10. UN DIA ATRAFEGAT.
.
El dia va clarejar.
En Ranma es va despertar, si es pot dir despertar després d'adormir unes hores, no s'havia d' acostumat a tornar a dormir sol, i més d'una vegada va allargar els braços per abraçar l'Akane i trobar-se el buit. Mirar el lloc on havia d'estar l' Akane i no trobar res ho va desolar. Sabia que no podia seguir així, les seves nits eren eternes sense que la seva núvia estigués al seu costat.
.
L"Akane tampoc va dormir, va passar la nit en vela. Notava el fred que hi havia al seu llit, fred que només escalfava el cos d' en Ranma. Se sentia sola, necessitava la calorosa i protectora abraçada de la seva promesa. Quina llarga serien les nits sense ell!, que trista era la nit sense sentir la respiració d' en Ranma, la seva olor, fins i tot els seus roncs.
.
Els dos joves van sortir alhora de les habitacions es van mirar, i van estar a punt de llançar-se un als braços de l'altre, cosa que els va contenir va ser l'aparició de la Nabiki.
-Baixeu de seguida!- va ordenar- us he llogat a Tòquio Rose, el canal de la vostra amiga Reiko!, li ensenyareu un entrenament dels vostres!
Els dos promesos es van mirar, i furiosos van mirar la Nabiki. Tenien tenia ganas d' enviar a la seva germana a volar una estona
-I si ens neguem?- va preguntar l' Akane furiosa.
-He posat com a garantia el dojo- va dir rient la Nabiki- si no hi aneu, us ho quedaran- la Nabiki va somriure, aquesta dona era un dimoni per aconseguir un sol ien.
L'Akane es va abalançar sobre la seva germana, la va agafar del coll.
-Tu ganes per ara!- va dir mirant-la amb fúria-però d'ara endavant ets la meva enemiga. I patiràs la meva ira. Ja n'estic farta dels teus xantatges, d'alguna manera em deslliuraré de tu.
La Nabiki es va girar a en Ranma suplicant.
-Ran…ma atura-la!- va demanar.
-Això és una cosa entre la teva germana i tu, és assumpte familiar que jo no m'he de ficar. – però si l'Akane pateix per les teves bogeries, no hi haurà lloc al món on et puguis amagar.
La Nabiki va comprendre, si l' Akane la castigava, en Ranma no intervindria, però si era ella la que feia patir a l'Akane, en Ranma no estaria quiet. En resum passés el que passés, ella perdria.
L' Akane va deixar anar la seva germana, que va caure de genolls a terra.
-No tornis a tocar-me! - va dir la Nabiki- m'has fet malbé el vestit.
-Ho has comprat amb els diners que has guanyat a la nostra costa- va dir l' Akane.
-Millor el vestit que la teva vida- el noi la va mirar-recorda que has de venir amb nosaltres-li va tocar el vestit-amb això no ens podràs seguir. Posa't roba esportiva, la roba que portes ara és inadequada.
-I posa't pantalons llargs, amb aquesta minifaldilla, per on anirem, si algú va darrere teu et veuràs les calces, i amb els transparents que són les teves calcetes et veuran el cul.
-No voldràs ensenyar aquesta part de la teva anatomia, es veurà a la televisió.
Els dos nois van baixar al saló on els tècnics de televisió posaven unes càmeres. Els promesos van mirar això amb estupor i pensant matar a la Nabiki.
-Què carai és això?- va preguntar furiós Ranma.
-Un relaty show, serem aquí les vint-i-quatre hores. Vam quedar amb la seva germana que podíem –era un presentador nou- el meu nom és…
-Com aquesta merda de Gran germà…?- ho va interrompre en Ranma.
-No estic acostumat que em tallen- va cridar aquest home- sóc una de les estrelles de Tòquio Rose ningú gosa tocar-me, i menys un nen i la fulana de la seva promesa.
-Està al contracte que no podem pegar-lo?- va preguntar Ranma furiós.
-La seva germana va deixar clar que solen pegar a qui els insulta i nosaltres…
-¿ñI si pateix danys col·laterals per una baralla entre en Ranma i jo?
El presentador va quedar callat, titubeig i va mirar el seu advocat que va negar amb el cap.
Els ulls d' en Ranma i l' Akane es van creuar una mil·lèsima de segon, ningú se'n va adonar, però en aquell instant van fer un pla.
