8. UN DÍA GENS AGRADABLE
.
El torneig s'havia acabat i el viatge a l'avió va ser tranquil i un cop a l'aeroport de Tòquio, es van mirar. Havien de tornar a casa, d'on s'havien escapat per participar en un torneig al qual els pares es van oposar. Un cop a casa el renyarien i els castigarien. Els aprofitats dels seus pares alhora de castigar-los els volien treure els diners guanyats al torneig.
Serien assetjats pels seus rivals, que els volien separar. I la Nabiki autoproclamada manager els ficaria en un embolic,
-No vull tornar a casa- va dir l' Akane- aneu-nos un parell de setmanes per aquí.
- No pot ser- va contestar el noi.
- Unes setmanes? Potser uns mesos? Fins que s'oblidin de nosaltres i ens deixin pau.
- Fes-te a la idea, aquests no ens oblidaran. Atreuem els bojos com un rusc als óssos.
Ella el va mirar desesperada.
-I què fem?
- Seguir endavant i no pararem davant res ni ningú, no cedir ni un mil·límetre. No hem guanyat el torneig amb facilitat, hem lluitat contra contrincants que havien de ser al manicomi, però alguns erren molt forts . Tenim ferides que demostren que ens ha costat guanyar.
- Però… i aquests bojos?
-Quan has perdut l'esperança? Hem de seguir endavant, tenim un objectiu i ho complirem, mai no ens hem rendit i mai ho farem.
Ella el va mirar i va assentir.
-Perdre mai!, ¡Retrocedir mai!
Els dos nois es van dirigir a la sortida de l'aeroport, quan van veure un núvol de gent a la sortida, estaven esperant-los. Els passatgers de l'aeroport havien d'entrar o sortir a empentes, més d'un es va encarar amb els periodistes que ocupaven les primeres files i no deixaven entrar ni sortir ningú.
De seguida algú va trucar a la policia i hi va haver una càrrega policial que va dissoldre el tap de l'entrada a força de pals.
-Ara a les televisions parlaran que la policia ha utilitzat la força per evitar que la premsa del cor fes la seva feina- va comentar l' Akane.
-Si, però encara hi ha canals decent que diran la veritat. Que aquesta gentussa evitava sortir o entrar gent a l'aeroport. Si algú ha perdut el vol o arriba tard a una reunió important hauria de reclamar compesació aquests periodistes.
- Això no passarà, ningú no farà cas a aquesta pobra gent.
- Tens raó, aquests canals tenen massa contactes a les altes esferals- ho va pensar- hem de sortir sense que ningú ens reconegui, ni que ningú innocent resulti perjudicat.
- Sí, aquestes escombraries han rebutjat la porta, però ens han d'estar esperant no gaire lluny de la sortida, no arribarem molt lluny sense que aquests voltors caiguin sobre nosaltres.
Tots dos es van mirar, i minuts després els dos nois amb roba nova, abrigats i amb bufandes i gorres sortien del recinte, passaven per davant dels periodistes i fans, i agafaven el tren en direcció a Nerima.
Els dos joves anaven tranquil·lament asseguts, parlant dels seus projectes futurs. Quan van parar en una estació, i van pujar al vagó aquella periodista tan molesta acompanyada del seu cap, l'altre periodista molest i un home que portava una càmera de televisió. Aquest últim se'l va notar nerviós, ningú havia volgut acompanyar aquesta gent a l'entrevista i es va fer un sorteig com a l'antiga Roma. Van agafar una bossa i van ficar moltes boles blanca i una negra, i ell va agafar la negra, i va haver d'acompanyar aquesta gentussa, si almenys haguessin jugat a pedra, paper, tisora, s'hauria lliurat de ser-hi en aquells moments.
-Hola!, - va dir és presentadora – Aquí Reiko Matsumoto disposada a entrevistar aquests joves que injustament han guanyat el torneig- Que opinen dels comentaris d'aquelles persones que diuen dels seus promesos?
- Que han d'estar farcits de xocolata- va dir en Ranma.
La periodista se'l va mirar al·lucinada.
- Farcits de xocolata?- va preguntar espantada. Aquests dos nois eren uns carnivals. Va mirar el seu cap i aquest ho va ordenar seguir.
-Què dius? La nata és millor- li va respondre l' Akane al seu promès
- La xocolata és millor per farcir que la nata.
