7. GUANYARÀ EN RANMA?
.
Els dos finalistes del grup B van ser cara a cara. Havien demostrat ser els més forts i hàbils d'aquest grup. Es van estudiar els dos, es van buscar els punts febles. Els dos sabien que l'altre no havia ensenyat la seva veritable força, però en aquesta lluita veuria les tècniques autèntiques dels dos.
.
En Tomoe va veure que la lluita sense interès, qui guanyés, el campió seria tocat i el podia derrotar sense esforç, aquesta era la seva tècnica, que el contari va arribar tocat quan el lluitava i podia derrotar-lo fàcilment. .
En el tatami els dos rivals es miravan.
-He sentit a parlar de tu- va dir el fals Mousse- he sentit que ets un bon lluitador. Que vas vèncer a en Herb i a en Saffron. Has vençut gent molt forta, però amb mi no ho podràs fer. Ningú venç l'invencible Mousse. Si et venço ella vindran
- Doncs ja en saps més que jo. Doncs jo conec Mousse, però tu no ets el Mousse que jo conec.- va veure que l'altre jove no ho va entendre- Com t'ho diria jo?, ah ja! que es fa passar per ell.- i en Herb i en Safgron en vam desafiar. No accepto que ningú faci mal a qui estimo, - va posar un to sinistre - qui ho fa... m'ho paga
-I si et digués que el Mousse i la Shampoo que tu coneixes no són els autèntics? Que ells són els farsants.
En Ranma va riure.
-Es nota que menteixes, ho diuen els teus ulls i el nerviosisme d'aquella noia que t'acompanya. Treure-t'ho del cap, Ni la Cologne, ni la Shampoo vindran, i encara que volgués, en Mousse tampoc. Aquestes dues arpies no el deixessin venir. No sé què hi ha entre vosaltres i aquest clan. Però no us tenen en compte.
L'altre lluitador es va enfadar, aquell jove tenia raó. La Cologne no apareixeria, no pas per aparèixer-hi i reclamar el nom d' en Mousse vindrien.
-Vindran!, ho han de fer!- va cridar el fals Mousse.
-No ho faran, la Shampoo diu que sou el seu Airen, si ja no aparegut per reclamar-me és per alguna raó. No us volen donar el gust de desafiar-les. Per a elles no sou res, això és típic de les amazones.
En Ranma estava enfurismant aquest noi.
-Jo sóc el primer que no les vol a prop, per culpa de les vostres estúpides lleis, tant jo com la meva promesa hem patit els seus paranys. Tu les vols atreure i jo fer pagar les trampes, i en ser del seu poble tu pagaràs tot el que ens han fet.
- T'estàs rient del nostre poble!- va dir l'home-ho pagaràs car!, Ningú riu de les amazones sense pagar-ho!
-Estic fart del vostre poble!, Per salvar la meva promesa de la Shampoo he hagut de patir el seu assetjament i els seus trucs bruts perquè em casi amb ella!, La meva promesa ha estat atacada! I tot ajudada per la Cologne. No sé què hi tens, però no m'enredis en les vostres baralles. No són de la incumbència de la meva promesa ni meva. Les vostres baralles no són de la nostra incumbència, si us voleu matar endavant.
Els dos rivals es van mirar i el combat va començar. Es van començar a moure, girant mantenint les distàncies. S'estudiaven el primer a atacar seria el que portaria avantatge o potser no.
Va ser en Mousse qui es va llançar sobre en Ranma, aquell rival li va llançar un cop de puny que el noi de la trena va esquivar, això va ser un enganyar per distreure el jove de la trena. Amb la mà esquerra va atacar, però en Ranma també va parar aquest atac. Però el noi xinès va escombrar amb una cama les d' en Ranma, aquest va caure a terra, però aquest des d'allà va agafar impuls i va atacar amb els peus per davant, donant-li al rival al pit. L'impacte va fer que l'altre fes uns passos enrere però no va caure a terra.
-Ets bo, molt bo- va dir el noi xinès.- em diverteixo barallant amb tu.
-Tu també.- va contestar en Ranma- amb tu, aquesta és la baralla que volia.
La baralla va seguir, tots dos s'enganxaven cops molt forts, esquivaven atacs, usaven algunes de les seves tècniques. Tots dos tenien ferides als seus cossos, però no es donaven per vençuts
-Et faré la meva millor tècnica- va dir el noi xinès. I va atacar amb la mans dreta com si fos una urpa.
En Ranma va esquivar l'atac, però a la cara va quedar assenyalada cinc esgarrapades-ningú escapa del meu atac- va el fals Mousse.
-Bon atac- va contestar en Ranma, que es va emportar la mà a la cara i es va tocar la cara, es va mirar la mà i hi havia sang-és un bon atac, però té un defecte.
L'altre combatent se'l va mirar.
-No té cap defecte, donat en un punt vital és fatal.
- No aquest és el defecte. És un atac genial!- va contestar
-Aquest Ranma!- va exclamar l" Akane- sempre emocionant-se davant d'un nou atac.
I en Ranma va atacar d'un cop de puny que va fregar el seu contrari, aquest es va espantar. Aquest atac era el mateix amb què el va atacar el llenyataire. Encara que no li va donar el va doldre. I va ser llavors quan va saber el defecte del seu atac de la grapa. L'atac d' en Ranma amb la seva imitació del llenyataire va ser un parany. Amb l'altra mà el va atacar amb l'atac de la urpa.
El defecte de l'atac de la grapa era que no ho havia donat en un punt vital. I va donar a aquest noi l'oportunitat de veure'l i havia après a fer-lo servir.
