Contra tots Chapter 6 Comença el torneig d' en Ranm, a ranma fanfic

6. Comença el torneig d' en Ranma.

En Ranma es va despertar, l' Akane estava abraçada a ell, i amb una cama per sobre del seu cos.

El noi la va mirar.

-Cada vegada m'ho poses més difícil, com segueixis així algun dia no em podré contenir i….- va murmurar a sota el jove.

Amb compte de no despertar la noia es va desfer de la seva abraçada i li va treure la cama de sobre seu, la va mirar uns instants i va sospirar.

-Em sera difícil tornar a la monotonia. M'estic acostumant malament. Això de dormir amb tu m'agrada massa per perdre'l quan tornem a Nerima- el noi va somriure, i va acariciar el tast de la seva promesa- no saps com temptadora i sexy que estàs així dormint. Dorm el meu àngel que quan acabi de dutxar-me et despertaré. És molt aviat i pots dormir una mica més. Aquesta nit serà la darrera que puguem dormir junts. Tant de bo ens poguéssim escapar i no tornar a casa mai, però tenim obligacions de complir a casa, però aquesta obligacions només ens concerneixen a tu i a mi.

Es va aixecar, va agafar la roba i es va ficar al bany. No havia tancat la porta del bany quan l' Akane va obrir els ulls, estava desperta abans que ell i va sentir tot el que li va dir. La noia va somriure feliç, aquest noi podia ser un egocentrista i presumit, però també era dolç, sobretot quan pensava que ningú no l'escoltava.

Es va aixecar, avui posaria en pràctica allò que havia desitjat durant el temps que havien passat junts en aquella habitació. Avui s'hi banyaria, no sabia quan tornaria a tenir una altra oportunitat de fer-ho.

Va agafar la roba es va dirigir al banyó, es va aturar un instant i va entrar al bany.

En Ranma s'acabava de ficar a la banyera. Va mirar amb apatia l'aigua que el cobria.

Maleïda sigui! Maleïda sigui! - va maleir en veu baixa. - Podia haver esperat que l' Akane es despertés i haver-li proposat que no banyéssim junts. Sóc l'oncle més idiota de l'univers. Tenir una núvia com l' Akane, i ser prou covard amb ella per no demanar-li ni un petó, així la nostra relació no a avançarà mai.

Va sentir un soroll i va veure l' Akane entrar al bany. En Ranma es va deixar caure a l'aigua i es va tapar la cara. Ara tindria una baralla amb la noia. Va pensar en la primera vegada que es van veure al bany, i la seva cara es va posar vermell. No participaria al torneig, l' Akane acabaria abans amb ell.

L'Akane només tapant-se amb una tovallola va entrar al bany. Va sentir com es posava vermell, va tremolar de nervis, ara no estava tan segura d'estar fent bé. Ell podia ser cruel i riure's d'ella. El va veure mirant l'aigua, va notar que el noi estava nerviós, tant o més que ella.

La noia va avançar i es va ficar a la banyera. Cap dels dos no es va mirar directament, miraven l'aigua com si fos el més atraient del món.

Al final va ser ell qui va trencar el silenci.

-Em passes el gel- va demanar el noi sense aixecar el cap. El to del jove era tímid i se'l notava nerviós, no havia tingut mai tan a prop una dona nua, i si aquesta dona era l'Akane el nerviosisme augmentava milers de vegades.

- Si és clar- va dir l'Akane, en un to avergonyit, tampoc el va mirar als ulls.

Els dos nois estaven enrojolats, sabien que havien d'aixecar la vista i mirar-se als ulls, però l'externa timidesa de tots dos els ho va impedir.

Es van dutxar junts, però sense mirar-se'n. A tots dos els feia vergonya veure l'altre nu, encara que no era la primera vegada que es veien nus. Hauria pogut més la timidesa que el desig d'ensabonar-se l'un a l'altre, encara que tots dos desitjaven això amb ganes. Mantenien un silenci incòmode i van procurar no tocar-se ni amb els peus. Tot anava malament, aquests dos idiotes incapaços d'expressar el que sentien, no gosaven tocar el cos nu de l'altre, encara que dormien abraçats, això de tocar-se o fins i tot fregar-se, estava més enllà de les seves possibilitats.

Abraçaments si, agafar-se de la mans sí, besar-se.. bé de vegades si, un petó cast. Però tocar el cos nu de l'altre... els hi prohibien ells mateixos encara que ho desitjaven amb desig.

Era com si un mur hi hagués entre tots dos, i quan tot anava a pitjor, quan van saber que havien de sortir de la banyera i vestir-se, i mostrar-se nus davant de l'altre, va sonar el despertador. Era el senyal que havien de sortir de la banyera i vestir-se, tots dos nois ho van fer. Es van vestir a una velocitat increïble. Cap es va fixar en l'altre, o si ho va fer mai va saber el que va veure, va ser com si entre tots dos hi hagués un vidre bisellat, que els va impedir veure amb claredat l'altre.

