9ª. LA TRAVESSURA DEL DOS PROMESOS
.
Es van despertar, el sol va entrar per la finestra de l'habitació de l'Akane, i els dos promesos es van despertar alhora, es van mirar i es van somriure. A sota regnava el silenci, això volia dir que tota la família i els ocupes seguien dormint al saló. En Ranma se'n va anar a la seva habitació i es va canviar de roba. Quan va sortir, l' Akane ho estava esperant, van baixar en silenci les escales, i al saló van veure tota la rajada dormint. Els dos promesos es van mirar i van somriure, aquesta gent s'havia de despertar de males maneres.
.
Els dos promesos van sortir de la casa en silenci, ho van fer per la part del darrere, sabien que al davant hi havia les camionetes de la gent de la televisió esperant que sortissin.
Van saltar a les teulades i des d'allà van mirar a l'entrada del dojo i van veure diversos cotxes amb les sigles de canals de televisió. Els que més ocupaven eren els del maleït canal d'aquell periodista xafarder.
-Mira aquí aquesta pseudo periodista de la Reiko Matsumoto,!, aquesta boja ha d'estar exigint estar a primera fila.
- S'ha de pensar per sobre de tots. Que per treballar a una televisió del cor li dóna dret a tot. Que la privadesa de les persones no existeix i que tot ha de passar pel seu programa.
-Doncs de nosaltres no traurà res- l' Akane estava furiosa- no te'n vagis de la llengua.
-Saps que jo tinc un secret que no vull que ningú sàpiga.
-Com algú divulgui la teva maledicció. El meu puny ho maleirà la resta de la seva vida.
I els dos nois es van dirigir a un supermercat, i van entrar amb les caputxes posades, amb màscares com si tinguessin una malaltia i amb ulleres de sol.
Tant els clients com els empleats els van mirar amb por, semblaven lladres, però aquests dos nois van fer la compra, van pagar i se'n van anar. L'única cosa que volien aquests dos nois que ningú els desconegués.
Els dos joves van tornar de nou per les teulades, però en anar a entrar per la part del darrere es van adonar que el grup d'aquesta periodista tan pesada havia posat vigilància al voltant de la casa amb càmeres que apuntava en totes direccions, era impossible entrar sense ser descoberts. Havien de trobar un punt cec on no apuntar-se les càmeres.
Després de vigilar una estona.
-No podem noquejar-los, -en Ranma s'havia adonat d'un detall-són cridats cada dos minuts, algú els deu haver avisat que quan no vull problemes amb els meus assetjadors escapo per qualsevol punt del mur.
-M'aposto que ha estat la meva germana- l' Akane estava furiosa- no poder ni entrar a casa, i un cop a dins no poder sortir, per culpa d'una periodista xafardera, els seus caps i una germana mercenari. A la Nabiki li havia de passar com aquell rei del conte que tot el que tocava es tornava or, fins i tot els aliments.
-Llavors seria un perill, ens tornaria a tots en or, i tu germana és molt llesta, massa, trobaria una manera d'alimentar-se sense tocar el menjar.
Els dos joves van mirar buscant una manera d'entrar. En Ranma desesperat va exclamar.
-Els faig l'atac del tigre i resolt.
L' Akane va negar.
-Els tècnics resultarien ferits, això no és factible, a part sabien que hauríem estat nosaltres. Algú els pot haver parlat de les teves tècniques de lluita.
En Ranma va assentir, amagat a les teulades on ningú les veia.
-Ni vint-i-quatre hores a Nerima i l'hem passat totes jugant a fet i amagar, és frustrant, estic cansat, necessito relaxar-me i no puc per culpa d'aquesta gentussa. Estic pensant a comprar una caseta al mig del bosc i anar-me'n allà.
-Tu sol? Em deixaràs amb aquestes persones, sola davant el perill-l' Akane estava furiosa, el mirava amb odi-hauria d'enganxar-te amb el mall.
En Ranma la va mirar espantat, ella havia entès malament, en realitat ell s'havia expressat malament.