Segons després va esclatar entre els dos promesos una forta baralla, semblava tan real que ningú no es va adonar que era una farsa. Resultat càmeres trencades, el presentador va rebre de ple la taula de menjador llançada per l' Akane, que en Ranma va esquivar.
Aleshores va entrar la Reiko i el seu cap, un personatge tan recargolat que canviava contínuament de nom, ningú sabia el seu veritable nom, així podria escapar de les demandes que li posaven les víctimes televisives, i ara tenia com a preses dos innocents nens d'institut. No sabia que aquests nens eren les persones amb més mal geni del barri, i a sobre els més perillosos.
-Ara aquests nens faran una secció d'entrenament- va dir aquest home a la Reiko- perquè tothom sàpiga que són uns tous, que el seu triomf al torneig és pura sort. Ens han informat que per aquí els rivals són més forts que ells.
En Ranma i l' Akane se'l van mirar.
-Tenim classe, hem d'anar a l'escola.—va començar l' Akane.
-D'això res!- la Reiko se li va encarar- hem quedat amb la seva germana que els dos dies següents només faran entrenament i dissabte… a una festa que organitza…- va ser interrompuda per l' Akane, aquests joves no van sentir la que planejaven per al dissabte.
-Naaabiiikiii!- va cridar l'Akane- tots van sentir una descàrrega elèctrica recórrer-los el cos, no va ser una cosa imaginaria, aquests nois desprenien electricitat estàtica al seu voltant.
La Nabiki va arribar espantada, sabia que els dos promesos estaven furiosos.
-Què has fet?
- No heu d'anar a la universitat. – la Nabiki es justificava- sereu unes estrelles, no cal que estudieu.
L' Akane va mirar la seva germana, aquesta boja volia planificar-los el futur, un futur on ells serien una fàbrica de diners que ella gaudiria.
-La teva germana està borratxa, tan aviat i beguda.
Escolta! , Que jo no he…!- va dir la Nabiki, va mirar als de la televisió, això li donaria mala fama.
-La banyera és plena. Te'n recordes com treuen les borratxeres a les pel·lícules wester?
La Nabiki va mirar amb horror els dos promesos sabia que es proposaven.
-No us atrevireu a…?
I tant que es van atrevir. Entre en Ranma i l' Akane van portar a ka germaba mitjana al bany i li van submergir el cap a l'aigua de la banyera.
-Creus que ja se li ha anat la borratxera?- va preguntar la germana de la noia.
En Ranma va treure el cap de la seva possible cunyada de l'aigua.
-Us desmandaré!- va cridar la Nabiki quan va recuperar l'alè.
-No, segueix borratxa- va contestar el noi.
I la van seguir ficant-li el cap a l'aigua per treure-li el que ells van anomenar "borratxera". Havien de treure la Nabiki de beure dels altres.
-Crec que ja se li ha anat la borratxera- l' Akane la va mirar i va riure.- ha après a no beure tan aviat i menys de nosaltres.
-No, crec que la teva germana pot recaure- en Ranma va somriure irònic.
-Doncs li traurem aquesta borratxera com hem fet avui.
I la parella va sortir del bany
La Nabiki els va mirar espantada i va mirar la banyera, i va pensar, què li farien quan sabessin que els va buscar unes entrades per assistir a una festa, això de submergir-la en aigua seria un joc amb el que li farien llavors.
Des de fora va sentir l' Akane que li trucava.
-En Ranma i jo hem de sortir a entrenar, tu has buscat que hàgim d'entrenar, o aquest canal hagi convertit la nostra vida en un relaty show- l' Akane va callar un moment- tu vens amb nosaltres.
La Nabiki va saber que la seva tortura no havia acabat, que només havia començat. Que ho passaria molt malament, però ell diners que guanyaria amb ells van ser més forts que el que li dictava el seu cap i el seu cor, aquests li deien que trenqués el seu contracte amb ells, però el seu moneder li deia que els espremés com una taronja, i què faria?, fer-li cas… al seu moneder!
.
Els dos promesos van sortir al carrer, seguits del presentador en cap, de la Reiko i algun tècnic i de la Nabiki.
-Tindrem problemes- va dir en Ranma, estava furiós- aquests pelmes de la tele i la teva germana no seran els únics idiotes amb qui tindrem mals de cap.
-Et refereixes als nostres sis problemes particulars?- El noi va assentir-Que se'ns creuin en el camí és el nostre pa de cada dia.