Van sortir de l'habitació, es van ficar a l'ascensor. Tots dos mirant el terra sense parlar-se. Els dos enrojolats i avergonyits. I en arribar al menjador, la porta d'ascensor es va obrir. I els esperaven els periodistes.

Els periodistes van esperar els dos joves i quan la porta es va obrir. Una cosa que no van veure van passar entre ells i van descobrir l'ascensor buit i els dos joves asseguts i menjant. Els dos joves havien passat entre ells a una velocitat que no la va captar l?ull humà

La periodista Reiko va tenir un atac, aquests dos se'ls havien tornat a escapar. Mentre menjaven no podia entrevistar aquests dos nois insolents. El seu prepotent i ordon cap. L'havia humiliat en directe per no haver aconseguituna entrevista dels esmunyedissos joves. Li havia donat un ultimàtum, o els entrevistava o tornava a un dels negocis de la família. Li tocaria vendre peix.

Els dos joves menjaven sense mirar-se, encara avergonyits de moment que havien passat al bany.

-Almenys no em va enviar a volar- va pensar el noi. Va ser llavors quan va sentir que en deien.

-Ranma, Ranma- deia l'Akane sense aixecar la vista del seu plat- podies passar-me l'oli.

El noi sense aixecar la vista, va agafar un pot i el va donar a la noia

-M'has donat el sucre- va dir ella sense enfadar-se, ho va dir amb timidesa.

-Perdona.- va contestar amb vergonya el noi.

- No hi ha res a perdonar- li va contestar ella.

El silenci entre tots dos va continuar. Els sentien massa vergonya. S'havien banyat plegats, però no s'havien mirat. Cap dels dos no va veure el cos nu de l'altre malgrat estar a breus centímetres de l'altre.

Va arribar l'autocar i van muntar, i com sempre a l'últim. El silenci de tots dos va cridar l'atenció dels altres, aquests dos nois encara que no eren sorollosos en parlar, en els trajectes no paraven de parlar i riure. El comportament dels nois no era normal.

De sobte en Ranma va veure alguna cosa al mig del camp.

-Akane! Aquest embalum al mig del camp no és en Ryoga?

La noia va mirar on assenyalava el noi.

-Ho sembla- els dos nois van mirar, però amb la velocitat de l'autocar aquest bony va desaparèixer aviat- si ho és torna caminar perdut.

Tots dos es van mirar i van riure.

-Deu estar buscant-nos- va dir l' Aane.

-Si, continua obsessionat a separar-nos. Pensa que jo no val la pena, que sóc poca cosa per a tu.

- Qui pensa ell que és bo per a mi?- va preguntar la jove.

- Ell mateix, en Ryoga es pensa que és la millor opció per a tu.

L' Akane se'l va mirar.

-Eb Ryoga no m'interessa, només és un amic.

- i Jo que sóc?- va preguntar el noi, ella va notar la por en aquesta pregunta. Ranma temia la resposta a aquesta pregunta.

La noia se'l va mirar als ulls, li va acariciar la cara.

-Tu ets una mica més que el meu amic. Ets qui és al meu costat quan et necessito. Qui comparteix les meves penes i les meves alegries. Qui em recolza sempre. Amb vull compartir la meva vida. Potser és egoista, però no vull que em deixis sola, Mai!

En Ranma es va posar vermell.

-Jo no vull compartir només la nostra vida amb tu. Vull compartir amb tu tot, allò bo, allò dolent. Vull que ningú no ens separi. Ningú ho aconseguirà.

-Jo ho faré- els dos van aixecar la vista van veure aquest ricachón, en Tomoe o com es digués- l'amor com vosaltres heu descrit és només un somni, només passa a les pel·lícules o als llibres. Jo us desmotaré que aquest al que aspireu no existeix. Aquesta tarda venceré el torneig, i com que prometem sereu els meus amants.- va continuar parlant del seu recargolat pla.

Els promesos es van mirar i van somriure. Uns segons després el silenci va tornar a regnar a l'autocar. En Tomoe estava lligat al seu seient amb cinta americana, fins i tot tenia la boca tapada amb això.

En Ranma al seu seient amb un rotllo de cinta a la mà i somrient.

-Que bo és el silenci.- va dir el jove- vas tenir una bona idea de comprar això.

- Sí, m'imaginava que algú podia aparèixer i calia utilitzar-lo.

En Ranma la va mirar espantat.

-Espero que no sigui jo.

-Pensava en aquesta periodista idiota, o amb en Ryoga. Però si perds el torneig…- i la noia va posar una cara entremaliada.

-Tingues per segur que guanyaré- va contestar amb seguretat el noi- ens hi juguem el nostre futur.

L' Akane va assentir, no s'havien adonat que feia estona que havien deixat de sentir vergonya de parlar-se i mirar-se. En Tornaven a ser els mateixos de sempre.

Van arribar al pavelló i van entrar. Els periodistes van envoltar la parella. Diversos periodistes van voler treure del mig aquest desconegut que acompanyava la campiona.

Però tant en Ranma com l' Akane a empentes es van tornar a ajuntar.

- Deixi'ns en pau! - va dir l' Akane de mala manera.