-Nooo!, No et deixaré sola!, Ara hi ha molt escurçons solts!- la va mirar- estic pensant que hauríem d'anar-nos de casa, estudiar a distància. Nerima s'ha tornat molt perillós per a nosaltres.
-Però aquí ho tenim tot!, la família!, l'escola!, els amics!- va exclamar gairebé plorant la jove.
-Però també tenim els nostres rivals i assetjadors, la nostra família que fica el nas on no deu, ara aquest canal de televisió que ens vol veure enfonsats tot i ser uns nens, cap d'ells pararà fins a aconseguir els seus fins, la fi justifica els mitjans. Ningú ens deixarà en pau, ningú no ens deixarà complir amb els nostres somnis. Si no parem això, no haura de somnis a complir. Oblida't de la uni i del torneig nacional. Hem arribat molt lluny, no ens podem rendir ara.
L' Akane el va mirar, se'l veia tan diferent, tan seriós, tan centrat en allò que volia, tan madur. Va somriure, era el mateix Ranma de sempre. Quan se sentia amenaçat adquiria aquesta expressió. Només semblava madur quan algú es posava entre ell i allò que considerava el seu destí.
-No sé com entrarem.
En Ranma va mirar l'equip autogen que alimentava tots els llums i les càmeres. No calia un tècnic elèctric per saber que aquell equip estava sobrecarregat. D'aquell equip en sortia una mica de fum i començava a fer olor de cremat.
-Què mires?- va preguntar la jove.
- Mira aquest equip- i ho va assenyalar- li falta poc perquè es col·lapsi. Ho fan treballar per sobre del que pot, cremarà i deixarà sense alimentació les càmeres i els llums.
-Doncs com a tardi molt. No ens podrem lliurar d'aquests sis.
En Ranma li anava arespondre, quan en aquell carreró va aparèixer el presentador estrella i la seva segona, aquella repel·lent de la Reiko Matsumoto, els dos promesos en veure'ls es van posar tensos, van tenir ganes de baixar a terra i posar-los en òrbita, però van callar.
Aquest presentador va mirar el carreró, va mirar les càmeres.
-No n'hi ha prou!, vull més!- va mirar a les teulades- falten a les teulades, segons el meu informant, aquest noi i la seva presumpta promesa són especialistes escapat per les teulades.
El tècnic elèctric el va mirar.
-No podem connectar més al l'equip. Ja treballa al límit, està a punt de cremar-se.
-M'és igual que es cremi o no. Et paguem perquè ens donis energia i alimentis les nostres càmeres i llums.
-Són els meus equips elèctrics!, les meves càmeres! i els meus llums! Ens ha contractat per no perdre més càmeres a mans dels dos joves. Aquests equips valen molt més del que ens ha pagat per llogar-los.
-El que valen aquests equips és menys del que jo pago en una setmana per dinar.- va dir el presentador.
El tècnic el va mirar i va callar, no opinaria res, que era per això té sobrepès.
-El que val la seva empresa és el que em gasto jo en un mes en maquillatge- la va riure, aquest electricista era un mort de gana.
-Doncs canviï de maquillatge, es gasta molt per no aconseguir res- va respondre el tècnic, la dona es va sentir ofesa.- recordeu-ho sense nosaltres els tècnics vostès no sé com farien els seus programes de merda. L'electricitat mou el món.
I llavors va passar el que havia predit en Ranma i el tècnic, l'equip va explotar i es van deixar de funcionar els llums i les càmeres.
Tot l' equip de televisió es va dedicar a intentar apagar el foc. El presentador va agafar una galleda amb aigua.
-Noo!- va cridar el tècnic, el seu avís va arribar molt tard. Aquest energumen en ruixar amb aigua aquest equip en flames va patir una descàrrega elèctrica i a part va quedar totalment carbonitzat, però viu, en un parell de minuts estaria com a nou.
Els dos nois en no veure's observats, van aprofitar aquesta distracció per tornar a entrar al dojo sense ser molestats.
