Moltes gràcies a les persones que ens heu comentat els dos primer capítols. Celebrem que us agradi la història
És evident que la saga de Harry Potter no ens pertany, si fos així, el Harry seria del Draco i el Blaise de la Isis (que ningú el toqui!!). Però com que les coses no són com ens agradaria queda clar que la única autora de Harry Potter és J.K. Rowling. Nosaltres només deixem volar la nostra imaginació divertint-nos amb els personatges.
CAPÍTOL 3:
BLAISE:
Vaja, no m'havia arribat a imaginar mai que passar uns minuts en companyia dels lleons fos tan divertit. Primer la Maria intentant trencar el silenci incòmode, almenys s'hi esforça, se la veu simpàtica la noia, evidentment, no tan com l'Isis. I mira, parlant de l'Isis, aquesta noia té idees de bomber! Però promet ser interessant... Altre cop, pujo al telecadira amb les tres noies, i aprofito per parlar amb l'Isis sobre el seu pla maligne.
- I escolta, ja ho saps, veritat, que no serà fàcil fer que aquell parell acabin junts?
La Pansy m'interromp tot preguntant qui volem que acabi amb qui però jo la ignoro.
- Si fos fàcil no seria divertit – em contesta la meva nova amiga –. Per això necessito la teva ajuda, Blaise.
- No em vull ficar on no em demanen, però primer heu d'aconseguir que estiguin a menys d'un metre sense que el senyoret Draco fugi... – La Maria també hi diu la seva.
- Si es topessin per pistes ho tindríem més fàcil. Es posarien a discutir i només caldria deixar-los sols....
Vaja, aquesta noia és un crack! Ara només hem d'aconseguir que es topin "casualment" per pistes, i això no és gaire difícil, amb una mica de màgia es pot aconseguir, però primer hauria de saber per on tiraran...
- Eh, eh, no foteu que voleu fer que el Draco i el Potter s'enrotllin... Esteu bojos!
Aggg!! No la suporto!! Perquè sempre s'ha de ficar on no la demanen...
Pel que sembla a les dues amigues tampoc no els hi cau massa bé... Per la cara que fa l'Isis diria que està a punt de tirar-la del telecadira!
Per fi arribem a dalt, darrera nostre venen el Draco, el Vincent i el Greg, i darrera el trio d'or. Carai! Les coses no em podien haver sortit millor.... El Draco i el Potter es miren amb el que vol ser una mirada d'odi, però mirant a l'Isis veig que ella ha interpretat una altra cosa... Em pregunto si el Weasley i la Granger ens ajudaran...
- Isis, baixa tu primer ara, jo faré d'escombra –. Em sorprèn la reacció de la Maria, però sembla que l'Isis ha captat de què va la cosa perquè somriu i comença a baixar. Com sempre, la segueixo de prop i la Pansy darrera meu com si fos la meva ombra.
ISIS:
Mentre baixo em poso a pensar en quin lloc seria el millor per deixar-los sols... Ja ho sé, la pista de Miradors, allà no els hi pot passar res greu. Em giro per mirar si baixen i veig a la Maria que s'apropa al Ron i l'Hermione, no sé que els hi ha dit però la segueixen deixant el Harry endarrere, m'està facilitant les coses amb el Harry jeje, sabia que ella em podria ajudar a enganyar-lo. Paro un moment i els altres fan el mateix, la Maria passa pel meu costat dient que ens veiem a Orri, li dic al Vince i al Crabbe que la segueixin i sorprenentment em fan cas, no em molesto a dir-li a la Pansy perquè sé que no me'n farà, però el Blaise la fa fora sense donar-li temps a replicar i ens quedem sols. Miro cap a dalt per veure on estan el Harry i el Draco, sembla que el Draco ha caigut i el Harry dubta si ajudar-lo o no. Em giro cap al Blaise:
- Et sembla si els deixem aquí?
- Sí, perfecte.
- Bé ara només falta que el Harry decideixi ajudar-lo, li estaria bé una mica d'ajuda suplementària... com pot ser tan indecís?
- És així, perquè es tracta del Draco, però no et preocupis ja veuràs com l'acabarà ajudant. Anem?
Ens posem en marxa una altra vegada, però al cap de no res es sent que cau una esllavissada de neu! Espantada començo a baixar ràpidament i el Blaise em segueix. Un cop fora de perill, no puc evitar pensar en els nois, i si els ha agafat? Espero que hagin reaccionat a temps. Arribem a Orri i veig la Maria i els altres, incloent-hi el Ron i l'Hermione, que ens esperen al costat del "Parrec"[1]. M'acosto a la Maria i li dic:
- Maria, no et creuràs el que ha passat...
MARIA:
L'Isis arriba una mica atabalada seguida del Blaise.
- Què ha passat? M'ho expliques?
- Mira, el Draco ha caigut i el Harry dubtava en ajudar-lo, els hem deixat sols, però... Jo i el Blaise hem començat a baixar i de sobte ha caigut una esllavissada... t'ho pots creure?
Em miro l'Isis amb cara de no entendre res. Com és possible que hi hagi hagut un allau? Si fa dies que no neva... A més, no recordo haver sentit que n'hi hagués perill... Em miro la meva amiga, no s'ho pot haver inventat...
- Ostres, esteu bé, vosaltres? I el Draco i el Harry?
- Sí, sí, nosaltres estem bé...
- I per la parelleta no pateixis, segur que també estan bé –. El Blaise somriu de manera estranya...