-Aneu-vos! Ens veuen que molesten?- va dir el seu promès.

Els periodistes ho van mirar malament.

-Estem preguntant a ella!- va cridar un-¡A la campiona del torneig femení! No encara don ningú que l'acompanya!- i va posar un to xulo- tu ja saps, quan algú aconsegueix la fama-va esforçar un somriure irònic-oblida a les seves antigues amistats… no estan al seu nivell. Gaudeix els teus darrers segons amb la campiona, que aviat et deixarà.

Els dos joves es van enfadar a mesura que aquest imbècil anava parlant. Al final va ser l' Akane qui va esclatar

-Està parlant amb el futur campió d'aquest torneig! nosaltres serem les estrelles mundials de les arts marcials.

En Ranma la va mirar i va somriure.

-Has après de mi!- li va dir a baix- Que prepotent!

L' Akane va somriure.

-He tingut un bon mestre. I no aguanto aquesta gentussa- va dir referint-se als periodistes, aquests la van mirar malament.

- No és bo que ens insultis- va dir el periodista d'abans- Podem arruïnar-te la vida en un moment. O et penses que ets més fort que nosaltres. Guanyarem, la premsa és més fort que els músculs.

-Pot- va dir en Ranma-però com hem dit anteriorment, som menors ens empara la llei. Què és més fort un periodista bocasses o la llei? Tot té un límit, fins i tot la llibertat d' expressió. La teva llibertat acaba on et fiques amb la meva.- va afegir amb maldat-- no tot s'hi val per l'audiència, si ho consideren així… els seus programes de televisió són pures escombraries.

Els periodistes es van quedar callats, aquest xaval havia insultat tant ells com on treballaven. Alguns van abaixar el cap avergonyits. Ells eren periodistes esportius, xafarderies. Però altres, orgullosos de pertànyer a aquesta premsa groga, reina de les xafarderies van anar a protestar.

-Deixa'ls Ranma!- el torneig va començar. I lluites al primer combat.

I els dos joves deixant enrere els periodistes, que el van seguir preguntant sent ignorats pels dos joves, aquests es van acostar al tatami on es desenvoluparien els combats.

Van cridar a en Ranma que va pujar al tatami, l'intranquil·litzava sentir-se el centre d'atenció. Com la primera vegada que va combatre l' Akane, el públic ho va esbroncar.

-Vés-te nen! , Això és un combat seriós no un baralla de nen!, Vés a jugar als cotxets!- va ser algunes de les pulles que va rebre.

-Aquest fill de p... es pensa que guanyarà!- va dir un espectador. En Ranma el va mirar de reüll.

- T'empassaràs la teva paraula! - va jurar en Ranma pel baix.

L' Akane va mirar qui va insultar el seu promès.

-Que fallada més gran has tingut!, ho pagaràs car!- va dir la noia referint-se a aquest espectador.

-¡No veig perquè aquesta persona ho ha de pagar- l' Akane va ignorar aquella persona que li va parlar. La jove va bufar, aquella ximple periodista havia tornat a aparèixer – Ara sere testimoni de com el teu amic cau.

El menyspreu amb què li parlava aquesta dona ja sobrepassava un punt. Aquesta dona els infravalorava. La dona va continuar parlant i l' Akane es va fer la sorda. Una part desitjava enviar-la a volar, però es va contenir, no calia malgastar la seva força amb aquesta dona.

- No saps amb qui ha de lluitar el teu amic, noia si no ho pares, el teu amic no sortirà viu.

-En Ranma vencerà- va dir contundeir l' Akane.

-El seu rival, és a un altre nivell. És un rei de la lluita.

-En Ranma va lluitar contra un déu i va vèncer!- li va contestar l' Akane. Es referia a Saffron, però no va dir que va lluitar per salvar-li la vida.

- Jo del teu amic em rendiria. No hi té res a fer.

L' Akane la va ignorar. Aquesta dona es va posar davant intentant evitar que la noia veiés el combat, darrere de la dona es va col·locar el càmera, que sabia que estaven cometent un error.

-Apartar-te!- va dir l' Akane en to que no admetia rèplica.

-No vull!, no vull!, no vull- va cridar la dona com si fos una nena capritxosa.-només et deixaré veure el combat si em dónes una entrevista en exclusiva.

- O t'apartes… o t'aparto jo- el to de l'Akane era una amenaça.

A la periodista li va fer igual que aquella nena, com ella deia, fos la campiona d'aquell campionat. Estava acostumada a aconseguir allò que volia, i ara volia una entrevista amb aquesta noia.

Però l'Akane la mirava com un obstacle. Com un objecte que li tapava la vista. No estava disposada que aquesta dona la molestés. I la va agafar pel coll i la va llançar lluny, com qui llença un sac de sucre d'un quilo.

-Una molèstia menys. - va dir la noia i es va girar al càmera- Fora!- va ordenar i l'home va sortir d'aquest lloc per potes.

Mentre al tatami, en Ranma va esperar i va esperar, fins que es va cansar i es va queixar a l'arbitre.