I els dos nois van començar a córrer, seguits pels periodistes que anaven amb moto i en Nabiki en una petita motocicleta que s'havia comprat per anar a la universitat.
.
No feia gaires minuts de l'entrenament quan va aparèixer en Ryoga, que es va llançar sobre en Ranma.
-No et perdono que hagi estat una setmana amb la dolça Akane. Qui sap què li hauràs fet? Pervertit! Segur que l'obliga't a acompanyar-te! ell noi plorava desconsolat.
-Tots dos vam anar junts- va declarar la noia, se li acabava la paciència, per culpa d' en Ryoga havien tingut problemes durant el torneig.
- Això és el que ell t'obliga a dir -en Ryoga estava embogit- d'una vegada per totes et deslliuraré d' en Ranma, que té la culpa de tot.
L' Akane va mirar en Ryoga i li va somriure.
- Tinc alguna cosa per a tu Ryo- Chan.
El noi de la cinta al cap va somriure com un idiota. En Ranma la va mirar sorprès. Des de quan l'Akane era tan dolça amb en Ryoga? Des de quan en deia Ryo-chan?
-El que? , m'agradarà?-en Ryoga es va fer il·lusions, deixaria a en Ranma per ell?, li faria un petó apassionat davant d' en Ranma i aquest es quedaria sense núvia, això segur.
-Vegin com la parella de campions es va destrossar. Ella li pegarà el salt amb aquell jove de camisa groga.
I els espectadors van veure com efectivament aquesta noia va fer el salt, i quan tenia els peus a l'alçada del cap d' en Ryoga, li va clavar una puntada de peu a la barbeta i en Ryoga va sortir volant.
-Egoista! En realitat si m'has enganxat el salt- va dir en Ranma emmurriat-te el que ha quedat tu sola, no m'has deixat ni donar-li mitja coca.
-El primer que arriba li trenca la cara a aquests- va contestar rient l'Akane.
-Ja estan competint- la Nabiki va mirar els dos promesos.
-No Nabiki!, només estem ensenyant el que els passarà als idiota que es fiquin en el nostre camí.
Això era ni més ni menys que una amenaça, aquests periodistes en no conèixer els joves no sabien captar-la, però la Nabiki que si els coneixia no ho va voler veure com l'amenaça que era. Ni els altres cinc rivals que en veure'ls, per la televisió, com l' Akane castigava en Ryoga, es van llançar al carrer a buscar-los.
Durant uns minuts van córrer en pau, només la presència dels que retrasmitien el seu entrenament els molestava. Però no així perquè fossin aturats pels seus veïns a qui saludaven amb cordialitat, encara que ara eren famosos seguien sent amables i senzills.
-Aquests nens han de tenir els seus veïns espantats, aquestes salutacions no són normals. La gent els mira amb por. Han de tenir tanta por que els saluden per no atraure les ira d'aquests dos pocavergonyes- la locutora seguia difamant els dos joves.
Els dos promesos es van mirar, es preguntaven si aquesta reportera bocasses necessitava volar pels aires, però a l'últim moment es van contenir, cosa que no van fer els seus veïns, que li van llançar a aquesta periodista tomaques i ous podrits.
.
Els dos joves van somriure i van seguir corrent, mentre eren seguits per aquests periodistes i la Nabiki.
De sobte van sentir un ambient opressor
-Ja són aquí!- va dir en Ranma- ho oloro a l'aire, ho sento a la terra.
-L'oloris per la quantitat de colònia que porten a sobre la Shampoo i laxKodachi. Ho sents a la terra pel soroll que fan en moure's aquests- va contestar l' Akane- jo també sento les olor, fan pudor a quilòmetres a colònia barata, i els sento es mouen com un ramat d'elefants bojos.
- No t'allunyis de mi. Enfrontar-nos a aquests cinc serà un incentiu al nostre entrenament. Però no et fiïs d'aquestes tres, són massa tramposes.
-Tant de bo ens poguéssim desfer-nos d'aquells sis i dels que ens segueixen alhora.
-Em temo que la teva germana ens ha llogat per molt de temps, crec que al seu contracte hi ha un apartat on serem seu durant mesos.
-I em temo que hi ha alguna cosa que ens amaga, que ha fet un tracte que no ens agradarà res.
