5. COMENÇA EL TORNEIG MASCULÍ.
.
L'endemà de la final de la femenina, els dos nois es van despertar alhora, estaven abraçats, ho van fer mentre dormien. Es van mirar i es van somriure, ja no tenien vergonya de dormir junts, i despertar abraçats.
-Hola Com estàs avui? - va preguntar el noi, preocupat per l'estat que va quedar la seva amiga durant el combat.
-Bé, pràcticament no em fa mal res. Aquesta recepta que li va donar el doctor Tofu a la meva germana fa anys que fa miracles. Estic gairebé recuperada.
Els nois es van mirar i es van preguntar on seria aquest home i perquè va desaparèixer. Mai van saber que aquest home mai no va existir. Que era una tapadora, un nom fals, per escapar de la Yakuza, per uns deutes contrets pel seu pare. Mai van saber que aquell home que es va fer anomenar Tofu, ara vivia en una altra ciutat, sota un altre nom i una altra aparença.
-És hora d'aixecar-nos- va dir l'Akane de mala gana. No volia separar-se d' en Ranma, seguien abraçats.
-Si, és hora de banyar-nos i baixar a esmorzar, que no deixessin sense menjar- estava dissimulant-lo, tampoc volia desfer la seva abraçada amb l'Akane.
Després d'una estona sense poder-se separar. Es van aixecar de mala gana. Tots dos van pensar que passaria quan tornessin a casa. Després bronques dels seus pares, enrenous amb rivals. Però ara el que més el preocupava, era les tristos que serien les nits a les seves respectives habitacions, sense tenir l'altre dormint al seu costat, i els tristos despertars sense estar abraçats per ningú.
Tots dos es van reprimir, però ja solucionarien aquests. Ja trobarien la manera de dormir junts.
- Com estàs de les teves ferides? -va preguntar el jove- els combats d'ahir et van deixar tocada.
-Si, les meves darreres rivals van ser molt fortes. Estic una mica adolorida, però no em fa molt de mal les meves ferides.
El noi la va mirar i va somriure. Estava preocupat per aquella noia, sabia que ella l'enganyava, que ella encara se'n ressentia de les ferides. Però ell no li diria res, si ho feia ella s'enfadaria, i no volia veure-la enfadada. Li agradava veure-la somriure, el somriure d'aquella noia el fascinava.
-Em dutxaré- va dir el noi- necessito una bona dutxa per relaxar-me.
-No triguis gaire -va contestar ella que també vull dutxar-me.
El noi va entrar al bany i va pensar.
-Li podria haver proposat de banyar-nos junts- es va posar colorit i va negar amb el cap- Mai li ho proposaré!, ella m'enviaria a volar i s'enfadaria amb mi i no em tornaria a parlar mai. I jo tampoc tindré el valor necessari per -ho.
El noi va omplir la banyera, es va ficar amb l'aigua molt calenta i va somriure, li agradava dutxar-se amb lagua calenta, i no només per la maledicció. La seva núvia li agradava l'aigua més freda. Ho sabia perquè ell després de dutxar-se deixava l'aigua amb l'aigua gairebé bullint i l'Akane havia entrat després que ell i li havia donat la bronca.
Es va relaxar i va pensar.
-Arribaré a la final del meu grup i guanyaré, i l'Akane i jo serem els campions d'aquest torneig. Tot i que hi ha cada boig. Vaig venir aquí pensant que no tindríem problemes i ens hem trobat cada boig. Però estem acostumats a tractar amb llunàtics, i després de-nit- pensà durant una estona- no he abaixat la guàrdia, això d'arribar a la final no és tan clar. Hi pot haver lluitadors molt forts. Però arribaré a la final, no vull desil·lusionar a l' Akane- i va pensar amb maldat- ni quedar per sota d'ella, o riurà de mi.
I es va veure caigut mentre l' Akane reia d'ell.
Fora la noia mirava la tele, només donaven notícies, només passaven desgràcies al món. Mai donaven bones notícies, les bones notícies no venen, no són interès. Va veure diversos pro-grames esportius, s'hi parlava d ' ella, s'estava tornant molt famosos.
I en canviar de canal, va posar l'emissora on treballava aquella repel·lent reportera. En un plató hi havia un grup de tertulians i entrevistaven…. els seus rivals de Nerima.
Per la boca d'aquells desgraciats sortien les ximpleries més absolutes. Elles reclamaven a en Ranma com a espòs i a ella com una que es va ficar pel mig. En Tatewaki a la seva bogeria tractava a en Ranma com a bruixot, que havia embruixat l' Akane i una noia pèl-roja, i en Mousse declarava a lacShampoo el seu amor, mentre abraçava un tertulià.L' Akane va cridar, així que es trobarà amb aquests cinc els mataria, els destrossaria. En Saltaria a sobre. Els… si aixó els farà… i aquells altre també.
En Ranma va sortir corrent del bany a mig vestir. Amb els pantalons, però sense la camisa xinesa. Estava espantat pel xiscle de l'Akane.
- Què et passa?, et fa mal alguna cosa? - va preguntar en Ranma.
La noia va assenyalar la tele, i en Ranma va veure l'entrevista, en sentir els comentaris d'aquells cinc idiotes, es va posar blanc, després vermell de vergonya, o era de fúria?, no ho va saber. Només sabia que li havia d'ensenyar a això cinc una lliçó. També hi havia la Nabiki que es va presentar com la representant dels dos nois. Tots dos es van mirar, qui l'havia anomenat el seu representant? Ells dos parlarien amb la germana mitjana molt seriosament. I llavors es va adonar d'alguna cosa
- I l' idiota d' en Ryoga? Com que no hi és?
-Recorda que ahir va caure al riu, el corrent el pot haver portat a l'altra punta de país. O no trobar el lloc on es fa aquesta entrevista.
