11. UNA NOVA TÉCNICA.
.
L' ascensió a la muntanya va ser relativament fàcil per als dos nois, encara que van trigar hores a arribar al cim. Estaven prou entrenats per no tenir problemes a escalar aquesta muntanya.
En arribar al cim es van deixar caure a terra, i van riure.
-Trigaran hores a pujar- en Ranma cansat de l'esforç es va llançar a terra sobre el terreny- quan arribin al cim estaran molt, molt cansats.
-Crec que la Nabiki i aquesta periodista nècia, necessitaran roba nova- va dir l'Akane rient- amb aquests vestits no van poder escalar bé, se li trencarà la roba, arribaran gairebé nues.
-A ells tampoc no li quedarà gaire d'aquells vestits tan car. L'energúmen del presentador estrella arribarà amb les mans en mal estat
Tots dos van riure. l'Akane va mirar la plana i la seva vista es va dirigir a un punt.
-Si almenys fossin intel·ligents haurien sabut que hi havia un camí millor per pujar- van tornar a riure.
-Un camí per on podien haver pujat amb cotxe.
Les rialles es van sentir a la plana on havien pujat, hi havia un terreny pla, amb gespa, i clar d'arbres per danyar. A força metres si hi havia un petit bosc, on els nois podrien recollir fruita i llenya, aquest bosc estava prou lluny per no fer-lo malbé durant el seu entrenament.
-Tens les coses preparades?- va preguntar ella.
-Des d'abans d'anar al torneig- va contestar ell.
Tots dos van anar a una cova, allà en Ranma va amagar feia mesos dues motxilles amb roba, tendes de campanya i menjar en llauna. En aquell lloc hi havia també un llac on agafar aigua i banyar-se.
-Jo vaig primera a anar al llac a banyar-me- va dir ella, i ho va advertir- no em vagis a mirar.
-No tinc intenció de mirar-te- va contestar el jove- he de muntar el campament i preparar alguna cosa per menjar.
La noia es va allunyar amb el material per dutxar-se.
-No s'ha adonat que el reptava a venir a veure'm- va somriure- és una llàstima que no tingui, que no tinguem el valor de dutxar-nos junts. Podia ser un avanç en la nostra relació.
Mentre el noi preparava el campament.
-Sóc idiota, el que m'ha dit era un repte per banyar-m'hi. M'hauria agradat banyar-m'hi, L' ho vam fer a l' hotel, pero en aquella ocasió ni tan sols ens vam mirar. Però m'hauria transformat en noia- això era el que més ho fastiguejava- si no fóssim tan tímids, si no tinguéssim tant orgull. La nostra relació podia avançar. Vull que avanci! Necessito tenir-la entre els meus braços! No ho aguanto més, necessito deixar de ser un covard i dir-li el que sento.
Al cap d'una estona, va arribar l' Akane banyada. Ell la va mirar i es va posar vermell, la trobava bella sempre, però quan es dutxava era quan més bella la veia.
-Pervertit!- li va dir ella rient, confonent per poc el que pensava en Ranma.
- No estava pensant malament, només que…- havia de dir-ho, no podia aturar aquest pensament més- és que quan-en Ranma va baixar el cap amb timidesa i va parlar de forma entretallada i amb vergonya- quan et banyes… després de banyar-te et veig molt maca .
Ella es va quedar congelada i va mirar el noi
-Gràcies, ets molt amable per part teva dir-me això- i llavors ella va equivocar les seves paraules- encara que sigui mentida.
El noi la va mirar furiós.
-No entén res. Jo intento ser sincer amb tu i tu et rius de mi!, no creus en mi!.- ella el va mirar, aquell noi la deixava confonia.
De sobte ella en adonar-se de la seva sentència, es va adonar que havia comès una terrible eror i va començar a plorar per haver estat ella aquella vegada la que va cometre una relliscada en parlar més del necessari.
-Perdona'm, jo no t'hi vaig entendre, creia que et burles de mi com sempre fas. No t'entenc no sé quan parles de debò i quan rius de mi.
En Ranma va mirar la noia, l'havia tornat a fer plorar, es va sentir un desgraciat. Com podia fer mal tantes vegades a la seva amiga? Va veure com ella plorava amb amargor, aquestes llàgrimes no eren falses com les de les altres tres noies que el perseguien. Va portar un dit a una de les llàgrimes de la noia i la va agafar, el va mirar i se'l va endur als llavis.
-Estan salades i amargues, com la teva tristesa. Les teves llàgrimes no han d'entelar mai els teus ulls perquè no em deixen veure'ls, no tornis amagar-me els teus bonics ulls amb les teves llàgrimes. – El noi estava sorprès i aterrit, no sabia d'on li sortia aquestes paraules, potser aguantar dos anys allò que sentia per la noia li va donar valor per fer aquest pas.