-Ei Isis, aguest gojat se compòrte d'ua manèra un shinhau estranha, non te semble? Sonque l'as de campar ara cara, ei coma se sabessa que i aurie ua laueg![2]
Els anglesos ens miren amb cara de no entendre res. Poden entendre el català perfectament, però l'aranès, la llengua pròpia de la Val d'Aran, ja és massa per una colla d'anglesos.
- Escolteu – l'Hermione intervé en la conversa –, em sembla bé que vulgueu fer que aquest parell s'emboliquin, però m'aprecio el Harry moltíssim i no vull que li passi res!
DRACO:
- Merda! Quin mal!
Perquè hi ha tantes plaques de gel en aquesta pista? Elles ho sabien, per això m'han fet baixar per aquí, estic segur què volen que em trenqui una cama! M'intento aixecar però torno a relliscar donant-me un altre cop. Miro al voltant però no els veig, on coi s'han ficat? On està el Blaise quan se'l necessita... Veig que algú s'apropa, per fi algú que es digna a ajudar-me! Eh... espera, ell no! Em deixen sol i per empitjorar-ho ha d'aparèixer el Potter, sempre on no el demanen. No pot venir ningú més, no, ha de ser precisament ell qui hem veu amb aquesta pinta, sense poder-me aixecar del terra... bé ja que està aquí ho puc aprofitar.
- Ei Potter! No et quedis parat i ajuda'm! – no reacciona, aquest noi és increïble... que coi li trobo? Sempre està al seu món.
Segueixo intentant atreure la seva atenció fins que se sent un soroll molt fort i torna a la terra. Ara sí! Ve cap a mi amb decisió i amb més velocitat de l'esperada, però què li ha agafat ara? Quan està prou a prop puc veure que fa una cara estranya, com si hagués vist algun perill, llavors hi caic i em giro, oh! Merda! Una allau! M'intento aixecar però segueixo sense poder així que busco la vareta, ja sé que hi ha molta gent però no vull morir enterrat per una allau... Estic a punt de treure-la quan el Potter m'aixeca i m'estira per apartar-nos. Quan ens trobem en un lloc segur li començo a retreure que hagi tardat tan:
- Què hi feies allí parat? Esperant a que em sortissin arrels o què? Perquè no has vingut abans? Ets un inútil! Ens podia haver agafat l'allau! – Oh! Quina merda! Sol i amb l'inútil aquest! En fi...
- Has acabat de cridar, Malfoy? Potser prefereixes que et deixi aquí? Si és així, adéu!
- Espera! No volia dir això! – Es gira i es tornar a quedar parat però aquesta vegada esperant a que li digui alguna cosa més. – M'he fet mal... pots... ahm... d'això... ajudar-me?
HARRY:
Au, va. Com si no en tingués prou d'haver hagut de treure el Malfoy de sota d'una allau i d'haver d'aguantar el seu mal humor, que ara resulta que s'ha fet mal!
- Deixa que et doni una ullada... No sembla que t'hagis trencat res. Et pots aixecar?
El Malfoy intenta posar-se dret, i el segon cop, amb bastanta ajuda per part meva, ho aconsegueix. Per Merlí que la situació no pot ser més vergonyosa per tots dos... Tot i que tot té els seus avantatges, mai havia estat tan a prop d'aquest rosset malcarat... De veritat, em dec haver tornat boig, mira que agradar-me el príncep de les serps...
- Tens sort que amb el quidditch ens ensenyen com tractar algunes lesions senzilles, Malfoy.
M'asseguro que no ens mira ningú i dissimuladament li aplico l'encanteri. Sort que ja sóc major d'edat i puc practicar màgia fora de l'escola, que si no, no sé com ens n'haguéssim sortit. Sense separar-me d'ell aconsegueixo que el Malfoy acabi de baixar la pista. Ostres, estan tan a prop d'ell sento la seva olor de suor... Com pot una persona suada fer tan bona olor? Maleït Malfoy... Uhm... Harry! Fes el favor de calmar-te! Només espero que no noti com reacciona el meu cos amb el seu contacte, perquè si ho nota, estic perdut. Es burlarà de mi durant la resta dels meus dies!
Quan estem arribant a baix veig un grup força nombrós que ens miren. Abans que pugui endevinar qui són, el Malfoy es posa a cridar:
- Blaise Zabinni, es pot saber perquè collons m'has abandonat? I vosaltres, Vincent Crabbe i Gregory Goyle, quina mena de guardaespatlles sou que deixeu que em caigui amb una placa de gel i que de poc que no m'atrapi un allau!
Quan arribem a la seva alçada, el Ron i l'Hermione se'ns apropen preguntant-me si estic bé. Darrera d'ells hi ha les dues noies que hem conegut a la cafeteria.
- Disculpeu-me – la noia alta es dirigeix a nosaltres – no havien anunciat perill d'allaus i no m'he adonat que hi havia gel a la pista fins que ja hi érem... No era la meva intenció que us féssiu mal...
Deixo el Malfoy en mans de les altres serps i dirigint-me al Ron i l'Hermione dic:
- Em penso que ja n'he tingut prou d'esquiar per avui, què us sembla si tornem a l'alberg?
Els meus amics assenteixen i ens dirigim tots tres cap a l'aparcament on l'Hermione ha deixat el cotxe que ha llogat.
[1] Nom de la cafetèria d'Orri
[2] Aquest noi es comporta d'una manera una mica estranya, no et sembla? Només l'has de mirar a la cara, és com si sabès que hi hauria un allau