Des de feia uns mesos la noia sabia el secret de P-chan. Es va enfadar tant amb en Ryoga, no volia tornar-lo a veure, com amb en Ranma per amagar-ho. Però es va adonar que el noi sempre havia volgut evitar que aquest porc dormís amb ella, i ella el va tractar a cops, per tant, ella també en tenia part de culpa. Després d'uns dies sense parlar el seu promès i una tarda li va començar a parlar, li va explicar una cosa banal de la qual ni es recordava. D'aquí van passar parlar sobre P-chan, ell li va dir que s'havia lligat per una promesa, de la qual sempre se'n va penedir. Ella li va contestar que ho devia haver escoltat. Tots dos es van demanar perdó. Però a partir d'aquell dia no podien ni suportar a en Ryoga. El jove es va emportar alguns cops dels dos promesos quan es creuava amb ells.
Però aquests cops van haver de trastocar el ja molt no centrat cervell d' en Ryoga, perquè seguia perseguint els dos promesos per separar-los.
Els dos promesos miraven al·lucinats aquestes entrevistes. El presentador del programa, un ésser depreciable, l'estirava de la llengua i aquests cinc bojos deixaven anar les mil i una ximpleries, cadascuna més idiota que l'anterior.
En un moment donat, l' Akane es va girar, i es va allunyar.
-Em donaré un bany, molt calent. Quan surti no vull veure aquest canal. Com els segueixis veient- va amenaçar la noia- en lloc d'anar al torneig aniràs a hospital.
L' Akane furiosa es va ficar al bany, i es va dutxar amb aigua calenta. No la volia ni freda ni tèbia, la volia molt calenta. Per baixar el mal humor que sentia.
-Hauria d'haver proposat a en Ranma haver-nos banyat junts- va pensar la noia- i no hauríem vist aquesta entrevista- s'ho va pensar- si li hagués dit a en Ranma de banyar-nos junts segur que s'hagués desmaiat, i hagués pensat que sóc com la Shampoo. De tota manera mai no ho diré, no sóc tan atrevida. - va pensar en com hagués estat aquesta dutxa amb en Ranma i es va posar vermella, en pensar en el cos del seu promès nu, es va bufetejar. - Què fas Akane? Semblas una pervertida, no ho ets, però en Ranma potser si ho sigui.- va negar amb el cap-A qui vull enganyar?, sóc tan pervertida com en Ranma- es va enrojolar- desitjo veure'l nu i ajudar-lo a banyar-se, desitjo que ell em vegi nua. I ser de segur que ell desitja el mateix.
Al cap d'un temps ella va sortir del bany i va veure el seu promès veient un anime que seguia. Ella ho veia molt violent, va veure com un ésser gegant es menjava un humà. Era aquesta sèrie dels titans.
- Quina sèrie més violenta? - va dir l'Akane.
- Què vol que vegi?, Candy-Candy? O Lady Oscar? -va preguntar el noi- esta bé. No estic d'humor, necessito veure alguna cosa amb violència, no una cosa romàntica o alguna cosa divertida com Dr. Slump.
Ella el va mirar, el noi estava furiós, i amb ganes de llançar-se sobre els seus rivals de Nerima, com a l'anime que veia els titans es llançaven sobre els humans. Pensant-ho bé ella volia fer el mateix.
- Quan tornem ens reunirem amb aquests cinc i amb en Ryoga i els destrossem! Jo faré de titan bèstia i tu del tità d'atac- va dir l' Akane!
- M'ho promets? - va preguntar en Ranma amb el to d'un nen a qui la seva mare li ha promès una llaminadura.
- T'ho prometo! - va contestar com si fos aquesta mare que regalaria aquest dolç.
Al noi se li va il·luminar la cara amb un somriure, pensant com es venjarà d'aquells sis… i de la Nabiki, l'acomiadarien de la seva autoproclamada ocupació així que la fessin fora a la cara.
Van sortir de la seva habitació i van dirigir-se a l'ascensor. El noi la va mirar.
-Ara ets una estrella, així que sortim d'ascensor, s'abalançaran sobre tu els periodistes. Aneu amb compte amb el que dius. - li va advertir el jove
-Ho sé, però tu també vés amb compte amb el que dius.
I la porta de l'ascensor es va obrir i el van rebre els llums de flaixos de les càmeres de fotos i els micròfons dels periodistes. Els dos nois es van protegir les cares.
-Senyoreta Tendo Com se sent després de ser la campiona del torneig? - va preguntar un periodista.
- Es veu capaç de guanyar el torneig nacional? - va preguntar-ne un altre- sap que si ho serà la re-presentar-te japonesa en el torneig mundial?
Els dos nois es van sentir acorralats, es van fer instintivament cap enrere, fins i tot de forma automàtica es van posar en posició de defensa. En Ranma davant protegint la seva núvia, i l' Akane darrere, però sense relaxar-se i disposada a lluitar.
-Nosaltres…-va dir la noia- jo…
L' Akane no sabia què contestar, i en Ranma tampoc. Li van preguntar al jove si se sentia capaç de guanyar aquest torneig com ho va fer la seva núvia.
-He vist diversos lluitadors i semblen capaços de plantar-me cara, intentaré guanyar-va dir el noi.
L' Akane se'l va mirar de forma estranya, en Ranma no es comportava de forma normal, se'l veia cohibit, havia de ser sentir-se el centre d'atenció i no li agradava
- Què no opina de l'entrevista que en aquests moments estan donant els seus rivals de Nerima? - aquesta intrigant periodista era allà per fastiguejar-los el dia.
- Entre jo i aquestes tres noies no hi ha res -va declarar en Ranma- el que s'imaginen elles no és veritat.
-Elles diuen el mateix, però deferint-se a la senyoreta que està al seu costat- va respondre la periodista.
En Ranma es va enfurismar.