Ella es va netejar els ulls i va somriure.
-Et faré cas, però ets estrany, això d'agradar-te quan va acabar de dutxar-me, sembles un pervertit-ho va dir rient.
A ell li va tornar a assaltar la timidesa.
-Me… vaig… a dutxar- i li va advertir-te no m'aspiís com ho faig.
Ranma se'n va anar a dutxar. L' Akane va estar una estona llegint el llibre de tècniques d' en Ranma, on explicava la tècnica que estaven desenvolupant tots dos, quan de sobte va tancar el llibre, va mirar cap per on se'n va anar el noi, i la temptació va poder més que el seu raciocini i va ser per aquest camí. Volia veure com es dutxava en Ranma, sabia que feia malament, però ja no podia controlar aquest desig, és més si ell la descobria…
Va fer dues o tres passes i va pensar.- En què estic pensant?, No sóc la Shampoo o la Kodachi. No sóc una pervertida… o no ho seré. Sé que ho he vist nu… i ell a mi. Però no he de deixar-me temptar pels meus desitjos. He de ser fort, o em semblaré a en Happosai.
I la jove va tornar a vigilar que no es cremés el sopar. No va saber que en Ranma, mentre ella es banyava va pensar-ho, va intentar anar-hi, però ho va contenir un pensament semblant al d'ella.
En tornar el noi la va mirar.
-No hauràs anat a espiar-me? -va preguntar ell, amb un somriure murri.
Ella es va posar vermell.
-Com vols que facis això? No sóc com en Happosay o una de la teva altres promeses!
El noi va somriure.
-Segur que ho has pensat, però t'ho has pensat millor i no t'has atrevit- ella es va posar vermella i va abaixar el cap- Si!, Ho has pensat!
Ella es va veure enxampada, la seva pròpia cara la va delatar.
-D' acordl ho vaig pensar!, però vaig pensar millor i no vaig anar!- va mirar el noi i ho va acusar-Tu també ho pensants!.
Com ella, el noi es va sentir agafat.
-Si jo també ho vaig pensar!... però no vaig voler que em descobrissin i sortir volant!
Tots dos es van mirar amb fúria.
-Pervertida!- va dir el noi.
-Pervertit!- va dir la noia alhora.
Es van mirar amb fúria i van començar a caminar en cercle, disposats a lluitar.
L' Akane es va llançar sobre en Ranma i el va atacar amb una puntada de peu, el jove la va esquivar i li va llançar un cop de puny que la noia va esquivar. Tots dos es van mirar als ulls intentant prevenir l'atac de l' altre. Es van llançar un sobre l'altre i van entrellaçar les mans exercint força una contra l'altre, per vèncer el rival. Cap volia cedir, tots dos volien vèncer i derrotar l'altre, actuaven més per orgull que per enuig.
De sobte tots dos van somriure, s'ho estaven passant bé i aquesta baralla va passar a tornar un entrenament divertit, i es van passar part d'aquell dia entrenant-se.
Aquella nit tots dos sopaven, que es va cremar una mica en estar tots dos distrets amb l'entrenament. De la baralla havien passat a entrenar-se i d'allà a sopar com si no hagués passat res.
-Com es veuen les estrelles des d'aquí- va dir les estrelles, que es veuen brillants.
-Si, des del bosc es veuen molt bé. Quan entrenava amb el meu pare m'agradava perdre'm, allunyar-me del meu pare i veure les estrelles, i poder aconseguir la tranquil·litat que no aconseguia quan estava amb aquell vell.
Ella sabia que no li agradava parlar del temps que va passar amb el seu pare, i per això va canviar de tema.
-Creus que trigaran molt a pujar això?- va preguntar la jove, esperava que trigués molt a arribar, volia estar tot sola amb en Ranma, encara que això no ho confessaria mai, però aquest mai era relatiu, tan relatiu que no podia durar gaire.
-Arribaran cap a les vuit del matí, tenim temps per descansar una estona.
-Més? Portem unes hores de tranquil·litat.
-Doncs a partir de demà s'ha acabat la tranquil·litat.
Els dos nois es van mirar, havien de gaudir d'aquells moments de tranquil·litat.
-Anem a dormir?- va dir ell.
Ella el va mirar amb timidesa.
- Podies dormir a la meva caseta de campanya? Des que vam tornar del torneig no he pogut dormir bé.
En Ranma la va veure enrojolada, com estava ell.
-Bé… si… d'acord. Jo tampoc he dormit bé.