La periodista continuava preguntant i els dos joves continuaven parlant entre ells.
- Estàs boig!, un pastís farcit de nata és superior a un de xocolata.
Va ser aleshores quan els periodista es van adonar que els dos joves els estaven ignorant.
- Us estem preguntant! Voleu fer el favor de contestar? - va cridar l'energúmen del presentador en cap.
- Està molestat!- va dir un avi- és de mala educació parlar al tren.
-Ens molesta!- va opinar un altre passatger- no veu que aquests joves no volen ser entrevistats, i menys per vostès?
-Doncs no li queda cap altra opció!, o se sotmeten a la meva entrevista o li arruïno la vida- va dir aquest home prepotent.
- Ens queda una altra opció- va dir en Ranma, l'home es va girar i va veure que els dos nois el miraven amb maldat.
- La nostra opció preferida per desfer-nos d'idiotes que ens assetgen- va acabar l' Akane-però vostès no estan preparats per aguantar-la.
I en parar a la següent estació del tren van sortir volant els tres presentadors, van ser llançats pels dos promesos. L'home que duia la càmera va sortir espantat del vagó. Va mirar els seus caps.
-Renuncio- va dir aquest home- deixo el vostre canal. Me n'aniré al diari del meu pare. Anar de periodista a casaments de la yakuza és menys perillós que estar amb vosaltres-va deixar la càmera i se'n va anar. I va pensar-o me'n vaig a la pastisseria de la meva xicota, a ella no li agradava la meva feina.
El tren va seguir el seu camí, els dos joves van arribar al seu destí i van baixar del tren, des de l'andana van sentir la gent que els esperava, per saludar-los.
-Ens busquen -va dir la jove- deuen gent que ens volan veure, ara som famosos i ens volen veure.
Tots dos van mirar des d'un lloc amagat a la sortida, hi havia una multitud de gent, molts veïns i coneguts.
-Però si la majoria són veïns nostres. Ens hi hem tornat creuat anant o tornant de l'institut.
-Les coses han canviat, ara som famosos. Hem guanyat junts torneig. Tots voldran ser els nostres amics- el jove va sospirar i per un moment va ser realista- sona bé això de ser famós, i que t'alaben- la noia el va mirar amb mala cara- però això no dura molt, el proper torneig és en sis mesos, quan vaig arribar aquell moment ja ens deuen haver oblidat. No dono a la fama ni tres setmanes, en un mes tornarem a ser dos desconeguts per a la gent, ningú no se'n recordarà de nosaltres.
- Menys els nostres rivals i pares- va dir amb pessimisme la jove- donaria el que fos perquè aquests sis ens oblidés, i els nostres pares deixaran de muntar casaments, ja porten tres intents- va sospirar-i sempre ha estat boicotejar per aquests bojos. Alguna cosa em diu que el proper intent res no la impedirà.
- Deixem això per més tard. Ara el problemes és sortir sense ser vist- va contestar el noi.
I van veure com un grup de persones s'avançava, entre els que els esperaven a la sortida, hi havia la pesada de sempre i el seu grup i avançava fins a posar-se a primera fila, i no ho feien educadament, sinó apartant a empentes a les persones, els dos joves la van reconèixer a l'instant.
-Aquesta pesada de la Reiko Matsumoto i el seu grup de periodista de tercera- l' Akane ja n'estava farta. Era la classe de persona que no acceptava un no, ni per les bones, ni per les dolentes- ara no tinc ganes de veure aquella boja.- de sobte se li va acudir alguna cosa- Tinc una idea- va dir amb un somriure pervers, que no va agradar a Ranma.
Uns minuts després van sortir de l'estació, una noia molt sexy de llarg cabell vermell amb ulleres de sol, un barret, ombrejat als ulls, una minifaldilla negra i una bossa de tirants, Un noi l'acompanyava, vestit amb una camisa d'un grup heavy, uns pantalons foscos, amb barret i unes ulleres. Ningú no els va molestar, ningú va reconèixer que la noia era en Ranma transformat en noia i el noi que l'acompanyava era l' Akane disfressada de noi.
Van entrar en uns banys públics. La Ranko al bany masculí i l' Akane al femení.
Un avi va veure com un noi entrava al bany femení i una noia al masculí.
