Voldria agrair els comentaris del Miki i la Dark, els únics que em comenten habitualment la història. Els vostres comentaris m'animen i fan que, encara que només sigui per vosaltres, pengi cada setmana un nou capítul d'aquesta història esbojarrada fruit de la imaginació fora de control de dues noies. Aquest capítul va dedicat a vosaltres^^

És evident que la saga de Harry Potter no ens pertany, si fos així, el Harry seria del Draco i el Blaise de la Isis (que ningú el toqui!!). Però com que les coses no són com ens agradaria queda clar que la única autora de Harry Potter és J.K. Rowling. Nosaltres només deixem volar la nostra imaginació divertint-nos amb els personatges.


CAPÍTOL 5:

DRACO:

Em desperto i em trobo al Blaise dormint al llit del costat. El desperto ja que és l'hora de l'esmorzar i si no hi anem tancaran el menjador.

- Ei Blaise, desperta. Hem d'anar a esmorzar.

- Ah? Quin mal de cap... deixa'm dormir una estona més...

- Està bé, ja et pujaré alguna cosa per menjar.

Al sortir de l'habitació em trobo amb els altres i baixem junts. La Pansy em pregunta pel Blaise i li dic que dorm. Quan acabem torno a l'habitació amb uns croissants i un suc, és l'únic que he pogut agafar. Torno a despertar-lo i es posa a menjar queixant-se del mal de cap per la ressaca.

- Espera, crec que tinc poció per la ressaca.

- No Draco, és igual. Així tens una excusa per no pujar a esquiar, a part del turmell.

- Què t'han fet? – Estic segur que han fet alguna de les seves, ja sabia jo que ens portarien problemes.

- No ho recordo gaire. Només sé que em van fer moltes preguntes després d'haver-me fet beure i crec que algunes eren comprometedores. No van parar fins que l'Isis els hi va dir prou. A més, no eres tu el que no volia estar sol amb elles? Doncs no et queixis, aquí tens l'excusa i ara deixa'm dormir si us plau.

Mai havia vist al meu amic així, he de fer alguna cosa. Em sento al llit per pensar i de sobte comença a sonar la cosa aquella del Blaise. L'agafo, crec que s'havia de donar a un botó, li dono i es sent una veu:

- Blaise? Com estàs? – es la veu de l'Isis.

- Sóc el Draco. Ell dorm.

- Aps, perdona, només volia saber si anàveu a esquiar però ja veig que no... ja parlarem. Ciao.

- Espera!

- Si?

- Vosaltres pugeu?

- Sí, hem d'aprofitar la neu.

- Us faria res passar un moment per l'hotel?

- No, d'aquí una estona estem allà.

I ara com apago el trasto aquest? Crec que era aquest botó... Al cap de poc les muggles arriben i les trobo a la recepció, l'Isis va al lavabo i aprofito per pegar-li la bronca a la Maria i descobrir què li van fer al Blaise. Li deixo ben clar que s'han passat i que no ho tornin a fer si volen seguir tenint contacte amb algun de nosaltres. Torna l'Isis i marxen a esquiar. Espero que la Maria li deixi clar a la seva estimada amiga que no vull que es torni a apropar al Blaise si té la intenció de fer-li mal.

BLAISE

Em desperto i em trobo el Draco estirat al seu llit llegint. Quan veu que m'he despertat em saluda amb un somriure i em pregunta si em trobo millor. Li contesto que una mica millor i començo a recordar els fets d'ahir la nit i les preguntes de la Maria i l'altra noia.

- Ei, Draco

- Si?

- Una de les preguntes que em van fer ahir va ser sobre els nostres estudis. Sé que tornaran a insistir amb aquest tema, que se suposa que els hem de dir?

- Merda! Les coses amb aquestes muggles remaleïdes no podien anar pitjor! Primer, per culpa seva hem de lidiar amb els lleons, després, també per culpa seva, m'abandones en mig d'una pista gelada per anar darrere d'elles i em deixes sol amb el Potter i acabo amb el turmell torçat...

- De totes maneres, has de reconèixer que sort en vas tenir que el Potter fos allà, pitjor hagués estat que estiguessis completament sol....

- Sí, ja veus quin consol... Després surts sol amb elles a la nit i acabes amb una ressaca impressionant, pitjor que després de les festes que fem a l'escola... I si això no fos suficient em dius que t'han estat atabalant amb preguntes sobre què estudiem i coses semblants? Però que pretenen?

- No crec que ho facin amb mala intenció, Draco... Si em van emborratxar és perquè van veure que els amagava alguna cosa, ja saps que mai he estat massa bon actor...

- Saps, m'acabo d'adonar d'una ironia. A quina residència creus que les posaria el Barret que Tria si anessin a Hogwarts?

Davant de la pregunta del meu amic no puc evitar obrir els ulls com a plats. Una noia que fa mans i mànigues per lligar amb un noi, i ara estic convençut que el que em va dir el Draco ahir la nit sobre que l'Isis l'havia amenaçat per a que tragués la Pansy del mig és cert, un grup d'amigues prou astutes com per adonar-se que algú els amaga alguna cosa i que no dubten en prendre mesures dràstiques, del tipus emborratxar el noi amb qui es vol lligar, per aconseguir la informació que volen...

- Aquestes noies són Slytherin de cap a peus!

- Exacte, i què millor que dues serps amb set de venjança per combatre contra aquestes serps que tan mal ens estan fent?

- Parlo seriosament, Draco, no vull problemes. L'Isis m'agrada de veritat. Potser el millor serà que tornem a l'escola... Al cap i a la fi, això és el que ens diferencia dels lleons, nosaltres no som valents, però a vegades és millor una fugida a temps...

- Ni parlar-ne! És que et penses que éts l'únic que té la possibilitat d'acabar lligant en aquestes vacances?

Vaja, sembla que sense pretendre-ho el meu amic està a punt de confessar que li agrada el Potter...

- Que has conegut a algú, Draco?

- Ehm.... No, parlava del recepcionista. Ahir a la nit m'avorria i vaig baixar una estona a donar-li conversa.

- Està bé, llavors què proposes?

- Està bé, si no els hi vols fer mal només ens queda una alternativa: que per una vegada siguem sincers....

Com? Està dient de dir a les noies que som mags?

- Evidentment, abans de marxar ens encarregarem que no recordin res...

Un somriure malèvol es dibuixa en els llavis del meu amic. Em sembla que em torno a sentir Slytherin de nou...