Un cop a dins començarien a preparar les coses per enganxar als que dormien a terra del saló l'ensurt de la seva vida. No aprendrien, això segur i tornarien per més, una vegada i una altra, però ja no els perdonarien. Ara seguirien el rumb que s'havien traçat i ningú i res no ho canviaria, per a ells el fi justifica els mitjans.
-Preparada?- el somriure del noi era el més malvat i entremaliat que ella l'havia vist.
-Preparada!- va contestar ella, el seu somriure delatava que gaudiria amb el que faria.
Els dos promesos havien agafat una paelles grans i la van tirar a terra el so va ser tan gran que mig va despertar els no bells dorments. Aquests despertats de mala forma no sabien on eren, havien dormit tan poc, seguien mitjos adormits. No ho sabien, però la Kasumi al sopar els va subministrar un somnífer i la parella els va despertar quan només havien dormit sis hores de les dotze que havien de dormir.
Els despertats es van veure envoltats de fum. Els dos promesos havien posat en marxa una màquina de fum que havien comprat.
-Hi ha foc a la casa!- va exclamar en Soun espantat,- Ajudar-me a apagar-ho!
Aleshores els dos promesos van encendre la màquina d'escuma que havien comprat i els ocupes es van veure envoltats d'escuma.
Sense veure res, envoltats d'escuma i més adormits que desperts, aquestes persones estaven massa espantats.
De cop i volta es va encendre un gran focus, i es va sentir el xiulet d'un tren i ell d'un camió. La parella bromista havia connectat uns altaveus a un despertador amb el so d'un tren i un altre amb un camió. Per als ocupes, els dos patriarques i la Nabiki, mitjans drogats pel somnífer, enmig de tant fum i escuma, aquests sons van ser reals, per a ells, en la seva imaginació, no eren al dojo Tendo, sinó en un lloc on els atropellaria un tren i un camió.
Van fugir en direcció a la porta i la van intentar obrir, però la parella guanyadora del campionat havia tornat amb ganes de desfer-se d'una vegada aquesta molèstia, i havien tancat la porta i havien clavat taulers perquè no es pogués obrir.
Amb aquesta sortida tancada, i les altres també, la bogeria va entrar al cap dels que havien dormit al saló. I va ser llavors quan en Ryoga va fer un forat i van sortir al jardí, i el van trobar plens de bassals enfangats, no els va importar creuar aquesta zona pantanosa, creada per la parella, sense importar res, només salvar la seva pell.
En arribar a la porta de sortida al carrer la van obrir i al davant es van trobar la Reiko i el seu grup que obstaculitzava la sortida. Aquest grup va veure amb horror com un grup de joves atemorits, un home de mitjana edat i un panda es precipitava contra ells, no els van poder evitar i tot el grup va acabar a terra. Per la porta del dojo va sortir fum i escuma, que els va envoltar, del dojo va sortir el crit d'un lleó i tots els presents es van espantar. I llavors a la porta de dojo van aparèixer dues figures que a aquella gent que havia dormit poc i malament, o res en el cas dels periodistes, els va semblar real.
Per la porta van sortir un xenofom de la pel·lícula Alien i uns d'aquells extraterrestres de la pel·lícula Depredactor, en veure'ls aquests bojos, van creure que eren reals i cadascú va fugir per a un lloc diferent.
Els dos extraterrestres es van mirar i es van començar a riure, es van treure les màscares i van rebel·lar que darrere hi havia en Ranma i l' Akane.
-Amb com estan mal fetes aquestes disfresses i aquests idiotes s'han espantat.
-Per què són idiotes- va contestar l' Akane.
Tots dos estaven cansats, havien hagut d'estar fugint tot el dia anterior, i sospitaven que amb aquesta broma aquell no aprendrien i tornarien per més. Aquesta gent els volia obligar a recórrer un camí diferent del que ells mateixos s'havien traçat. Durant molt de temps van intentar dominar les seves vides, ficant-se pel mig, era hora de deixar clar que ells serien el que decidirien sobre les seves vides.