Cap dels dos confessaria que es van trobar a faltar, que no podien dormir perquè notaven a faltar l'altre. I aquella nit els dos nois van dormir a la mateixa tenda.
A l'alba, tots dos es van despertar alhora, d'alguna manera havien tret una de les mans dels sacs de dormir i van dormir agafats de la mà. No van dir res, van mirar les mans agafades i es van somriure.
Es van aixecar, es van vestir, van anar al llac a rentar-se la cara i van tornar al campament i van fer l'esmorzar. quan estaven acabant d'esmorzar, van arribar al cim els primers dels seus perseguidors, aquests periodistes i la Nabiki. S'havien passat gairebé un dia el que ells van fer en poques hores. Aquella colla de bojos arribaven amb les robes trencades, bruts, les mans destrossades i despentinats. Els ulls desorbitats, i feien pudor de suor i altres coses més fastigoses.
Aquest grup en arribar al cim van caure a terra cansats i es van quedar adormits.
En Ranma i l' Akane els van mirar i van començar a riure, van pensar a despertar-los en cinc minuts.
Cinc minuts després els dorments van ser despertats per un soroll enorme. Amb els ulls mitjos oberts van mirar cap on venia aquest soroll, per descobrir els dos promesos embrancats en una terrible baralla.
-Per què es barallen? -va preguntar la Ryoko- fa poc estaven esmorzant.
La Nabiki els va mirar, ni en Ranma ni l' Akane estaven enfadats, estaven seriosos, però no furiosos, els va notar un lleuger somriure i va descobrir els que els passava.
-Estan entrenant!, però no els he vist mai entrenar d'aquesta manera!. Ho fan seriosament, com mai ho van fer. Han superat els límits que tenien abans ...- No podia parlar de Jusenkyo, no la creurien i aquests dos nois la matarien.
Efectivament aquest combat era un entrenament. La Nabiki ara sabia perquè la seva germana i el seu promès havien guanyat el torneig, però estava gairebé segura que no havien tret tot el seu potencial per guanyar-lo.
Els periodistes veien aquest entrenament i no comprenien res. Per a ells en Ranma i l' Akane eren uns mediocres, i aquest entrenament era pèssim. Aquesta gent, de la televisió, que no tenia ni els més mínims coneixements en lluita gosava jutjar i donar-se d'entesos. Si aquests periodistes n'haguessin anat a la fórmula u, havien parlat com a entesos sense saber diferenciar el volant d'un cotxe d'una truita. Ells eren de programes de cor i en ells destrossar la vida a gent, i ara s'havien proposat destrossar a en Ranma i a l'Akane.
-Graveu aquesta baralla- va ordenar el cap d'aquest grup.
-No sé com, a la pujada se'ns han fet malbé les càmeres i encara que funcionés es mouen molt ràpid és impossible gravar res.
-Panda d'inútils!- va cridar la Reiko- estem perdent un material valuosíssim. Podíem fer passar aquest entrenament per una lluita real. Ens inventarem una excusa idestruir-em aquesta parella.
Els dos joves van sentir aquesta conversa, i l' Akane va somriure.
-Prepara't Ranma!, Utilitzaré amb tu el meu nou i secret atac!- i la noia va alçar el seu puny i va colpejar el terra. Una esquerda es va obrir en direcció a en Ranma, però aquest la va esquivar i va somriure. Els intrigant de l'equip de televisió i la Nabiki no van poder esquivar aquesta esquerda, es va obrir un forat a terra i aquesta gent hi va caure. No va ser un forat profund, però prou per provocar en aquesta gent petites ferides i destrossar una mica més les vestimentes.
-És un atac molt dolent, eficaç, però no val amb mi.
-Això està per veure!- l' Akane es va preparar per fer de nou aquest atac, però en Ranma també ho va voler fer.
-Tots dos sabem fer aquest atac. Tot i que no sabem que passarà amb un xoc del teu atac contra el meu.
Mentre que el grup de periodistes havia sortit del forat i es van dirigir a una nova ubicació.
-Els heu fet expressament!- va dir aquesta periodista mal encarada.
- Esteu a la nostra zona d'entrenament, s'hauria d'allunyar una mica- va suggerir l' Akane- si segueixen a prop poden resultar ferits.
- Al nostre contracte, el que vam fer amb la teva germana…- el periodista en cap estava furiós per aquest atac, ningú gosava tocar-lo, denunciava a qui ho fes. - que no ens podeu atacar.
- No ha estat un atac contra vosaltres. Aquest atac era en contra meu- en Ranma ni tan sols va mirar aquesta gent. - ho he esquivat i vostès estaven al mig, estan a prop molt a prop. Nosaltres dos necessitem molt de lloc per entrenar-nos per això hem vingut aquí.
