Penjo aquest capítol per avançat degut a que demà estaré ocupada i no crec que em pugui connectar...

En fi aquest capítol va dedicat a la única persona que m'ha comentat el capítol 5, la Dark. Moltes gràcies per comentar!!

En aquest capítol hi ha dos elements amagats que fan referència explícita a dos dels llibres, us convido a intentar trobar-los, penseu-hi bé! El premi hauria de ser dedicar-vos el capítol però amb dues persones que comentin no és massa divertit, en fi ja pensaré alguna cosa, potser el que ho endevini esdevindrà el protagonista d'alguna de les meves anades d'olla (= històries), en fi ja ho pensaré, aviam si trobeu les deus referències amagades!

I com ja sabeu: És evident que la saga de Harry Potter no ens pertany, si fos així, el Harry seria del Draco i el Blaise de la Isis (que ningú el toqui!!). Però com que les coses no són com ens agradaria queda clar que la única autora de Harry Potter és J.K. Rowling. Nosaltres només deixem volar la nostra imaginació divertint-nos amb els personatges. (sort que només he de copiar i enganxar, que si no...)

CAPÍTOL 6:

ISIS:

Arribem a les pistes, fem algunes baixades i la Maria aprofita que estem a la "Choza", un telecadira de dos i que va bastant lent, per explicar-me el que li ha dit el Draco. Diu que es veia bastant enfadat i que vol que deixí estar al Blaise.

- Maria, crec que ens hauríem de disculpar...

- Potser sí que ahir ens vam passar una mica... vols que els passem a veure més tard?

- Sí.

Fem unes baixades més i anem a dinar al "Parrec" ja que la meva mare treballa a l'estació i aprofitem que li fan preu d'empresa, perquè verdaderament es passen molt amb els preus de venda al públic.

Allà ens trobem amb l'Hermione i els nois, ens asseiem amb ells i la Maria hi entaula conversa. Jo no estic gaire d'humor. M'hagués agradat que el Blaise també hi fos, i el Draco també, així podríem seguir el pla d'aparellar-lo, però amb el que va passar ahir... no puc deixar d'estar una mica... trista? Decepcionada? Molesta amb mi mateixa? En fi, podríem dir que porto un mal dia. Estic tan concentrada en els meus pensaments que em perdo la conversa, no sé què han dit ni de què parlen ni res i ara per ara no m'importa... que segueixin parlant. Jo pensaré en el que li diré al Blaise perquè em disculpi.

MARIA:

Mentre parlo amb el Harry i els altres, veig que l'Isis ha deixat de prestar-nos atenció. Segurament deu pensar en el Blaise. Per un cop he d'admetre que el rosset oxigenat té raó, ahir a la nit ens vam passar i molt, però és que a vegades són una mica estranys aquests. Per què tan de secretisme amb alguna cosa tan trivial com els seus estudis? Avui abans de baixar hem de passar per l'hotel i disculpar-nos totes dues amb el pobre noi. Se m'acut que potser si l'Isis li insisteix ell li dirà a que ve tan de secretisme i potser no hagués fet falta emborratxar-lo d'aquesta manera...

Després de dinar decidim esquiar una estona més. Sense el Blaise, el Draco i els altres, el Harry, el Ron i l'Hermione semblen més simpàtics. Aquest és un altre tema que em té encuriosida... Potser aquests sí que ens aclariran que estudien... Aprofito quan pugem al "Pla de Baqueira" que és una cadira de sis per preguntar-los el mateix que vam preguntar al Blaise.

- Escolteu, ahir el Blaise va dir que éreu companys de curs, però no ens va aclarir què esteu estudiant. És que us veig tan diferents els uns dels altres que se'm fa estrany que estigueu estudiant tots el mateix...

Els tres anglesos es miren. Un altre cop aquesta expressió! És la mateixa cara de no saber què contestar que va fer ahir el Blaise quan li vam preguntar!!

- És que a Anglaterra el sistema d'estudis va diferent que el d'aquí, és molt difícil explicar-vos-ho perquè ho entengueu...

La resposta de l'Hermione, igual que quan ahir el Blaise ens va dir que estaven en un internat i que no els agradava gaire parlar-ne, no ens convenç gens, i menys tenint en compte que a tots tres se'ls veu nerviosos. L'Isis i jo ens mirem sense entendre res. L'únic que se m'acut és que estiguin ficats tots plegats en una secta o alguna cosa per l'estil... Tàcitament, decidim no tornar a insistir, almenys no amb aquests tres.