Els dos joves disfressats es van capgirar per entrar a la casa, havien de treure's aquests aspectes disfresses i netejar la casa, quan van parar en sec.
Davant seu hi havia les úniques dues persones que realment temien. La Kasumi i la Nodoka els miraven, els promesos sabien que estaven en un embolic, però no retrocedirien ni es penedirien del fet.
-Aquesta vegada us heu passat. Fugir junts de casa, dormiu a la mateixa habitació, participeu en un torneig sense el consentiment dels vostres pares. I quan torneu munteu una festa amb fum i escuma digne d'una discoteca. Esteu castigats a netejar la casa!- la Nodoka estava furiosa- Teniu alguna cosa a dir? Us penediu d'alguna cosa?
-Penedir-nos? De participar en aquest torneig, fugint de casa? - en Ranma va mirar la seva mare desafiant- necessitàvem diners per al nostre futur que és diferent del futur que plantegeu per a nosaltres.
- Noo!, no penedim d'haver-ho fet - va dir l' Akane- De dormir tots dos junts a la mateixa habitació?
-Mai!- va continuar en Ranma- De fer fora aquests de casa de males forma?
- Ho havíem d'haver fet pitjor.
- Ja estem farts que es fiquin pel mig, no ho volem a les nostres vides.
- Si vénen com a amics, no tindrem problemes. Però després de parlar en aquests programes de televisió i vendre's com unes parelles.
- No es mereixen res de nosaltres.
-Si pensen que seguirem el seu camí, el que ells ens diguin.
Els dos promesos se'ls van quedar mirant la Nodoka i la Kasumi.
-Ho tenen clar!, seguirem el nostre propi camí!- van cridar tots dos alhora.
Les dues dones se'l van mirar amb por. No sabien quan eren pitjor, si barallant-se o units barallant-se junts pels seus drets.
-M'agrada que us ajunteu i us doneu suport. Però heu de netejar la casa, i sense barallar-vos. I se us buscarà un càstig per no fer-nos cas
Els dos joves només hi van posar una petita objecció.
-Aquests no tornaran a entrar a casa, si ho fan sortiran per les dolentes- va dir l'Akane.
-D'ara endavant no els coneixem. Prou problemes hem tingut per culpa seva. Tampoc volem que entre gent de la televisió, si entren per culpa de la Nabiki…
L' Akane va mirar la seva germana gran.
-Tu i jo ens quedarem òrfena de germana mitjana.
I els dos promesos van començar a netejar el saló. No havia quedat tan brut. L'escuma va netejar tota la brutícia que entre els patriarques, la Nabiki i aquests sis van provocar durant dies de festa continua, cosa que no van poder fer res contra el que havien trencat durant aquesta festa.
Acabaven de netejar quan van arribar els pares i la Nabiki, estaven furiosos per l'ensurt que li van donar aquell matí, per anar-se'n sense permís, per no donar-li ni un sol ien del que havia guanyat. I perquè la Nabiki no va guanyar res en aquest torneig com a suposada representant seva, encara que va demanar la part que li corresponia segons el contacte que van signar amb ella.
-No hem signat un contacte amb tu!- va dir Akane.
-Si que ho vau fer! - va contestar la germana mitjana- fa dos anys vaig predir que tard o d'hora o uniríeu per anar a un torneig, o un dels dos i entre alguns papers escolars us vaig fer signar aquest contracte que us unia a mi com a representant. Si m'acomiadareu us deixaré sense un ien, és al meu contacte.
Tots dos la van mirar amb odi, aquesta noia havia guanyat aquesta batalla, però al final ells guanyarien la guerra. Els seus pares els van castigar, els van prohibir participar al torneig nacional.
-Però allà es decidirà el nostre futur- va suplicar l' Akane- tenim una beca, podem anar a una bona universitat.
- No hi haurà universitat que valgui- va dir en Soun colpejant la taula- tan bon punt acabeu l'institut deixareu els estudis i us casar-nos i us fareu càrrec del dojo.