- Jo també m'ho temo- va contestar en Ranma de forma trista - crec que ens ha ficat en un bon embolic.- va aixecar el cap- però ara tenim altres problemes per resoldre.
Van veure arribar els seus sis assetjadors personals. Les sis persones que havien fet tot per separar-los. Aquests sis havien parlat mentides sobre ells als programes d'aquells periodistes que els seguien. Ara els dos promesos n'estaven farts. No pensaven perdonar-los, aquesta vegada no. Aquestes persones volien evitar que continuessin el seu camí.
Aquests sis es van aturar davant dels dos promesos i no els van deixar passar.
-Tu bruixot maleït! Amb els teus embruixos vas seduir la meva tigressa i te la vas emportar a un torneig on no va voler anar! I declarar-se a mi.
-Necessito en paracetamol- va demanar l'Akane-en Kuno em produeix mal de cap, sembla tret d'una tragèdia grega.
- Que siguin dos, a mi a part de mal de cap, em produeix urticària -enbRanma va mirar a l' Akane demanant-li que ho enviés als núvols.- donar-me un cop i quan surti volant et agafo i ens escapolim.
-Ara veurem una baralla entre aquests dos farsants que van guanyar injustament el torneig, i sis lluitadors de qualitat.
-No facis cas a aquesta locutora de boca bruta dedicada a enfonsar gent honorable. Ella no s'ha enfrontat a gent com nosaltres. Aquests sis juguessin brut.
- Com sempre han fet. –va contestar en Ranma- no saben què és lluitar sense utilitzar les males arts. No te'n fiïs de cap ni tan sols de en Ryoga.
L'Akane va recordar que aquest noi la va enganyar durant dos anys com Pchan. Va recordar la pallissa que li va donar, i com li va donar una altra al seu promès. En Ranma va intentar justificar-se que ja l'havia avisat sobre P-chan, però ella no li va fer cas. Dies després, ja baixada la ira de tots dos, van parlar, ella li va demanar perdó per no escoltar-lo, i ell per haver-ho dit des del principi, aquesta reconciliació va ser el primer pas perquè els dos nois es comencessin a endur millor.
Però malgrat tot seguien tenint els sis idiotes al darrere, encara que ara ella sabia que a en Ranma no li agradava tenir a sobre les altres tres "promeses", ell no li ho havia dit, però veia com en Ranma torçava la boca disgustat quan elles apareixien .
L'Akane va mirar endavant i va veure com aquests sis els envoltaven. Va notar l'esquena d,' en Ranma recolzada a la seva cobrint-se, alhora que ella cobria la seva.
-No estem al torneig, no et continguis -en Ranma mirava amb ràbia aquests sis- no es mereixen el nostre respecte. Es volen interposar entre nosaltres i el destí que hem triat.
-No ho faré!, no està costant gaire, hem passat hores estudiant i entrenant. Hem sacrificat algunes festes per aconseguir bones notes als exàmens o una nova tècnica de lluita. No ens podem rendir!
-Mai!, M'has sentit Akane?, Mai ens rendir-nos! És el nostra desti sobre els seus desitjos egoista. Si algú s'interposa al nostre camí…!
-Pitjor per a ell!- van cridar tots dos
Tots dos havien parlat prou fort perquè l'escoltessin tant els seus rivals, com la Nabiki, com els d'aquell canal de televisió, tots van captar l'amenaça que envoltava aquesta conversa, cap no li va fer cas.
-Airen estar lluny de la Shampoo, ara nosaltres tenir cita- en Ranma va sospirar, aquesta noia havent viscut dos anys al Japó i no parlava ni tan sols bé l'idioma, cada vegada ho parlava pitjor-anar a passejar, anar en barca.
-Tu al·lucines veina, en Ran-chan vindràs amb mi a fer això. És el meu promès, el seu pare i el meu signar acord.
-Vosaltres esteu boges, el meu estimat Ranma només em vols a mi-la Kodachi les va mirar i es va riallar- sou unes brutes plebees, no sé el que pot veure en vosaltres.
-Un home jugant amb el cor de tres dones!,Quin masclista!- va dir la periodista per posar més enrenou a l'assumpte. L'Akane es va va enfurismar, aquestes tres no se merecían a en Ranma, no ho veien com la persona que realment era, si no ho veien pel seu físic. A aquestes tres li era igual els sentiments d' en Ranma, No els donaria al seu promès a aquesta tres mai. Si Ranma alguna vegada s'enamorava d'algú amb bons sentiments cap a ell, ella li donaria suport, encara que li fes mal. En aquest cas podia arribar a pensar d' en Ranma que era el seu germà, tenir per ell un amor gairebé incestuós però a aquestes boges mai no se'l donaria.