-Miri vostè "senyoreta periodista", - en Ranma va recalcar en senyoreta periodista per indicar que no ho era- el meu acompanyant és la "CAMPIONA D'AQUEST TRONEIEG" no es diu senyoreta, sinó Tendo, AKANE TENDO! Tingueu-lo pensant quan es refereixi a ella. I és la meva PRO-MESA!, L'ÚNICA! I el meu nom és Saotome, Ranma Saotome!, no noi! Les altres només són…. amigues? -va mirar els periodistes- Alguna pregunta relacionada amb el torneig?, si volen preguntar sobre la nostra vida privada… no tindran resposta.
- I les declaracions de la seva mànager, la Nabiki Tendo? -va preguntar un periodista- ens ha concedit una entrevista en exclusiva amb vostès.
-Mai hem signat un contracte amb aquesta senyoreta- va dir l'Akane, ni es va molestar a trucar a la Nabiki com la seva germana- si ella diu el contrari menteix, i ha falsificat les nostres firmes, no és la primera vegada. Recordeu-ho, nosaltres no signem res, no es pot querellar contra nosaltres en no existir un contracte real, si ho vol fer contra Nabiki endavant! I per a ella només tenim una resposta.
- NABIKI ESTÀS ACOMIADA, ENCARA QUE NO T'HEM CONTRACTAT! - van cridar els dos promesos i van afegir-. Esperem que t'agradi el pijama que t'endurem.
- Quan tornem a casa tu i nosaltres parlarem seriosament de ficar-te a les nostres vides! Desitjaràs no ficar el teu nas en els nostres assumptes.
- Com que no hi ha res més a dir ens menjarem. Saben que no poden molestar-nos, ni fer-nos fotos mentre mengem- va dir l' Akane-està al reglament.
I els dos nois es van intentar allunyar dels periodistes, però això es van negar a deixar-los escapar, fins que els dos nois van deixar sortir les seves aures. Els periodistes van retrocedir espantats, mai no havien vist això. Aquests dos nois no eren normals.
En Ranma i l' Akane van aprofitar per escapar, però Reiko Matsumoto els va seguir.
-Estem en directe amb el programa Saltar-me cor. Li volen dir alguna cosa al públic i als seus amics que són al plató.
En Ranma la va mirar.
-Al públic res, als nostres amics- va riure amb ironia- que no els considerem els nostres amics, i que es poden anar a la mer…- s'ho va pensar, no diria tal grolleria, si ho veiés la seva mare o la Kasumi es espantaria-… a prendre vent fresc nus a la Sibèria, o al Pol Nord, o robar un coet anar-se'n en un viatge sense retorn a Mart.- el noi estava ja fart d'aquella imbècil que deia ser periodista- I com veig que no ens vol deixar tranquils li donaré una lliçó.
El noi es va acostar a la càmera, va tocar l'aparell d'enregistrament que portava, i l'aura del noi es va fer vermella. De sobte de la càmera va començar a sortir fum i va començar cremar. L'home que la portava la va deixar anar i la va mirar espantat com cremava.
-Això només és un avís -va dir en Ranma clamat- imagini's això en una persona- i va riure. - aquest truc el podem fer la meva núvia i jo. És molt fàcil de fer per a nosaltres.
Això era una amenaça, però aquesta insistent periodista no cediria ni un moment, aquests dos nois eren notícia, creia que eren innocents i se'ls podia enganyar amb facilitat, cosa que era veritat. Però el que no va veure que eren els nois més perillosos amb qui no havia topat mai.
Els dos nois es van asseure en una taula, ningú se li va acostar. Tots havien vist com en Ranma havia destruït l'aparell de gravació. I van començar a témer-ho, no seria un rival fàcil de vèncer.
Els dos nois van gaudir d'un dinar tranquil, no com els que feien al dojo. Allí era una angoixa, per la mania del pare d' en Ranma de voler-li robar el menjar, encara que la Nodoka el mantenia a ratlla. Les aparicions molestes del vell mestre i les seves manies d'intentar sobrar l'Akane i la Ranma noia. Els intents de casament. Els xantatges de la futura difunta Nabiki. Lluny de tots aquests bojos, als quals calia afegir sis mosques colloneres, els dos nois estaven molt tranquils, i sense que tinguessin baralles, no havien tingut una baralla forta en dies. Els dos nois mentre menjaven reien i feien broma com mai havien fet, tots dos se sentien bé junts, i aquests els alegrava la seva estada allà.
Poc després d'acabar de dinar, l'autocar els va portar al torneig. Aquest dia es farien les classificacions del grup A, en Ranma estava al B. i només observarien els possibles rivals de Ranma si aquest arribava a la final.
Els primers combats van ser molt avorrits per als dos promesos, els participants tenien nivell, però per als dos nois eren molt fluixos.
-Alguns tenen bon nivell- va dir el noi decebut.
-Però solem enfrontem rivals molts més forts.
Això va ser escoltat per algú.
-Perquè no m'has vist el meu actuar a mi al gran Tomoe Kenzo- va dir el jove que els va molestar el primer dia- quan em vegis com guanyo, acceptareu els dos ser els meus nuvis.
- Allunya't fantasma! -va contestar l'Akane- no volem enviar-te a l'hospital abans que actuïs.
El jove va mirar la noia.
-Sóc el millor artista marcial del món mundial. Ningú no em pot vèncer.
-Doncs jo m'enfronto a gent tres vegades més fortes que tu- va digué en Ranma.
- Tu somies! - va dir en Tomoe- quan això s'acabi i jo sigui el campió, vosaltres i jo farem un trio impressionant.
Els dos promesos es van enfurismar.
- Estàs parlant amb dos menors! Què et penses? - va cridar l' Akane- li estàs fent proposicions deshonestes a dos nois. Ets un pederasta!, per molt ric que siguis no en sortiràs sencer.