L' Akane estava a punt de plorar, veia tots els seus plans destrossats per dos egoistes.
-Heu oblidat alguna cosa. El torneig i el principi d'universitat són després de l'aniversari de l'Akane i el meu, serem més major d' edat. No us haurem de fer cas- va mirar la Nabiki- abans d'un mes la nostra societat amb tu haurà acabat.
-Ni en els teus millors somnis- va dir la Nabiki rient.
-Gaudeix ara que pots, seràs tu la que trenquis el contracte i no et pagarem res. Recorda!, vius amb nosaltres, d'ara endavant estem en guerra contra tu. I no guanyaràs- el to amb què va parlar l' Akane va ser sinistre i la Nabiki va tenir un calfred- Fins que trenquis el contracte tu si viuràs un malson.
,
A la seva habitació l'Akane patia d'insomni, no podia dormir, es va aixecar per estudiar i semblava que aquests llibres en lloc d'estar escrits en japonès estaven escrits amb caràcters rúnics, no entenia aquesta maleïdes lletres, va intentar escriure al diari i semblava escriure amb un abecedari estrany en un idioma no humà.
Va deixar d'escriure i es va ficar al llit, va ser llavors quan es va adonar que el càstig pitjor no seria ficar-se al llit sense sopar. Ni aguantar aquests sis bojos, ni aquesta periodista llunàtica. El pitjor càstig havia de ser dormir sense tenir a en Ranma al seu costat.
Els dos joves es van aixecar d'on dormien, o intentaven dormir, aquesta separació seria traumàtica. Dormir separats! Que suplici!, Aquest era el veritable càstig!
No tenir l'altre al costat, no dormir abraçats, l'aroma embriagador de l'altre entrat per les fosses nasals. La calor de l' altre.
Dormir plegats era sentir-se, a gust i protegit. Ara que havien de dormir separats se sentien com uns gats abandonats un dia de pluja i fred refugiats en un fred atzucac.
Va ser llavors quan van calibrar la veritable amplitud de la catàstrofe, despertar sense l'altre al costat, les seves converses abans d'aixecar-se, els seus frecs, petites abraçades, que havien tingut a l'hotel. I la seva llibertat, sí, la seva llibertat! La que havien tingut a l'hotel lluny de la colla de bojos que els envoltaven a Nerima, encara que al torneig havien conegut bojos nous.
Havia passat un dia des que van tornar a casa i ja volien tornar a tenir aquesta llibertat. Fer divuit anys i anar- se de casa a la universitat i enviar tots a l'infern.
.
El dia va arribar i els dos nois van sortir de les seves habitacions gairebé sense haver dormit, es van dirigir al bany alhora, i en trobar-se es van mirar, es van posar vermell, i quan anaven a parlar.
-Ranma et crida el meu pare i el meu. Volen que els acompanyis a un viatge d'entrenament- la Nabiki va aparèixer somrient i va passar per davant d'ells dirigint-se al bany- vesteix-te i baixa a l'entrada. No cal ni que et banyis ni que esmorzis.
Els dos promesos es van mirar amb desesperació; això era part del càstig.
Mentre lacNabiki va entrar al bany i va tancar la porta. EnRanma es va girar per anar a la seva habitació a fer-se la motxilla. Quan la Nabiki va obrir la porta del bany.
-No cal que facis la motxilla, el teu pare i el meu ja l'han fet per tí- la veu somrient de la Nabiki va sonar burleta- i recordar us he buscat una entrevista al programa de la Reiko Matsumoto, per divendres no podeu faltar, em paguen molt per…
En Ranma que s'havia girat furiós, i anava cap a la seva habitació va veure passar la Nabiki volant, que va xocar amb la paret.
-Mira el que em ha fet l'Akane, que poca educació que té aquesta…- No va poder continuar parlant, en Ranma li va ficar una esponja a la boca.
