Aquest capítol va dedicat al miki per ser l'únic que m'ha comentat el tercer capítol fins al moment de penjar aquest capítol (16/04/09). Moltes gràcies pel teu comentari i els teus ànims!

És evident que la saga de Harry Potter no ens pertany, si fos així, el Harry seria del Draco i el Blaise de la Isis (que ningú el toqui!!). Però com que les coses no són com ens agradaria queda clar que la única autora de Harry Potter és J.K. Rowling. Nosaltres només deixem volar la nostra imaginació divertint-nos amb els personatges.

CAPÍTOL 4:

ISIS:

Una vegada el Harry, el Ron i l'Hermine han marxat, decidim que la Maria i jo portarem al Draco a l'ambulatori, per saber si s'ha fet gaire mal. Els altres diuen que volen fer alguna baixada més i que després aniran a l'hotel.

- Teniu mòbil, oi?- pregunto.

- El què?... ah sí! Jo en tinc un – respon el Blaise, em dóna el seu número i ell s'apunta el nostre.

- Quan sortim de l'ambulatori us trucarem per saber on sou i portar el Draco. Fins després!

- Fins després.

Ens acomiadem i anem cap al cotxe. El carreguem amb tot el material i ens dirigim a l'ambulatori de Baqueira que és el que hi ha més a prop. Un vegada allí esperem una estona fins que ens toca a nosaltres. Visiten el Draco, no ha estat per tant, només té el turmell una mica inflamat però si reposa aquesta nit i es posa gel demà estarà perfectament, també li donen una pomada per si les mosques. Al sortir truco al Blaise que ens diu que estan a l'habitació de l'hotel. Acompanyem el Draco fins a l'habitació que comparteix amb el Blaise, a dins ens hi esperen tots.

- Aquí el teniu, sa i estalvi – els hi diu la Maria.

- Si, no ens l'hem menjat jeje – el Draco em dirigeix una mirada poc amistosa.

- Nosaltres ja marxem que hem quedat per sopar – anuncia la Maria.

Anem cap a la porta per marxar però abans em giro cap al Blaise:

- Després de sopar sortirem una estona de festa, si no estàs massa cansat, vols venir?

- Si és clar, m'encantaria.

- Perfecte. Et passarem a buscar.

- Espereu! Jo també hi vull anar! – Salta la Pansy deixant ben clar que no pensar deixar el Blaise sol amb nosaltres.

- No, Pansy tu t'has de quedar amb mi, què faré si necessito alguna cosa? T'has de quedar, aquests dos – assenyalant els seus guardaespatlles – són massa sapastres.

Per sorpresa de tots és el Draco qui la fa quedar, veig que recorda el meu "tracte" jeje. Ens acomiadem amb un "fins després", quedant que passarem a buscar el Blaise cap a dos quarts de dotze o les dotze.

La Maria em deixa a casa perquè em doni una dutxa i em prepari, em passarà a buscar més tard per anar a sopar amb la Mirtza, li hem d'explicar el que ens ha passat!

MARIA:

De veritat, aquesta noia no deixa de sorprendre'm, i mira que ens coneixem des de ben petites!

Aquests anglesos són força especials, primer l'estranya rivalitat que hi ha entre el Harry, el Ron i l'Hermione amb el Draco, el Blaise i els altres, especialment entre el Harry i el Draco. Hi ha un amor-odi que no acabo d'entendre... Després la cara del Blaise, era com si sabes que hi hauria un allau abans que passés! I si això fos poc, quan l'Isis li ha demanat el número de mòbil, ha estat cosa meva o semblava que no sabia gaire bé de què parlàvem? I la cara que ha posat el Draco quan ha pujat al cotxe...

Surto de la dutxa i ara em toca triar la roba. Aviam... La brusa negra jo crec que m'anirà bé. Amb uns texans i unes bambes acabo de completar el conjunt. Em maquillo una mica, despenjo el telèfon i truco a la Mirtza per preguntar-li si està a punt perquè la vagi a buscar. Avui hem decidit que pugem a sopar a Arties, així després ja estem allà. La Mirtza sempre prefereix quedar per Vielha, així no depèn del cotxe dels altres i l'Isis sempre prefereix Arties perquè hi ha més ambient. Com que a mi m'és igual, van fent torns per decidir. I avui precisament, ens ha anat rodat el fet de que decidim que anàvem a sopar al Mozart, a Arties, perquè si després hem d'anar a buscar el "ligue" de l'Isis a Baqueira, almenys ja som més a prop.

Passo a buscar la Mirtza i li avanço que s'ha perdut un dia magnífic. Ella es limita a somriure, els esports no són el seu fort.

- Mirtz, truca a l'Isis i digues-li que passem a buscar-la.

Al cap d'una estona ja som totes dins del restaurant explicant-li a la Mirtza el gran dia que s'ha perdut.

- Sincerament, aquests nois no són normals, va, aquesta nit hem d'aconseguir que el Blaise begui suficient com perquè demà no se'n recordi del que ha dit i fet aquesta nit, aviam si ens explica el seu secret –. Em miro les meves amigues amb un somriure trapella als llavis.

- Apoyo la moción! És una gran idea, Maria!

- Eh! No m'ho podeu fer això! Que no veieu que aquesta és la meva gran nit? No crec que tingui massa oportunitats d'estar amb ell sense la tia rara aquella pel mig! – Es queixa l'Isis.

- Ho sento, aprovat per majoria. I permet-me que et recordi que tens a cert rosset amenaçat per a que mantingui la Pansy allunyada del "teu" Blaise...