-Maleït!- va dir el noi.
-Interessant! Ja sé perquè estan tan interessats en aquest noi- va dir la falsa Cologne—o en Mousse acaba ràpid o serà derrotat i com torni a utilitzar un altre dels nostres atacs aquest noi ho aprendrà. Aquest noi és tot un mestre, s'ha passat tot el torneig aprenent els atacs dels altres i ara aprendrà els d' en Mousse.
La vella dona estava preocupada, el rival del seu protegit era excepcional i la noia que va vèncer la falsa Shampoo també. Per això li provocaven mals de cap a….
El combat seguia, i els dos lluitadors estaven força tocats. Cap dels dos aguantaria gaire. Potser un atac o dos. I venciés el que venciés, ho tindria molt malament per lluitar contra en Tomoe a la gran final.
L' Akane, es mossegava les ungles. Per primera vegada va témer perquè el seu promès no vencés, en Ranma estava molt tocat. La cama dreta gairebé inutilitzada, la sang li degotava pel front, segur que no veia bé.
-Ranma!, rendeix-te!- va cridar la noia.
-Mai! No em puc rendir ara, és com si em rendís abans de res. He de seguir.- va contestar el noi.
-No arrisquis la teva vida per això!- va cridar la jove- La teva vida és més important que els nostres somnis.
-Akane ets ximple! No comprens res. SI no gguanyem el nostre futur es va acabar. No podem continuar endavant.
-Tu si que ets ximple! M'importa més la teva vida que els nostres somnis!
-Mai pensis així!, no em rendiré mai!, Si és per tu donaré fins a l'últim alè.
En Mousse va veure a la baralla entre aquests dos nois el moment de noquejar el seu rival, i es va llançar a atacar-lo.
En Ranma enmig de la seva discussió amb l' Akane, semblava no parar atenció, però va notar el perill i es va girar furiós.
-Deixa'm en pau! -va cridar al seu atacant-No veus que molestes? No m'agraden que em molestin mentre em discuteixo amb l'Akane.
I va donar un cop de puny a en Mousse al nas. L'atacant va rebre de ple el cop, no el va poder esquivar, aquell cop ho estava donant algú furiós. Era com algú li dóna un cop de mà a un insecte molest. Va ser un cop donat de manera inconscient, però no per això menys perjudicial.
El fals Mousse va sortir impulsat cap enrere i va xocar amb una paret, la va trencar i la va travessar, i es va perdre a la llunyania.
-Per on anàvem?- va preguntar en Ranma, sense adonar-se del que acabava de fer!
-No t'has adonat el que has fet?- va preguntar l'Akane, en Ranma va negar amb el cap.- Has donat un cop a aquest fals Mousse i l'has enviat fora d'estadi.
En Ranma va mirar el tatami i va mirar la seva promesa, i va somriure.
-Això li passa per ficar-se al mig quan tu jo ens barallem.
Tots dos van riure.
- Però estàs fet pols! - va dir l'Akane mirant-lo de dalt a baix. Lluitaràs a la final? - era més una afirmació que una pregunta. - No canviaràs d'opinió?
-Ja em coneixes, ets qui em coneixes millor. Saps que res no em farà canviar d'opinió.
-Encara que sigui jo qui t'ho demani? -va ser gairebé una súplica.
Ell la va mirar, va veure la preocupació pintada a la cara. Aquesta noia era l'única que realment es preocupava per ell.
-Hem arribat molt lluny, si em rendeixo serà com tornar al punt de sortida. No!, abans d'això fins i tot! No ens podem rendir.
-Però no estàs en condicions. No pots lluitar en aquestes condicions.
-He lluitat en pitjors condicions i he guanyat, de vegades per la mínima.
-No vull que lluitis! Em Tomoe et vencerà, t'atacarà sense pietat. S'aprofitarà que no estiguis en condicions. – la noia plorava de la preocupació, el va agafar de la camisa- no vull que lluitis, amb el que jo he guanyat i el que tu guanyis per ser segon podem pagar-nos la universitat
-Akane! No em passarà res. Guanyaré i aconseguirem anar al torneig nacional.
-Ets un estúpid!- va cridar plorant la noia- Jo em preocupo per tu i tu…!
-Calma't!- va cridar el noi furiós- ho vam prometre, arribar fins a la final. A qualsevol preu. No puc faltar a aquesta promesa, me'n va l'orgull- la va mirar als ulls- si tu estiguessis al meu lloc faries el mateix que jo.
Aleshores van cridar al noi al tatami.
-Tornaré!, i seré el campió. Saps que compleixo el que prometo.
Ella el va mirar, i de sobte es va abalançar sobre ell, el va abraçar i li va fer un petó curt als llavis.
-Si ganes te'n donaré un altre- va dir la noia somrient-li, però encara plorant.
-¡Guanyaré només per un altre petó i que tornis a somriure. I guanyaré per bandejar dels teus ulls aquestes llagrimes que retreuen els teus ullets. No has de plorar, aquestes llàgrimes estúpides m'impedeixen veure els teus preciosos ulls. – el noi es va posar vermell, tant com ella, no va saber d'on va treure el valor per dir-li això. Potser el petó, va ser el que li va donar força.
Va pujar al tatami, se sentia adolorit, no aguantaria gaire. Com a màxim cinc cops. I si era per temps uns dos minuts, necessitava seure i guarir-se les ferides. Va mirar al contrari i el va veure fresc.
-No va ser causalitat que estiguessis al grup A. I tinguessis temps per recuperar-te.
En Tomoe va riure.