-Calladeta estàs millor- va dir el jove-i pel que fa al que t'ha fet l' Akane de llançar-te del bany… afegeix un annex al teu contracte. Quan ens banyem, ets l'última a fer-ho. Nosaltres fem exercici i ens cal dutxar-nos abans que tu. Si et trobem dins del bany, quan entrem, encara que estigui ja a la banyera sortiràs volant.
-Sóc la vostra mànager, estic per sobre vostre, jo decideixo i vosaltres obeïu.
-Anul·la aquesta entrevista, o tindrà problemes, has de viure amb nosaltres.- El noi va riure amb malícia- no sempre estaràs en guàrdia. No ets rival per a nosaltres.
La Nabiki va tractar saliva, això era una amenaça, però no es rendirà, si espremia bé aquests dos nois es faria d'or.
En Ranma va arribar a la porta del dojo, allà hi havia en Genma i en Soun, ningú va sortir a acomiadar-ho, així ho van decidir els patriarques, així intentaven castigar el noi. Sabien que li faria mal no poder acomiadar-se de l'Akane. Però en lloc d'això en Ranma va prometre venjar-se, aquests dos els ho pagarien.
-Avui et portarem a la muntanya!- va dir en Genma, no havia perdonat que el seu fill se n'anés al torneig sense ell.
-Patiràs per aprendre aquesta tècnica. – en Soun estava també furiós, no havien pogut gaudir de les menges que van menjar els dos nois.
-En poques paraules, esteu enfadats per no haver vingut amb nosaltres al torneig, i menjar gratis- el noi va veure com aquests dos homes tancaven i obrien les mans-He acceptar!, espero un bon entrenament i no una ximpleria com sempre- els va mirar - havíem d'haver portat l' Akane amb ella si em va entrenar de veritat- va mirar els dos homes amb menyspreu-entrenar amb vosaltres és una pèrdua de temps.
-L'Akane et distreu, no dónes tot, quan ella està..
-Tot el contrari, quan hi és ella, puc treure tot el meu potencial, ella és la meva parella d'entrenament perfecta. Tots dos rendim més quan entrenem junts. Amb vosaltres és com lluitar contra aprenents.
I tots tres es van dirigir a l'estació. Als dos homes li va tocar portar les motxilles més feixugues. En Ranma anava de pressa fent gairebé córrer els dos homes.
Un cop muntats al tren, els dos homes van descobrir que anaven en direcció explicaria a la que ells i la Nabiki havien pactat.
-Segur que si hagués anat on ells volien haguessin aparegut les tres que m'assetgen -va pensar en Ranma, mirant els dos homes dormir- ara només tinc dues opcions. O baixar tornar a Nerima i deixar-los que facin el viatge sols. O portar-los on jo vulgui i fer que el meu entrenament per ells sigui un suplici… o potser tingui una altra opció, una barreja de les meves dues opcions.
I mentalment es va riallar.
L'Akane no ho estava passant pitjor. La Nabiki va arreglar una cita a tres bandes amb els tres rivals d' en Ranma, per a l'endemà. Ella al principi es va negar, però no va tenir més remei que acudir a aquesta cita triple.
Durant aquesta cita no va ocultar el seu disgust per ser acompanyada per aquests tres imbècils. En Ranma tenia raó eren inaguantables. Els va mirar un per un i va saber per què el seu promès de vegades tenia ganes de donar-los una pallissa.
Ells parlaven, però la jove els ignorava, pensava com castigar-lo, fer servir el mall i enviar-los a volar o donar-los una pallissa li va semblar poc càstig
Però després d'uns minuts se li va acudir una idea. Utilitzaria aquests tres com…
-Anem aquí!- va dir la noia suposadament emocionada, i va entrar en una botiga de roba. Amb part dels diners que va guanyar al torneig començaria a comprar roba per a ella i en Ranma, i una altra coses com unes peses. Però ho va pensar millor, no gastaria aquests diners, per a ella era sagrat. Posaria les factures a nom de …
- Li ho envio a casa?- preguntaven els dependents.