-Que pervertits són els joves d'avui dia. Una dona entrant al bany masculí i una home al femení. Que malalta està la joventut d'avui dia.- Poc després va veure sortir una noia del lavabo femení i un noi del masculí. Aquest home es va quedar sorprès, ell hi havia estat des de feia hores, i només havia estat una noia i un noi al lloc equivocat i veia sortir una noia i un noi del costat correcte.
Va mirar l'ampolla de vi, i la va llançar a la paperera, el metge tenia raó, beure no li aportaria res de bo i des d'aquell dia no va tornar a beure alcohol.
En Ranma després de canviar-se al bany i recuperar la seva veritable identitat, va sortir del bany, poc després va sortir l' Akane com a noia.
-És la darrera vegada que em transformo en noia i em poso un dels teus vestits. Aquestes calcetes són tan primes que passa fred, i tu sostenidors se m'han calvats a l'esquena, els hauries de comprar una mica més grans.
-Jo tampoc vull tornar a disfressar-me de noi. La teva roba és raposa i no sé com et pots posar això calçotets són molt aspre.
-Doncs haver anat sense ells- va contestar furiós el noi- jo no li trobo res aspre.
- Ets un pervertit! , mira que insinuar que no porti roba interior!, i de sobte va recordar alguna cosa- Què estaves dient?, Què els meus sostenidors són petits?
-Si ho dic i ho reafirmo!, els teus sostenidors són petits, tant per a la Ranko com per a tu, no sé com pot anar amb ells, són massa petits per a tu.
-Insinues que tinc el pit petit?
- No! Et dic que tens el pit més gros, que t'han crescut.
L' Akane va mirar alalue promes furiosa, va anar a donar-li una bufetada, però ell la va parar.
-Idiotes!- va dir el noi- idiota tu, idiota jo. Tornem a Nerima i el primer que fem és barallem. No ens havíem barallat des d'abans de marxar.
- Aquest barri és dolent per a nosaltres, ens n'havíem d'anar- va contestar ella.
-I tan dolents aquí viuen els nostres pitjors malsons, n'hem de lliurar.
-Si aconseguim el que ens proposem desapareixeran.
Ella va assentir
-Anar pels carrers és perillós, ens podem trobar gent que vulgui fer-se una foto amb nosaltres, o pitjor aparèixer els nostres pares- i va afegir amb por i fúria- els nostres rivals- després de les entrevistes que van concedir aquests sis mentre ells estaven al torneig, havien deixat de considerar-los amics, presumptes promeses o presumptes pretendents. Ara això sis eren rivals, i havien de posar les coses clares.
- Doncs anirem pel camí més curt- va dir ell. Ella va comprendre per on volia anar el noi i va somriure, aquell camí li agradava molt.
Un minut després, anaven per les teulades, ella als braços del seu promès, aquesta era la raó pel que a ella li agradava viatjar així, no ho podia negar adorava que aquell noi l'agafés als braços.
El noi anava corrent, però assegurant cada pas, cada salt, no volia fer malbé la preciosa càrrega que portava als braços, era el més valuós de la seva vida. Tan a prop seu, adorava l'aroma personal de l'Akane, l'adorava del tot, només hi havia alguna cosa que no li agradava, els seus ulls i el seu somriure, tot i que eren el que més li agradava, era el que més odiava, perquè el deixaven indefens ia la seva mercè. Akane tenia a la cara una arma de destrucció massiva, almenys per a ell.
En pocs minuts van arribar al dojo. Van entrar per darrere, la porta de l'edifici estava envaïda per periodistes, canals de televisió, i gent que els volia veure.
Per sort havien deixat les maletes a unes taquilles a l'estació, i només portaven unes bosses amb allò imprescindible.
Només tocar el terra.
-Apesta a okonomiyakis i a menjar xinès- va dir en Ranma amb fastiguejo- aquestes boges són aquí i suposo que la resta de maniacs.
-Ja he tingut prou bojos al torneig,- va dir la jove- no vull veure aquestes persones.
-Jo tampoc, segur que planegen alguna cosa, i tu i jo acabem barallant-nos. No vull que aquesta gata m'abraci- i va tenir un calfred- cada vegada que m'abraça em donen esgarrifances i no puc ni moure'm, encara que t'insulti, quan m'envies a volar, t'estic agraït per lliurar-me d'aquesta noia.