Ens estem per pistes fins a l'hora que tanquen l'estació. Quan anem cap el cotxe. L'Hermione ens pregunta si volem anar a berenar amb ells.

- No és mala idea, vosaltres feu la vostra que nosaltres volem passar un moment per l'hotel del Blaise, el Draco i els altres. Si de cas, ens truquem després, Hermione.

Al dir-los que volíem passar per l'hotel dels altres, tots tres posen cara de fàstic.

- Si em voleu escoltar, no us fieu massa d'aquella colla de serps – ens aconsella el Ron.

Un altre cop els noms d'animals? Ahir quan ens vam anar a asseure a la taula amb ells el Draco els va anomenar lleons.

- Escolteu, què signifiquen els noms d'animals? Ahir el Draco es va a referir a vosaltres com a lleons, i ara vosaltres us referiu a ells com a serps... – L'Isis m'ha llegit la ment!

Els tres amics es miren, un altre cop la mateixa expressió! Al final és el Harry qui parla i diu:

- A l'escola on estudiem hi ha una divisió en quatre grups, cada grup està representat per un animal. El Malfoy i els altres són el grup de les serps i nosaltres som els lleons.

Per fi una resposta convincent! Espero aviam si fa algun altre aclariment, però quan veig que no continua, decidim que no val la pena insistir i ens acomiadem d'ells dient que ja ens trucarem.

Pugem al cotxe i baixem fins a l'hotel dels nois. Com que ahir l'Isis i la Mirtza van acompanyar el Blaise a l'habitació, no ens cal preguntar a quina habitació són. Pugem fins al tercer pis i un cop davant de l'habitació 317 piquem a la porta. Ens obra el Draco que ens mira amb mala cara.

- Que ens deixes passar? Volem parlar amb el Blaise – Li demana de mala manera l'Isis

- Per què, perquè el torneu a emborratxar? No, vosaltres no us torneu a acostar al meu amic...

Estic a punt de dir alguna cosa quan el Blaise s'acosta a la porta i li diu al Draco que ens deixi passar i que ens deixi soles amb ell un moment. El Draco, resignat ens deixa passar i surt de l'habitació.

BLAISE:

Quan el Draco marxa, convido a les noies a asseure's al meu llit i jo em quedo dret mirant-les amb els braços creuats sobre el pit.

- A què heu vingut? – El meu to és una mica sec, però després de la mala nit que he passat per culpa de les seves idees s'ho mereixen.

Les noies es miren, sense saber massa com començar. Al final la Maria fa una respiració profunda i em diu:

- Mira, ens sap greu el que va passar ahir a la nit. Ens vam animar i ens vam passar de la ratlla...

- És que et negaves a explicar-nos res i vam pensar que seria l'única manera de que ens contestessis les preguntes, ja saps, vam aplicar la frase de "el fi justifica els mitjans"...

No puc evitar somriure davant de l'afirmació de l'Isis. Aquest és precisament el lema de la nostra casa... Sospiro resignat i deixo caure els braços. Tal com hem decidit amb el Draco, el millor és dir-los la veritat. El que em sap greu és que quan marxem els haurem d'esborrar la memòria i no es recordaran de res del que hagi passat.

- Voleu saber què estudiem? Tots anem a una escola de màgia i bruixeria...

Les noies em miren amb incredulitat.

- No et pots inventar alguna cosa més creïble? Els mags i les bruixes no existeixen...

Sabia que no em creurien. Em giro un moment cap a la porta per assegurar-me que estigui tancada i em trec la vareta de la butxaca. Em quedo un moment pensant. Quin encanteri podria formular?

- Wingardium Leviosa!

En el moment de pronunciar aquestes paraules, el llit del Draco comença a flotar per l'aire. Les dues noies es miren l'escena amb els ulls oberts com plats. Llàstima que no ens deixin practicar màgia davant dels muggles, aquestes cares de sorpresa són genials!

Amb un moviment de vareta torno a deixar el llit al seu lloc i mirant les noies, encara amb la vareta a la mà, els pregunto:

- Què més voleu saber?

Quan es recuperen de la sorpresa, la ment de l'Isis torna a funcionar amb normalitat.

- Així, vas utilitzar màgia per fer caure l'allau?

- Sí. Només m'havia d'assegurar que ningú es fixés en mi, per això et vaig fer baixar amb tanta pressa.