L'Akane mirava els tres nois que l'acompanyaven i amb un somriure malicios.
-No cal, aquests nois són tan generosos que m'ajudaran a portar-lo.
I els tres rivals d'en Ranma es van convertir en animals de càrrega per als objectes comprats per l' Akane.
-Estic actuant com la Nabiki-va pensar la noia-no només m'ha proporcionat tres idiotes que em portin la càrrega, sinó que pagarà tot el que he comprat.
L' Akane havia posat les factures a nom de la seva germana. A la Nabiki li donaria un atac quan veiés la factura, i mentalment va riure. La seva germana s'ho mereixia per haver venut una cita amb ella a aquests tres.
Quan va arribar al dojo, va veure que en Ranma arribava també es van mirar.
- I aquests tres?- va preguntar amb menyspreu el noi. No li agradava veure-la amb una companyia com aquesta.
-La Nabiki- es va explicar ella- em va vendre en una cita triple amb aquests tres. I jo els he portat de compres.M'han servit bé de mossos de càrrega.
-És per a l'única cosa que serveixen. Però se t'ha oblidat de comprar un piano de cua. I que ho portessin aquests tres rucs.
Els tres nois van mirar amb odi el noi, però en portar tant de pes, estaven molt cansats i no tenien forces per lluitar amb ell jove de la trena.
L' Akane va fer entrar els tres nois i els va fer descarregar.
-Moltes gràcies per la vostra ajuda! Us donaré alguna cosa per menjar-i la noia els va donar una forquilla de plàstic d'un sol ús. Aquests nois es van allunyar del dojo cansats, tenien ganes de descansar
En Ranma va mirar la seva núvia.
-Com et sembla a la teva germana. si fumessin que li hagués donat?
-Si fumessin a tabac i li hagués donat un llumi.-Tots dos van riure-i els nostres pares?
-Els vaig portar enportar-me.contraria on van planejar portar-me. Aquestes boges que m'assetgen, van comprar els nostres pares i a la Nabiki, per portar-me a un lloc específic i assetjar-me per trencar amb tu. Ara aquestes noies m'han d'estar esperant, i ho poden fer fins al dia del judici final.
Les riallades dels dos promesos es van sentir per tot el barri.
-Els nostres pares no es van adonar que els vas enganyar?
-Anaven beguts-va contestar Ranma-quan es van adonar ja havíem muntat el campament, bé vaig fer que el muntessin ells. Aquest matí els va fer aixecar molt d'hora i els he enviat per aigua, els he dit que m'anava a córrer per la muntanya i mentre anaven per aigua he aprofitat per fugir i tornar.- no li va dir a l' Akane la veritat, en Ranma li va dir els dos homes que anava a fer un riu. Però això no ho podia dir a la seva promesa, li feia vergonya dir-li això.
Tots dos es van tornar a riure. La Nodoka des d'una finestra els va mirar espantada. Quan es barallaven eren terrorífics, però quan s'unien per castigar algú eren pitjor.
-Ara ens toca una petita venjança contra la nostra suposada mànager. Hem de fer que dimiteixi, i sense pagar-li indemnització- va dir en Ranma.
-Ara ets tu qui s'assembla a la Nabiki.
Tots dos es van mirar i van entrar al dojo. No ho tindrien fàcil, però al final triomfaria ells sobre qui se'ls oposés.
Quan van entrar al dojo van veure les altres tres dones, que els van mirar amb sorpresa.
- Com ha anat la teva cita a tres bandes? Necessitava una bona baralla entre els dos promesos, amb això es faria d'or, es va girar a en Ranma-I a tu? T'han cuidat bé les teves tres promeses a la muntanya?
Els dos nois sabien que aquesta mercenària només volia que s'enfadessin i es barallessin. Coneixent a la Nabiki havia d'haver posat càmeres a tota la casa.
-Promeses?, què promeses?- va dir en Ranma fent-se el ximple- Que jo sàpiga només tinc una promesa, la teva germana Akane.