-El rei fa el seu ritual, per netejar la seva ànima abans del combat. Hem d'esperar el combat. Demana sort als déus.

En Ranma es va emportar la mà a la cara un altre idiota. Aquest torneig era un carnaval, i això es va confirmar quan va aparèixer el Rei.

El rival d' en Ranma portava una túnica llarga i fosca, i una mica vella i gastada, la caputxa li tapava li tapava el cap. Davant seu anaven uns personatges que semblaven monjos amb encensari del qual sortia una olor aromàtica. Anava cantant una mena de salm.

Quan el que anomenaven el Rei de les arts marcials va pujar al tatami sense treure's la caputxa, ni revelar el seu rostre va mirar en Ranma.

-Ni per ser un nen tindré pietat de tu-va dir aquest personatge.

En Ranma se'l va mirar, aquest personatge era més fort del que semblava, no s'havia de descuidar. Però no va contestar.

El Rei va anar als quatre costats de tatami i va demanar ajuda als quatre déus dels punts cardinals. Després va anar al centre del tatami i es va treure la túnica. L'home era alt i molt prim, amb el cap pelat com un monjo, era un monjo.

-Però si sembla aquest personatge de Street fighter!- va dir en Ranma.- el que sembla un monjo

L'home se'l va mirar, i sense demostrar cap sentiment va dir.

-M'agrada aquest personatge. M'he intentat assemblar-m'hi. En antics pergamins he trobat algunes de les tècniques. Però no m'he pogut posar el vostre nom, ja saps per copyright.

-No m'importa això- va dir en Ranma fastiguejat, el to falsament benvolent d'aquell home el posava nerviós, sentir-lo parlar era com esgarrapar amb una forquilla un plat.

-Els déus estan amb mi. Avui perdràs i els teus pares no et reconeixeran del garbuixde carn que deixaré amb tu-aquell home era conegut com s'acarnissava amb els seus rivals, fins i tot una vegada caiguts.

-No m'importen els teus déus, no em deixaré vèncer per tu.

-He estat el campió d'aquest torneig i el nacional tres anys seguits.

En Ranma va bufar.

-Doncs aquest any se't va acabar la sort. Avui perdràs.

L'home el va mirar amb desconsideració i es va asseure a terra, i de sobte va començar a levitar fins que va arribar uns dos metres d'alçada.

-Ho veus! -va dir contenta la Reiko, la periodista a l' Akane, aquella boja havia tornat per seguir molestant- el teu amic no arribarà mai al Rei.- està a un altre nivell.

L' Akane va mirar aquella dona amb fastigueig i va grunyir. Dos metres des del terra. Havia vist enganxar a en Ranma salts més alts, ella també els havia enganxat.

I el Rei, com el personatge del joc va començar a allargar els braços i les cames i colpejar a en Ranma que retrocedia.

-Veus no pot res contra mi- va dir aquest home amb sobrebria.

- Tens un punt feble va dir en Ranma.

-I tant que en té!- va dir l' Akane.

- Quin? No hi ha punts febles en aquesta tècnica- van dir alhora el Rei a en Ranma, i la periodista a l' Akane.

- Et creus que d'aquesta altura ningú no et pot atacar, que et pots defensar amb allargar les extremitats. - va contestar en Ranma- però ets feble en defensa.

I el noi va saltar va passar per sobre de l'home que levitava i va fer una tombarella. El Rei no es va creure el que va veure, aquell jove va saltar sense esforç fins on estava.

En Ranma després de la tombarella va quedar darrere del monjo i li va donar dues puntades de peu. El Rei va sortir impulsat contra les grades i es va estavellar contra l'home que va insultar la mare d' en Ranma.

En Ranma va caure amb suavitat de peu a terra del tatami. ¡Havia vençut aquest combat sense demostrar la seva força!

Es va acostar a l' Akane i la va mirar.

-He guanyat em queda menys per ser campió- li va dir jove amb prepotència i un somriure de suficiència.

Ella el va mirar i amb el puny li va donar un cop fluix al cap.

-Tinc dit que no siguis prepotent. Torna a treure aquesta part de tu i et castigaré… sense sopar.

-Si mama!- contesto ell amb burla. Li va picar l'ullet i va mirar per un fugaç moment, que només va veure l' Akane, aquella periodista tan pesada es queda muda. L'Akane va saber que en Ranma li prendria els cabells a aquella idiota- quan em vas dir que em castigaré vaig pensar en una altra cosa.

-En quins pensants?- va preguntar ella amb ignorància, encara que sabia que parlava el noi.

-Bé fa temps que no ho fem- va contestar el noi- després del torneig podíem fer una sortida, anar d'acampada i després….- la va abraçar i la va mirar als ulls.

L'Akane seguint l'actuació del seu promès, li passo els braços pel coll, i molt insinuant li va dir.

-Jo també vull fer això. Portem setmanes sense…

-Mirin els dos nens s'estan declarant i demanant tenir….-aleshores aquesta periodista va rebre un avís per l'auricular que havia de deixar de parlar amb els dos nois i entrevistar el ja excampió. Així ho va comunicar i se'n va anar, deixant tranquils els dos nois.