L' Akane se'l va mirar sorpresa.
-Ara em diràs que ets masoquista, i t'agrada que t'enganxi.
-No m'agrada- va contestar ell- i serà millor que parlem més fluix o algú s'adonarà que som aquí.
No havia acabat de parlar quan van sentir veus.
La Shampoo i la resta d'assetjadors va arribar al lloc on havien estat parlant els promesos i no van veure res.
-Shampoo sentir veus, jo sentir Airen i noia violenta- va dir la noia xinesa.
- Tu cada vegada estàs pitjor, ja sents veus- va contestar l' Ukyo- quan siguis vella…- i va riure.
-Qué insinuar?, ¿ Qué Shampoo estar senil?.
-Sents veus que no existeixen. O estàs senil, o estàs drogada.
La Shampoo es va sentir humiliada i….
-Jo matar a cuinera!, I després a noia violenta!.- i es va preparar per atacar l' Ukyo.
-Vine t'espero!- i va treure la seva espàtula disposada a defensar-se.
En Ryoga es va ficar entre les i va posar els braços en creu.
-Deixeu les baralles per més tard…- i va notar que tocava alguna cosa tova amb les mans. Es va girar i va veure a la Shampoo mirant-lo furiosa, i després va mirar a l' Ukyo i la va veure igual de furiosa. Va estrènyer aquestes coses toves. I es va posar vermell, li tocava els pit a aquestes noies.
-Deixa'm de grapejar-me, pervertit!- van cridar totes dues.
I tot seguit li van enganxar la pallissa de la seva vida. Primer aquestes dues noies, després els dos nois per enveja. Després es va acostar la, va mirar a en Ryoga que jeia a terra, li va agafar la mà i amb la mà del noi va fer que li toqués el pit, després de va pegar per tocar-li el pit.
-Per què m'has enganxat? -va preguntar confós un gairebé mort Ryoga.
-Per tocar-me el pit! -va contestar la Kodachi- només m'ho pot tocar el meu estimat Ranma, si no s'atrevit és perquè l' Akane ho té embruixat.
-Però si has estat tu qui m'ha fet que t'ho toqui!- va respondre el noi de la cinta.
-Això és una ximple excusa- va respondre la gimnasta.- M'has tocat i punt.
I aquesta noia es va girar ofesa, Com algú de classe tan baixa s'atrevia a tocar-li el pit!
En Kuno es va acostar a en Ryoga i li va preguntar.
-Qui ho té millor?
En Ryoga no es va poder contenir.
-L'Akari, la meva xicota, i la Kasumi. Els de la Kasumi són els millors, després la'Akane.
Va tornar a rebre una altra pallissa i merescuda. les tres noies, es van sentir ofeses. Van considerar una ofenda la comparació d'en Ryoga.
-Anem cap endins!
I les tres noies van entrar a la casa barallant-se per en Ranma, i els dos nois van agafar el caigut pels peus i el van arrossegar a dins.
Els dos promesos van veure l'escena des de la teulada, només sentir aquests sortir, en Ranma va agafar la seva promesa als braços i va saltar a la teulada de la casa, per sort ningú els va veure, aquests bojos estaven tan ficats en la seva discussió que cap va notar que dos nois els observaven. Un cop aquests se'n van haver anat, tots dos van respirar alleujats.
-Aquests pesats són a casa!, M'aposto una cosa que pràcticament viuen aquí!
- Baixa el to o tornaran a sortir- va veure que l'Akane el mirava malament-no és hora de barallar-nos. No estarem ocults per sempre. Hem de deixar les nostres bosses a les nostres habitacions. Dutxar-nos i canviar-nos de roba. I hem de passar per davant seu.
Ella se'l va mirar millor, però no se li va passar l'enuig, però no dirigit al jove.
-Doncs no veig com passarem per davant seu sense que se n'adonin!
Em Ranma es va quedar pensatiu i de cop.
- Tinc una idea! - va dir el jove amb un somriure entremaliat.
L' Akane estava amagada a un costat del passadís, havia de creuar per davant de tots sense que ningú la veiés. Portava tota la roba per dutxar-se, va sospirar esperava que el pla d' en Ranma sortís bé. Havien entrat sigil·losament a la seva habitació i amagat la roba.