Anava a Parlar, però en Ranma es va avançar.
-En el meu viatge vaig comprar això a la noia que ho aconsegueixi, ella si entén el regal sabrà el que sento.- El noi tenia a la mà un paquet, l'Akane el va mirar, no sabia d'on el va treure. Les tres promeses es van llançar sobre el noi de la trena, ell de manera instintiva va fer un pas enrere i el paquet se li va escapar de les seves mans i va caure en mans de la Reiko, que va veure com aquestes tres noies es llançaven sobre ella per arrabassar-li el paquet .
-No et vaig veure còmprals res a aquesta tres- va dir l' Akane furiosa.
-No he comprat res a aquestes tres.
-D'on l'has tret?- va preguntar l'Akane.
-De la nevera de casa- va contestar el jove, en veure que ella li preguntaria, va contestar.- espera i veuràs que és.
L'Akane va veure com es barallaven aquestes tres noies, a sobre d'una trepitjada Reiko.
Després d'una baralla de gates la Shampoo va aconseguir el regal.
-Regal ser per la Shampoo, ara obrirà i veuré els que Airen sent per mi- parlava de forma triomfal.- la noia va obrir la caixa i va veure tres ous trencats. Les altres dues van mirar a la caixa i després al noi sense comprendre res- la Shampoo no entendre.
-Els tres ous simbolitzeu vosaltres, el que significàveu per a mi. - va dir el noi- els tres ous estan trencats, com el que jo sento per vosaltres. L'amistat és tan fràgil com un ou, un maltractament i es trenca. Vosaltres mateixes heu trencat els ous, si sou intel·ligents sabeu què significa. Sou vosaltres mateixes les que vau trencar el que jo sentia per vosaltres, que només va ser amistat.
-Però tu també vas maltractar a l'Akane -va dir en Ryoga- tampoc ella tenia dret a defensar-te.
-Allò meu amb a en Ranma és diferent, ell em va ofendre moltes vegades, però jo vaig ser la que va començar la guerra. Quantes vegades va tenir la culpa? Moltes! Quantes vaig tenir la culpa jo? -va mirar aquests nois- moltes. I Quantes vegades vau tenir vosaltres la culpa de les nostres baralles? Més vegades que en Ranma i jo junts. Hem trencats moltes vegades els ous per culpa vostra. Però seguirem el camí que ell i jo ens hem marcat. Passant per sobre de tot.
-Doncs avui nosaltres trencarem les vostres relació- va sentenciar en - avui la bella Akane Tendo serà lliure per voler-me lliurement.
Els dos promesos se'l van mirar i van riure, cada vegada estava més boig. Van veure els seus rivals disposats a saltar sobre ells i…
-Ara sí, comença una batalla de veritat entre aquests dos farsants i aquests sis nois!, que venceran aquests dos nens sense esforç.
Els dos promesos es van tornar a posar cobrint-se les espatlles.
La primera a arribar va ser l' Ukyo atacant amb la seva espàtula.
L' Akane va parar l'atac amb la mà esquerra i va mantenir l'arma de la seva contaria, l' Ukyo feia esforç per avançar, però l' Akane la mantenia i no la deixava avançar.
-Bon atac Ukyo, però té un punt feble- va dir la promesa d' en Ranma.
-No té cap punt fluix!- va defensar l' Ukyo el seu atac- és perfecte.
-És molt bèstia, has d'usar l'espàtula agafant-lo amb les dues mans, jo la va parar amb ka ma l'esquerra i fer força amb els peus- i va ser llavors quan l' Ukyo va comprendre el punt feble del seu atac- tinc la mà dreta lliure per atacar-te – i l' Akane va colpejar amb força a ka seva rival a la panxa.
L' Ukyo va retrocedir, va deixar anar l'espàtula i va caure de genolls, es va emportar les mans a la panxa i va mirar a l' Akane.
-Filla de…
L' Akane d'una puntada de peu la va fer volar.
-Una mica respecte, jo no insulto la teva família-va cridar l'Akane furiosa- una de menys en queden cinc.