- Ets ben boig... No vas pensar que algú es podia fer mal si l'atrapava l'allau?! – Si ha de reaccionar per renyar-me, per això val més que no reaccioni... Ignoro la Maria a l'espera que preguntin alguna cosa més.

- El Harry, el Ron i l'Hermione – la Maria una mica més calmada segueix intentant treure'n l'aigua clara de tots els seus dubtes –, vas dir que no us portàveu gaire bé, què passa exactament?

- La nostra escola està dividida en quatre residències. A primer, quan entrem a l'escola, hi ha un barret que analitza la nostra personalitat i ens col·loca en una residència o una altra, el Barret que Tria – les noies somriuen davant la idea d'un barret amb vida pròpia però no m'interrompen –. Cada residència es caracteritza per una sèrie de trets: Hi ha Hufflepuff, on hi van els amants dels animals i les persones, són bona gent, però una mica paradets al meu parer. Els de Ravenclaw són els més intel·ligents de l'escola. Són ments brillants, n'hi ha més d'un que de tant brillant està una mica tocat de l'ala... Són rates de biblioteca amb totes les lletres. Després hi ha Gryffindor, el més important per ells és el valor i l'amistat. Serien capaços d'arriscar la seva vida per un amic. Els hi encanten els reptes. El Potter, el Weasley i la Granger pertanyen a Gryffindor. La quarta residència és Slytherin. Els Slytherin ens caracteritzem per la nostra astúcia i la nostra ambició. El que importa és aconseguir el que volem, és igual a qui haguem de trepitjar per aconseguir-ho. La Pansy, el Draco, els seus guardaespatlles i jo som Stytherin.

"És un fet sabut per tothom que els Gryffindor i els Slytherin som enemics naturals. El Potter és el Gryffindor per excel·lència de la nostra generació, amb l'ajuda dels altres dos, ha fet més honor a la les qualitats de la seva casa que tots els altres Gryffindor junts. El Draco es considerat el príncep dels Slytherin, hi té a veure el fet que és fill d'una de les famílies de mags més prestigioses que existeixen i que dóna la casualitat que sempre ha anat a aquesta casa. És per això que no ens portem bé amb ells, per la rivalitat entre les cases i per ser el Potter i el Draco els representants de les seves respectives cases.

Més preguntes?"

Els he explicat el sistema de cases de l'escola gairebé sense respirar. Me les miro esperant que em preguntin alguna cosa més. Ara que he començat prefereixo explicar-los-hi tot.

- Els animals – aquest cop és l'Isis qui pregunta –. Els hem preguntat al Harry, el Ron i l'Hermione perquè parlàveu els uns dels altres amb noms d'animals i ens han dit que cada grup de la vostra escola té un animal que el representa. Ens ho pots explicar amb més detall?

- Tal com us han dit els Gryffindor, cada residència té el seu animal. El toixó de Huffelpuff, l'àguila de Ravenclaw, el lleó de Gryffindor i la serp d'Slytherin. És comú a l'escola referir-nos als membres d'una altra casa amb el nom del seu animal, especialment entre Gryffindor i Slytherin.

La cara de les dues noies mostra una barreja de sentiments immensa que no sabria desxifrar. El cert és que em sento molt millor amb mi mateix, s'han acabat les mentides.

- Hi ha alguna cosa més que ens hagis d'explicar? – Sembla que encara no es donen per vençudes, però què més volen que els expliqui? Es miren amb aquest somriure de complicitat que tantes vegades he vist des que les vaig conèixer... Sembla que hagi passat una eternitat però fa poc més de 24 hores...

-Sí, home, ara ve quan ens confesses que en realitat no et dius Blaise, sinó que et dius Pepitu o alguna cosa per l'estil i que tot ha estat una broma. Ens expliques quin truc has utilitzat per fer volar el llit, i fins i tot pot ser que el Draco i la resta estiguessin aliats amb tu des del principi. Això és el que passa sempre a les "pelis"... – No puc evitar riure davant d'aquest últim comentari per part de la Maria. Aquestes noies són fantàstiques!

- Sento decepcionar-te, però ara sí que ja no hi ha cap mena de trampa. He estat completament sincer amb vosaltres.

En aquest moment se senten cops a la porta, m'acosto a obrir i em trobo cara a cara amb el Draco que diu que s'ha cansat de passejar i que si pot tornar a l'habitació.

Que, heu trobat les referències de les que us parlava al principi? Al proper capítol us diré quines són. No deixeu de llegir i comenteu siusplau!