La família i els seus visitants estaven discutint, cadascun declamava un dels promesos, fins i tot en Mousse, que declarava l' Akane davant la mirada assassina de la Shampoo. El noi xinès va veure a l' Akane lluitar al torneig i va decidir que seria una bona dona per a ell, aquesta noia japonesa era millor que la majoria de l'elit de les amazones.
L' Akane bufó, mai havia vist tants Idiotes junts.
Aleshores es va sentir un petard i tots es van tornar en aquesta direcció, ocasió que va aprofitar l' Akane per passar, sense que ningú la veiés.
La noia es va banyar amb tranquil·litat, es va vestir i en anar a creuar per davant de tots es va tornar a sentir o un altre petard i la noia va creuar el passadís sense ser vista.
Va pujar a la seva habitació i allà l'esperava en Ranma, que va ser qui va llançar els petards.
-Ara et toca a tu- va dir la noia.
I la història es va repetir, en Ranma va creuar el passadís dues vegades sense ser vist. Un cop dutxat i a l'habitació de la noia.
-Ha sortit bé. Per una vegada els teus plans surten bé va comentar rient la noia.
-El que tu tens enveja.- va comentar el noi.
-Jo enveja, de tu? Ja
- I tant que tens enveja.
- Si ens ha sortit bé el pla per casualitat.
No estaven barallant-se, només feia broma, burlant-se d'ells mateixos quan tenien una ximple baralla per una ximpleria. No van poder aguantar més i van riure.
-Que babaus som tots dos, barallar-nos, quan podem riure'ns de nosaltres mateixos- va dir el noi.
- Molt babaus, està baralla de broma ha estat molt divertida. Hem de repetir-la.
-Quan vulguis- va dir ell- però per ara hem de guardar silenci, no fer soroll.- bufó- sort que comprem alguna cosa per dinar a l'estació de tren. Podem menjar sense que ningú sàpiga que som aquí.
Sota la baralla segura, tots deien la seva. L'única callada era la Kasumi, juraria veure a en Ranma passant del bany, va anar-hi, però ell bany estava com si no l'haguessin utilitzat, va pensar que eren imaginacions seva, però sentia sorolls a la planta alta. Es va aixecar i quan sortia del menjador, Soun li va preguntar.
-On vas Kasumi?, Avui vénen en Ranma i l' Akane i hauràs de preparar alguna cosa bona.
-Vaig al bany, necessito dutxar-me.- i va canviar de tema-Creia que quan tornessin els castigaria sense menjar!- va contestar la seva filla gran.
-I això faré, però com a càstig més gran soparem alguna cosa bona perquè aprenguin la lliçó per no fer-nos cas.
La Kasumi, va entrar al bany de pressa, no va veure res fora del comú, no semblava que ningú s'havia banyat en hores, des que es va banyar la Nabiki, però... a l'ambient hi havia alguna cosa estranya. Ella que sempre es dedicava a les feines de la llar, va saber que algú s'havia dutxat feia poc. Per això es va dutxar ella, per ocultar les proves que van deixar al bany en Ranma ii l'Akane.
A part ella si va veure passar tant els dos promesos, però no diria res. Va somriure aquell bany la va relaxar, es perfumeria, havia quedat aquella nit amb un amic i de l'institut, i volia impressionar-lo.
Mentre l' Akane i en Ranma menjaven, escoltant la conversa que es desenvolupava a baix, aquests bojos eren tan sorollosos. Tots dos reien de les bogeries d'aquesta gent.
De cop van sentir com el soroll baixava i es van posar en guàrdia. Van veure com la porta de l'habitació s'obria i…
-Shampoo sentir sorolls en aquesta habitació- va dir aquesta noia- Airen i noia violenta ser aquí.
I a aquesta habitació van entrar sense permís els sis rivals i la Nabiki. I es van trobar l'habitació buida, menys un pardal que menjava una mica de pa.
-Aquest és el soroll que has sentit- es va riure l' Ukyo- ja sents el que no existeix.
La Shampoo va mirar el pardal, i el va espantar, aquesta noia tenia fobia als ocells.
-Shampoo estar segura, ells ser aquí- va dir la noia xinesa- busqueu per l'habitació!- va ordenar aquesta noia.