-Ets molt llest. Vaig fer aquest petit parany. Vaig ser adjudicat al primer grup gràcies al meu suborns. Així jo estic fresc i el meu contrari tocat.
- No és just!, ets un trampós!- va contestar en Ranma indignat- però m'és igual.
- No em venceràs, els miracles no existeixen.
- Això cal veure.
I va començar el combat. En Tomoe es va llançar sobre en Ranma i el va atacar a la cama ferida. El noi de la trena va aguantar com podia, però sabia que no ho faria per molt de temps, havia de contraatacar, només tindria una oportunitat.
L' Akane mirava espantada el combat, enRanma perdria això segur. Al seu promès no li quedava gaire resistència.
Al seu costat es va posar la periodista xafardera.
-Com veus el teu amic ja ha perdut! No es pot defensar.
L' Akane va somriure.
-Ranma guanyarà!, aquest idiota ja ha caigut al parany d' en Ranma.
La periodista la va mirar com si fos boja. Aquesta noia no veia que el seu amic no podia guanyar?
.
Després d'atacar en Ranma a la cama ferida, una assegurat Tomoe va mirar el seu rival i va esclatar en riallades, la victòria era seva segur, ningú no se la trauria.
-Avui et guanyaré- va dir rient en Tomoe- i per celebrar-ho, entre tu, aquesta noia que sempre està amb tu i jo farem un trio.
-Un trio? Si et refereixes al pòquer, ho sento sóc dolent jugant a cartes i si et refereixes a muntar nosaltres tres un grup musical, tampoc sóc bo cantant.- no ho va dir però quan es transformava en noia cantava molt millor que en noi.
--¡D'aquests no!- va cridar en Tomoe- una relació sexual entre tots tres.
En Ranma i l' Akane es van posar vermell, eren molt joves per tenir sexe, o això pensaven ells. I una relació entre tres persones… per a ells era immoral.
-Quin fàstic!- van dir els promesos amb ressonància. Això que els proposava aquest individu, per a ells, era vomitiu.
-Ni en somnis! – va cridar en Ranma- no ho aconseguirà mai.
-Si tu no vols potser ella.. !- va opinar aquest boig
-Toca-la i et mato!, ningú que s'ha atrevit a atacar-la ha sortit d'una peça- en Ranma estava furiós. De sobte se li va ennuvolar el cap i es va marejar.
En Tomoe veient la debilitat del seu rival ho va atacar. En Ranma va notar com el seu rival l'agafava per la camisa, això era el que esperava, que el seu rival s'acostés, ell se sentia incapaç de moure's.
-El truc de les castanyes!- va cridar en Ranma, en tenir en Tomoe tan a prop i aquest estar distret no va veure com li va arribar l'atac. En Tomoe no va pensar que el rival tindria força. I va rebre de ple l'atac del jove.
Per últim en Ranma li va donar una puntada de peu i el va enviar fora del tatami. L'àrbitre el va proclamar campió del torneig, però el jove de la trena tot just es mantenia dret i quan queia va notar que algú l'abraçava evitant que caigués, va obrir mig ull.
-Akane!- va dir mirant com la noia somreia- Gràcies per no deixa'm caure!
--Tu també ho faries-va contestar ella- recolza't en mi i saluda, has guanyat el campionat i et donaran una copa, una medalla i els diners del premi.
-Prefereixo, alguna cosa per beure, que tu em guareixis les ferides i un seient, sobretot asseure'm.
-Estàs fet un crom. T'ha faltat poc per perdre.
-Un parell de segons més i m'hauria caigut. Però sóc un Saotome, i un Saotome aguanta fins a la fi. Tu estàs fent els primers passos per ser una.
-M'estàs demanant que em casi amb tu?- va dir rient i enrojolada la noia.
- No ho sé. Potser és que m'emportà diversos cops al cap i em fa dir-te el que sento. Si et demano que et casis amb mi, si no t'adopto com a germana, per tenir-te sempre amb mi, al meu costat.
-T'han fet massa cops -va dir ella- si no diries això. Ja m'estaries dien gallimarsot.
-Doncs tant de bo em donin més cops per dir-te el que sento per tu.
- Després ho negaràs, no és la primera vegada que ho fas.
-,Doncs seré un ximple si ho faig- va contestar el jove- doncs ets la millor de totes.
L' Akane es va preocupar el seu promès, deia coses estranyes, ell no era capaç de declarar-se. El que ella no sabia era que motivat per la promesa d'un nou petó el jove va agafar valor, encara que el noi sabia que aquest valor es desinflamaria aviat.
-Em vas prometre un petó, donar-m'ho ara, abans que se'm vagi el valor i se m'apoderi de mi la meva estúpida timidesa i ho negui tot.
Ella el va mirar enrojolada i nerviosa, glop saliva, i va decidir complir la promesa que li va fer al seu promès. Els seus llavis es van acostar i quan es besaven van aparèixer de sobte els periodistes i els van tallar, com sempre tenien mala sort.
Van respondre les preguntes que li van fer, menys les íntima, l' Akane va notar el cansament d' en Ranma, necessitava un descans, encara que van haver d'aguantar fins a l'entrega de premis, al cap d'uns minuts van ser lliures, però els periodistes seguien insistint fins que l' Akane enfadada els va demanar un descans.
-Avui a l'hotel se celebrarà una festa, segons he sentit, allà es contestarà les preguntes que vulguin, - va mirar a la Reiko Matsumoto - que no siguin íntimes. Mentre necessitem descansar unes hores.
Al final van agafar l'autocar i van tornar al restaurant, ni es van parar a mirar com decoraven el saló de l'hotel per a l' esdeveniment d?aquella nit.