En Ranma ii l'Akane van mirar com aquesta periodista es buscaria una nova víctima. Seguien abraçats.

-Amb el nostre teatre ens hem buscat un rebombori- va dir la noia- quan tornem a Nerima pensaran que tu i jo tenim relacions íntimes.

-Em referia a anar a la gelateria, - el noi va somriure- Ara la tímida Akane se'ns ha tornat una pervertida.

- Ja sé que parlaves d'anar a la gelateria. Però ho hem dit d'una manera que fa pensar malament.

En Ranma va somriure, i la va mirar. La va trobar terriblement sexi, no podia apartar-ne la mirada. A l'Akane li passava el mateix. No notaven que els seus llavis s'anaven acostant i quan estaven a pocs centímetres de besar-se.

-El proper combat serà entre Mousse i El Leñador.

En Ranma i l' Akane es van mirar sorpresos. Què havien estat a punt de fer? Es van separar enrojolats, espantats. Tots dos sentien que ja no podien aguantar gaire temps el que sentien per l'altre, però aquest sentiment era tan gran que res no podia aturar-lo i que tard o d'hora es deixarien portar pel que sentien. Per canviar de tema van començar a parlar del proper combat.

-No serà veritat que es diu així?- va preguntar la jove referint-se al rival del fals Mousse.

-En aquest torneig només hi ha idiotes. Si el meu rival es feia dir el Rei.

I al tatami van pujar alhora el fals Mousse amb una túnica semblant a la que portava l'autèntic Mousse, i el rival. Un home alt i enfortit. Amb barba i una gorra al cap. Amb botes altes, uns pantalons gastats i una camisa vermella amb quadres negres.

-Doncs si sembla el típic llenyataire de folklore americà- va dir l' Akane.

-Només li falta la destral.-el noi el va mirar- és fort mira que braços, fan dos com els meus. I em treu gairebé mig metre d'alt.. mira els pectorals, els té forts, no sentirà cap cop fort que li donin. No se'l veu que tingui gaire tècnica però no ens hem de fiar. Encara que no tingui tècnica un dels seus cops de puny ha de ser demolidor.

-D'aquí no sabem com pot ser de ràpid i àgil. Les aparegudes poden enganyar.- va comentar la seva núvia.

EL combat entre el suposat Mouse i el llenyataire va començar. Aquestva donar un cop de puny que el noi xinès va esquivar, li va fregar el cap. Però de la potència de cop, al fals Mouse li va sortir una ferida. El Llenyataire no només era fort, malgrat la seva grandària era molt àgil. Esquivava els cops del rival. Però quan el jove xinès aconseguia enganxar-lo.

-Els teus cops no fan mal són com picades de mosquits- deia aquell home gran.

En Ranma va mirar el combat, alguna cosa estranya passava. L' Akane se'l va mirar i es va preocupar.

-Què passa? et veig preocupat!

-Aquest combat no és normal- va dir el noi- Aquest jove xinès té alguna cosa que no m'agrada. Recorda és del poble de Cologne. Els seus cops…

L'Akane va mirar el combat i es va adonar que el seu company deia la virtat, els cops del fals Mousse tenien una cosa estranya.

-També ha rebut diversos cops d'aquell home i segueix fresc. Aquest Mousse és un rival perillós.

-Estem acostumats que ens ataquin rivals forts. - li va contestar el noi- però ja no me'n refio. En Saffron aparentava ser un nen i va resultar ser el meu pitjor rival.

-Vinga Ranma!, que et conec millor que ningú! Estic segura que ja busques els punts febles dels dos. M'hi aposto un gelat que ja has trobat els seus punts febles.

-Doncs quedaries en empat. Del llenyataire li he vist els seus punts febles, però… l'altre… així que descobreixo un de seguida el corregeix i ja no existeix. Però alguna cosa em diu que no és tan fort com el que coneixem.

El combat va seguir, uns instants i de cop el llenyataire es va quedar blanc i va caure a terra sense sentit, l'arbitro es va acostar i va descobrir que aquest lluitador estava inconscient. El fals Mousse havia guanyat. Encara que ningú va saber com.

-Li ha anat enganxat als punts vitals- va comentar l' Akane.

-Sí, semblaven cops fluixos, però ho ha fet perdre força a cada cop, però no ha demostrat res.

El fals Mousse va passar pel costat d' en Ranma i sense aturar-se. Li va dir.

-Si t'enfrontes amb mi veuràs l'autèntic poder de les amazones. Et deixaré pitjor que aquest. Em venjaré pel que la teva amiga va fer a la Shampoo.

En Ranma se'l va mirar i no li va dir res. No calia dir res.

Els dos promesos van veure arribar la periodista, i es van amagar. No volien ser molestats per aquesta vora. No eren a Nerima i no volien problemes amb els organitzadors de l'esdeveniment, ja estaven cansats d'aquesta dona i el que li podien fer els podia portar problemes.

-Ni aquí ens deixen tranquils. Creia que gaudiríem d'una mica de pau.