- Però vas anar a la muntanya… vaig enviar a les tres noies, amb elles anirien gent d'aquest canal per gravar-te sent infidel a la meva germana.
- Vaig canviar d'idea, vaig anar a un altre lloc d'entrenament. Si a mi em va costar arribar, no et diré com van arribar el teu pare o el meu. M'ensenyarien una tècnica que tu germana i jo ja sabíem. Els vaig abandonar, volien que ensenyar-me més tècniques, però eren ximpleries.
-La cita amb aquests tres? De tot menys romàntica, són uns avorrits- va dir l' Akane amb apatia.- Vaig haver de prendre la iniciativa i me'ls vaig endur de compres, es van oferir a emportar-me la compra, va ser per a l'únic que serveixen, a part de rebre pallisses d' en Ranma.
La Nabiki va veure que el seu negoci havia sortit fatal, que no guanyaria ni un sol ien.
-Des del primer moment vaig saber que ens seguien els d?aquell canal de televisió. Ni estaven preparats per arribar on vaig anar a entrenar-me.
-El que em seguien a mi van ser expulsats del centre comercial per molestar els clients, es van posar xulos amb els de seguretat i van trucar a la policia i és els van portar- va parar un moment de parlar, l' Akane va agafar alè- els tres que em vas deixar per portar les meves compres van fer bé la seva feina, portant les meves compres.
La Nabiki cada cop estava més espantada, aquests dos havien destrossat de forma gairebé innocent els seus plans, però encara l'esperava el pitjor. En Ranma i l' Akane li van donar unes factures.
-i Això que és?- va preguntar tenint-se la resposta.
-Les factures del viatge, del que he menjat, d'alguns records- va comentar en Ranma. les he posat al teu nom, et toca pagar-les
-Les factures de tot el que he comprat. Jo també les he posat al teu nom.
La Nabiki els va mirar.
-I per què ho he de pagar jo?
-És natural!- van dir els dos nois- el mànager ho paga tot. Ho hem deixat clar, no pagarem res. O ens trenques el nostre contacte amb tu a cada dia rebràs factures de tot allò que comprem.
La Nabiki va calibrar les possibilitats, o deixar lliures aquests nois o seguir sent els seus mànager. No va necessitar pensar-ho gaire.
-Seguiré sent el vostre mànager, guanyaré més diners dels que em pugueu esprémer.
Tots dos promesos es van mirar.
-Doncs val- va dir l'Akane- pots seguir sent el nostre manager- i va somriure.
-Però d'ara endavant vindràs amb nosaltres a tot arreu.
La Nabiki va tenir un calfred, alguna cosa li deia que aquests dos joves planejaven una cosa que no li agradaria. Però a ells els agradaria menys el que ella havia fet, aquell contracte que havia signat amb el canal de la Reiko Matsumoto no li agradaria a la seva germana i al que seria el seu cunyat, però amb aquest contracte guanyaria molts diners, i als ulls d'aquesta noia va aparèixer el símbol del ien. Però de cop al cap va sentir la marxa fúnebre, i va saber tindria problemes, tard d'hora havia de dir als seus dos ocupadors el que havia signat i aquest seria el seu fi.
.
-Triga molt a tornar- va dir en Genma al mig de la muntanya, el seu fill feia hores que havia desaparegut.
-En Ranma va dir que anava a fer un riu i tornaria de seguida.
-Doncs si que tenia ganes d'orinar, fa més de mig dia que ho fa.
I els dos homes van continuar esperant que el noi tornés, sense saber que el noi havia tornat al dojo, i els havia deixat penjats.
Continuarà...
Notes de l'autor:
Els dos promesos s'han venjat, de la gent que tant els fastigueja a Nerima.
El càstig dels pares no ha servit de res. La Nabiki ha estès un parany a costa dels campions, sap que els dos nois es venjaran.
El tracte que ha signat amb la Reiko i el seu canal a l'esquena de la seva germana i el seu promès se sabrà en el proper capítol. Els dos promesos poden passar una mala estona.