- Aquí és una bona zona d'entrenament, no hi ha ningú, ni arbres, ni animals que puguem danyar. Podem lluitar sense contenir-nos.
-Hem d'entrenar-nos pel nostre proper torneig.
- Que perdreu! - va dir la Reiko- abans d'això ja ens haurem encarregat de destruir-vos!
-No sé si ho saps!, però està amenaçant uns menors -va dir l'Akane
.-No hi ha proves, no teniu proves - va dir el locutor- us podem fer el que vulguem i mai tindreu proves.
-El mateix passa amb vosaltres, si us passa alguna cosa en aquesta muntanya mentre entrenem, és culpa vostra per pujar per la muntanya, en comptes de pujar pel camí normal- i va assenyalar el camí. - qualsevol ferida que tingueu o us fem, direm que s'han produït en pujar la muntanya.
Els periodistes i la Nabiki es van sentir enganyats, aquests joves no els havien dit res sobre aquest camí.
Anaven a protestar, però els joves havien acabat d'acumular poder als seus punys i van colpejar el terra cadascú va crear la seva pròpia esquerda que es va dirigir a l'altre noi. Les dues esquerdes van xocar i es van ajuntar com una i van canviant de direcció, i es va tornar a dirigir als periodistes, que per segona vegada no van poder escapar, però aquesta vegada el forat va ser més gran, i les ferides en aquests perdularis van ser una mica més grans, però gens greus.
La Nabiki en sortir del forat va mirar els dos nois, va tenir el pressentiment que tots dos havien controlat el cop, que si ho haguessin fet amb tota la seva força ara ells no estarien tan sans. També va pensar que havien dirigit aquest atac en contra seva . Aquests dos joves els van atacar expressament.
La Reilko pensava el mateix, però no va poder protestar. Va veure com aquests dos nois es va dirigir l'un cap a l'altre i es paraven a pocs metres, es miraven.
-Ara, que ha acabat el preescalfament, queda intentar fer el nostre nou atac. Hem d'aconseguir-ho avui, no podem faltar més a l'escola- va dir l' Akane.
-Ho aconseguirem -va contestar en Ranma- si no hagués estat per les contínues aparicions d'aquests, durant el nostre darrer entrenament, ja tindríem aquest atac controlat.
L' Akane el va mirar i va somriure-
- Comencem ja que hem de controlar aquest atac aviat!
- Si! - va cridar en Ranma.
- Un atac nou? - va pensar la Nabiki- Si tingués la meva càmera ara podia gravar aquest atac i vendre les imatges- la noia es va lamentar havia perdut la seva càmera mentre pujava a la muntanya, li va caure de la butxaca!.
Els dos promesos es van posar un al costat de l'altre, i van començar a moure els braços fent els mateixos moviments alhora, davant de cadascun es va crear una bola d'energia que deixava anar espurnes.
Tots van sentir els efectes d'aquestes bola elèctriques, els pèls del cos se li van eriçar, aquestes boles produïen electricitat estàtica. La càmera feta malbé es va escalfar, i el tècnic que la portava va haver de deixar-la anar, aquest aparell va cremar.
-Mantén la càrrega!- va dir enRanma- queda poc!.
-És difícil!- va cridar l' Akane- em comencen a fer mal les articulacions!.
- A mi també. Queda poc, uns quants segons.
Van passar uns deu segons, i …
-Ara!- van cridar tots dos i les dues boles elèctriques van sortir disparades cap endavant, però al cap d'uns metres es van diluir.
-Hem tornat a fracassar ens falta alguna cosa- va dir l' Akane.
-No ho sé. Ho fem bé però falla alguna cosa.-El noi la va mirar i va arronsar les espatlles -no sé què ens falta.
En aquell moment pel camí de la muntanya va arribar una camioneta de la cadena de televisió dels pedants.
-Més idiotes que s'han unit a la festa!- en Ranma va veure com més tècnics i presentadors baixaven d'aquesta camioneta.
Segons després va arribar una segona camioneta i van baixar els sis rivals que assetjaven a la parella.
-No són sols els idiotes d'aquest canal, vénen els nostres sis rivals particulars! - l' Akane estava ja farta de tant assetjament, des del casament fallit, aquests sis eren un fastigueig constant.
En Ranma la va mirar, i ella a ell. La noia va saber que el seu promès estava tan fart d'aquells sis com ella, fins i tot més.
- Com has pogut estar un dia només amb l'Akane? - va dir en Ryoga rabiós- No t'ho perdonaré, si li ha passat alguna cosa a l' Akane et mataré.