-Akane som un imant per a les bestioles rares – va contestar el noi i tots dos van riure. Això era cert al seu voltant es cada personatge com més estrafolari. Es van amargat.

Des d'aquell lloc podien veure el torneig sense ser molestats. Havien aconseguit alguna cosa per menjar i beure. Gaudien veient els combats, encara que alguns els van semblar avorrits i se'n va anar acostant el moment que Ranma tornaria a haver de combatre.

Es dirigien al tatami, quan algú va empènyer en Ranma i es va posar davant de l'Akane.

--Permeteu-me bella senyoreta que jo sigui el seu cavaller, -l'home es va agenollar i va agafar una mà de l'Akane- jo el més galant i servicial la protegiré del mal. És el sol que il·lumina el meu camí. Camine al meu costat en aquest camí que és la vida. Junts tots dos viurem un amor que no es podrà comparar a cap i que no tindrà fi. Li faré viure experiències que mai no va imaginar i que mai oblidarà. Sóc el millor amant del món. Vostè gaudirà amb mi com no ho farà amb ningú.

L' Akane va mirar aquest don juan, i instantàniament el va classificar com el que era, un gran idiota. Un imbècil dedicat a dir coses boniques a les dones, i una vegada aconseguides i utilitzades deixar-les i buscar-ne una altra. Si no en tenia prou amb en Kuno a Nerima, en Tomoe en aquest torneig, apareixia aquest tros d'imbècil.

La noia va mirar el seu promès i va saber que estava molt enfadat. En Ranma es llançaria sobre aquest cretí, quan van arribar dues persones.

-Senyor Tanjiro deixi de molestar o serà expulsat. Ens estan arribant queixes en contra seva. Que assetja les dones i colpeja els homes que l'acompanyen.

-Tant me fa aquestes queixes -va dir l'home- les dones només van néixer per complaure'm i els homes per ser el meu sac de sorra, només serveixen per a això per caure sota els meus cops. Els homes als quals colpejo han d'estar orgullosos de caure moliits pel ser més perfecte de la natura.

L' Akane es va enfurismar davant aquesta prova de masclisme, Masclisme? No, això no era només masclisme, sinó narcicisme. Aquest home menyspreava tant dones com homes. A ella la feia servir per passar el temps. I a ells per demostrar que era el més fort. En poques paraules, era un abusó.

-Escolta tu! No tornis a tocar-me, ni se t'acudeixi parlar-me. Has empès el meu promès torna-ho a fer- i va posar una cara sinistra-i entre ell i jo t'enganxarem la pitjor pallissa que et ningú t'ha donat.

Aquest home la va mirar i va dir.

-No és el que tu desitges, el que tu vols és que et faci…

L'Akane ja cansada, ho va agafar per la solapa del vestit de combat.

-Et criden a combatre, ho faràs contra el meu promès.- El va mirar amb ràbia- el tatami és allà- i el va llançar volant. L'home va caure al tatami i es va aixecar i es va treure la pols com si no hagués passat res. L'Akane va mirar el seu promès – et dono deu segons perquè acabis amb ell, si no avui dorms a terra.

-Deu?, són massa! – va dir en Ranma, ella sabia que no era una xuleria, que en Ranma no necessitava tant de temps per acabar amb algú així.

I el jove va pujar al tatami. Va mirar el contrari i va bufar, va analitzar el tipell, com ell li va trucar, podria guanyar-lo en pocs segons, però en un torneig com aquest, en què semblava que valia tota mena de trucs bruts per guanyar, ho podien tenir difícil.

En Tanjiro se'l va mirar amb superioritat. Es veia tan superior a aquell noi que el venceria en un instant.

-Et faré farinetes! És per a l'únic que serveixen els homes per deixar-los reduïts a pols, cada dia dono una pallissa a un o dos, els trio a l'atzar- en Ranma se'l va mirar, aquest boig parlava de debò, aquest paio era un psicòpata. -I sedueixo una o dues dones, potser tingui un parell de fills, encara que ja vaig fer avortar varies d'aquelles dones amb qui vaig estar, no vull que em reclamin res.

En Ranma va mirar aquest home amb fàstic. Era un ésser depreciable que mirava els altres com si fossin objectes.

-Avui et donaré la lliçó de la teva vida. Per cada home i dona que has humiliat, per tot el mal que has fet. No sé com has escapat de la justícia, però avui el karma es tornarà en contra teu i et farà pagar tot el mal que has fet.

-Tu pegar-me a mi? -va dir l'home amb xuleria. -Res d'això, jo seré el futur campió i tu aquesta nit estaràs al dipòsit de cadàvers.- rius a aquella nena, la que m'ha fet pujar aquí, aquesta nit gaudirà de mi. Sé recordarà de mi amb anhel tota la vida, però jo l'oblidaré quan deixi l'habitació on li faré l'amor.

En Ranma va mirar aquest home amb ràbia i va tancar el puny. No li diria res, li contestarien els punys.

L'Akane mirava el tatami furiosa, tant o més que en Ranma, el rival del seu promes era menyspreable. Es mereixia una bona lliçó, i en Ranma li donaria. Estava ficada als seus assumptes que no va sentir arribar a algú.

