CAPÍTOL 3 : MALA NIT

Molly es va despertar però no va obrir els ulls, es va quedar durant uns minuts estirada en el sofà, sense atrevir-se a moure's, la llum esmorteïda entrava per la finestra, i fora se sentia com la pluja queia monòtona i tritllejava en el ampit de la finestra.

Es va palpar la zona lumbar i després la seva mà es va dirigir cap a les cervicals i va sospirar. Tenia tot el cos dolorit.

- Hauries de comprar un sofà llit.- va dir la profunda veu de Sherlock.

Molly es va incorporar i atònita va mirar al detectiu, aquest l'observava assegut en la butaca verda de Molly, encara amb el pijama posat i cobert amb una manta i amb una tassa de té a la seva mà dreta.

- Que què?.- li va preguntar ella encara amb el son en les pestanyes.

- Es veu que no has dormit bé, no fas bona cara, i quan estàs de mal humor no ets receptiva,i ara mateix et necessito al cent per cent.- va continuar Sherlock.

Molly el va mirar amb incredulitat.

- A més...-

- No segueixis Sherlock o hauràs de buscar-te un altre lloc on anar, i dubto molt que ningú vulgui tenir-te com a company de pis, sobretot quan et quedes amb l'únic llit que hi ha.- va dir ella malhumorada, el pèl regirat caient-li despentinat sobre el rostre.

Sherlock va alçar les celles, semblava que anava a dir alguna cosa més però finalment s'ho va repensar i no ho va dir.

- T'he fet té,- i li va tendir la tassa a Molly mostrant un ampli somriure.

Molly va acceptar la tassa, el seu rostre moments abans enutjat, ara relaxat per l'oferiment gens normal de Sherlock.

- Arrrg, està dolentíssim Sherlock.

- Si ho sé, per això no m'ho he begut. John o laSra. Hudson eren qui feien el té.

Molly va posar els ulls en blanc i es va aixecar del sofà, fent algun estirament per posar els músculs en el seu lloc i després es va dirigir a la cuina.

- Has esmorzat?

- Nop.- li va contestar ell.

- I vols menjar alguna cosa?.- li va preguntar

- Un té no estaria malament.- li va contestar encara assegut en la butaca.

Molly el va mirar exasperada, havia oblidat el que era compartir pis amb ell. Seguia sense entendre com John ho havia aguantat.

- Quins plans tens per avui?.- li va preguntar ella mentre posava la tetera en el foc.

- Crec que aniré a veure a Ted, i a la tarda a la Sra. Hudson

- Qui és Ted?.- va preguntar ella estranyada

Sherlock la va mirar com si fos obvi.

- Lestrade.- va aclarir.

- Sherlock, es diu Greg-. Va dir ella amb to enutjat.

- A si?.

Molly el va mirar movent el cap.

- Tan llest per a algunes coses i per a unes altres...- va dir en veu baixa.

- Molly t'he sentit.

- I quan aniràs a veure a John?, crec que si no s'enfada suficient pel teu engany, ho farà encara més si és l'últim de la llista.

- A John el veuré aquesta nit, Mycroft m'ha dit on puc trobar-lo, et pots creure que ja no viu a Baker Street?

- Si puc creure-ho Sherclok, és molt normal que hagi refet la seva vida.

- Sense mi?

Molly va treure la tetera del foc i va abocar l'aigua en les tasses.

- Sherlock, tu no ets el centre de l'univers, saps? és que mai canviaràs?

Sherlock es va encongir d'espatlles.

- Per què?

Molly va esbufegar amb resignació.

- Ho ha passat molt malament, però sembla que a poc a poc ho ha anat superant. Ara treballa de metge en una consulta i té nòvia.

- John sempre té nòvia.- va dir rient gairebé amb menyspreu.

- No Sherlock, nòvia de debò i pel poc que sé, sembla que és feliç amb ella, Mary l'ha recolzat i ajudat molt des que tu te'n vas anar.

- La coneixes?.- li va preguntar amb curiositat, però intentant que la seva veu no ho delatés.

- Ens vam trobar un dia de casualitat en el súper i me la va presentar. Sembla que es seriós.

- Que vols dir?

Molly el va mirar i va fer un gest amb la cara donant a entendre que era obvi. Sherlock la va mirar enarcant una cella. De sobte va obrir els ulls com a plats.

- De debò? John va a casar-se?, vinga ja!

- Sherlock de vegades no hi ha qui t'aguanti.- li va dir Molly mentre li apropava la tassa de té i després s'asseia en el sofà enfront de Sherlock.

- El meu germà m'ha dit que aquesta nit té una taula reservada en un restaurant del carrer Marylebone. Crec que em deixaré caure per allí i li donaré la sorpresa de la seva vida.

- Potser siguis tu el que es porti una sorpresa.- li va dir Molly torçant la boca.

- Però si estarà encantat de tornar-me a veure, i després ja podrem tornar on vam deixar-ho.

- De debò Sherlock , tan poc coneixes de la naturalesa humana i dels seus sentiments?.

- Que vols dir?.- li va dir mentre donava un xarrup al seu té.

Molly el va mirar i va sospirar desesperada.

- Et creus que tot serà tan fàcil?

- El cas es que tu t'has alegrat de veure'm, no?

- Doncs clar, però jo sabia que estaves viu, però per a la resta segueixes mort. Com es prendrà John el teu retorn? Ja sé que el vam enganyar pel seu bé, però això no treu que li vam mentir Sherlock.

Sherlock va torçar el cap, analitzant les paraules de Molly.

- Ximpleries, quan em vegi de nou, tota la resta quedarà oblidada.- va dir amb una lluentor en els ulls, imaginant-se ja l'escena.

- Tu veuràs, però després no diguis que no t'ho he advertit.

CONTINUARÀ...