Els allí reunits la van mirar espantats, aquesta noia s'estava trasbalsant malament des que en Ranma se'n va anar al torneig. Veure per la televisió aquests dos nois tan junts, literalment junts, veure'ls riure i fer broma, fins i tot abraçar-s i fer- se petós a la galta. A la Shampoo no li agradava com a qui ella anomenava el seu Airen estigués tan a prop d'aquella noia de tanta poca vàlua.
-¡No ho aguanto!, Shampoo no saber que veu Airen en aquesta dona feble!
-¡No és tan feble ha guanyat el torneig!- va contestar en Ryoga, el noi estava encara més boig per la seva estimada l' Akane, si aconseguia vèncer a en Ranma, ell seria el campió, aniria al torneig nacional, i… l' Akane veuria que ell era el únic en qui confiar.
-Ryoga, et muntes el conte de la lletera, no venceràs a en Ranma, i l' Akane no et mirarà com tu vols, encara que ho venceràs, ella es posaria del costat d' en Ranma i s'enfadaria amb tu- en Mousse sàvia en el que pensava en Ryoga, tant aquest com en Kuno eren molt plans en els seus pensaments, eren tan predictibles, només pensaven a vèncer a en Ranma per quedar-se amb Akane.
En Ryoga ho va mirar realment malament.
-El mateix es pot dir de tu- en Ryoga estava furiós- penses a guanyar a a en Ranma per quedar-te amb a la Shampoo, però també la gosadia de mirar amb desig a l' Akane.- i va cridar amb fúria-l'Akane serà meva i de ningú més!
Els altres dos nois van desitjar matar-lo, però.
-Hem de buscar aquests dos- va dir l' Ukyo- Deixem les baralles per després.
-Segur que estan en aquesta habitació! No deixeu un lloc sense mirar.
I van començar a buscar per tota l'habitació, en Ryoga va obrir un calaix, i va treure una de les calcetes d'e lAkane i amb els altres dos nois la va mirar embadalit.
-Aquesta són les calcetes de l'Akane- va dir en Ryoga.
-Sí- van dir bavejant els altres dos nois.
I van rebre un cop de les tres noies.
L' Ukyo els va mirar tirats a terra.
-¡Que pervertits són els homes!, Sempre bavejant amb la roba femenina!- però ella portava a les mans un sostenidor de la propietària d'aquesta habitació. No va ser perquè li agradés l' Akane, sinó perquè s'acabava d'adonar que la roba íntima de l' 'Akane era més preciosa que la seva. S'enduria aquest sostenidor i una calcetes per veure com li quedaven a ella, i portant aquesta roba podia atraure a en Ranma. També miraria la roba d'e l' Akane i es compraria igual. Va mirar els sostenidors l'Akane tenia menys pit que ella, va bufar resignada, Això era mentida, l' Akane havia augmentat de pit, tenia més que ella, i s'estava apropant a la mida de la Shampoo.
-No perquè et vesteixi com l'Akane aconseguiràs que en Ranma es fixi en tensit- va sentenciar en Mousse- en Ranma no es fixa en l' Akane pels seus pits o per la seva forma de cuinar, ell s'hi fixa perquè sap que ella sempre la recolzarà. Ja ho heu vist, tots dos han anat a aquest campionat en contra dels seus pares i de vosaltres- el noi va rebre un cop de la Shampoo que el va deixar noquejat.
-Només deia idioteces.- va dir la noia.
- I tant que deia idioteces -va dir en Kuno amb orgull -l'Akane s'enamorarà d'aquell idiota, quan està enamorada de mi?, l' Akane serà la meva dona.
I es van seguir barallant, fins que va arribar la Nabiki.
-Sou dels pitjors!, robant la roba de la meva germana- els va acusar.
-Tu també ho fas!- es va defensar en Ryoga.
-Jo no sé la robo!, - va contestar la Nabiki amb un somriure maligne- jo s' hi li la agafo prestada.
- Si dius agafar prestada la roba de la teva germana i no tornarla el que agafes a la teva germana.
-Ella és ximple, no s'assabenta que li trec els seus millors vestits- va dir la noia i es va enfadar- els meus informants m'han dit que en Ranma i la meva germana van arribar a l'estació. No se'ls va veure sortir, però jo crec que s'han escapat d'alguna manera. Us vaig pagar perquè l'atraparéssiu i no ho heu aconseguit- els va mirar furiosos i sóc la seva mànager, els tinc concretada una entrevista en aquest programa escombraries. Si no han de tornar els diners, així que buscar-los!- va ordenar.
