Després de dues setmanes torno a ser aquí. Moltes gràcies, Anna i Àfrica, pels vostres comentaris.

Anna comentaves que han deixat penjades tres històries que seguies, aquesta no es quedarà penjada sempre que em seguiu comentant ja que està escrita sencera.

Àfrica, no és que el Draco canvii ràpid d'opinió, és que no vol reconeixer davant dels altres que li agrada el Harry. Si no li agradés no li hagués fet el petó!

Aquest capítol és una mica més llarg, disfruteu-lo!

És evident que la saga de Harry Potter no ens pertany, si fos així, el Harry seria del Draco i el Blaise de la Isis (que ningú el toqui!!). Però com que les coses no són com ens agradaria, queda clar que la única autora de Harry Potter és J.K. Rowling. Nosaltres només deixem volar la nostra imaginació divertint-nos amb els personatges.

CAPÍTOL 9:

MARIA:

Des de darrere, amb prou feines tinc temps de preguntar-me de què deuen estar parlant que veig com l'Isis cau rodolant. Espantada em deixo anar i m'afanyo a arribar on està la meva amiga. De reüll veig com la Pansy perd l'equilibri amb la seva perxa i també cau.

Mare meva! Només espero que estiguin bé totes dues...

Quan arribo on està l'Isis veig alleujada que es posa dreta sola i mentre s'espolsa la neu de l'abric busca amb la mirada on ha anat a parar l'esquí que li ha saltat.

- Estàs bé?

- Sí, sí, no m'he fet mal. Ah, acosta'm l'esquí, vols?

Li passo l'esquí i quan se l'ha posat li dic que la Pansy ha caigut i que l'hem d'anar a ajudar. Ella diu alguna cosa així com "que s'espavili sola", però em segueix. Quan ens apropem on està ella la veiem al terra amb un home al costat que l'ajuda, sembla que s'ha fet mal.

- Es pot saber què tens al cap? M'hagués pogut fer molt mal! – li crida l'Isis- I mira! Has aconseguit fer-te mal tu!

- Isis, calma- Li dic intentant que es tranquil·litzi. Dirigint-me a la Pansy li dic – On t'has fet mal?

- A la cama, no em puc aixecar.

Vaja home! El que ens faltava! L'Isis truca a la seva mare i li diu que avisi als de remuntadors, que tenim una ferida que no es pot moure. Al cap de poca estona arriba un noi amb una llitera per baixar-la i portar-la a l'ambulatori, nosaltres l'acompanyem a baix, mentrestant l'Isis truca al Blaise per explicar-li què ha passat. Després d'haver-li explicat exactament on està l'ambulatori, queden que ell baixarà fins allà per ajudar-nos a portar-la fins a l'hotel.

BLAISE:

Arribo a l'ambulatori amb els esquí carregats a l'esquena, a fora em trobo amb l'Isis i la Maria. Deixo els meus esquís repenjats a la paret i les saludo.

- Però què ha passat? Ni tan sols sabia que la Pansy havia vingut amb vosaltres...

- Ens l'hem trobada quan anàvem a agafar una cadira. Nosaltres també ens hem sorprès, però ens ha dit que li feia por de perdre's i com que nosaltres ens coneixem les pistes... Llavors hem agafat una perxa que és de dues persones i ella s'ha volgut posar amb l'Isis, tot el que sé és que de cop l'Isis ha caigut...

- Tu també has caigut? Però estàs bé, no? – El fet que la Pansy hagi caigut i s'hagi fet mal no m'amoïna massa; d'entrada si la cosa fos greu la Maria i l'Isis m'ho haguessin dit de seguida, i per tant, no deu tenir més que una lesió, però si l'Isis ha caigut, no m'estranyaria que ho hagués provocat la Pansy, i en aquest cas he de considerar l'opció de la màgia...

- Sí, sí. Estic bé, tot i que no pas gràcies a la teva amigueta... – En aquest moment m'adono que l'Isis està enfadada –. Ha desequilibrat la perxa i m'ha fet caure, afortunadament he tingut la sort d'anar a parar sobre neu verge i no m'he fet res.

