director Kuno!- va dir l' Akane- a ells els hem vençut. Ara a la Yuri. – i va mirar a les dues germanes.- i també a vostès. Sabem que no es rendiran, i sabran el que significa desafiar- nos, si no es rendeixen… pitjor per a vosaltres.
I els dos promesos agafats de la mà van anar a guarir les ferides de l'Akane, deixant aquestes dues dones soles. Que en la seva frustració no s'havien adonat que la Yuri necessitava cures mèdiques.
Les ferides de l'Akane no eren importants, i podia lluitar la final sense problemes, no li feia mal res, i estava preparada per a la gran final.
L'altra semifinal de la falsa Shampoo contra una lluitadora no va durar gaire, aquesta gran dona va llançar el rival fora del tatami d'un cop.
La final seria l' Akane contra la falsa Shampoo. La noia sabia que no seria fàcil i que podia sortir malmesa, que seria el pitjor combat que tindria. Aquesta noia xinesa tenia molta força, i una gran mida, no sabia com atacar-la, semblava no afectar-li els atacs físics. Aquesta falsa Shampoo s'havia desfet de tots els rivals amb una força increïble. Tot i que no havia demostrat si tenia tècnica o era pura força.
En Ranma estava preocupat va mirar aquesta noia xinesa, no l' hi agradava. Aquesta mola de carn podia aixafar la seva promesa amb facilitat, però el noi va començar a analitzar aquesta dona, i va somriure.
-No sé per què somrius. La meva Shampoo reduïrà a la teva amiga a un garbuix de carn i sang, farà amb ella una carnisseria. L'estoparà contra el terra, i la rebentarà. La Shampoo és famosa per no deixar cap os sa dels seus rivals. Tot i que es rendeixi la meva noia la deixarà inútil.
EnnRanma se'l va mirar.
-¡la teva Shampoo!- va dir amb ironia- té molts punts febles, serà fàcil derrotar-la- va contestar en Ranma, i va pensar-"només cal que l' Akane els vegi.'- i en el cas que l' Akane perdi i aquesta bèstia la segueixi atacant, jo la defensaré, i el que faré amb la teva amiga serà un aperitiu del que faré amb tu.
-La Shampoo és cruel, encara que venci. Tortura la teva amiga i jo no l'aturaré.
-Però jo sí, no serà la primera amazona contra la qual lluito- va dir en Ranma- si la teva amiga se sobrepassa amb l' Akane… li arrancaré el cap, i després aniré a buscar-te, fals Mousse.
El noi anava quan les dues finalistes van ser cridades a la lluita.
-Ara veurem el combat d'aquesta nena contra la Shampoo. – deia aquella locutora boja. Menyspreava l' Akane en no anomenar-la per el nom- La famosa lluitadora que venç els seus rivals d'un sol cop. Sense rebre'n cap en contra. En canvi, aquesta nena està tocada del seu anterior combat. Però preguntarem als seus promesos.
-Pensa que guanyarà la seva promesa?- va preguntar aquesta boja al fals Mousse.
-I tant que guanyarà!- va dir el noi xinès.
- I tu encara penses que la teva feble amiga podrà amiga guanyarà a la tot poderosa Shampoo? -La dona seguia preguntant al noi que la ignorava. No es molestaria contestar aquesta dona.
Al tatami les dues lluitadores s'estudiaven buscant els punts febles de la contrària.
Les dues noies van estar una estona mirant-se.
La falsa Shampoo va mirar l' Akane amb menyspreu i va riure, creia que davant seu tenia una lluitadora feble.
-Et venceré! Sóc la més forta de les Amazones, ningú m'ha vençut mai- va dir aquesta farsant. L' Akane la va mirar, a aquesta dona podia no haver-li guanyat ningú, però l'autèntica Shampoo si podia vèncer-la.- Jo em mereixo moltes noies com tu. No em venceràs mai. No ets a nivell d'una amazona.
-Això està per veure!, no ets la primera amazona que em trobo. No ets la primera del teu poble que em desafia, i sóc aquí. Tu tampoc em venceràs.
- Això i van dir totes abans que les vaig picar. Les amazones som una raça invencible, ningú, ens podrà vèncer, i si ho fas…- va amenaçar la xinesa.
- Em donaràs el petó de la mort? - va preguntar l' Akane amb ironia, la dona xinesa la va mirar sorpresa, no sabia com noia coneixia les seves tradicions- això és un combat, no tindries honor si m'intentassis matar després de vèncer-te justament. Encara que gràcies a l'amazona que conec sé que teniu un recargolat sentit de l'honor. Només ho veieu en una direcció, la vostra! Em va donar el peto de la mort i això fa gairebé dos anys.