- Des de quan t'has tornat una còpia vulgar d' en Kuno? - va dir amb ironia en Ranma- si no en teníem prou amb un idiota, ara en tenim dos. Dos idiotes pel preu d'un! I regalem un Mousse, encara que no sabem si és per als cabells, o unes postres de mala qualitat. I que és tan curt que no veu la diferència entre un mal xampú per als cabells i una espasa curta"
D'un cop en Ranma havia insultat cinc d'aquells nois.
-Airen equivocar-se- va dir la noia xinesa- jo venir a per tu. Airen casar-te amb mi.
- Com t'atreveixes a insultar el gran Kuno i comparar-me amb aquest pobre? - en Ryoga va mirar malament aquest ricachón-heu d'estar agraït a mi, hem pujat fins aquí, jo he aquillat aquesta furboneta.
- Kuno es diu furgoneta- va dir l'Akane- déu!, Però què mal parles! - li va discriminar la noia.- per ser tan ric ets un ignorant.
- No és monovolum?, encara que aquí a dalt tenim tants micos que podem muntar un circ. – en Ranma els va mirar a tots, tant als seus sis rivals com als periodistes, com a la Nabiki.
Tots allà es van sentir ofesos, el noi no va tenir objecció a insultar els allí reunits.
-No permetré que Ran-chan es quedi amb l' Akane. No sé lo mereix.
-Ukyo, en Ranma és lliure de triar. No debeu imposar-li res.
-En Ranma deu venir amb mi a la Xina i casar-se amb la Shampoo.
-No Shampoo, ni aniré amb tu a la Xina ni em casaré ni amb tu, ni amb cap de vosaltres- va asseverar en Ranma- aniré a la universitat amb l'cAkane, ella i jo així ho hem decidit. Qui no estigui d' acord-Es va arronsar de braços-pitjor per a ell o ella. Les opinions dels altres no ens importen, tan sols les nostres.
-Nosaltres evitarem-… va començar en Ryoga.
-Nosaltres evitarem això- es van burlar els dos promesos, davant de la sorpresa de tots.
- Com sabem això? - va dir en Ranma.
-És el que dieu cada vegada. -va acabar l' Akane.
- Akane! - li va reclamar Ranma- te'n recordes que et vaig demanar tenir una cita?
-Sí, va ser durant el torneig- va dir la noia il·lusionada.
-Doncs serà que no- el noi va veure com la seva núvia es va entristir, i després es vaenfadar, i els seus rivals s'alegraven- amb una cita no tinc prou, vull un univers de cites amb tu.
- Si!, Si vull un univers de cites amb tu! - va contestar l' Akane amb alegria. I va abraçar el seu promès i aquest li va tornar l'abraçada.
Qwe
Tots la van mirar sorpresos, en Ranma sempre havia estat incapaç de demanar una cita a la seva promesa, i ara davant d'ells no només li demanava una cita, sinó un motó i ella ho havia acceptat. I a sobre s'abraçaven i es miraven.
-No permetre que…- la Shampoo volia evitar aquestes cites. Però va notar que aquests nois la ignoraven-jo guanyar a noia violenta, jo matar i…-els sis es van preparar per atacar tots a els dos promesos.
La Reiko tornava tenir un micròfon.
- Ara aquest sis derrotaran de forma definitiva els dos nois! - aquesta reportera no els perdonava que no els haguessin concedit una entrevista durant el torneig.
En Ranma va mirar l' Akane.
- I si provessim amb aquests sis el nostre atac? Ells ens podien ajudar a descobrir què ens falla.
-Pel mi endavant.
I es van posar un davant de l'altre, i entremig els seus rivals que els miraven preparats per atracar, els dos promesos van començar a fer els moviments per crear les boles elèctriques.
Davant dels dos nois van aparèixer aquestes boles elèctriques. Tots van notar que pels seus cossos eren recorreguts per aquesta electricitat estàtica residual, tots els aparells elèctrics que hi havia van esclatar. Fins i tot les càmeres i les camionetes.
- D'on treure aquesta tècnica Shampoo no conèixer?
Si la Shampoo no coneixia aquesta tècnica, significava que l'havien desenvolupat els dos promesos, o havien trobat un pergamí secret.
De sobte els dos nois van llançar aquestes boles, que van topar on eren els sis bojos, i van esclatar, deixant els sis rivals una mica torrats per fora.
En Ranma i l' Akane es van ajuntar i van colpejar les mans.
-Ha sortit- va dir en Ranma alegre- no sortia perquè…
- Necessitem algú contra qui llançar l'atac.- La noia estava igual de contenta que ell.
-Ja que ha sortit, tornem a casa i preparem la cita.
Van mirar els periodistes i la Nabiki, havien caigut con víctimes col·laterals de l'atac. Estarien inconscient unes hores, com els rivals.