En Ryoga va atacar a en Ranma, tots dos es van donar uns cops, però no es van fer mal.
-Et mataré neneta- va dir el noi del ullal.
- M'ho diu o m'ho comentes baconet.
En Ryoga es va enfadar amb aquest comentari.
-Et mataré i l' Akane serà lliure.
-Cada vegada et sembla més a en Kuno- aquest es va enfurismar-, i va ser atacar en Ranma, però en Ryoga va ser més ràpid, anava fer-li l'atac de l'expulsió al seu rival.
-Saps que això no afecta persones
-Però si a la paret que té al darrere- va contestar ennRyoga.
-Aquell atac té els seus punts morts -va dir en Ranma parant-li agafant-li el braç i impedint que el noi fes el seu atac,- en estendre el braç deixa l'aixella desprotegida.- i en Ranma va atacar allà al seu rival, va pessigar l'aixella del seu atacant. En Ryoga va cridar de dolor. En Ranma va aprofitar i li va donar un cop de colze a l'estómac i tot seguit un cop de puny a la boca.
En Ryoga va caure de genolls i com l' Ukyo va utilitzar el mateix insult.
-Fill de…!- en Ranma li va donar amb el genoll a la boca i el noi va caure sense sentit a terra. Aleshores l' Ukyo va aterrar damunt d' en Ryoga i va obrir un cràter amb ells a dins.
-Un altre sense educació, que boca nes briluta tenen aquest a gents - va arronsar les espatllesz un menys queden custre- en Ranma els va mirar- queden els més difícils i els més ximples.
- Doncs acabem amb ells d'una vegada, i seguim l'entrenament. –va contestar l'Akane.
-Això és el preescalfament! Esforça't, que hem d'acabar-ho en minuts.
La Shampoo va mirar amb ràbia a l'Akane.
-Tu portar el meu Airen amb tu a ximple torneig, tu obligar, tu allunyar Airen de mi!, Tu guanyar a Ombra de la Shampoo!, ara la Shampoo haver d'anar a missions que no voler!. Tu pagar amb vida !
- En poques paraules- va contestar l' Akane rient- la teva Ombra anava a missions que et donaven a tu, mentre la Shampoo fer la vaga, i viure tranquil·la.
-Tu riure de la Shampoo, tu no conèixer fúria de guerrera amazona, tu només ser dona poc bella, pits plans i bruta.
L' Akane la va mirar furiosa, s'havia de calmar i enfadar encara més el rival.
-Ets de poble, segur que la primera vegada que va veure un avió vas pensat que era un ocell, que la primera vegada que vas un cotxe que era un animal estrany.- mentre parlava va pensar. Només era descarada amb en Ranma, mai no havia reaccionat d'aquesta manera amb ningú que no fos en Ranma, en Happosai o en Kuno, també amb en Ryoga quan va saber que era P-chan. Ho va pensar del seu punt de vista actual. Aquesta noia era una de les persones que volien treure'ls els seus somnis i els d' en Ranma, hi havia molt en joc, no podia retrocedir- Mai et deixaré a en Ranma!, Ell és lliure d'escollir! Si tria a una altra ho recolzaré, si aquesta altra ho vol de veritat, però tu i les altres no ho estimeu de veritat, estimeu al cos d' en Ranma, No a ell!, - va abaixar el cap i va negar- Mai vau fer res per conèixer-ho !.
- És igual, en Ranma no ha de pensar- va dir la Kodachi- només és un objecte recordatiu, un espòs maco amb què impressionar les amigues i fer-lis enveja.
-La Kodachi tenir raó- la Shampoo va somriure- Ell només servir per donar a la Shampoo filles fortes.
Ara era segu, ara era segur, cap d'aquestes es mereixia a en Ranma, ningú no ho valorava, no tenien en compte els sentiments del noi, allò que ell volia. Ningú no havia preguntat al jove què volia fer en el futur. L'Akane va negar amb el cap. No ho deixaria a cap d'aquestes tres.
L' Akane va mirar aquestes dues noies enfurismada, com mai no ho va estar. Va deixar anar tota la seva ràbia i va atacar els seus rivals amb tota la força.
La Kodachi va veure arribar a l' Akane, i va somriure, aquesta noia feble no era rival, per a ella. La va atacar amb un bolo amb trampa de punxes que la seva rival va esquivar. No va veure com el puny de l'Akane arribava al nas, però va sentir el dolor.
