Toca agraïment! Sí sí, el capítol 10 va tenir comentaris! Moltes gràcies pels vostres comentaris a l'Anna i a la Lily Cullen Potter! El capítol 12 d'aquí dues setmanes. Res més, espero que us agradi aquest capítol!
És evident que la saga de Harry Potter no ens pertany, si fos així, el Harry seria del Draco i el Blaise de la Isis (que ningú el toqui!!). Però com que les coses no són com ens agradaria, queda clar que la única autora de Harry Potter és J.K. Rowling. Nosaltres només deixem volar la nostra imaginació divertint-nos amb els personatges.
CAPÍTOL 11:
MARIA
Avui decidim que no tenim ganes de pujar a esquiar, la nit d'ahir va ser una gran nit per a tots. Si quan vam acompanyar el Draco i el Blaise a l'hotel el ros estava simpatiquíssim! Quan vam arribar a l'hotel ni el Blaise ni l'Isis es van molestar a amagar que no es volien separar. Vam quedar que ens trucaríem per fer alguna cosa tots junts a la tarda, i aquest cop no hi va haver rèpliques per part de ningú. Ara que hi penso, avui veurem els goril·les i la paparra... Tinc ganes de veure la cara que farà la Pansy quan es trobi cara a cara amb l'Isis... Em pregunto si el Blaise li haurà explicat el que va passar ahir entre ells. De totes maneres, ja s'ho trobarà.
Després de dinar, truco a l'Isis preguntant-li si vol que quedem, de seguida hi està d'acord.
- Però escolta, ja baixarem amb autobús, així no ens has de venir a buscar...
Ella s'encarregarà de trucar el Blaise per donar-li les instruccions per agafar l'autobús i jo trucaré a la Mirtza i l'Hermione per trobar-nos tots a Vielha.
Així, al cap d'una estona em trobo amb els Gryf i la Mirtza a la plaça de l'església de Vielha i comencem a comentar els fets d'ahir a la nit tot rient.
- De veritat, Harry, encara no em puc creure que t'emboliquessis amb aquella serp fastigosa, sabia que tenies mal gust, però tan?
No puc evitar de riure'm del comentari del Ron, sembla que la rivalitat entre Gryffindor i Slytherin és més forta que l'atracció del seu amic...
- Saps, m'alegro de que pensis que tinc mal gust, així si mai se t'acut posar a prova la teva heterosexualitat no ho intentaràs amb el Draco... Ah, i per cert, deixa d'anomenar-lo serp fastigosa...
- Nosaltres deixarem d'insultar el Malfoy – respon l'Hermione al comentari del Harry –, però amb la condició que ell també es mossegui la llengua cada cop que ens vulgui dir sang de fang o pobretó.
- Ei gent!!
La conversa queda interrompuda pel crit de l'Isis que acaba d'arribar. Una rialla se m'escapa en veure l'escena, el Draco sembla fer esforços per no posar-se a córrer i llançar-se als braços del Harry, el Blaise i l'Isis caminen agafats de la mà amb la Pansy darrera fent esforços per caminar amb les crosses i traient pels queixals. Els dos goril·les tanquen la comitiva, com sempre, sembla que els arrosseguin a tot arreu. Quan arriben on som nosaltres el Draco i el Harry es saluden amb un petó apassionat que ens fa riure a tots, sembla mentida, ahir s'odiaven i avui, mira'ls.
- Oh, no. Draco, tu també no... Es pot saber què us van donar ahir, a tots dos?
Sembla que el Draco no havia informat a la seva amiga de la seva nova conquesta...
L'Isis se la mira un moment, li dedica un somriure burleta i li fa un petó al Blaise.
- Ehem... – m'aclareixo la gola per cridar l'atenció de les parelletes –. Us sembla si decidim on volem anar? O és que potser us voleu quedar en aquesta plaça fent-vos petons tota la tarda?
Em sembla que avui sí que ens costarà fer baixar dels núvols a l'Isis...
Al final decidim que anirem a berenar a Eth Breç ja que hi ha taules prou grans com per cabre-hi tots junts.
Mentre som a la pastisseria, no em queda més remei que xerrar amb la Mirtza, doncs les parelletes només tenen ulls per l'altre, els goril·les només mengen i la Pansy només obra la boca per protestar. Insisteix que hem enverinat els seus amics o alguna cosa per l'estil, que sinó, no s'explica aquesta situació.
Després de passar una tarda d'allò més agradable, ens acomiadem i cadascú agafa el seu camí.