-Encara penses que el teu amiguet guanyarà? En Tanjiro és famós per reduir a un garbuix de carn als seus contaris.

L' Akane la va mirar i no va contestar a l'instant i es va girar al tatami.

-En Ranma ho vencerà, no necessitarà ni deu segons- va dir confiada. La noia es va preguntar des de quan ella mateixa s'havia tornat tan creguda i prepotent, segur que en Ranma l'havia encomanat en això. Mentalment va negar amb el cap, no era això, era la confiança que tenia a Ranma, la seguretat que tenia a la força del noi.- aquest hoeo es pot comparar amb en Ranma el meu promes es molt superior

En Ranma furiós esperava el senyal que comencés el combat. I quan l'arbitro la va donar, es va llançar sobre el contrari. Aquest no ho va veure venir. La ira d' en Ranma era gran, la manera que aquest idiota li va insinuar que li faria a l' Akane, li va donar força i velocitat.

Sobre en Tanjiro va caure una pluja de cops i puntades de peu com no havia rebut mai. Cinc segons després de començar el combat en Ranma es va apartar del seu contrari que va caure com un sac a terra. El.noi ni havia rebut cap cop del seu rival

L'àrbitre es va acostar al caigut i va comprovar que estava desmaiat, i va proclamar vencedor a en Ranma. Les grades van emmudir, aquell noi no era normal.

L' Akane va mirar començar el combat.

-Cinc, quatre- explicava la jove. La presentadora la mirava estranyada, preguntant-se que explicava la noia, però va mirar sorpresa com aquest nen molia a cops a en Tanjiro, al seu costat l' Akane seguia explicant-los, un, zero

I a arribar a zero. En Tanjiro va besar el terra. Va ser llavors quan la presentadora va saber que aquesta nena estava descomptant els segons que duraria aquest combat.

En Ranma va baixar del tatami i es va dirigir cap a l'Akane

-Has guanyar!- va dir el noi.

-No ho vaig dubtar ni un segon!.

Un núvol de periodista va assaltar el jove

-Què pensa després d'haver guanyat en Tanjiro? Com ha vencent tan ràpid? -I altres preguntes així, que el noi a causa de la seva timidesa contestava de manera entretallada. Tot va anar bé fins que la Reiko Matsumoto, la presentadora bocasses va parlar.

-Has tingut sort nen. La sort no us acompanyarà sempre. Dubto que passis d'un combat o dos com a màxim. I si de forma improbable arribes a la final allà hi haurà enTomoe Kenzo que et vencerà.

En Ranma la va mirar i va somriure.

-El pitjor rival no és en Tomoe, hi ha un altre pitjor- va dir el jove- i m'hi enfrontaré a la final d'aquest grup.

-Pensa que un nen com tu arribaràs a la final?

-El seu nom és Ranma Saotome!- va cridar l' Akane- recordeu bé el seu nom, perquè guanyarà el campionat- l' Akane va mirar aquesta dona desafiant- som orgullós i complim el que ens proposem, i aquest torneig serà nostre.

-I que fareu amb els diners guanyats?, comprar-vos joguines?

L' Akane i en Ranma furiosos la van mirar.

-Per pagar-nos la universitat! Per això hem vingut, ¡per guanyar els diners per anar a la universitat!- van cridar tots dos- per això vam combatre.

-La fama que aconseguim aquí ens he indiferent, potser ens ajudi per entrar a una universitat, però allà necessitarem menjar, roba, allotjament, llibres.

-Des del principi hem vingut amb aquest objectiu. Que aquest torneig i els que vinguin després ens serveixin per pagar-nos les nostres carreres a la universitat.

--Potser un cop acabada la universitat, aquest torneigs ens ajudin a projectar-nos a la nostra feina, en allò que ens hem preparat des de nens.

-Però no sempre les coses surten com un espera- va dir la Reiko- una petita ensopegada, i tot el projectat se'n va a baix.

Els dos promesos com tots els altres van captar l'amenaça que hi havia en les paraules d'aquesta xafardera.

-Això ho tenim en compte- va dir Akane- un dia ets una famosa presentadora de xafarderies…

- I per ficar els teus nassos on no ho has de fer, l'endemà estàs fregant plats al restaurant d'una carretera oblidada. No ho oblidis tu i els teus amiguets demà podeu treballar cuidant porcs.

-T'ho hem advertit diverses vegades, per les dolentes i per les bones, allunya't de nosaltres, tant tu com el teu canal o emprendrem accions legals per assetjament.

I els dos joves van donar per acabada l'entrevista. No anaven a parlar amb ningú fins acabat el torneig.

Tots dos estaven de nou sols, veient els combats.

-A Nerima ningú no estarà d'acord amb els nostres plans - va dir ell - s'hi oposaran tots.

-Això ho sabem des que planegem això- va contestar ella- estem decidint i defensant el nostre futur!, no volem l'opinió dels altres! ,En això estem només tu i jo i ningú més!

-I seguirem endavant costi el que costi i en contra de tothom.

Ella va assentir.