- Jo anava darrera i quan l'he vist caure m'he deixat anar per ajudar-la. Quan baixava he vist que la Pansy deixava la perxa sense voler i queia rodolant. – La Maria continua l'explicació. – Escolta, que hi ha entre tu i la Pansy?

La pregunta m'agafa per sorpresa, primer de tot per ser la Maria qui la formula, i segon perquè creia que havia deixat clar que tot aquest rotllo de que "sóc seu" se l'havia inventat ella.

- Som amics de tota la vida, les nostres famílies ja es coneixien abans que nosaltres naixéssim, igual que amb el Draco, però, per què m'ho preguntes?

- Perquè em sembla que la Pansy no ho té tan clar com tu que no sou més que amics de la infància. Una cosa és ser una autèntica paparra i no desenganxar-se de tu per tal d'evitar que t'emboliquis amb una altra noia, i una de molt diferent és que intenti agredir l'altra noia en qüestió.

Uhm... és clar, han arribat a la mateixa conclusió que jo havia arribat, els gels.

- Bé, això té una cosa positiva – l'optimisme sobtat de l'Isis m'agafa per sorpresa –, aquesta nit no es ficarà on la demanen, bàsicament perquè s'haurà de quedar al hotel mentre la resta sortim de festa

La noia somriu, realment encantada que la seva "rival" s'hagi de quedar a l'hotel.

- Ei, para el carro, no la puc deixar sola... No seria un bon amic...

- Però que no havíem quedat que això de la fidelitat i de ser bons amics era cosa dels lleons, com vosaltres els anomeneu, i que els Slytherin precisament us caracteritzàveu per ser el pol oposat? – Vaja, sembla que s'han après bé la lliçó sobre Hogwarts... – A més, a més, tampoc se't demana que la deixis sola, sempre pots deixar aquell parell de goril·les d'infermers....– afegeix la Maria.

En aquell moment la Pansy surt acompanyada del metge que l'estava atenent, porta el peu enguixat.

- Blaise!! Què bé que siguis aquí, has vingut per portar-me a l'hotel??

- Sí, quin remei, no?

- Espereu, us hi acompanyem, al cap i la fi, no crec que puguis carregar tu sol el material de tots dos...

- No ens fa falta la vostra ajuda, gràcies. – La Pansy no està disposada a deixar-se ajudar, i repenjant-se en mi diu – Wingardium Leviosa!

Els nostres esquís comencen a volar pels aires, però la Pansy es desequilibra i cauen. Afortunadament sóc prou ràpid per tornar a formular l'encanteri i així impedir que caiguin a terra formant un gran enrenou.

- Serà millor que ens acompanyeu – em dirigeixo a les dues amigues –, no volem que la gent vegi dos parells d'esquís i de pals volant per l'aire...

Elles deixen els esquís amagats per tal que no els hi prenguin, cada una agafa un equip i ens dirigim tots a l'hotel.

- En fi, gràcies per la vostra ajuda, ja parlarem!

Ens acomiadem i les noies tornen a buscar els seus esquís per tornar a pistes.

DRACO

El Blaise marxa a buscar la Pansy que ha tornat a fer alguna de les seves. Esquiaré una estona més i aniré a la cafeteria. No es que hi vulgui anar però hem quedat tots allí i si no hi ha cap Sly encara diran que els hi tenim por. No és que tingui ganes de veure a ningú, simplement és que si no hi vaig són capaços de decidir per mi.

Quan m'he cansat d'esquiar vaig a la cafeteria, hi són tots, excepte el Blaise y la Pansy.

- Hola.

Vaig a buscar alguna cosa per menjar i m'assec amb ells. Es posen a fer plans per aquesta nit, volen sortir de festa una altra vegada.

- ...què us sembla si quedem a les dotze a la plaça de l'església de Vielha? Si esteu a Vielha no té pèrdua, abans passarem a buscar els Sly a l'hotel.

Que abans ens passaran a buscar? Es que planegen que sortim tots junts, amb els gatets? Si bé pel Potter no m'importa, però els altres dos ni parlar-ne. M'he d'assegurar del que he sentit.

- Preteneu que sortim de festa amb els gatets? A més, us penseu que anirem amb vosaltres després de veure la ressaca del meu millor amic?

