Vaja sembla que la gent està ocupada... He esperat dues setmanes aviam si em comentaveu, i al final he decidit penjar el capítol 10 només per si hi ha algú que segueix la història però no comenta. Si és així, és molt demanar que em deixeu un comentari? No sé si penjaré el capítol 11 dijous que ve o l'altra setmana, depen de com d'ocupada estigui i dels vostres comentaris.

AVÍS IMPORTANT: Aquest capítol conté el que en el món de FanFiction es sol anomenar Lemon. Ja sabeu què passa i entre qui passa, si no us agrada no llegiu, podeu esperar al següent capítol. Comentar que no som expertes en el tema, i que si teniu costum de llegir lemon això us pot decepcionar. Així que ja sabeu, si no voleu llegir aquest capítol, podeu saltar al següent i no us perdreu gran cosa de l'argument.

És evident que la saga de Harry Potter no ens pertany, si fos així, el Harry seria del Draco i el Blaise de la Isis (que ningú el toqui!!). Però com que les coses no són com ens agradaria, queda clar que la única autora de Harry Potter és J.K. Rowling. Nosaltres només deixem volar la nostra imaginació divertint-nos amb els personatges.

CAPÍTOL 10:

DRACO:

Està atrapat entre la paret i el meu cos. M'apropo a la seva orella i li xiuxiuejo:

- Si jugues amb foc et pots cremar, Harry.

- Draco...

Li faig un petó que correspon ràpidament, allibera una de les seves mans i m'agafa de la camisa, aprofito per agafar-lo de la cintura i sense separar-nos ens faig entrar en un compartiment del lavabo. L'empresono contra la porta sense desenganxar els meus llavis d'ell. Ens separem un moment per agafar aire i torno a l'atac devorant-li els llavis a la vegada que em desfaig de la roba que em molesta. Ell es deixa fer mentre m'acaricia. Baixo pel seu tors, em deleito amb cada tros de pell que trobo. Les seves mans fredes pugen pel meu pit ple de foc i passió i m'empeny contra la paret, prenent el control de la situació, ara és ell qui em té a les seves mans. Oh Merlí! Torno a besar aquests llavis que em tornen boig des del petó d'aquest matí. Agafo el control de nou, li dono la volta i començo a baixar per la seva esquena.

- Ah!

- Ets verge, oi?

Li demano mirant-lo als ulls, tan brillants i ennuvolats pel desig com els meus. Fa un gest afirmatiu amb el cap. Continuo amb més de compte intentant relaxar-lo amb petons i carícies. Ens movem junts fins que acabem gemegant els nostres noms. Ens quedem uns minuts en silenci esperant que les nostres respiracions es calmin. Ens aplico un encanteri de neteja i ens arreglem la roba per sortir. Miro l'hora i m'adono que no ha passat massa estona.

- Har... Pot..- Merda! Ara no se com li hauria de dir... tinc el cap una mica emboirat - Ei, que farem ara?

- Eh... podem ballar, no? O no vols que ens vegin junts?

- És clar que no! ...No m'importa que els nostres amics i aquelles dos boges ens vegin, que, per si no te n'has adonat, ens han deixat sols sempre que han tingut oportunitat... però i els altres muggles?

- Tens raó, per una vegada... anem a donar una volta doncs?

- Ok.

- T'espero fora, Draco.

Dit això em fa un petó i marxa. Espero una mica, em mullo la cara i surto. Vaig a buscar la jaqueta i veig el Blaise que treu a ballar l'Isis, em veu i em guinya l'ull, li faig un signe amb el cap i marxo a fora on em trobo amb el Harry.

BLAISE

Mentre ballo amb l'Isis veig que el Draco surt del lavabo i va a buscar la seva jaqueta, el miro i li guinyo l'ull, el seu gest amb el cap només confirma les meves sospites. Em giro a mirar la noia amb la què ballo i veig que somriu, sí, ella també se n'ha adonat, al final ha aconseguit el que es proposava: ha aconseguit que els eterns rivals s'emboliquin, que el príncep de les serps i el símbol de Gryffindor acabin junts i això té molt de mèrit.