-El meu pare em treure de la presó. I callarà a els vostres pares amb molts diners, no és la primera vegada que ho fa- va dir aquest noi segur. Era extremadament ric, podia silenciar qualsevol.
-Podràs silenciar els altres- va dir en Ranma furiós- però no als meus punys. Et trobaré a la final, i reblaré la teva preciosa cara, això és si arribes a la final. No ens compraràs amb diners. Les teves ofertes no ens interessa- el noi va somriure a part…
-Has de fugir- va seguir l' Akane- Ve la teva xicota. O et llargues o l'ajudem a que t'agafi.
En Tomoe va mirar enrere i va veure venir a la promesa cap a ell. Es va espantar, aquell dia no va poder fer-li cantonada. L'home va fugir sent perseguit per aquesta dona.
-No sé si es podrà alliberar d'aquesta dona i participar en el torneig -va dir l' Akane.
-Si podrà. Quan aquest home pugi al tatami s'haurà lliurat d'aquesta dona, però en baixar, haurà de tornar a esfumar-se. En el fons ho entenc, haver de fugir d'una assetjadora-va sospirar- jo he de fugir de tres assetjadores, tres bojos, una xantatgista, un pare i el seu amic que volen que em casi amb tu, i una mare que espera amb ànsia que li donem un nét.
-T'oblides de mi- va dir la seva promesa.
-Tu no ets res d'això, ets una amiga en què puc confiar, encara que et fiquis de cap a les meves baralles per ajudar-me, no m'agrada veure't en perill per culpa meva. Ets algú que no em demana ni exigeixes res a canvi. Ets algú que sé que estarà al meu costat quan et necessiti. Ni m'assetges ni em persegueixes. No et llences als meus peus, em contradius, i m'emportes la contraria, no com altres que farien sense pensar el que jo els demanés. Ets qui em poses els peus a terra, encara que sigui a força de cops- el noi somriu-ets algú que m'agrada tenir al meu costat- el noi s'havia enrojolat i cada vegada parlava de forma més entretallada, de sobte va callar va baixar la cara a terra i no va tornar a dir res estava mort de vergonya.
La noia se'l va mirar i va somriure.
-Tu també ets especial per a mi. Tu vas ser el primer que no em va voler guanyar per sortir amb mi. Et vas preocupar per mi i no per interès. Tot em volien per interès, i en canvi tu em vas endur la contrària. M'insultaves i alhora em vas salvar moltes vegades. També em contradius i em plantes cara. Ets insensible, irritant. Però alhora ets dolç i afectuós, encara que ho intentes amagar. Tens aquestes qualitats que intentes que amagues, però a mi no m'enganyes. M'agrada estar al teu costat, sé que tu em protegiràs i em cuidaràs. Vull que estiguis al meu costat, i vull estar al teu costat. Vull que siguem un, i el vull que ho estiguem per a tota la vida-la noia va abaixar la vista-no sé si tu sent el mateix que jo. Potser he parlat molt, - estava a punt de plorar- no sé si tu m'estimes.
En Ranma la va agafar de la cara.
-Jo tenia por que em rebutjaràs, i la meva pròpia covardia m'impedien dir-te res. Però ara que sé que tu… tu. em vols. Tindré força per seguir endavant. I no només al torneig, i sinó en tot. Amb tu seguiré endavant en tot allò que em proposis. Tu i jo seguirem endavant, seguirem plegats. Perquè ningú no podrà amb nosaltres, perquè tu i jo serem un, ja ho som, i ningú no podrà separar-nos. D'ara endavant seguirem el mateix camí,
Els dos nois es van acostar, es anaven a besar, quan van sentir cridar algú. Es van girar cap al tatami i van veure pujar a en Tomoe, era el noi qui va cridar, per assenyalar la seva presència, com indicant que guanyaria.
Els dos promesos se'l van mirar i van exclamar.
- Que presumptuós!
En Tomoe va mirar al seu voltant.
-No cal que ningú pugi a combatre amb mi! - va dir amb prestació- sóc el campió, i ho sóc sense necessitat de lluitar. Aquí no hi ha ningú que pugui amb mi. Caureu un darrere l'altre davant meu, retireu i no combatreu. Així no rebreu cap mal. – i va riure, tots els van mirar amb odi.
- A aquest imbècil cal posar-los els peus a terra- va dir en Ranma- ja sé que jo sóc egòlatra i presumit, però aquest idiota em guanya per golejada!
-I serà tu qui li doni la lliçó que mereix- va dir la noia rient.
-Si, i tant- va contestar el noi.
-Vull confiar en tu, sé que aquest noi no és rival per a tu- va dir l' Akane, en Ranma la va mirar sorprès, era la primera vegada que la seva promesa no l'anomenava presumit per deixar anar una cosa així- No em miris amb aquesta cara de desconfiança, espero molt de tu, no em defrauris i com ho facis- i va posar un to sinistre- no t'ho perdonaré mai.
En Ranma la va mirar, li diria alguna cosa, una cosa molt agradable. Però llavors va pujar al tatami el rival d" en Tomoe, i els dos nois van mirar a la zona de combat, tots dos sabien que en Tomoe no era un mal lluitador, sinó tot el contrari. Tots dos sabien que aquest noi tan insuportable guanyaria és combat.
El rival d' en Tomoe era més alt i fornit que ell. Semblava que aquest jove ric no tindria problemes per desfer-se'n. Els dos rivals es van mirar amb menyspreu, tots dos van pensar que els havia tocat un rival inferior, i que en menys de trenta segon es desfarien d'aquesta molèstia que tenien davant.
-Abans t'has proclamat campió.- Va dir el lluitador fornit-però jo t'enviaré a l'hospital en menys de deu segons.
En Tomoe el va mirar i va bufar amb superioritat.
-Seràs tu qui caigui en menys de deu segons.