- És clar! El Blaise ja ens ha dit que vindríeu.

- Clar! Segur que l'has convençut tu, no?

- Ja està bé!- criden la Maria i la Granger. - Isis, Draco no estem aquí per barallar-nos.

- Au va Malfoy, què hi pots perdre? Només volem passar una nit divertida.

Si és el Potter qui m'ho demana m'ho puc pensar. Espera. Pensar... què coi estic pensant? Sort que no hi ha cap legilimens per aquí... El Blaise els hi ha dit que sí? En fi, no crec que passi res, cadascú a la seva, potser fins i tot podria passar alguna interessant amb qui jo sé...

- Bé, ens veiem aquesta nit a la plaça de l'església!! Draco, us passarem a buscar a dos quarts de dotze per l'hotel. Et sembla bé?

-...eh? Sí, sí

Al final he acceptat. Acabem de dinar i ens acomiadem fins a la nit. Jo crec que marxaré ja cap a l'hotel, vull preparar-me bé. Potter, no escaparàs!

ISIS

Després d'esquiar vaig a casa, em dutxo, descanso i vaig fent coses fins que després de sopar em truca la Maria i diu que surt de casa. Em recull i anem a l'hotel a buscar el Blaise i el Draco. El Crabbe i el Goyle s'han quedat amb la Pansy. Un cop són els dos dins del cotxe truco a la Mirtza.

- Ei Mirtz! Acabem de sortir de Baquèira, quedem a la plaça de l'església.

- Ok, fins ara!

A Vielha aparquem, ens trobem amb la Mirtza i els Gryf i anem a Eth Com. Estem allí fins a les tres que marxem a la discoteca. Un cop allà l'Hermione i el Ron es posen a ballar, el Harry desapareix de la nostra vista i el Draco diu que va al bany. El Blaise, la Mirtza, la Maria i jo ens apropem a una taula de billar i fem una partida, faig equip amb el Blaise.

- T'aviso que no sé jugar gaire –, li dic al meu company

- No passa res, jo te n'ensenyo.

Fem unes quantes partides fins que ens cansem i el Blaise em treu a ballar, al principi m'hi nego, no m'agrada massa ballar, però... m'acaba convencent i anem a la pista de ball.

HARRY:

Aquesta nit penso fer tot el que no he tingut temps de fer aquest matí al telecabina. El Malfoy sabrà com les gastem els lleons... Definitivament em dec haver tornat boig, com pot ser que estigui pensant en el Malfoy en aquest sentit? No ho sé, l'únic que sé és que tan bon punt arribem a la discoteca i veig que el Ron i l'Hermione es posen a ballar me'n vaig dissimuladament al lavabo assegurant-me que a la serp del Malfoy li quedi clara la meva direcció.

Entro al lavabo i em quedo repenjat a les piques esperant. No he d'esperar gaire estona que el Malfoy entra per la porta. Primer fa veure que no em veu però de seguida es gira cap a mi i m'encara.

- Si no fos perquè sé que no n'has tingut ocasió, pensaria que m'has fet ingerir d'alguna manera un filtre d'amor. Ets l'última persona amb la que faria res Potter.

- En aquest cas, ningú t'obliga a quedar-te aquí. Però si et quedes, tingues per segur que t'ensenyaré el que li pot fer un lleó a una serp...

El Malfoy em mira alçant una cella

- No saps el que et dius, Potter. M'hi jugo la meva escombra que ets verge...

- No serà que el que és verge ets tu, Malfoy?

Sembla que la provocació ha tingut efecte, perquè el Malfoy se m'apropa i m'atrapa contra la paret...

I doncs? que us ha semblat el capítol? Aviso ara, i qui avisa no és traidor, el proper capítol tindrà lemon. Si no ho voleu llegir us el podeu saltar, sense perdre el fil de la història. Aviso també, Tan per la meva amiga com per mi és la primera vegada que escribim alguna cosa una mica pujadeta de to, així que si sou aficionades (doncs pel que sembla tinc majoria de lectores) a aquest tipus d'històries el capítol següent us pot decebre una mica. En fi, només em queda afegir que espero que us hagi agradat el capítol i que em deixeu comentaris.