En arribar a la seva habitació, tots dos van mirar el llit amb desig. Com dos zombis s'hi van arrossegar i es van deixar caure. Abans dels seus cossos toquessin el matalàs ja estaven adormits, va ser un somni reparador. Duraria unes hores, prou perquè tots dos es recuperessin d'aquell esgotador dia.
.
Hores després es van despertar, quedaven unes dues hores per començar la festa i cap no tenia ganes d'anar-hi. No tenien ganes de ser molestats, però estaven obligades a assistir-hi.
Van decidir per sort qui es dutxaria primer, no es podrien banyar junts, era un perill, tots dos sabien que no es podrien contenir i el que fessin allà… podria portar conseqüències.
Primer li va tocar en Ranma, es va banyar intranquil, es va preguntar perquè no entrava l' Akane i es banyaven junts. En acabar, una mica enfadat, es va vestir i va sortir ia la porta va veure la seva promesa, els es van mirar i enrojolar. Ella va entrar al bany corrent i va tancar la porta.
Mentre es despullava la noia s'insultava.
-Sóc idiota!, aquest matí vaig entrar mentre es dutxa i ara no m'atreveixo. Sóc una covard. Em queda poc per tenir-lo per a mi sola. Demà a aquestes hores estarem de tornada a Nerima i aquestes boges intentaran quedar-es va enfadat, se sentia frustrada-No vull!. Aquests dies ens ho hem passat molt bé, sense ningú de prop. No vull que s'acabi. Ho vull sempre al meu costat.- i per primera vegada va ser egoista- En Ranma és meu!, i jo seva sóc!
En Ranma estava vestint-se amb un vestit, sentia parlar la seva núvia, però no escoltava el que deia. Els seus pensaments cap a la noia que es banyava en aquells moments eren gairebé idèntics. El jove estava desitjant entrar al bany i dutxar-se amb la seva promesa, li va costar molt controlar-se, sempre havia volgut i desitjat aquella jove i aquells dies junts, dormint abraçats eren un suplici per a la salut mental. Una petita empenta i tota la muralla que va aixecar contra ella, aquest enfilall de mentides, com gallimarsot o altres insults seria descoberts com el que eren, mentides.
La va veure sortir del bany i se li va aturar la respiració. L' Akane s'havia posat un vestit, als ulls del noi estava preciosa. Ella també el va mirar, el noi amb aquest vestit estava molt maco. Tots dos es van mirar enrojolats.
-Digues-me com estic!- va preguntar la noia.
Ell va empassar saliva.
-Preciosa!, estàs molt maca!- li va costar molt dir-li això, ella va notar l'esforç del seu promès a dir-li això. Va saber que en Ranma li deia la veritat. Ho va veure molt nerviós, a punt que li dones un atac.
-" Ara m'insultarà, dirà que soc maca com un goril·la"- va pensar la noia. Però l'insult no va arribar. I ella va saber que li havia de dir un complert.
-Amb aquest vestit estàs molt maco. T'havies de posar roba més elegant. Sempre amb aquestes camises xineses. Havies de vestir millor, estàs tan maco quan vesteix de forma més formal.
En Ranma la va mirar, aquella dona l'havia lloat i alhora va criticar la seva forma de vestir.
-M'agrada la meva roba xinesa, són molt practiques a les hores de lluitar. No puc lluitar amb una ropa normal.
-La vida no és només lluitar.
-Això digues-ho a aquests bojos que ens segueixen.
Ella el va mirar i va comprendre que en Ranma tenia raó. La millor roba per lluitar que tenia en Ranma era aquella roba xinesa, era barata i fàcil d'arreglar, cosa que no passava amb un ropa més formal
-Ara aquests bojos no són a prop. Podem vestir-nos elegants i sortir a gaudir sense por de ser molestats per ells.
- Una sortida sense que ells no molestin?- va preguntar ell, ella va assentir -doncs això sí que és una celebració.
Van sortir de l'habitació, anaven elegants, havien guanyat el torneig, però no se sentien especials, només feliços d'estar junts i de no ser molestats. La seva família i coneguts eren lluny. No serien molestats perquè es casessin o perquè se separessin.
Es va obrir la porta de l'ascensor i van arribar al saló i tot estava preparat per celebrar-hi un gran sopar.
Ells serien els convidats especials, els dos campions.
Anaven al seu lloc assignat a la taula principal quan van veure el grup de la falsa Cologne i la Tomoe, van veure la germana del director Kuno i la seva filla. Tots els miraven amb ràbia.
-Mira com ens miraren- va riure en Ranma amb supèrbia- tots ens miren amb enveja..
-No!, Ens miren amb ràbia- va rectificar Akane.- Aquestes mirades no tenen res d'envejoses.
-I hi ha alguna diferència entre que aquests ens mirin amb enveja o amb ràbia?- va preguntar el noi- és la mateixa mirada que ens llança aquests sis a Nerima. Tots volen estar al nostre lloc, hem de seguir endavant, sense importar-nos els altres.
Ella va estar d'acord i es van asseure a la taula principal, al lloc d'honor envoltats dels organitzadors.
El sopar transcorria, sense baralles entre els diferents participants, però…
L' Akane estava cada vegada amb la cara més vermella i va començar a riure sense sentit. La en Ranma la va mirar, si no havia begut, com que estigués borratxa, l'alè de la noia feia pudor d'alcohol. Això era impossible, es va fixar al got de la noia, estava ple. Però si acabava de beure. En Ranma es va posar en guàrdia i va començar a vigilar aquest got. I quan l' Akane va beure, va veure com aquest era omplert de nou per un cambrer. En Ranma va mirar aquell home que va empassar saliva, va saber que estava en un bon embolic.