L'agafo per la cintura i amb suavitat l'apropo cap a mi. Ella em mira expectant. En un moment redueixo encara més la distància que ens separa, amb una mà li acaricio els cabells mentre acosto els meus llavis als seus sense arribar a tocar-los. És ella la que venç els mil·límetres que separen les nostres boques i, amb certa timidesa, comença a obrir-se pas amb la llengua entre els meus llavis. L'abraço amb força i li corresponc al petó que cada vegada es va tornant més apassionat. Començo a acariciar-li els cabells i l'esquena i noto que les seves mans també es mouen per la meva esquena. Sense separar-me d'ella, fico la mà per dins de la seva roba per tal de poder acariciar la seva pell. De cop, noto com tot el seu cos es tensa i em separo d'ella, l'espai just per poder parlar, però no tinc temps de preguntar-li què va malament, ella mateixa contesta la meva pregunta no formulada amb un fil de veu:

- Blaise... és.... la primera vegada....

Li dedico un somriure, prometent-li, sense necessitat de dir-ho amb veu alta, que no li faré mal.

Sento la seva mà dins la meva roba acariciant-me, sense separar-me d'ella, l'empenyo fora de la pista de ball fins que ens resguardem en la foscor. Li trec el jersei i començo a fer-li petons al coll. Ella tira el cap enrere, tanca els ulls i sospira amb el meu contacte.

Amb tota la suavitat que m'ho permet la necessitat del meu cos, l'estiro en una de les butaques, durant un instant penso que per ella hagués estat millor fer-ho en un lloc més íntim, donat que és la primera vegada, però la seva llengua es tornar a obrir pas dins la meva boca, ofegant un gemec de plaer per part meva, mentre m'acaricia l'esquena i ja no sóc capaç de pensar en res més.

Al moment següent m'estiro al seu costat exhaust. Encara amb els ulls tancats deixo que la meva respiració es calmi i escolto la d'ella que també és més accelerada del normal. Sento la seva mà que m'acaricia els cabells, obro els ulls i veig que em somriu.

En aquest moment penso en el que vam parlar amb el Draco ahir, sembla tan llunyà... Representa que els explicàvem la veritat sobre tot l'assumpte de la màgia amb la condició d'esborrar-los la memòria abans de marxar, però no ho puc fer, ni tan sols un Slytherin seria tan cruel com per fer oblidar a una noia la seva primera vegada. De fet, aquest detall em facilita les coses, des del mateix moment que els vaig explicar la veritat que vaig pensar que no seria capaç d'esborrar-los la memòria. Aquest detall, el fet que l'Isis hagi perdut la virginitat amb mi, evitarà que el Draco hi tingui cap objecció.

Em quedo abraçat a ella, contemplant-la, sense ganes de separar-me'n, d'un moment a l'altre ens haurem d'aixecar, vestir-nos i anar-nos a trobar amb els altres, però ara mateix, no em penso moure.

ISIS

No m'havia imaginat la meva primera vegada seria així. Veig que el Blaise em mira i li dedico un somriure. Ens quedem una estona abraçats i després ens dirigim on estan els altres. Veiem que el Draco i el Harry han tornat.

- Ei nois!- els hi dic rient- com us ha anat?

- Tan bé com a tu pel que sembla.

Respon el Draco i tots es posen a riure. No puc evitar que se'm pugin els colors, el Blaise em fa un petó al front i diu:

- Au vinga, marxem que ja és hora.

Agafem les jaquetes i sortim. A fora ens acomiadem dels Gryffindors amb un fins demà i anem a acompanyar la Mirtza a casa seva per agafar el cotxe i tornar cap a casa a dormir, amb tot el que hem fet avui estic cansadíssima, però feliç jeje.