-Si, tu segueixes viva és perquè ella no va complir el seu deure. Quin deshonor per a la seva família!
L'Akane va mirar aquesta dona. L'atèntica Shampoo actuava amb allò que per al seu poble era honor, però per a la resta del món era atacar amb trucs bruts. Però la Shampoo sempre fallava, si feia cas a l'amazona que tenia davant, la Shampoo era la vergonya de la seva tribu.
-No em guio pel sentit de l'honor del teu poble, sinó pel que han ensenyat a la meva família, i per això sé que les amazones no jugueu net.
Les dues dones es van posar en guàrdies i es van preparar per lluitar. La falsa Shampoo mirava el rival amb suficiència, es pensava que guanyaria amb facilitat. Per a ella, aquesta noia era la rival més feble amb qui li havia tocat lluitar durant aquest torneig.
L' Akane pensava el contrari, la dona que tenia al davant era la pitjor rival d'aquest torneig. Si no tenia cura sortiria ferida, encara que guanyés sortiria ferida.
La primera a atacar va ser l' Akane. I va donar un cop a aquesta dona, però va ser com pegar-lo a una muntanya, aquesta dona no es va moure.
La falsa Shampoo va intentar colpejar aaAkane, aquesta va esquivar el cop. Però tot i així va ser tan fort el cop, que sense tocar-la, ni fregar-la, l' Akane va sortir comiat cap a enrere, caient sobre la meitat del tatami.
L' Akane es va aixecar de terra, se li havia obert de nou la ferida del llavi i li sagnava el nas. Se li va ennuvolar un instant la vista i va trontollar. Del cop li feia mal tot el cos. Aquesta dona era capaç de ferir-la sense tocar-la. Es notava que era una amazona, els seus atacs eren estranys i letals.
En Ranma va mirar espantat la seva núvia. Aquesta falsa Shampoo havia ensenyat una de les seves tècniques, segur que en tenia més. Va analitzar aquest atac. Era un atac amazona sens dubte, però era fàcil aprendre.
-Anem Akane! -va xiuxiuejar en Ranma- guanyar-li!, Hem de guanyar!, ens juguem el nostre futur! Ningú ens aturarà!
Tant el fals Mousse com la periodista el van mirar com un boig, com aquest noi no podria veure la diferència entre aquesta noia feble i aquesta dona poderosa?
La falsa Shampoo malgrat la seva mida i pes es va moure a una velocitat espantosa, va agafar a l'Akane desprevinguda i la va colpejar a l'estómac i després al nas. L' Akane va retrocedir i va tornar a caure a terra.
La noia mig k.o. va tenir la visió les seves tres rivals rient-se'n. Es va tornar a aixecar, aquell orgull seu no la va deixar rendir-se.
-Ets resistent però t'havies de deixar caure i deixar de patir.- va dir amb prepotència l'amazona.
-No em rendiré mai! Trobaré la manera de guanyar-te.- va contestar la promesa d' en Ranma- mai en rendiré, soc una Tendo, el meu promes es un Saotome, mai mai en rendin!.
L'amazona va riure, hi havia massa diferència entre ella dues
- Mai!, Una petita nena japonesa que no ha sortit del cascaró no em donarà ni un sol cop. ho juro pel meu honor d'amazona!
L'Akane la va mirar i va posar un somriure irònic.
-A banda d'aquesta boja amazona tinc dos rivals més -va contestar- fa dos anys que lluito contra aquestes tres, i els seus bruts trucs. Sempre he superat els seus paranys, tu no ets millor que elles. En tens molts i força, però res més.
- Akane jugues amb foc!, és una amazona- va murmurar en Ranma- amb això només aconseguiràs enfadar-la i que facis servir els seus trucs.
Això era el que es proposava l' Akane, enfadar aquesta noia i que ataquess sense control, i ho va aconseguir
- Jo et venceré!, i amb el teu cos faré una farineta que hauran de recollir amb una escombra i un recollidor! - va cridar furiosa aquesta dona.
I va atacar a l'Akane, que va esquivar aquest atac i un altre... i un altre.
- Només fuges!, no em cansaràs com el teu anterior contrincant. No sóc tan ingènua –va dir la noia xinesa.