- Et lucres amb la teva germana i d" en Ranma, si s'assabenten, que ho fas, ho pagaràs car. - va dir en Ryoga- els hauries de conèixer.
-No passarà res- va contestar la germana de l'Akane- Tant en Ranma, com la meva germana són ximples els puc manejar amb facilitat.
-Amb tanta facilitat que es van escapar a un torneig i tu ni te'n vas assabentar- va contestar amb ironia l'Ukyo.
La cara de la Nabiki va ser un poema, aquesta fugida li va sortir cara, si ho hagués sabut, se n'hauria anat amb ells al torneig i hagués guanyat molts diners a costa dels dos promesos.
Aquest estat li va durar poc.
-Busqueu aquests dos!, Com més temps passa més diners perdo amb aquests dos!
Van mirar per la finestra oberta.
-Segur que van sortir per la finestra, anem. I tots van sortir per aquesta finestra.
La Nabiki, va tornar al menjador. Havia de trobar la manera de portar la idiota de la seva germana i l'imbècil d' en Ranma a aquest programa de cor, això seria el seu primer esglaó a l'èxit. Aquests dos nois no sabien moure's al món. Ella l'ajudaria a canvi d'una suma dels guanys d'aquests dos. Els utilitzaria per guanyar-se la vida. Ells no podien desfer-se'n. Tenia un contactes signat amb ells, bé va falsificar les firmes dels dos promesos, si l'acomiadaven es quedaria amb tot.
En Ranma i la seva promesa van escapar de l'habitació quan van sentir que s'obria la porta, van sortir a la teulada i es van amagar, van escoltar tota la conversa. El noi va haver d'agafar amb força a l' Akane, que estava disposada a entrar i destrossar aquests sis i la Nabiki.
Van baixar al jardí i es van ficar per la finestra del bany, en el pitjor moment, quan s'estava banyant la Kasumi.
La Kasumi amb només una tovallola els va mirar. En Ranma no va poder veure res, de seguida es va abalançar l' Akane i el va noquejar d'un cop del mall. L' Akane va sentir com aquests sis entromesos, intentaven entrar al bany per on ells, va mirar on amagar-se, i va descobrir la banyera plena. Va agafar l'inconscient Ranma, amb objectiu de ficar-lo dins, i després tirar-se ella, quedant ocults per l'aigua i el sabó.
En Ranma es va despertar en un moment abans, va forjar amb la seva promesa, el que planejava està era una bogeria, però tots dos van caure a l'aigua, ell a sobre, i així es van amagar dels seus perseguidors.
I tot va ser vist per una mig nua Kasumi. Uns segons després van entrar al bany aquests bojos i només van veure a la Kasumi tapada per una tovallola i van decidir fugir per on van entrar, encara que per als tres nois va ser una experiència inoblidable, primer per veure a la Kasumi mig nua i segon per la pallissa que van rebre per les seves acompanyants en comparar a la Kasumi amb elles.
Mentre la Kasumi va sortir del bany, i aquest lloc va quedar desert, i de cop, de la banyera van sortir els dos promesos mig asfixiats, intentant recuperar l'aire. Respirant fort, i amb els ulls envermellits. Van trigar uns minuts a recuperar-se, i ella va aixecar la mà i va bufetejar el seu promès.
-Per què? -va preguntar aquest- no et fet res.
-M'has fet un petó, sota l'aigua. T'has aprofitat de mi- va contestar ella furiosa.
En Ranma la va mirar furiosa.
-No t'he besat, t'estaves quedant sense aire, i t'he fica una mica, per això t'he donat aire a través de la meva boca.
Ella el va mirar confosa i furiosa.
-Això és mentida!- va dir la noia- atreveix-te de nou a besar-me i et mato.- el va mirar desafiant
-Doncs val, la propera vegada deixaré que t'ofegui.
Ella se'l va mirar, va saber que el que li va dir el noi era veritat. Ara tenia dues opcions, o deixar-se portar pel seu orgull, o reconèixer-ne l'error. Durant el torneig havien avançat molt, s'havien endut bé, i van oblidar el seu estúpid orgull. No podien recular i tornar a ser els d'abans.
-Ho sento!, tens raó!- va reconèixer la jove-M'has tornat a salvar. Potser tu tinguis raó i primer dono el cop i després penso.