DRACO
Em llevo i desperto al Blaise, ens queden pocs dies per acabar la setmana de vacances i els vull aprofitar bé, i més ara que estic amb el Harry. Li tiro un got d'aigua a sobre a veure si es desperta d'una vegada, no sé com li costa tant aixecar-se.
- Blaise!
- Eh? Què passa?
- Ens hem de preparar per anar a esquiar, que només ens queden dos dies. Vinga!
Quan estem preparats anem cap a l'estació on ens trobem amb els altres, avui decidim esquiar tots junts. El Blaise no es vol separar gaire de l'Isis i jo com més estona estigui amb el Harry millor, tot i que al pobretó no li agrada la idea.
- Avui us portarem cap a la Bonaigua, així coneixereu això una mica més – diu la Maria.
- Llàstima que la Pansy no hagi pogut venir – salta l'Isis amb un to irònic.
Sembla ressentida per l'altre dia. Les dues noies es posen en marxa i les seguim. Fem unes quantes baixades amb alguna que altra caiguda de part de l'inepte del Weasley que ens fa perdre el temps, alguns no podem evitar el riure en veure'l.
Després de dinar i esquiar una mica més marxem, cadascú cap a on toca. Una vegada estic relaxat i refrescat els hi dic als nois que vaig a donar una volta per Vielha i que agafaré el bus, no volen que hi vagi sol per si passa alguna cosa, però estic segur que s'imaginen on vull anar. Passo la tarda amb el Harry, a l'hora de marxar ens costa separar-nos, aquí ningú ens coneix i no ens diuen res, quan tornem a Hogwarts serà diferent...
HARRY:
No em puc creure que només ens quedi un dia i mig... Torno caminant a l'alberg immers en els meus pensaments. Aquests dies han resultat tan diferents del que m'esperava... Si algú m'hagués dit que passaria una tarda a soles amb el Draco i se'm faria curta, me n'hagués rigut. Jo i aquest ros cregut? Però mira, les coses mai surten com esperem, i aquí em teniu, sospirant pel príncep de les serps... El Ron i l'Hermione se'n riuen de mi, diuen que no hi ha necessitat de passar cada segon amb ell, que al cap i a la fi ens veurem a l'escola... Però que dirà tothom a l'escola quan se sàpiga que estem junts? Tinc la sensació com si aquesta vall amb la seva estació d'esquí fos un univers paral·lel, com si quan sortíssim d'aquí tot hagués de tornar a la normalitat. O potser tot és un somni, un somni preciós, però un somni al cap i a la fi. Temo que d'un moment o altre el Ron em despertarà i em trobaré a l'habitació dels nois del meu curs a la torre Gryffindor de Hogwarts, em donarà presses per a que em vesteixi per anar a esmorzar i no arribar tard a la classe de pocions amb Slytherin. Arribaré a classe i l'Snape em traurà punts per Gryffindor per qualsevol tonteria i el Draco... El Draco tornarà a ser el malparit del Malfoy de sempre...
Quan arribo a l'alberg em trobo una nota a l'habitació de l'Hermione que diu que ella i el Ron han anat a sopar que s'estaven morint de gana, i que els disculpi per no haver-me esperat. Està bé, igualment tampoc tinc gana, em fico al llit i deixo que la meva ment voli fins al record que tan present he tingut durant aquest dos dies, el record de l'altra nit als lavabos de la discoteca... No trigo gaire estona a quedar-me adormit amb el Draco present en cada racó dels meus somnis.
L'endemà quan em desperto, miro el rellotge i veig que encara és d'hora, decideixo sortir a donar un tom. Em sembla que avui hauríem de decidir amb el Draco que farem a partir d'ara, vull deixar les coses clares, no tinc ganes de que hi hagi cap malentès. Tot i que m'imagino el que em dirà, no en va és el Draco Malfoy, amb sort, em dirà de mantenir-ho en secret, i si no... No, no li permetré que em deixi, no després d'haver monopolitzats els meus pensaments dia i nit , especialment durant els últims tres dies, no després d'haver experimentat les sensacions més grans que he experimentat mai, no després d'haver-me iniciat en el món del sexe. Aquests dubtes em neguitegen, fins ara havia donat per fet que jo l'atreia, però ara m'assalten totes les inseguretats, i si hagués estat jugant amb mi? I si m'hagués volgut ridiculitzar per després escampar per tota l'escola que havia caigut als seus peus?
Què us ha semblat? Ja només queden dos capítols per acabar la història, però us recordo que un dia o altre la podreu llegir en castellà (sí, encara que us sembli mentida seguim amb el procés de traducció).