I els dos promesos van aprofitar que tots eren a terra, van recollir les seves coses, les van amagar a la cova secreta d' en Ranma, aquests idiotes no la descobririen ni per causalitat.
Es van acostar al barranc, en Ranma va agafar l' Akane en braços i va saltar a l'abisme, va anar baixant saltant de roca en roca, fins arribar a baix i des d'allà van anar al dojo, van entrar d'amagat i van sortir vestits per sortir a la promesa cita.
Van arribar a la gelateria, estaven alegres, allà ningú no els molestaria. Havien anat a un centre comercial, i la gelateria tenia unes espectaculars finestres per veure unes bones vistes, però des del carrer no veien els ocupants d'aquesta gelateria.
En Ranma anava com a noi, i les dones se'l miraven embadalides, encara que ell les ignorava, no volia enfadar a la seva acompanyant. L' Akane atreia les mirades dels homes, però igual que en Ranma no feia cas d'aquells pervertits.
Després d'aquesta visita, van anar a comprar roba nova, en Ranma no li va agradar haver de comprar roba nova, diferent de les camises i els pantalons xinesos que sempre portava.
-Has de canviar de vestimenta-li va aconsellar l' Akane-no pots anar sempre vestit de la mateixa manera.
-Però a mi m'agrada anar així.
-Ranma!- l' Akane es va aguantar amb prou feines la gana de cridar-li- si sempre vas vestit de la mateixa manera acabaràs semblant-te al teu pare i al meu, sempre vestits igual.
Això va ser un atac a línia de flotació del noi, que va comprar diverses camises i pantalons més informals. Semblar-se al seu pare, Bah!, era el que menys volia.
L' Akane va riure per sota, havia aconseguit el que volia des de fa temps, que el seu promès anés canviant de vestimenta, i de tota manera se'l veia tan maco amb aquesta roba nova.
La següent a comprar roba nova va ser l' Akane, encara que no volia, la Nabiki sempre li treia els seus millors vestit.
-Doncs hi poses una clau a l'armari i llestos- va dir en Ranma.
-Et creus que no ho intentat?- va dir amb designació la noia- ja ho he intentat i no ha servit de res contra aquesta bruixa que tinc per germana.
-Doncs fem el mateix avui en arribar a casa, entrem a la seva habitació i recuperes la teves coses.
L' Akane al final es va comprar roba nova. En sortir de la botiga es va adonar d'alguna cosa, en Ranma li havia fet caure en un parany semblant al que ella va fer servir, senzillament, tots dos eren ximples.
Després de tota la tarda divertint-se van anar a sopar a un restaurant, els sabien que serien castigats sense sopar, i van prendre mesures contra això.
Quan van tornar al dojo efectivament van ser castigats sense sopar. Tots dos van posar objeccions, si no ho fessin els seus pares haurien sospitat alguna cosa, i aparentment enfadats van pujar obligats a les seves habitacions, però abans d'entrar-hi van fer una visita a un altre lloc.
.
Els rivals, els periodistes i la Nabiki els va tocar baixar caminant pel camí. Les camionetes havien quedat inutilitzades per l'atac dels dos promesos, encara que més fàcil que pel barranc, van trigar hores a baixar, quan van arribar a baix era ben entrada la nit i no tenien forces per anar pels dos promesos, cadascú va tornar a la seva casa.
Els periodistes havien perdut la seva oportunitat de gravar els dos promesos, la Nabiki només els havia llogats per dos dies d'entrenaments, i aquests dos dies no van aconseguir res, però l'endemà, sí que ho farien.
La Nabiki va arribar a casa cansada, havia caminat molt, va arribar bruta i amb la seva roba inservible. Estaven tots ficats al llit, fins i tot els dos promesos.
La Nabiki va pujar a la seva habitació, va creure sentir sortir de l'habitació de la seva germana petita i la d' en Ranma unes rialles, amb el cansament que portava a sobre no sabia si va ser real o producte de la seva imaginació, va entrar a la seva habitació, i es va deixar caure a el llit, trenta segons després dormia com un tronc.
Quan els roncs de la germana mitjana es van sentir a tota la casa. Les portes de les habitacions d' en Ranma i l' Akane es van obrir i van sortir els seus ocupants, es van dirigir a la porta de l'habitació de la Nabiki i durant una estona hi van treballar intentant no fer soroll.
L'endemà la Nabiki s'enduria una sorpresa, els primers passos per desfer-se'n com la seva representant havien començat.
.
L'endemà estaven esmorzant, els dos promesos estaven de mal humor, els pares sense adonar-se del perill de desafiar aquests nois en aquest estat seguien ficant-los la bronca. La Nodoka i la Kasumi veien que això acabaria molt malament per als caps de la família.