-No vull cansar-te. Només veure les teves tècniques, analitzar-les i poder fer servir el contraatac indicat. Ho he après del meu promès. Ell utilitza els seus combats per analitzar els atacs dels seus contraris, veure els seus punts febles, aprendre aquests atacs, els millora. I ho utilitzar en contra seu. Jo també he après això. M'estàs ensenyant molt.
L'amazona va bufar furiosa i va atacar l' Akane. Aquesta va contraatacar, però l'amazona la va agafar amb la mà esquerra pel cap i la va aturar. L' Akane no podia ni avançar ni retrocedir. Com que és més petita que el seu rival, i els seus braços més curts, no aconseguia donar-los al cos a la suposada Shampoo.
-Riu ara- es va burlar aquesta dona- ara ets a la meva mercè i d'un cop et deixaré K.O. després et desmembraré, encara que van contra les regles, t'arrancaré els braços i les cames, i després el cap.
I aquesta dona va tirar el puny dret cap a enrere per colpejar el rival. Però va veure que aquesta somreia i va comprendre que aquella noia petita que menyspreava l'havia fet caure en un parany.
L' Akane en no poder copejar el cos de la dona, va colpejar el braç que l'empresonava. Ho va fer amb totes les forces. De sobte es va trobar lliure, va veure l'amazona retrocedir i agafar-se el braç copejat i cridar de dolor.
- Així que no ets invulnerable! -va dir l' Akane.
L'amazona va mirar aquesta noia, no la va haver de menysprear. Era millor del que em pensava. Era una bona lluitadora, millor que moltes de l'elit de les amazones.
-Ara no em contindré- va dir l'amazona- derrotaré i portaré l'honor perdut al meu clan.
L' Akane la va mirar, portar l'honor perdut el clan? Ja estava clar que buscava l'autèntica Cologne i el seu grup. I per fer-ho havien de guanyar aquest torneig. Segur que si el guanyaven desafiarien les amazones que els perseguien a Nerima. I aquesta pel seu honor havien d'acceptar el desafiament.
En Ranma pensava el mateix, però seria millor que l'autèntica Shampoo i la seva àvia no apareguessin per aquí, no volia problemes. En Ryoga ja els havia ficat en un petit problema aquí, que quan tornessin a Nerima seria un bon mal de cap.
Les dues noies del tatami es van començar a lluitar de nou, ara l' Akane aconseguia donar-li algun cop que un altre a la dona, que ja no semblava tan invencible.
Les dues dones estaven cansades, Les dues estaven ferides i sagnaven, cap de les dues aguantaria cinc minuts més. Totes dues trontollaven, i semblaven que se n'anirien a terra en qualsevol moment.
- No em venceràs! - va dir la dona xina- ningú em vencerà. -L' Akane no es va dignar a contestar-li. Veient que aquesta noia no contestava. Va fer servir la manera de parlar de l'autèntica Shampoo- la Shampoo vèncer noia violenta, jo ser millor que petita noia poca agraciada. I després casar-me amb el meu Airen.
L' Akane, va perdre el món de vista, davant seu no va veure aquesta enorme dona, sinó la seva rival de Nerima. Es va enfurismar i va voler acabar amb ella. Tot i que sabia que l'Airen d'aquesta dona i l'Airen que reclamava l'autèntica Shampoo no era el mateix,
- Shampoo ja ha guanyat! - va anunciar el fals Mousse.
- No! La teva amazona ha fet el que no havia de fer. En fer servir aquest to, ha fet enfurismar l' Akane. Així parla l'autèntica Shampoo i la teva amiga en fer servir el mateix deix, ha fet recordar a l' Akane les males passades que li ha fet passar aquesta amazona. La teva amiga ha despertat tota la fúria de la meva amiga i ho pagarà amb dolor.
L' Akane enfurismada, va mirar el seu rival, ja no la veia com era sinó com l'autèntica Shampoo. La promesa d' en Ranma es va llançar sobre la seva contrincant, va fer un salt va recolzar les mans a les espatlles de la seva rival i utilitzant-la de suport, va fer una tombarella, i amb els peus va atacar les cames per darrere de la seva rival.
La noia xinesa va cridar de dolor, i es va girar per atacar l' Akane, però en veure-la es va espantar. Aquesta noia era perillosa, i per primera vegada va saber que podia perdre aquesta batalla, l'Akane la mirava amb ràbia i odi. L'odi que molt a dins tenia a Shampoo va sortir a la superfície.
L' Akane va atacar a la rival, movent-se al seu voltant a una velocitat espantosa, que l'altra dona no podia seguir. Primer l'atacava per davant, per moure's en mil·lèsimes de segon a un costat i colpejar-la allà, després a l'esquena i colpejava.