El to de superioritat dels dos lluitadors va irritar a l' Akane. Ja al dojo havia d'aguantar aquest to a en Ranma… i a en Kuno… i a en Ryoga quan es posava com a víctima per culpar a en Ranma de les seves pròpies desgràcies, però haver-lo de sentir de dos idiotes com els que tenia al davant la van treure de polleguera. Volia una mica de pau, uns combats tranquils. No una lluita entre dos pretesos mascles alfas, que en realitat eren mascles ome-gas.
- Tant de bo hi hagi un K.O. doble i s'eliminin tots dos alhora!, que perdin tots dos, em dol el cap de sentir tantes ximpleries. Si no vaig haver d'aguantar prou al torneig femení, ara al masculí hi ha el mateix nombre de bojos.
En Ranma la va mirar i va somriure, no volia enfadar-la. No volia ser el blanc de la frustració de la noia.
La lluita va començar, l'hometó va atacar a en Tomoe, però aquest ni es va immutar. Aquest gegant lligava utilitzant la seva gran força.
-Aquest home és idiota- va dir en Ranma- només té força, i poca tècnica, podrà derivar óssos i arbres amb la seva força. Però aquí no us servirà de res. No guanyarà aquest Tomoe. I si ho guanya no resistirà cap altre combat.
-Tens raó, -va contestar l' Akane- no té agilitat. Si li dóna al contrari, li farà mal, però no ha pogut connectar encara un cop. El rival és més àgil.
- Els dos nens fan pronòstics sobre el combat! - va dir aquesta ximple periodista que estava -al seu costat- dos nens inexperts fan judici sense saber què és una lluita de veritat.
- Crec que en Tomoe el vencerà d'un cop- va profetitzar en Ranma- quan aquest lluitador ataqui en Tomoe s'apartarà i el flac dret d'aquell home gran quedarà desprotegit i aquest idiota li donarà un cop. Aquest home tan enorme no ha après a defensar-se, només a pegar cop sense pensar. Ho guanyaria fins i tot la germana gran de la meva promesa amb una paella.
Els dos nois van riure.
- Penseu que això passarà? - pregunto incrèdula la periodista- no sou gaire experts, aquests dos homes són els que més opcions tenen d'arribar a la final.
L' Akane es va girar.
-Ens agradaria un K.O. doble amb tots dos eliminant-se, tots dos són nefastos lluitant, però guanyarà aquest Tomoe, i ho farà com ho ha explicat el meu amic.
- Només sóc el teu amic? - li va xiuxiueja a en Ranma a l'orella a la seva promesa una mica enfadat.
- No siguis ximple- es va posar meemella l' Akane li va contestar xiuxiuejant-li a l'orella al seu promès- ets alguna cosa més que això, però aquesta idiota no ha de saber-ho.
La periodista se'ls va mirar, va saber a l'instant que li ocultaven alguna cosa i la insultaven.
-Això dos nens han fet una predicció i fallaran, i l'encerten, juro que rebaixo el meu sou a la meitat dos mesos.
Un instant després la periodista va empal·lidir. En Tomoe va guanyar com havia predit aquell noi que el nom del qual no volia recordar. Ara no sabia com passaria dos mesos amb la meitat del sou, encara que aquesta meitat era gairebé deu vegades el d'un oficinista qualsevol.
Els combats es van seguir succeint hi havia grans lluitadors, però un darrere l'altre anava caient. En Tomoe a cada combat anava pujant el nivell. Estava demostrant que era un bon rival.
Els dos promesos van saber que seria el rival a batre, que amb gairebé tota possibilitat arribaria a la final del grup.
-Encara no ho ha ensenyat tot- va dir en Ranma- és un bon lluitador, encara que és un idiota integral com en Kuno.
-Si t'hi enfrontes vés amb compte. Aquests dies he buscat a internet. A ell ia les seves germanes els va entrenar un professor anomenat Himura. Era un bon lluitador. Es va enfrontar als nostres pares en un torneig i va perdre contra el meu pare per la mínima. Si heu ensenyat a aquest engreit bé tindrem problemes.
-També va ensenyar a les seves germanes i una la vas vèncer tu i una altra la falsa Shampoo, no eren gran cosa- va contestar en Ranma.
I al final en Tomoe va arribar a la final. Es va enfrontar a un rival força fort, tots dos es donaven bons cops, en acabar el temps el finalista es va decidir per punts, i aquest finalista va ser en Tomoe. La gent va protestar, l'altre rival ho havia fet una mica millor, i va posar una demanda, però ningú no li va fer cas. En Tomoe tenia un pare ric, i com va dir algú, poderós cavaller és don Diners. Però aviat aquestes queixes van callar, el públic sabia que aquest combat l'havia de guanyar Tomoe a qualsevol preu, i va ser el preu el que va reclinar la balança cap a aquest lluitador.
-Aquí al tatami hi ha el futur campió d'aquest torneig- va dir la periodista- el gran Tomoe Kenzo- Què opina del lluitador que et guanyarà nen? - li va preguntar aquesta dona a en Ranma- això si arribes a la final.
EN Ranma es va girar i la va mirar amb menyspreu.
- Què opino? Té una bona forma de luxar, és molt bo, té bones tècniques…
- Però què? - va preguntar la dona.
-Tens punts febles, els seus combats ens han servit per analitzar-ho. -va contestar l' Akane- i hem après les seves tècniques, som especialista en aprendre tècniques només veient-les una vegada. En Ranma arribarà a la final i el guanyarà d'aquests sens dubte.
- Sou uns nens! No teniu experiència en combats reals! Aprendreu què és combatre amb adults. No teniu res a fer.
Els dos promesos la van mirar i van riure.
-Hem combatut amb rivals més fort que tots junts. Hem sobreviscut a coses que un d' aquests hagués caigut de seguida. Som el drac i la tigressa de Nerima. - va contestar l' Akane- en Ranma podia vèncer-los a tots amb una sola de les seves tècniques, que aquí no pot fer-se referia a l'atac de drac. - no ens subestimi no s'ha trobat ningú com nosaltres.
