Aquest capítol és una mica més breu, però no per això ha de ser menys interessant!

Gracies pel teu comentari, Anna! M'alegra veure que aquesta història té algun lector més que els habituals de les meves històries....

És evident que la saga de Harry Potter no ens pertany, si fos així, el Harry seria del Draco i el Blaise de la Isis (que ningú el toqui!!). Però com que les coses no són com ens agradaria queda clar que la única autora de Harry Potter és J.K. Rowling. Nosaltres només deixem volar la nostra imaginació divertint-nos amb els personatges.

CAPÍTOL 8:

DRACO

Algú m'empeny i entro a dins d'una caixa d'aquestes intentant mantenir l'equilibri, però acabo a sobre d'algú. M'aixeco just per veure que estic a sobre el Potter... Potter? Em giro i veig que els seus dos amics inseparables surten d'aquesta cosa. Quan reacciono veig que ja és massa tard i les portes es tanquen així que només estem nosaltres dos. Perfecte... una altra vegada sol amb el Potter...

- Malfoy? Què fas aquí?

- Anar a esquiar? Com tots els que pugen aquí.

- No em referia a aixó!

- A no?

No tinc ganes de donar-li explicacions i la veritat es que no ho sé ni jo. Algú m'ha empès i... espera! Segur que han estat aquelles dos, com sempre. M'assec a l'altra banda i giró el cap amb la mirada fixa a fora tot i que no puc evitar mirar-lo de tant en tant... la veritat es que ha canviat molt des que ens vam conèixer...

HARRY:

Això comença a fer pudor de socarrim, és el segon cop en tres dies que em quedo a soles amb el Malfoy!! I per què coi han baixat de la cabina el Ron i l'Hermione? Això és un complot! Però no ho entenc, el Ron i l'Hermione saben com odio el Malfoy, que per cert segueixo pensant que la roba d'esquí li quedar d'allò més bé. Ells mai m'ho farien això... Però les serps tampoc li farien una mala passada al Malfoy com aquesta, al cap i a la fi són els seus amics... Segur que és cosa de les muggles... Aquesta me la pagaran.......

Uhm... el Malfoy m'està mirant.... Són al·lucinacions meves o m'està estudiant com estudia els tios que es vol emportar al llit? Ah! Si això segueix així em tornaré boig!! No, espera, no em puc tornar boig, ja ho estic! Si no, com s'explica que em senti atret pel Malfoy? Des que vam entrar a l'escola que m'ha fet la vida impossible, però és que el condemnat està com un tren...

Ja gairebé hem arribat a dalt, i jo què he fet? M'he posat a donar-li voltes al cap quan podia haver aprofitat per llançar-me a sobre el príncep de les serps!

Abans que s'obrin les portes m'acosto a ell en un moviment ràpid i agafant-li la cara entre les mans li planto un petó als llavis i deixo que la meva llengua es comenci a obrir pas dins la seva boca, al cap d'un segon sento les mans del Malfoy a la meva cintura i la seva llengua atacant la meva amb urgència. En aquell moment les portes de la cabina s'obren i ell em separa del seu cos amb un gest brusc al mateix temps que agafa la seva taula per baixar de la cabina. Agafo els esquís i els pals i el segueixo. Per què no m'hauré decidit abans?!

ISIS

Arribem a dalt, els dos nois ens estan esperant i no semblen gaire contents, segur que a passat alguna a la cabina jeje. Anem amb ells i cadascú cap als seus però abans de separar-se es miren, ara si que estic segura que ha passat alguna cosa.

- Com us ha anat el viatge? Us heu mossegat gaire?

Els hi dic rient-me, la Maria i el Blaise s'hi afegeixen, els dos nois van a replicar però apareixen la Pansy i els goril·les i l'Hermione els talla:

- Vinga nois anem a esquiar, o preferiu quedar-vos tot el dia aquí?

- Anem tots junts? – pregunta la Maria

- Ah no! Jo no vaig amb els lleons – el Draco sempre tocant els nassos!

- Què us sembla si cadascú esquia per la seva banda i ens veiem tots a la cafeteria del primer dia?

- Perfecte! A les dues?

- Ok!

Dit això ens dividim per esquiar. La Maria i jo decidim anar cap a Beret per variar una mica. Els "lleons" per la seva part com sempre i el Draco cap a l'altre costat per portar la contraria, el Blaise i els seus guardaespatlles el segueixen però la Pansy se'n va pel seu compte.

Arribem a Orri i agafem el telecadira cap a Beret, és en aquell moment que veiem a la Pansy darrere nostre.

- Pansy! Què fas aquí? Vens amb nosaltres? - li diu la Maria

- Si no us importa... es que com coneixeu l'estació...

- Tens por de perdre't?

Em ric d'ella, però bé, que vingui si vol. No sé que vol aconseguir seguint-nos però no deixaré que se'n surti amb la seva.

Arribem a Beret.

- Anem al Blanhiuar [1], Maria?

- Sí!

Quan arribem a dalt la Pansy veu el telearrastre Costarjàs, és un telearrastre de dues persones que hi ha a la part més alta i des d'on es veu la vall, només hi ha un costat per on baixar perquè l'altre és un precipici, ens diu que hi vol anar i hi anem. Tinc la intenció d'asseure'm amb la Maria però és la Pansy qui s'asseu amb mi. Tinc la sensació que està tramant alguna cosa. Ens passem un bon tros en silenci fins que li agafa per treure els ullals i em comença a dir que deixi al Blaise i coses com aquestes, passo d'ella, no tinc ganes d'escoltar-la.

De cop sento que el telearrastre es desequilibra, intento agafar-me però caic rodolant un tros avall...

[1] Telecadira

Avís: Degut al baix flux de comentaris del capítol anterior, he decidit espair més el temps entre aquest capítol i el següent. Comenteu que no mossego!