- Parla!- va ordenar en Ranma a aquest home. L'havia portat a un lloc apartat i el va agafar pel coll. El cambrer estava espantat. La mirada del noi el va fer parlar.
-Em van pagar per emborratxar aquesta noia. No ho digui al meu cap. Tinc una família per mantenir.
-Qui et va pagar?, digues-ho! O t'envio al cementiri.
-Entre aquest ricachón i els membres d'aquest canal de xafardejos, volen destrossar l'honor d'aquesta noia
En Ranma va deixar aquest home. L' Akane estava en perill i l'havia de salvar. Quan va arribar a la taula principal va trobar el lloc de l'Akane va buit. Havia estat un idiota, aquests sabien que buscaria respostes al cambrer deixant sola a l' Akane, com sempre havia estat un ingenu.
.
L' Akane va ser portada per en Tomoe amb enganys a una sala, aquell imbècil li va dir que allà estaria en Ranma, la jove en el seu estat d'embriaguesa no es va adonar que la ficava en un parany.
-En Ranma t'espera, vine amb mi- va dir aquest farsant. Va mirar la taula de billar, la llançaria en ella, i la forçaria, ella es resistiria al principi, però després, es deixaria portar, totes ho feien. Eren un semental, cap dona no li diria que no.
L' Akane va mirar la sala i no va veure a en Ranma.
-No veig a en Ranma on és?- va exigir la jove.
-No és aquí, ho vaig separar de tu. Vaig fer servir aquest cambrer com a esquer. Li vaig pagar prou perquè no digués res. A més no hi pot entrar aquí, he deixat vigilància, no li serà fàcil entrar-hi, si aconsegueix saber on estem clar.
L' Akane el va mirar i ho va intentar colpejar, però en el seu estat no va aconseguir connectar cap cop. La noia trontollava a causa de l'alcohol, però va aconseguir pensar gairebé amb claredat.
-M'has emborratxat expressament- l' Akane el va mirar amb odi- vas fer que en Ranma seguís aquest cambrer i aprofitar-te per enganyar-me.
-Molt llesta, ara tu i jo tindrem un acte de pur amor, el teu estimat amic no arribarà a temps, és més no arribarà.
-En Ranma arribarà i et matarà, ets home mort.
-T'he dit que és impossible que arribi, i quan se n'assabenti serà tard, i com a compensació li faré el mateix que t'hauré fet a tu. Després tots tres junts…
L' Akane va mirar aquest jove espantada, estava boig. Si es pensava que en Ranma s'estaria quiet després del que es proposava aquest imbècil, que deixaria que la violés, era que no coneixia a en Ranma.
Al final en Tomoe va agafar l' Akane i la va empènyer damunt la taula disposat a violar-la, o com deia ell donar-li amor, com després faria amb en Ranma.
-Ran..!- va començar a cridar l' Akane, però en Tomoe li va tapar la boca.
- Shig! No cridis, que ningú molesti el nostre bell acte.
.
Amagats darrere una cortina, la Reiko, el seu cap i els tècnics gravaven la imatge i la transmetien en directe.
-Com veuen. Aquesta jove s'està lliurant a senyor Tomoe, cosa que demostra que és una…- la Reiko gaudia de les imatges, s'estava venjant d'aquella jove. No sabia que ella i el seu cap s'estava guanyant l'odi i els juraments de venjança de la família i coneguts de la víctima que veien la imatge com era realment, no com volia fer veure aquesta boja.
.
En Tomoe va intentar aixecar el vestit de la noia, però l' Akane es va resistir.
-Ets una fera, però de res et servirà- l' Akane va aconseguir donar-li una puntada de peu al peu, el violador la va deixar anar i va retrocedir- seràs bruta- l' Akane es va enfurismar, però com estava marejada no va poder fer res.- Ara seràs mevea, cauràs com totes. Tots tenim un preu sigui el sexe o els diners, tots cauen per un dels dos plaers.
-El meu és la teva vida i la dels teus aliats d'aquell puto canal de merda!- va dir una veu maligna.-En Tomoe es va girar i va veure en Ranma, millor va veure que el puny d' en Ranma li eclipsava la vista. -Et mataré per tocar a l' Akane!, ningú que la toca sobreviu.!- en Ranma estava furiós, fora de si.
I en Tomoe va volar copejat pel puny d' en Ranma, el violador tenia el nas i algunes dents trencades. Va travessar les cortines que ocultaven aquells depravats periodistes, que van ser arrossegats amb el copejat cap a la paret.
Es van aixecar entre exclamacions de dolor. El presentador cap estava magolat, ell un ésser tan aferrat al seu cos, estava malmès! El responsable ho pagaria car, molt car!
Aquesta persona va sortir del seu amagatall i es va abalançar sobre en Ranma.
.
En Ranma una vegada alliberada la seva promesa d'aquell bavós. Es va acostar a la noia espantat.
-Akane, Akane!, Estàs bé?
Ella el va mirar i va somriure i el va abraçar.
-Ranma el meu heroi!, El meu salvador!, Sempre allà per salvar-me!, Què faria jo sense tu, el meu príncep blau?
En Ranma la va mirar incrèdul i sorprès. Indubtablement, els efectes de l'alcohol feien dir aquestes coses a la seva promesa.
La va anar a agafar de les mans per treure-la al jardí.
-Anem Akane, necessites que t'hi deixi aire.