La periodista va mirar aquests dos nois, eren uns nens que es creien que estaven al conte de la lletera, al final perdrien i ella se'n riuria. Els avergonyiria al seu programa.
-No sabeu res de lluita- va sentenciar la periodista- en Tomoe et guanyarà sense necessitat de pujar al tatami.
- Com farà servir els diners del seu pare com ha fet ara? - va contestar amb ironia en Ranma. Enduent-se les mans darrere del cap i somreia entremaliat.
-No es mereix estar a la final- va dir l' Akane- per punts devia haver guanyat l'altre lluitador. El combat ha estat molt igualat, però l'altre ho ha fet una mica millor.
En Ranma va veure aquella dona somriure, i va saber què pensava.
-No desperti el drac, no sap com domar-ho, i si se la menjarà en el procés. - i els dos joves van fer la volta i la van deixar sola.
La Reiko va mirar aquests nois no va comprendre el que va voler dir en Ranma amb això del drac. No coneixia com era aquell noi quan s'enfuria. Això de fer cremar la càmera només era que aquesta màquina va tenir un curtcircuit i va cremar. La Reiko no sabia què era veure els dos joves realment furiós, si ho sabés… continuaria ficant els seus nassos fins que un dels dos se'ls rebentés.
Aquesta dona que es deia experta en arts marcials, i que en realitat era verdulera sense el títol de periodista. No sabia res de les autèntiques arts marcials, però ben aviat veuria un replegament d'arts marcials.
El torneig per avui havia acabat, l'endemà continuaria amb el grup B, on estaven en Ranma i el fals Mousse. I la gran final. Que enfrontaria en Tomoe amb el vencedor del grup B.
Els dos nois es van girar i van dirigir-se a l'entrada. L'autocar s'havia fet malbé i trigarien unes dues o tres hores a reparar-lo o enviar-ne un altre. Per fer alguna cosa tots dos, es van acostar a un centre comercial i van comprar coses per a la família. Van prendre un parell de gelats i es van comprar roba ells. En Ranma va comprar roba que s'allunyava del seu look habitual. Unes camises informals, o uns jerseis i un parell de texans. Una manera de vestir que s'allunyava del seu habitual vestit xinès.
-Per lluitar contra aquests tres la camisa i els pantalons xinesos estan bé, però per sortir a prendre alguna cosa he d'anar amb una mica més presentable. - va dir el noi.
-Llavors aniràs al Furrinkan amb uniforme? - va preguntar rient la noia.
En Ranma la va mirar i va negar amb el cap.
-Ni mort, no em deixaré dominar pel sistema. L'uniforme és un indicatiu que tots som iguals. No vull ser igual que els altres. sóc diferent i únic! Com tots els altres. A altres països cadascú va a l'institut vestint com vol. Donem-trant la seva pròpia individualitat.
- Vols demostrar que no ets un cargol més a l'engranatge? – la noia s'ho va pensar. Ell tenia raó, des de ben petits els feien pensar que eren un grup, que la indivi-dualitat no existia, que el triomf d'un era el triomf de tots- jo penso el mateix, no vull ser una més, vull demostrar que sóc diferent . Com cadascuna de les germanes Tendo som diferents l'una de l'altra.
En Ranma va assentir.
-Hem de deixar clar que seguirem el nostre camí, sense fer cas a ningú.
- I si tot segueix igual? - va preguntar ella amb temor- i si els nostres pares segueixen amb els seus plans sense pensar en el que nosaltres volem?, I si els nostres rivals ens segueixen assetjant? sense no ens deixen viure la vida com nosaltres volem?
El noi la va mirar i va somriure burleta.
-En aquest cas tinc un pla. Una cosa que vaig planejar quan vam anar d'entrenament. Per si les coses es posaven difícils de debò.
Ella el va mirar sorpresa, que el noi pensés era una cosa no habitual, havia de sentir-se acorralat per tenir un pla d'emergència contra la seva família i rivals.
- M'ho pots explicar? - va preguntar la noia.
-Millor que ara com ara no. Per posar-ho en pràctica hem de guanyar aquest torneig tots dos. I mentre menys sàpigues millor. -la noia el va mirar amb cara d'enfadada, encara que sabia que en els plans del noi no hi havia les altres tres presumptes promeses, no confiava en ella- en Ranma va saber que el que pensava l' Akane- no és que no confii en tu. Però alguna cosa pot sortir malament, és habitual que les coses ens surtin malament per culpa dels altres. Ara com ara no és bo fer plans en aquest sentit. Quan arribi el moment, si malauradament arriba, t'ho explicaré.
L'Akane va mirar el noi, en Ranma encara mantenia una petita confiança que tot s'arregla-ra quan tornessin a Nerima. Escassa esperança, però tot encara creia que podien tenir pau.
- I si no s'arregla res? crec que tota anirà a pitjor. La nostra fugida no deixarà ningú content.
-Doncs ho resoldrem com sigui. Sigui el pla que tinc al cap, sigui d'una altra manera.
Després d'això van parlar del que farien quan tornessin a Nerima, les sortides que farien. Les cites que tindria, com els mirarien els companys. Els que anaven a estudiar a la universitat. No ho van fer com si tot això fos una possibilitat, ho deien com si fos una realitat, cosa que ningú no impediria.
Van sortir del centre comercial i quan es van acostar a l'autobús es van amagar. La Reiko i la seva colla de sequaços rondava al voltant de l'autocar com un ramat de bruts buscant les seves preses que eren ells.
Els dos promesos es van mirar, havien d'entrar a l'autocar sense que aquesta colla d'energia menys els veiés. La Reiko parlava amb el conductor de l'autocar, el pobre home estava furiós, aquesta dona i els seus companys li impedien marxar. Havien col·locat diversos cotxes del seu canal de televisió impedint-li que se n'anessin.