La Kodachi va retrocedir adolorida.
-Seràs…!- va dir la gimnasta, es va adonar que havia deixat anar la seva arma, que no tenia temps d'agafar-ne una altra, perquè tenia a sobre la presumpta promesa del seu xicot. La Kodachi va caure a terra després de rebre més cops de puny que estrelles hi havia al cel.
- Només quedar tu! - va dir l'Akane burlant-se de la Shampoo en un to sarcàstic i alhora cruel.
La Shampoo va mirar el seu rival, no era la noia ximple que creia, havia vençut a les seves altres dos rivals, fins i tot va guanyar la que va ser la seva Ombra. Sempre havia subestimat aquesta noia. Devia haver après molt d'en Ranma, aquest la va haver d'ensenyar bé, això l'havia convertit en una rival perillosa, si no el guanyava per les bones, sempre podia fer trucs que anivellessin la balança a favor seu.
El seu bombori estava ple d'un líquid si li queia a l' Akane, la Shampoo va somriure. Si li queia encara que fos una gota al seu rival, la cara d'aquesta quedaria paralitzada amb un gest que la gent riuria, l' Akane es tornaria en un bufó de cara deforme, en unes setmanes estaria bé, però seria el temps que necessitaria per quedar-se amb el seu Airen.
L' Akane en veure-la somrigué, es va témer el pitjor, l'arma d'aquesta noia no era normal, a dins podia portar alguna cosa, un verí, o una cosa semblant. El seu pressentiment es va tornar realitat quan va parar amb una mà l'arma de la Shampoo.
-No et servirà dues vegades el mateix truc. Jo no caure com a noia espàtula.
L' Akane la va mirar seria.
-No penso fer-te el mateix que a l' Ukyo- va contestar l' Akane, i amb la mà lliure li va donar un cop a bombori i aquest va volar de la mà de la Shampoo, va colpejar el terra i es va trencar, i va deixar sortir el seu contingut.
L' Akane el va mirar espantada, aquest corria el terra.
-Tramposa!- li va cridar la noia xinesa.
-Tramposa!, em dius tramposa?, tu? La que volies fer servir amb mi aquest verí!
- Jo puc!, Sóc una amazona! puc fer servir els trucs que vulgui-I aquesta noia xinesa va treure del no-res una espasa. – ara… Moriràs!
L' Akane va treure el seu mall, aquesta amazona seria la primera dona a la tastaria el mall i es va preparar per acabar amb la Shampoo, encara que sabia que aquesta noia no li ho posaria fàcil.
.
En Ranma lluitava contra els seus dos rivals alhora.
-Que covards que sou! Només podeu vèncer-me si m'ataceu tots dos alhora! - Es va acordar que no era la primera vegada que lluitava amb dos adversaris alhora. Coneixia els punts febles dels seus contaris, i també coneixia els punts forts de tots dos. El mal que ells també coneixien els seus punts febles, la por dels gats i van utilitzar això en contra del noi.
En Ranma va veure com aquests dos nois treien uns gats, va intentar dominar la por als gats, però aquesta por el va vèncer i aviat es va sentir un miolit sortir de la boca del noi, havia entrat a Neko-Ken.
En Kuno i en Mousse van somriure, tenien la batalla guanyada, en aquest estat en Ranma no era rival per a ells.
-Fugim!- va cridar la Nabiki espantada.
-Per què?, això és notícia!, aquest noi està trastornat- va dir rient la Reiko.
-No estic tan boja. Quan en Ranma entra a Neko-Ken, és més irracional que mai, actua per instint, no es controla la força. Ara és l'ésser més perillós de Nerima. Només hi ha algú que el pot aturar i calmar-lo.
En Ranma va atacar a en Kuno, aquest noi convertit en gat va fer servir les seves ungles per despullar el seu rival, tot i així el kendoka va voler plantar cara a en Ranma, però aquest va saltar sobre el kendoka i ho va esgarrapar. En Kuno va caure a terra desmaiat.
En Ranma va girar i va mirar a en Mousse que va voler escapar, però el noi de la trena ho va atrapar i va caure com en Kuno.
El proper objectiu d' en Ranma van ser els periodistes, aquell gatet, ara semblava més un tigre tenia un nou objectiu.
.