-No vull sortir. - va dir ella posant una cara de fals enuig- vull ballar!, vull ballar amb tu!- i es va abraçar al jove i va intentar ballar. Però va ensopegar i va caure a terra i va arrossegar en la seva caiguda el jove, d'alguna manera ella va caure damunt d'ell-Ara et tinc a la meva mercè, i no hi és ni la família, ni aquestes bruixes i faré el que sempre he volgut.
I en Ranma entre sorprès, espantat va veure com la seva promesa ho intentava besar. Sabia que quan l' Akane recobrés el seny se'n penediria, que realment ella no desitjava besar-ho… almenys en aquest estat. Havia de parar a la noia, però... el seu cos i la seva ment li penjaven que no es resistís, que es deixés besar. Era una cosa que el noi estava desitjant fer des d'aquella vegada que gairebé van estar a punt de fer-ho, quan ella el va desafiar durant els entrenaments de la baralla de patinatge.
El noi la va abraçar i quan tancava els ulls va veure arribar un home furiós amb males intencions. Fins i tot estirat i amb la seva promesa a sobre va aconseguir saltar, posar-se dret, i allunyar-se d'aquell home.
-M'has arruïnat el reportatge, m'has ferit a mi!, tu no saps com sóc valuós!., sóc el presentador més ben pagat del món!- va dir l'home.
-Vau voler arruïnar la vida d'Akane!, tot per un puto programa de televisió!
-Ella va arruïnar els nostres projectes!, Va vèncer la nostra campiona!, la que va enviar el nostre canal!, la que havia de guanyar el torneig!- torna'm el premi!, havia de ser meu!
-Senyor Nostre!, Del nostre canal! - li va contestar la Reiko.
Aquest locutor la va mirar malament.
-Jo zóc el canal!, Jo zóc tot!- vosartres zou els meus esclaus!- va contestar el presentador en cap.- En guanyar-ho la noztra candridata. zeria el triomf del meu prosgrama, xeria el meu triomf. Aquesta candiata en ziz meços nisgú no se'n recordés. Però demi su, zeré una extrella, ja ho sóc. Jo sóc el millor
En Ranma va mirar aquest home, havia sentit que quan es posava nerviós i histèric parlava malament, que vocalitzava fatal.
Aquest home que en Ranma no sabia ni el nom enrabiat es llançaria sobre en Ranma, quan algú el va tocar a l'espatlla. Es va girar per cridar-li a aquell algú que ningú tenia el dret de tocar-lo, quan va veure que la noia a qui va voler arruïnar la vida ho mirava malament.
-Has arruïnat el meu petó amb en Ranma- va dir iracunda l' Akane- per una vegada que no tenim a prop els nostres assetjadors, arribes tu i ho arruïnes. Has ajudat que un imbècil m'intentés violar.
- T'ho mereixes - va contestar l'home. - Vas arruïnar la meva victòria, els meus plans, juro que t'arruïnaré la vida! - no donar compte, que no estaven sols, que havien entrat diversos canals de televisió i periodistes i van gravar les amenaces d'aquest home a una menor - Haré que et violin- i va ser llavors quan es va adonar que ho havien gravat, i va amenaçar la seva competència- no em podeu gravar. Us demanaré.
-Doncs demanda això!- va cridar l' Akane, i va agafar la taula de billar i va colpejar aquest periodista i el va fer travessar el sostre. Beguda com estava va mirar la Reiko i l'home que va intentar violar-la i va cridar.
-Fora!
I aquests dos i els sequaços van sortir corrents. En Ranma es va acostar a la noia i li va treure la taula i la va deixar a terra.
-Anem Akane. – va dir intentant calmar-la en Ranma- farem una volta pel jardí.
- Ballaràs amb mi? - va preguntar l'Akane, agafant a en Ranma pel braç.
-Si- va dir en Ranma, sabia que ella li demanaria més coses, de les quals quan estigués sòbria se'n penediria.
-M'agafaràs als braços? Fa temps que no ho fas, només ho fas quan estic en perill. No ho pots fer quan no ho estic? Estic desitjant que m'agafis als braços sense motiu, només pel plaer de tenir-me als teus braços, estic desitjant que m'agafis als teus braços.
En Ranma estava sufocant i espantat, no sabia què fer, estava enrojolat. La noia va agafar el braç i el va arrossegar fora, al jardí, ignorant els periodistes que els miraven.
Van arribar al jardí i l' Akane va conduir el seu promès a un banc, ell la seguia dòcilment, no podia deixar sola en aquest estat. Anava agafats de les mans, en Ranma va mirar com ella l'agafava amb la seva delicada mans, delicada encara que forta. Van arribar a un banc i ella el va empènyer i es va asseure a sobre del jove.
-Estem com aquella vegada al parc, quan barallem, amb aquest vestit que em va posseir. Per mi és un bell record, però va faltar alguna cosa.
-El que?- va preguntar en Ranma espantat i amb desig, sabia que es referia l'Akane.
Ella va posar un somriure entremaliat.
-A alguna cosa que sempre no han interromput, cosa que aquell dia a sobre teu vaig desitjar, però no em vaig atrevir a fer. Però avui ningú impedirà que et faci un petó, com sempre vaig desitjar. No saps com me'n penedeixo d'haver-te posat cinta quan et vaig besar en aquesta estúpida versió d' en Romeu i la Julieta, estava desitjant besar-te.