- Surtin davant meu autocar! - va cridar l'home- o m'enduré els cotxes al davant.
-En aquest cas la meva empresa ho denunciarà per destrosses- va dir un home-. En Ranma se'l va mirar aquell home era el presentador estrella del canal. Un prepotent i idiota que creia l'amo del món. Algú que es mereixia una bona lliçó d'humilitat, cosa que no tenia tal ésser- si ho fa es veurà a la ruïna, la meva empresa és molt rica, i vostè és un mort de gana. Amb el meu sou s'alimenten cent com vostè.
El conductor li va pujar la sang al capdavant.
-Vostè amb els seus vehicles està segrestant els meus clients i està impedint el pas als altres conductors- va dir l'home- si hagués de passar una ambulància, o un camió de bombers, vostè amb la seva arrogància els ho impediria.
-El que passi als altres m'importa un comí. Si ve un cotxe de bombers o una ambulància -va bufar amb indiferència- que de mitja volta i agafi un altre camí, no mouré els meus cotxes d'aquí. Entrevistaré aquests dos infants imbècils, tot el país veu el meu canal. Tot el país està mirant el meu canal. I veuen que un conductor imbècil impedeix fer la meva feina.
-I un presentador super narcisista impedeix fer el meu- el conductor el va mirar amb fàstic- a casa meva no tenim sintonitzat el seu canal, i els meus amics i companys tampoc ho tenen. Només et veuen quatre gats. Ho diu les quotes d'audiència -el conductor va somriure- jo també n'estic informat.
El presentador el va mirar amb ràbia, i es va acostar a aquest home amb ganes d'enganxar-lo.
-Enganxeu-me, i com vostè diu el país sencer veurà com un presentador pega un simple conductor. Si jo em torno serà en defensa pròpia a part que ho denunciaré per agressió i ho demanaré.
-Aquesta demanda serà menor del que jo deixo en propines, o em gasto en roba- va dir somriient el presentador.
En aquell moment alguna cosa va sortir disparat de sobre de l'autocar, era una mena d'esfera d'energia que impacte amb els cotxes que impedien el pas i aquests van saltar a l'aire destrossats. El camí va quedar lliure i els cotxes van poder seguir el seu camí, els conductors d'aquests vehicles detingut en passar pel costat del presentador i el seu equip l'insultaven i alguns li van llançar fruites i tomàquets.
La Reiko i els seus companys van mirar sorpresos com ara els seus vehicles eren xàtara. No sabien què havia passat, fins que de dins de l'autocar va sortir l'Akane.
-Ja estem tots- li va dir al conductor- té l'espai lliure per anar-nos-en.
El conductor la va mirar sorpresos. No va saber com aquesta noia va entrar a l'autocar. Com que tampoc ho sabien els de canal de televisió, havien bloquejat totes les portes, era impossible que entrés. De sobte per una porta del darrere va sortir volant el presentador que havia estat importunant la parella, s'havia colat sense permís a l'autocar, i amb la seva pregunta insolent molestava els participants del torneig. Algú ho havia llançat fora amb força i sense miraments, darrere seu va sortir de la mateixa manera el càmera, i la càmera d'enregistrament que va esclatar en tros assolida per una bola similar a la que va destrossar els vehicles.
Tothom va mirar això amb horror alguna cosa més que un conductor s'interposava entre ells i aquests dos nois.
Minuts abans.
En Ranma i l" Akane miraven com entrar a l'autocar, no volien concedir cap entrevista a aquest maleït presentador ni els seus sequaços.
-Hem d'entrar a l'autocar. _-Va dir en Ranma- i sense que ens vegin aquestes merdes.
- No veig com- té envoltat aquest vehicle- va contestar l' Akane.
- Aquest autocar té una sortida d'emergència al sostre- va dir en Ranma- només hem d'arribar-hi sense que ens vegin.
- Com? - va preguntar la noia- no veig com fer-ho,
-El nostre mitjà de transport és a sota d'aquest arbre- va assenyalar el noi només hem d'arribar sense vist a ell i deixar-nos caure sobre ell.
-No veig com… -deia la noia quan en Ranma la va agafar als braços i va saltar a un arbre i d'aquell a un altre, d'allà a un balcó d'allà a un altre arbre, i saltant van arribar a l'arbre que hi havia al costat de l'autocar, i de allí van saltar al vehicle sense ser vist. Tots dos van córrer a la sortida d'emergència del sostre, i en Ranma la va forçar i la va obrir.
- Entra! - li va dir a la noia.
- I tu? Encara que entrem no ens podem escapar, aquests cotxes impedeixen el nostre pas- va mirar enrere- i ell d'això cotxe que no poden passar.
En Ranma va somriure amb maldat.
-No et preocupis, ja m'encarrego d'aclarir el pas.
L' Akane va saltar a l'interior del vehicle, tots la van mirar sorpresos de com havia entrat.
Fora, al sostre, en Ranma es va moure fins al principi de l'autocar. Va mirar els cotxes que impedien el pas.
-El moko takabista ¡L'atac de l'huracà del tigre! - i ho va llançar contra els cotxes que tapaven el carrer, que van saltar en trossos.
El jove va córrer cap a la sortida d'emergència, va entrar-hi la va tancar i va descobrir que el periodista que es considerava una bellesa i un càmera assetjaven la seva núvia. Els va apartar d'ella.
-Avisa el conductor que tenim el camí lliure, jo mentre desallotjo les escombraries de l'autocar i va llançar de mala manera els dos periodistes. va agafar l'aparell d'enregistrament, el va mirar i va somriure. El va llençar fora i li va llançar un altre atac del tigre. La càmera va esclatar a trossos.
L'autocar i els altres vehicles detinguts, en van sortir, deixant els periodistes sorpresos. No sabien com uns cotxes i una càmera havien saltat a trossos. Però ho esbrinarien aviat.