-Per nosaltres!- clam l" Akane.

-Pel nostre futur!- va seguir en Ranma.

-Jurem que res i ningú ens aturarà! – van jurar tots dos.

I tots dos van somriure.

No sabien que havien estat escoltats.

-I jo Reiko Matsumoto juro que acabaré amb els vostres somnis!, no sereu els primers als quals he destruït, ni sereu els últims. - va riure- utilitzaré tot el que estigui al meu abast per destruir-vos, Tot per l'audiència! meus espectadors estan desitjant veure com us destrueixo.

Ignorants a aquesta maquinació els dos joves miraven tranquils els combats. En Ranma va anar passant un per un tot els combats. Igual que l' Akane al torneig femení la gent ho va començar a aclamar, s'estava tornant el preferit per arribar a la final d'aquell grup.

I va arribar a la semifinal d'aquell grup i li va tocar combatre amb un lluitador experimentat, campió de diversos tornejos, aquell home el va mirar i…

-Em rendeixo- va dir l'home sense combatre- quan li van preguntar va dir- no estic al seu nivell. Em venceria de manera deshonrosa per a mi. No puc portar aquest deshonor a la meva escola- va mirar els periodistes i va seguir- de vegades una retirada a temps és millor que una derrota. A part he de deixar passar a les noves generacions -va mirar en Ranma i l' Akane- aquests dos nois arribaran al cim de tot- va mirar la Reiko-no es deixessaran vèncer per ningú. Sigui qui sigui, no intentis destruir-los, perquè ells et destruiran a tu.

I amb això en Ranma va arribar a la final i combatria contra el fals Mousse. En Ranma va mirar el seu rival, aquest combat seria el pitjor de tots, no sabia com resultaria, però no per això es rendiria. Arribaria a la final i lluitaria contra en Tomoe, hi havia molt en joc.

Els dos joves estaven prenent un suc asseguts a una taula. Aquest bar era exclusiu per a participants i entrenadors, no estava permesa l'entrada a periodista, ni patrocinadors. Tampoc no estava permès assetjar el contrari, per això en Tomoe havia estat expulsat i negada la seva entrada al restaurant.

Els dos joves s'havien anat guanyant el respecte dels seus contraris, que abans els havia vist com uns nens ximples que estaven jugant a jocs de gent gran, ara els miraven amb respecte, aquests dos nens no eren uns innocents inexperts, eren dos mestres consumats. Cap volia saber les classes d'entrenaments a què s'havien sotmès per arribar a aquest nivell a edat tan curta.

Ells estaven relaxats i parlaven del futur no immediat.

-Ens han ofert plaça ja en sis universitats, encara que cap és la que tu i jo volem anar.- va comentar l' Akane.- Aquestes sis estan massa a prop de casa.

- No et preocupis, ens admetran en aquesta. No només per voler tenir dues estrelles de les arts marcials com tu i jo. Tu tens bones notes i jo gràcies a tu he millorat molt les meves notes. Podem entrar en aquesta universitat gràcies als nostres èxits acadèmics.

La noia va canviar de tema.

-Què opines d'aquells que diuen que són del poble de les amazones? Semblen autèntiques. Jo crec que ho són.

-No ho sé, alguna cosa em diu que tenen alguna cosa en contra del clan de Cologne, si fossin de témer ja tindríem aquí les nostres conegudes aquí. La Cologne que coneixem menysprea aquest grup. No hi dóna importància.

-O vol resoldre això sense que ningú interfereixi. Potser una baralla en un atzucac.

-Doncs coneixent les amazones i la brutícia que barallen no vull estar a prop. No vull veure'm ficat en un problema entre amazones –va rectificar – no vull que ens veiem involucrats en les seves baralles.

Ella el va mirar i va somriure.

-No perdràs!, guanyaràs el torneig, oi? - i amb un to d'orgull- no cauràs en un dels combats que et queden? I et deixaràs superar per la teva lletja promesa.

-No em deixaré superar per la meva promesa…lletja. Guanyaré!- hi va veure novament aquesta prepotència i egocentrisme propis d'ell. Però llavors li va picar l'ullet- la igualaré i seguirem endavant amb els nostres pla. Encara que saps una cosa enyoro les nostres baralles?

Ella el va mirar i va somriure, ella també les enyorava, al fons tots dos gaudien barallant-se.

-No et preocupis quan tornem a casa amb tants bojos les nostres baralles tornaran.

-Barelles per ximpleries, perquè tots dos som tan gelosos i immadurs. Baralles per culpa dels altres. Algun dia hem de deixar de fer-ho.

-I perdre aquesta part nostra? No ho negues, t'ho passes tan bé barallant-te amb mi com jo ho faig.

En Ranma la va mirar i va riure

-Tens raó és divertit barallar-me amb tu. Això fa que no siguem la típica i avorrida parella de promesos.

Tots dos van riure, en poques paraules ells també estaven bojos.

Van haver de deixar aquí la conversa, es reprenia els combats i en Ranma lluitaria contra aquell que deia ser a en Mousse

6. Comença el torneig de Ranma.