La noia, davant l'horror del noi, va acostar els llavis als d'ell. En abraçar-lo del coll no tenia escapatòria. Interiorment desitjava aquest petó com ella, però no a l'estat que es trobava l' Akane, aquest petó havia de ser donat per voluntat pròpia de tots dos, no sota els efectes de l'alcohol. Va veure els llavis de la seva promesa a escassos mil·límetres seu, i de cop el cap de la noia va colpejar la seva espatlla, en Ranma va notar que la seva núvia s'havia adormit.
-Que poc a falta- va bufar alleujat, si ella l'hagués besat no s'hagués sentit capaç de resistir-se a aquest petó, l'hauria acompanyat, aquella noia el tornava boig, havia posat la vida potes enlaire des de primer segon que la va veure. Va ser a la primera persona que va fixar la seva mirada quan va arribar al dojo Tendo i va saber que la seva vida no tornaria a ser la mateixa.
La va agafar als braços i la va portar a la seva habitació, va haver d'esquivar periodistes, sobretot aquells imbècils de la Reiko i el seu grup, que no havien après pel cop de l'Akane.
Va entrar a la seva habitació i va deixar suaument la noia al llit. Aquí va tenir un problema com canviar la noia, posar-li el pijama sense semblar un pervertit, i sense guanyar-se l'endemà la carícia en forma de mall d'Akane.
L' Akane de cop va obrir els ulls.
-Ara et faré streeptres. Em despullaré i després farem l'amor- va dir l' Akane molt insinuadora, massa insinuadora per a l'estat del jove. Ella encara no estava lliure de la seva borratxera.
El pobre Ranma la va mirar espantat, va notar que el desig se n'anava apoderant. Si, la desitjava, i amb moltes ganes, l'estimava, però no ho havien de fer així, no va ser la primera vegada que va tenir aquell pensament aquell dia.
-Mira Akane- va contestar entretallat un jove molt enrojolat- necessito anar al bany, posa't el pijama i després… serà el que els déus vulguin.
Ella el va mirar i va somriure amb perversitat.
-No triguis, el meu Romeu, la teva Julieta t'esperarà aquí.
En Ranma va entrar al bany, estava sufocat. Volia sortir i fer cas a l'Akane. Fer l'amor com volia. Si sempre va trobar la seva promesa irresistible, ara la veia extremadament sexy. No era com en Kuno o en Tomoe, no se n'aprofitaria, però…-Controla't Ranma!- es va dir el noi- Però ella ho desitja i tu també- va començar a parlar com si fos dues persones- no pot ser- va dir la seva part bona- però és el que desitges des que la vas veure nua, i m'aposto que ella també vol això des que et va veure nu- contraatacà la seva part pervertida- Calla't és el just!-però la seva veu perversa li va dir-Segur? Realment vol menjar-te-la i ella que et mengi a tu. Desitges obeir els seus desitjos.
En Ranma es va bufetejar, no faria cas a aquesta part pervertida seva. i per què no havia de fer cas a aquesta part? L' Akane era allà i se li lliurava. Ell desitjava que ella l'estimés i ara semblava el moment. Però no era això aprofitar-se'n? I durant uns minuts va estar calculant els pros i els contra això.
Al final va sortir del bany i per al seu alleujament ella s'havia posat el pijama, i estava adormida al llit, Ranma va deixar anar un sospir.
Va mirar la seva amiga i va somriure.
-Feliços somnis la meva princesa. No et preocupis que encara que dormi jo et protegiré.
El noi la va tapar amb la sabana, la va besar al front i es va ficar al llit al seu costat.
-Amb el nerviós que m'ha posat l'Akane trigaré hores a dormir-me- cinc segons després dormia. Tots dos tenien plàcids somnis. Dormida la noia es va acostar al seu promès i el va abraçar per l'esquena. Ell adormit va notar aquesta abraçada i inconscientment amb les seves mans va agafar els braços e l' Akane.
El despertar de la noia va ser horrible. Li feia mal el cap de la ressaca a què va ser induïda. A poc a poc li van tornar els records. L'intent de violació, com va ser salvada per en Ranma, com es va desfer d'aquell presentador. I l'assetjament sexual a què va sotmetre a en Ranma, se li va posar la cara vermella. S'avergonyia del comportament. Va mirar al seu promès que dormia.
-Com ho vaig poder mirar a la cara després del que li vaig fer?- es va preguntar l'Akane.
Moment després es va despertar en Ranma i va veure que l' Akane el mirava horroritzada, la noia en veure que el seu promès la mirava es va posar vermell i avergonyida es va tapar amb la llençols el cap. El noi en recordar aquella nit també es va posar vermell.
Van estar uns minuts en silenci, cap no s'atrevia a parlar.
-Va estar bé la festa. – va dir en Ranma per trencar el gel.
-Si- va contestar l' Akane avergonyida.
-El menjar va ser bo- va seguir el jove.
-Si
En Ranma la va mirar, això no anava bé, si no canviava d'estratègia no resoldria res, i en va tenir una idea.
-Si no em contestes et castigaré- va dir en Ranma rient.
Ella el va mirar espantada.
-Què em faràs?
-Pessigolles- va contestar el noi.
-Ni t'atreveixis, t'enganxaré- va advertir ella- saps que compleixo les meves amenaces.
- I tu saps que també compleixo les meves- i va començar a fer pessigolles a la seva amiga.
-Para ja!- va demanar l' Akane entre riure. Però el jove va seguir sense fer-li cas - T'he dit que paris! - va ordenar ella.
-No!- li va respondre el noi.
I veient que el noi no li feia cas, va contraatacar, li va començar a fer pessigolles a ell. Tots dos van passar una estona rient, fins a acabar rendits. No van saber com ell la va abraçar per la cintura i ella el va abraçar pel coll. Es van mirar.