Els dos promesos als seients del darrere anaven parlant i rient. S'ho havien passat d'allò més humiliant aquests periodistes.
Mentre els falsos Mousse, Shampoo i Cologne els miraven entre sorpresos i espantats.
-Han tingut tractes amb algú de la nostra tribu, - va dir la falsa Cologne. És millor no refiar-se'n, tot i ser tan joves, no són uns principiants.
Els altres dos van assentir. Aquests dos nois joves eren excepcionals. Ni se n'havien de refiar, ni creure'ls febles.
Durant el trajecte a l'hotel tots dos promesos van sentir una sensació coneguda. Es van mirar, i van mirar per la finestra del darrere.
-Ens segueixen- va confirmar el noi. – després de tantes persecucions havien desenvolupat un sentit que els avisava quan els perseguien.
-Han de ser els periodistes d'aquest maleït canal- va contestar ella- no es deixen vèncer la primera.
-No suporten que no els donem una entrevista, són tan angoixants com tots aquells bojos que ens assetgen a Nerima.
- I què farem? - pregunto ella- tan bon punt baixem se'ns tiressin a sobre.
-Tinc una idea- va dir el noi. La va agafar per la mà i es va dirigir endavant, parlaria amb el conductor. Anaven per un camí per mitjà del bosc - Baixi una mica la velocitat, i així que jo li ho digui obri la porta.
El conductor el va mirar com si fossin bojos.
- No preteneu baixar-vos en plena marxa? - va preguntar espantat l'home- us podeu fer mal. I si no, esteu a una hora de l'hotel caminant.
-Si, ens baixarem. Quin lent, quan baixem recuperi la velocitat normal i tanqui la porta.
En Ranma va agafar l' Akane als braços, i es van preparar per saltar de l'autocar. I….
Van agafar un revolt, els cotxes del darrere els van perdre de vista.
- Ara! - va dir el jove. El conductor va obrir la porta el noi va saltar amb la seva promesa als braços. Van tocar terra sense problemes i es van amagar darrere d'un arbre.
L'autocar va recuperar la velocitat. I la parella oculta va veure com passava els cotxes d?aquell maleït canal.
-Per ara els hem despistat, però ens esperen a l'hotel.
- M'agradaria veure la cara d'aquells quan vegin que no anem a l'autocar -va dir en Ranma- i quan arribem a l'hotel ja els despintarem.
Mitja hora després van arribar a l'hotel. Havien travessat el bosc. En arribar hi havia cotxe de policia, que s'emportaven detingut els havien perseguits. Aquests tipes havien molestat tant els participants com els treballadors de l'hotel que van haver de trucar a la policia.
Els dos nois alleujats van entrar a l'hotel sense que els molestessin. Els seus perseguidors passarien aquella nit en una cel·la, però l'endemà els tornarien a assetjar, només per ser els més joves i segons ells no merèixer participar en un torneig per a adults.
Van menjar amb tranquil·litat, la resta de participants els miraven sorpresos. Els havien deixat a una hora de l'hotel i aquests dos nens van fer el recorregut en menys de vint minuts, havien travessat el bosc a les fosques, aquests dos nois no eren normals,
En acabar de sopar els dos nois van pujar a la seva habitació, s'havien avorrit, cap dels dos no havia participat en els combats. Només van mirar les tècniques dels contraris i dels possibles rivals. Aquest guanyador Tomoe podia ser un rival difícil.
Estaven mirant les estrelles quan es va obrir la porta i va entrar aquest lluitador, anava vestit només amb els pantalons del pijama i una ampolla de xampany a la mà.
-Ara vosaltres i jo celebrarem la meva victòria d'avui, i després tindrem us un trio.
En Ranma es va acostar a l'invasor.
- Com has entrat? - va dir furiós, no aguantava que el molestaven, i menys per una idiotesa com la que els proposava aquest home. En Ranma no sabia que faria l'endemà, però a aquest home li donaria avui una pallissa.
-Amb diners s'aconsegueix tot- va contestar aquest home- he subornat al conserge- va riure- ara vosaltres i jo.
-Ara nosaltres et donarem una lliçó de vol. - va dir l' Akane que estava també furiosa, hi havia aquest imbècil, els havia interromput quan estaven tranquils, i tot anava bé, ara és paio patiria la fúria dels dos nois.
A sota al parc els falsos Shampoo i Mousse tenien una romàntica cita. Quan de l'habitació dels dos promesos van veure sortir un objecte que es va estavellar a uns metres. Es van acostar i van veure que era el cos, ple de cops, d' en Tomoe. Aquest Mousse el va colpejar amb un pal.
-Segueix viu- va dir- per sorprenent que sembli segueix viu.
- Doncs deixar-ho allà tirat i seguim amb la nostra- va dir la noia.
I van deixar aquest pretenciós allà tombat, que va trigar unes hores a recuperar-se.
Mentre els dos promesos ja al llit es van mirar.
-Demà hem de castigar el conserge- va dir la noia.
-Si, no tornarà a deixar les claus a qui no deu,
En caure als braços de Morfeu, els nois van pensar el mateix.
-Se'm va oblidar fer-li un petó de bona nit- va ser l'últim pensament que van tenir tots dos.
.
Notes de l' autor:.
Hola.
.
He dedicar més temps més temps a les converses entre ells que als combats. La raó és senzilla, no sé plasmar en lletres el combat que penso. I la segona raó, en Ranma no combat en aquest grup. Al capítol següent li tocarà a ell combatre. I ja veurem com li va en aquests combats. No perquè al final d'aquest capítol per enviar a volar a en Tomoe, si s'hi enfronta al torneig ho tindrà fàcil, en aquest capítol aquest lluitador anava borratxo. Quan se li passi la borratxera pot ser molt perillós, o ser un inepte com les germanes, temps al temps.