-Jo també ho sento, i sóc un ximple bocamoll- es va mirar i la va mirar a ella- estem xops, i de mal humor.- Hem de sortir de la banyera i assecar-nos. I canviar-nos de roba.
-El problema és que no tenim roba de recanvi.
-Però si unes bates- va dir ell- ens la podem posar.
Tots dos es van posar vermell. Canviar-se un davant de l'altre li feia vergonya. Van agafar les bates i es van clavar l'esquena i es van començar a despullar.
-Com et giris et mato!- li va advertir ella.
- El mateix et dic!- li va contestar ella.
S'estaven canviant, quan ella va sentir riure el noi.
-De què rius?- va preguntar ella arrelada, segons la contestació del noi, li donaria una pallissa.
-Recordo la nostra primera trobada aquí. Els dos nus- va dir vist ara em fa riure i vergonya. I a A l'hotel ens vam banyar junts, però era com si hi hagués un mur entre tots dos
Ella va recordar això i no va poder evitar riure's.
-Que malament ho vaig passar, jo pensava que em banyaria amb una noia i em trobo un noi nu- ri.
-La culpa va ser meva per no posar una nota un avis que ningú entrar-se.
-I meva per entrar sensa avisar- va contestar ella.
-Des d'aquell moment les coses es van complicar per els dos, el compromís, tots aquell grup de bojos que han anat apareixent a les nostres vides.
- Sí, tots volent imposant-se a les nostres vides. Doncs és hora que decidim per nosaltres, hem començat a fer els nostres passos perquè ningú ens controli. A partir d'ara nosaltres manem a les nostres vides.
-Ningú ens pararà!-va dir la noia.- Ningú ens vencerà!
-Mai!- va contestar el noi-Seguirem el camí que ens hem traçat, passant per sobre de qui s'oposi!
-Sigui qui sigui!- va contestar la noia.
Un cop assecats i amb les bates posades, els dos nois es van dirigir a les seves habitacions i es van vestir, van amagar la roba mullada, i es van reunir a l'habitació de la noia.
Els altres els van buscar per la casa i es van reunir al saló i allà un a un es van anar dormint, l'última a fer-ho va ser la Kasumi, que no va dir res de com la van veure els dos grups de joves, la màscara de noia bona va enganyar fins i tot a perspicaç Nabiki. La germana gran va veure tots adormits i va somriure, sàvia on eren els dos joves i l'endemà seria molt mogut, en Ranma i l' Akane apareixerien, i una tempesta, o un intent de cicló, esclatés sobre el dojo. Va pujar a la seva habitació es va posar la camisa de dormir i es va ficar al llit i es va adormir.
Mentre a l'habitació de l'Akane els dos joves dormien al llit. Abraçats i cansats del dia que havien portat, tranquils, l'endemà podrien les cartes sobre la taula.
Es va despertar, el sol va entrar per la finestra de l'habitació de l'Akane, i els dos promesos es van despertar alhora, es van mirar i van somriure. A sota regnava el silenci, això volia dir que tota la família i els ocupes seguien dormint al saló.
En Ranma se'n va anar a la seva habitació i es va canviar. Quan va sortir l' Akane ho estava esperant, van baixar en silenci les escales, i al saló van veure tota la rajada dormint. Els dos promesos es van mirar i van somriure, aquesta gent s'havia de despertar de males maneres.
.
Continuarà.
.
Notes de l'autor:
Els de la bossa amb la bola negra sembla que és veritat, segons sembla quan les legions romanes muntaven un campament s'oferien voluntaris per a tot, per cuinar, per muntar aquest campament, anar per aigua, per a tot? , No! Hi havia alguna cosa que no volia fer ningú! netejar les latrines!, suposo davant de les bromes dels seus company. Segons explica la llegenda d'aquí ve dir
"M'ha tocat la negra" quan et toca passar per alguna cosa dolenta. Suposo que al pobre que li toqués netejar les latrines d'una gran exèrcit no ho passaria gaire bé.
En aquest capítol els dos promesos s'amaguen dels seus assetjadors, s'amaguen a la banyera, la Kasumi mig nua els descobreix allà.
I per al proper capítol despertaran els seus rivals de mala manera. A la Reiko Matsumoto l'hauran de suportar als propers capítols