-Ranma!- va exclamar ella.
-Akane!- va contestar ell.
Es van mirar als ulls i quan es anavam a besar, va sonar el despertador. Tenien el temps just per banyar-se i vestir-se i baixar a esmorzar. Després ho anirien a buscar per portar-los a l'aeroport.
Havien baixat amb les maletes al menjador. No hi havia periodistes, després de l'incident amb el canal de la Reiko no en van deixar entrar cap. El canal de la Reiko va ser expulsa d' aquest hotel per sempre, i no podrien tonar al torneig mai mes.
El menjar es desenvolupava amb tranquil·litat, fins que hi van arribar tres persones.
-Bon dia!- va dir la falsa Cologne- crec que coneixen a la Cologne i la seva néta Shampoo. Que han tingut alguna trobada amb ella.
-Això és evident- va contestar amb sequedat en Ranma-coneixem aquestes persones-va mirar el fals Mousse-i a en Mousse. I vostès no ho són!
-Tu has de ser l'Aire de la Shampoo!- va dir la falsa Shampoo.
- Això diu ella- va contestar en Ranma, ja estava fart de la gent que es va trobar en aquest torneig.- però jo no em regeixo per les vostres lleis. Jo sóc lliure.
-M'inclino a no creure això- i va mirar l' Akane- tots dos pertanyeu a una altra persona.- els va mirar i va riure- els dos esteu lligats ell un a l'altre. I ningú deslligarà aquesta unió, ni tan sols vosaltres.
Els dos promesos la van mirar sorpresos i espantats.
-Què vols?- va preguntar l' Akane, volia perdre de vista aquestes persones, però resoldre el misteri dels seus falsos noms.
L'anciana va tossir i va començar a parlar.
-La nostra tribu té moltes lleis. Una és la de servitud de les grans matriarques. Cada matriarca en designa una perquè la substitueixi. Aquestes substitutes s'anomenen ombres. No et pots negar, per alta que sigui la teva categoria dins la tribu, jo vaig ser rival de la Cologne, totes dues vam aspirar al mateix lloc… jo vaig perdre, ella em va triar com a venjança.
-Ombres?- van preguntar els dos promesos.
- Sí. Una ombra substitueix una matriarca o algú del seu clan quan pensa que una missió o assumpte és inferior a la seva categoria. L'ombra fa la feina i la matriarca s'emporta l'honor com si ho hagués fet ella.
-Això és injust!- va contestar l'Akane- una ombra posa la seva vida en perill perquè una altra persona li robi la fama.
-Sigui injust o no, són les nostres lleis i hem d'acatar-les- va dir el fals Mousse- no ens podem negar.
En Ranma els va mirar.
-Si no m'equivoco vosaltres sou l'ombra de la Cologne, la Shampoo i en Mousse.
-Tens raó, som les seves ombres, som qui fem la feina bruta i ells tenen la fama que ens correspon. És com si ells haguessin fet aquesta feina. I són elles la que queden les recompenses. És el nostre deure anar a la missions que la Cologne o el seu clan consideren inferiors, o no volen arriscar-se que els passi alguna cosa.
-Però almenys podeu alliberar-vos?- va preguntar l' Akane, no aconseguia comprendre aquesta mena d'esclavitud.
-Si per això venim a aquest torneig. Si haguessin aparegut i els vencem recuperarem el nostre statu de guerrers lliures. Però si haguéssim guanyat el torneig, les matriarques ens van prometre donar-nos la llibertat. Però com que hem fet un bon paper ens la donaran igualment. A partir dara som lliures. La Cologne ja no ens té com a ombres, i podem tornar a viure al nostre poble com a persones lliures.
-Tenim pressa- va dir el fals Mousse- hem de tornar al llogaret de les amazones- va mirar a la falsa Shampoo. -Nosaltres ens estimem, no com els autèntics Shampoo i Mousse. Per ser ell es el meu cosí, el meu cosí mes estúpid
-I ella és una insuportable, per sort no es parent meva- va dir la falsa Shampoo- i ell un ximple que es deixa esclavitzar- aquesta dona va mirar a l' Akane- Potser la Shampoo cridi Airen al teu amic, però tu l'has vençut. No permetis que et treguis el que és teu- aquesta dona va mirar a en Ranma-tu ho has guanyat amb justícia i ell a tu. No permetis que ningú t'ho tregui.
L' Akane no va saber al que es referia, no es va adonar que aquesta dona parlava d' en Ranma.
Minuts després van sortir cap a l'aeroport. El viatge de tornada va ser més tranquil que ell d'anada. Però la por a volar dels dos joves va ser la mateixa, van sentir alleujament quan van baixar de l'avió.
En baixar de l'avió. Tots dos es van mirar amb por, tocava tornar al dojo, ser castigats per escapar-se i participar en aquest torneig sense permís. Tornada a la rutina. A l'assetjament d'aquests sis i dels pares. No volien tornar i enfrontar-se als seus coneguts. Es van mirar sospirant i agafats de la mà van sortir de l'aeroport per agafar un taxi, que no van poder agafar per ser menors. I es van dirigir-se al dojo, on els esperava la tempesta.
.
Continuarà...
Notes de l' autor:
.
En aquest capitulo se ve l'enfrontament contra el fals Mousse i la final contra en Tomoe, encara que en el seu combat final en Ranma arriba tocat.
També se't ve l'acoso, degut a la borrachera, de l' Akane sobre en Ranma, i que a aquest li costa controlar-se de no caer en la tentació. En aquest capítol els dos han admès que se volen, l' Akane sota els efectes del que va beure i en Ranma per a ell.