-I la Nabiki? -va preguntar Nodoka- avui s'ha hagut de dormir.
-Ahir va arribar molt tard, deu estar cansada.
Tots dos promesos es van mirar.
-Ahir ens vam entrenar a la muntanya, ella ens va seguir- va dir en Ranma.
-No està preparada per a aquesta classe de viatge- va continuar l' Akane- la meva germana és molt còmoda. Si no fa una mica d'exercici acabarà grossa, davant d'una televisió menjant galetes.
Tots van assentir, tothom pensava el mateix, la Nabiki s'havia fet a la vida còmoda.
En això va aparèixer la Nabiki, amb un esquinçat uniforme escolar, amb els ulls desorbitats i va mirar enfadada a en Ranma i l' Akane.
-D'estàs us recordeu!- va dir la germana mitjana furiosa.
Tots van mirar els dos promesos que seguien menjant amb normalitat, però seguien enfadats, i ara sabien per què.
.
Minuts abans.
.
El despertador va sonar i la Nabiki es va aixecar, estava cansada, havia dormit poc, necessitava més hores de son, però havia d'anar a escola, havia pactat amb la gent de televisió i havia quedat amb ells a l'escola, allà passaria el que havia pactat.
Es va aixecar i va encendre la llum, estava molt fosc, va anar al seu armari, allà agafaria el seu vedtit més nou, en realitat els va robar a l' Akane, era un préstec sense el consentiment de la seva germana, un préstec que no tornaria mai, com la resta roba agafada a la seva germana.
I en obrir l'armari es va espantar estava pràcticament buit, li faltava… la roba que li va agafar a l'Akane, ho va esbrinar de seguida, la seva germana havia recuperat la seva roba. Com la seva germana va tenir la barra de treure-li la roba que ella li havia robat?, això, l' Akane ho pagaria, i en Ranma també, segur que ell el va ajudar.
La Nabiki es va posar un dels seus vestits, amb què li agradaven els de l'Akane! I ara havia de fer servir uns dels seus vestits vells. Es va vestir, es va dirigir a la porta de la seva habitació la va obrir i... va veure que estava tapiada, va saber de seguida que els dos promesos li havien tapiat la porta. Aquests dos li havien aixecat una paret a la sortida.
Enfurida va ser per a la finestra, sortiria per la finestra, encara que això era més propi de la seva germana i del promès d'aquesta, i se la va trobar també tapiada, aquests dos l'havien emparedat, com es feia a l'antiguitat a Europa als criminals .
Però res no li impediria sortir, aquella paret que tapiava la porta era nova, no havia d'estar seca de tot, si la movia la llençaria. I ho va intentar, fins a adonar-se que aquella parella havia fet servir ciment d'assecat ultraràpid, devia haver assecat en pocs minuts.
Però la Nabiki no es va rendir i va aconseguir llençar aquesta paret a terra, tenia una fallada en la seva estructura i va aconseguir tirar-la a baix, encara que li va costar un parell d'ungles trencades.
Va baixar al menjador i va veure la parella que la va tancar menjant amb tranquil·litat, els dos més joves la van mirar i van seguir menjant sense fer-li cas.
-D'estàs us recordeu!- va dir la germana mitjana furiosa.
Tots van mirar a els dos promesos que seguien menjant amb normalitat, però seguien enfadats, i ara sabien per què.
.
A present.
L'enuig de la Nabiki amb la seva germana i el promès d'aquesta era enorme, però l'enuig dels dos promesos amb la Nabiki era més gran.
-M'heu emparedat com una criminal- si la Nabiki esperava resposta dels dos nois ho va tenir malament, tots dos seguien menjant ignorant-la- Voleu fer-me cas!, Sóc vostra representante!, Heu de fer-me cas!- els dos nois van aixecar les seves mirades iracundes contra la Nabiki.
-No t'ho demanem!- la fúria de l' Akane era més que evident.
- Vas falsificar la nostra signatura!- en Ranma, no estava tampoc gaire calmat.
-Vaig veure el vostre potencial, i entre diversos papers que vau haver de signar, us vaig posar un document que us lligava a mi per pertutuïtat.
-Trenca aquest contracte!, dimiteix!- en Ranma va posar un to sàdic.
-Renunciar a una font d'ingressos com vosaltres?- Per a la Nabiki el que li demanava en Ranma era una heretgia- Mai!
- Tard o d'hora ho faràs- va contestar l'Akane- o et regalarem el pijama de fusta que et vam prometre - va mirar- tens una setmana, Renúncies, o pijama de fusta. D'una manera o altra aconseguirem que ens deixis lliures.