L' Akane atacava la Shampoo, aquesta es defensava amb força. Havia d'acabar amb la noia xina i ajudar a en Ranma, aquests dos idiota havien fet una cosa terrible, que en Ranma entrés a Neko-ken. Havia de solucionar aquest problema com més aviat millor.
- Baralla estar aquí, ximple-va dir la Shampoo i va atacar amb l'espasa, l' Akane es va ajupir i li va donar amb el mall al peu de la seva atacant.
La Shampoo va començar a cridar de dolor i es va agafar el peu amb les mans, moment que va aprofitar l'Akane per donar-lo a l'altre peu. La jove xinesa va caure a terra i l'Akane d'una puntada de peu la va enviar contra una paret. S'havia desfet de la darrera molèstia, ara tocava treure a en Ranma de Neko-ken.
En Ranma va atacar a els periodistes, el seu instint li deia que eren enemics. El jove anava de quatre grapes, amb els cabells eriçats, els seus ulls eren els d'un gat.
La Nabiki el va mirar paralitzada pel terror.
-Ens destrossarà, en aquest estat no reconeix ningú, ni fa cas ningú. Només a l' Akane, mai no ho he vist en aquest estat de fúria, està més fora de control que mai.
-Ells ens van dir que el punt feble d' en Ranma eren els gats, que li feien por. Però no ens van dir que passaria això-la Reiko retrocedia.
-Ranma!- va cridar Akane-gatet dolent deixa de jugar i vina aquí.
L'Akane estava asseguda a terra. En Ranma la va mirar i va saltar sobre els genolls i va començar a roncar
-D'això no ens ho havien explicat els nostres informants. Es transforma en gat i…-l' Akane va mirar aquesta dona amb ulls ferotges, era una amenaça.
-He de calmar a en Ranma, que ningú faci un moviment sospitós, o no aconseguiré res, avui està pitjor que mai, m'està costant controlar-ho.- va mirar tant els periodista com els seus rivals caiguts. – això ho pagareu car, en Ranma es venjarà de vosaltres.
Deu minuts després en Ranma va despertar i va tornar a ser ell, encara que més tard li va confessar a l' Akane, que recordava el que va fer com a gat, era com si dominés una part del gat.
En veure's damunt de l'Akane es va posar vermell i se'n va apartar, la va mirar amb timidesa, però de seguida se li va passar i va lligar els seus rivals a les branques d'un arbre, i va veure uns nens, li va donar uns pals i assenyalant els seus rivals .
-Mirar quines pinyates. Si li doneu segur que deixen anar regals.
Els nens emocionat van cridar.
-Pinyata!,Pinyata!-i es van donar a cops amb els sis joves rivals dels dos nois.
-Seguim, si et trobes bé -va preguntar l'Akane encara sufocada per tenir la Ranma a sobre, per sort no la va besar. Ho va negar mentalment, li hauria agradat que Ranma l'hagués fet un petó a Nekoken. Però si en Ranma conscient la besés, li agradaria molt més, es va proposar que ell la besés, es va donar un mes de termini, si no ho basaria ella.
-Endavant!, seguim!- va contestar el noi.
I els dos joves van seguir el camí cap al lloc d'entrenament. Estaven sent seguits per l'equip de la Reiko.
En Ranma i l'Akane van veure els seus perseguidors, sabien que eren aquests els que van ajuntar aquests sis perquè els ataquessin, que va ser idea d'aquells grup això del gat, tard o d'hora ho pagarien.
Arribaren al peu d'una muntanya. Després van arribar els periodistes i la Nabiki.
-I ara què?- va preguntar el periodista.
La resposta d'en Ranma va deixar tot sense alè.
-Escalar, sense cordes.- va contestar el noi.
-Esteu bojos!, És impossible!-la Reiko va mirar els promesos.
-Pots dir-nos bojos o ens pots dir suïcides, però això forma part del nostre entrenament. Segons el vostre contracte heu de seguir-nos o serà com si el trenqueu i no us deurem res.
-Esperem que sigueu intel·ligents i no ens seguiu, en altres paraules esperem que trenqueu el vostre contracte.
-No pensem trencar aquest contracte, us seguirem – va dir la Reiko.
- No hi ha cap altre camí?- va preguntar algú.
Els dos promesos van mirar aquesta persona.
-Per nosaltres no- van dir els dos nois i van començar a escalar la muntanya, deixant darrere els periodistes i la Nabiki, que havien de seguir-los pel mateix camí.
.
Continuarà...