- Que té a cert rosset amenaçat? Voleu fer el favor de no ometre detalls, quan m'expliqueu les coses?! – La Mirtza té raó, no li hem explicat el "tracte" de l'Isis amb el Draco...

Quan li expliquem es posa a riure, la nostra amiga és capaç de qualsevol cosa per aconseguir un tio!!

Després de sopar, pugem totes tres al cotxe i anem cap a Baqueira a buscar el Blaise.

- Isis, truca'l i digues-li que l'anem a buscar

Quan hi arribem el Blaise ens espera a la porta de l'hotel. El seu aspecte no s'assembla gens al d'aquest matí a pistes, perquè després diguin que les noies ens arreglem massa!

BLAISE:

Ja són aquí les noies. Davant d'elles el Draco li ha demanat a la Pansy que es quedés a cuidar-lo, però quan han marxat, si no m'ha demanat mil vegades que les truqués i els hi digués que estava cansat com per sortir de festa i que em quedés a cuidar-lo, no m'ho ha demanat cap vegada. Segons el metge, només té el turmell inflamat, però em fa por que no s'hagi donat un cop al cap. No para de dir que aquestes ties, especialment l'Isis, són unes arpies, que no m'he de fiar d'ella i no sé quines bestieses més. M'ha dit que l'ha amenaçat perquè allunyi la Pansy de mi. Home, és cert que quan hi ha la Pansy pel mig se la veu molesta, però això és normal, no? La veu com una competidora, i entenc que se la vulgui treure del mig, encara que al seu costat la Pansy no té cap mena de possibilitat, però d'aquí a amenaçar el Draco perquè la mantingui allunyada....

- Au, vinga, Blaise! – L'Isis em crida i em fa tornar a la realitat – que no tenim tota la nit!

Corro cap al seu vehicle, crec que els muggles en diuen cotxe, i pujo a la part del darrera, al costat de l'Isis. Wow, va maquíssima! Davant hi van la Maria i una altra noia que em presenten com a Mirsa o alguna semblant.

Mentre som al cotxe la Maria torna a l'atac amb les seves preguntes.

- Què estudieu? És que heu dit que el Harry i els altres eren companys de curs vostres, però se'm fa molt estrany que tots estigueu estudiant el mateix, especialment per part del Vincent i el Greg...

Que què estudiem? Aquesta sí que no me l'esperava! I ara què se suposa que he de contestar?

Alguna cosa he de contestar, però ho he de fer ràpid! L'Isis em mira esperant la meva resposta...

ISIS:

- No ens penses contestar? O és que ens amagues alguna cosa?

- No i ara... és que anem a un internat i no ens agrada gaire parlar-ne...

A cap de les tres ens convenç la seva història. La Maria em mira pel retrovisor fent-me un senyal de que posaran en marxa el pla d'emborratxar-lo encara que no m'agradi... Tot sigui per aconseguir informació.

- Preparat per una gran nit?

- Sempre – respon amb un somriure.

Pobre, no s'imagina el que li espera, no em fa gaire gràcia, però en fi... Arribem a Arties, després d'aparcar el cotxe anem cap al "De net" on ens trobem a bastants coneguts però no tenim ganes d'haver de saludar a tothom i donar explicacions del nostre amic, així que ens dirigim cap a "La Lluna", aprofitant que l'amo és el pare de la Maria. Les meves amigues s'acosten a la barra a demanar les begudes mentrestant el Blaise m'intenta distreure de la conversa anterior.

- I tu què fas?

- Estic estudiant a França – li dic somrient, ell continua preguntant coses i acostant-se a mi a poc a poc.

- I què estudies? Si es pot saber?

- Si t'ho dic, em diràs què és el que estàs estudiant tu? – li dic, també apropant-me a ell.

Però abans de saber la resposta tornen les noies amb les begudes. Anem cap a un racó per ballar i divertir-nos sense tenir les mirades de la gent a sobre. Al cap d'unes hores el Blaise ja no s'aguanta dret, no m'estranya amb tot el que li han donat... li dic si vol descansar una mica i em diu que sí, anem a asseure'ns i la Maria i la Mirtza el comencen a taladrar a preguntes. Ell es repenja en mi i respon el que pot, sembla que tot i estar borratxo té bastant control del que diu i del que fa, però les noies no deixen de preguntar fins que aconsegueixen alguna resposta clara.

MARIA:

Després de la tortura de preguntes, l'anglès acaba dient clarament que ha estat ell qui ha provocat l'allau. Les tres ens mirem amb cara de satisfacció, però les coses segueixen sense quadrar. En el moment que ha començat l'esllavissada l'Isis era amb ell...

- I com t'ho has fet per provocar-la? – La Mirtza està tan ansiosa de respostes com jo.

Ell mormola alguna cosa que no entenem, però quan li demano que ho repeteixi, l'Isis em mira enfadada i em diu:

- Au va, Maria, no trobes que ja n'ha tingut prou per una nit? Crec que per avui podem acabar la tortura i acompanyar-lo a l'hotel.

Sospiro resignada. Si l'Isis diu prou, és prou. Mentre l'Isis i la Mirtza es posen les jaquetes i ajuden el Blaise a posar-se la seva, jo vaig a acomiadar-me del meu pare. Quan torno els altres ja m'esperen fora. Anem cap al cotxe, la Mirtza puja al seient del copilot i l'Isis i el Blaise pugen darrere. Arribem a Baqueira i mentre jo les espero al cotxe, les meves amigues ajuden l'anglès a arribar fins a la seva habitació.