-Ja t'ho he dit! Sou massa valuós per a mi!- i va recordar que la seva germana li havia robat els vestits que ella li va robar abans- vull que em tornis els vestits que em vas treure.
L' Akane la va mirar i va somriure sinistra.
-Aquests vestits son meus, tu m'ho vas treure a mi- i va afegir amb ironia- només he recuperat el que és meu.
- Quan recuperem la nostra llibertat, ens lliurarem de tu. Aneu-nos Akane o arribarem tard, alguna cosa em diu que la bruixa de la teva germana ens ha preparat un aquerare allà fora amb aquest canal de bruixes i vampirs.
L' Akane va assentir i van sortir de casa en direcció a l'escola.
La Nabiki els va mirar el seu vestit, era vell, i se'l notava usat. No li donava temps per pujar a l'habitació de la seva germana i agafar-li un vestit nou, o potser sí.
Va pujar a l'habitació de l'Akane, va entrar, va obrir l'armari de la seva germana i va activar el parany anti Nabikis que va posar l' Akane al seu armari. Va saber a l'instant que arribaria molt tard a l'universitat.
.
Els dos promesos van sortir del dojo i es van trobar a la colla dels presentadors. La Reiko els va mirar i va somriure.
-Avui no escapareu- va dir aquesta dona tan odiosa, se li notava que no havia dormit gaire, igual que el seu cap- he comprat a la Nabiki el vostre dia d'avui.
Tots dos promesos es van mirar.
-Avui arribarem tard- va dir l' Akane. Començava a veure la cara oculta de la fama, la de la gent que es fica a la vida dels altres només per morbositat!.
-No arribarem tard, som especialistes a escapar-nos d'idiotes, si ho fem d'aquests sis també d' aquesta gent.
-No ho crec- va dir la Reiko- avui hem explicat dos lluitadors que no us deixessin passar -i van aparèixer dos homes alts i musculosos. Que van riure en veure aquests dos nens.
-Aquesta noia és preciosa, ella i jo podem tenir un moment divertit- i els dos homes van riure.
Els dos promesos es van mirar, havien captat el que es proposaven fer a l'Akane, i es van llançar, sobre aquests dos campions de lluita, els dos nois estaven furiosos. En pocs segons l'Akane, va posar a volar al mató que va insinuar que ell faria alguna cosa amb de nom inqualificable. Bé el va enviar a volar després d'enganxar-li amb el mall més de cent cops, i amb una taula abandonada també li va donar, a part d'un parell de cops de puny i una coça.
En Ranma va bufetejar l'altre, li va fer el truc de les castanyes, l'huracà del tigre i l'explosió celestial del drac. El noi enrabiat pel que aquests dos homes van dir sobre l'Akane, va càstigar al seu contrari amb violència, aquest combat no va durar ni un minut, però per a la víctima de en Ranma van ser segles.
Havent acabat amb els dos matons, van mirar amb cara sinistra els presentadors i càmeres, van anar cap a ells i… en Ranma va agafar a l'Akane entre els seus braços i va saltar a les teulades.
-No s'escaparen- va dir el presentador en cap- estem preparats per això, hem posat varies unitats a la teulada.
En aquell moment davant seu va caure del cel una d'aquelles unitats, aquell dia en diversos punts de Nerima van ploure unitats d'aquest canal, tècnics, i les càmeres de televisió. El contracte deia que no podien tocar els presentadors, però enlloc posava que al personal tècnic no se'l podria tocar, ni tampoc als guàrdies que protegien aquests tècnics, aquell dia els dos promesos en el viatge a l'escola els dos nois es van desfer d'aquella gent.
.
En Ranma i l'Akane van arribar a l'escola sense problemes, aquests tècnics ni els seus guàrdies suposaven perill.
Els dos joves es van endinsar a l'escola creient-se fora de perill d'aquesta gentussa, ignorant que ara eren famosos i que serien perseguits per tots.
.
Continuarà…
Notes de l'autor:
.
"Un Mousse, encara que no sabem si és per als cabells, o unes postres!, que és tan curt que no veu la diferència entre un mal xamp per als cabells i una espasa curta'"
.
Amb aquesta frase en Ranma es burla d' en Mousse, de la Shampoo, i de la Kodachi
..
Segons Wikipedia una kodachi és un tipus d'espasa japonesa massa curta per considerar-la una espasa llarga i massa llarga per considerar-la una daga, d'uns 60,6 centímetres.
Es pensa que acompanyava una altra espasa del nom tachi, que si no em falla la memòria és com anomenava el director Kuno el seu fill Tatewaki. La tachi és una espasa corba més llarga que una katana