La falsa Shampoo no podia reaccionar, li feia mal tot el cos. Es preguntava qui aguantaria més i qui cauria abans derrotada a terra, si ella amb la seva fortalesa física, o cauria el rival per esgotament físic a causa d'aquest atac.
De sobte l' Akane va parar el seu atac es va aturar davant de la seva rival, aquesta la va mirar i va caure a terra inconscient.
L' Akane havia guanyat la final. Però amb prou feines es mantenia dempeus. El públic es va quedar callat una bona estona, aquest últim atac va ser demolidor, una noia tan petita, moure's d'aquesta manera i enganxar aquests cops tan demolidores. Després van aclamar a la guanyadora.
L' Akane es va sentir caure, no aguantava més. No va tocar el terra, algú la va agafar. Ella va saber que era en Ranma, aquell noi no la deixaria caure mai.
-No caiguis ara campiona-dojo el noi rient-ho has fet molt bé, ets tot un gallimassot.
-Si em pogués moure, et donaria un bon cop- va dir ella somrient.
-Deixa aquest cop per després. Que ara us donaran la medalla i la copa. Ja ets campiona. Ara ningú riurà de tu.
Ella amb els ulls mig oberts va mirar Ranma i va somriure.
– Ara et toca a tu. No em defraudis. Tinc totes les esperances en tu.
-No et defraudaré, aquesta vegada no
Després de rebre la medalla que l'acreditava com a campiona, va ser guarirà.
El campionat femení havia acabat, l'endemà començaria el masculí.
Els dos nois van ser portats a l'hotel, cada cop més buit. L' Akane en estar ferida no concedix o entrevistes, encara que la Reiko, la periodista, els va perseguir fins a la porta de la seva habitació.
En Ranma va fer que pugessin el sopar a la seva habitació. L' Akane no estava per ser molestada. El sopar el va portar un fals cambrer. Era un periodista que va suplantar el cambrer, però en Ranma va descobrir el truc només veure'l. , i aquest i la càmera oculta dins del carret del sopar van sortir volant per la finestra per cortesia d' en Ranma.
Els dos nois van sopar tranquils, van mirar una estona pel balcó, des d'allà van veure passar de nou a en Ryoga i van veure com en lloc de ficar-se al bosc, el noi anava de nou al precipici i va caure per ell.
Tots dos van riure, sota aquest precipici hi havia un riu, el despistat seria arrossegat pel corrent feia algun incert lloc. No s'ofegaria, aquest noi era resistent com ximple.
En Ranma la va agafar als braços.
-Què fas idiota?- li va recriminar la noia furiosa, però sense enganxar-lo.
- T'emporto al llit. Avui estàs cansada, gairebé no t'aguantes dempeus.- li va dir la seva promesa-t'has guanyat un bon descans.
Ella el va mirar i va somriure. Per què no era sempre així? , Per què sempre havia de ser groller i bocasses? Aquest Ranma cavallerós i amable li agradava. Però el Ranma gabergant i maleducat també li agradava. Es va abraçar el noi pel coll.
-Gràcies per estar al meu costat!, gràcies per ajudar-me! , Sense tu estaria sola!
En Ranma la va mirar i va somriure.
-No, Gràcies a tu!, per no importar-te la meva maledicció. Per apreciar-me per qui sóc, no el que semblo ser. Per perdonar-me sempre que fico la pota. Per ser l'única que no em demana res a canvi. Per fer-me veure que m'equivoco, encara que sigui a cops.
Tots dos es van sentir feliços d'estar junts, i sense preocupacions tots dos es van ficar al llit i es van adormir i van tenir bells somnis en què només sortien ells i un futur esperançador...
.
Continuarà…
Notes de l'autor:
.
Després de molt de temps sense pujar un episodi puja aquest.
.
Fer la pretendent d' en Soun, a la Keiko Tanoka, i la periodista, a la Reiko Matsumoto, germanes bessones, se'm va acudir de cop mentre ho escrivia. Era una manera d'explicar perquè aquesta periodista està tan boja. Totes dues no usen el cognom Kuno. la Keiko utilitza el cognom del seu marit i Reiko el seu nom artístic, si es pot dir artista a algú dedicat al periodisme del cor!
.
Aquest és el capítol que m'ha quedat el més llarg fins ara. Hi havia molt per explicar. No sóc bo explicant batalla. El que penso d'una baralla no sé com escriure'l a la història. Encara que l'' Akane ho ha passat pitjor que en baralles anteriors.