Com sempre, gràcies a les persones que comenteu aquesta història! Gràcies a l'Anna i al Pessollo per comentar el capítol 11.

Ja sabeu, És evident que la saga de Harry Potter no ens pertany, si fos així, el Harry seria del Draco i el Blaise de la Isis (que ningú el toqui!!). Però com que les coses no són com ens agradaria, queda clar que la única autora de Harry Potter és J.K. Rowling. Nosaltres només deixem volar la nostra imaginació divertint-nos amb els personatges.

CAPÍTOL 12:

BLAISE:

Avui, sóc jo qui desperta el Draco, però els meu mètodes són molt més elaborats, que no els d'ell, mira que tirar-me un got d'aigua per damunt... Agafo la meva vareta, l'apunto directament al llit del meu amic i pronuncio:

- Evanesco!

El llit on dorm el Draco desapareix a l'instant i aquest cau a terra despertant-se sobresaltat.

- Au! Què ha passat?

Em poso a riure i ell s'enfada, agafa la seva vareta i abans que jo pugui reaccionar ja m'ha llençat l'encanteri tartamudejant.

- Això per fer-me caure del llit

Apunto la meva vareta cap a ell però degut al seu encanteri sóc incapaç de dir res coherent. Maleït Draco... Just en aquest moment sona el meu mòbil, merda! Miro el número i veig que és l'Isis, merda, merda!! I ara què faig?

- Porta, a sobre que m'has despertat no em penso quedar sense anar a esquiar que és l'últim dia que som aquí...

El Draco despenja el telèfon, m'apropo a ell per saber què diu...

- Blaise?

- Sóc el Draco

- Ahm. Trucava per saber si pugeu a esquiar...

- És clar que pugem!!

- Genial, puc parlar amb el Blaise?

El Draco m'ofereix el telèfon i es posa a riure, aquesta me la pagarà... Li dedico una mirada assassina i li diu a l'Isis que no m'hi puc posar.

- Bé, és igual. Digues-li que em faci una perduda quan estigueu a dalt de "l'ou" així ens trobem tots allà. El Harry, el Ron i l'Hermione pugen amb nosaltres.

- Espera, l'ou?

- Sí, Draco, el telecabina on vam pujar l'altre dia... És que se t'ha d'explicar tot?

- Ah, ah, d'acord ja ho he pillat, no cal que em tractis així, que no és culpa meva si els muggles teniu mitjans de transport tan estranys...

Després de la conversa, baixem a esmorzar i allà ens trobem amb els goril·les i la Pansy que sembla cabrejada perquè no pot pujar a esquiar i perquè al final no ha aconseguit evitar que m'emboliqui amb l'Isis. Mentre esmorzem intento dir a la Pansy que desfaci l'encanteri del Draco, però, altre cop, les meves paraules no són més que balbucejos inintel·ligibles.

- Què ha passat? Us heu barallat?

Afortunadament la meva amiga reconeix l'encanteri

- Ha fet desaparèixer el meu llit i jo li he donat el seu merescut – explica el Draco.

- Ah, doncs saps què et dic, Blaise? Que ara t'espaviles solet, la propera vegada t'ho pensaràs dues vegades abans de marginar-me per una muggle estúpida!

No em pensa ajudar? No és just!! Em miro amb esperança el Vince i el Greg, però com que sempre fan el que els hi diu el Draco, tampoc no m'ajuden.

Al cap de poca estona estem tots quatre vestits amb la roba d'esquiar i a punt per anar a agafar el trenet que ens puja fins a peu de pistes. A dalt, el Draco s'acosta a la taquilla i demana quatre forfaits d'adult i pugem tots quatre junts a l'ou. Un cop a dalt, agafo el mòbil i truco a l'Isis, només de pensar en la situació en que em trobaré dins d'un moment ja m'agafen tots els mals, si ja és vergonyós no poder pronunciar res coherent davant dels teus amics, davant de la noia que t'agrada encara és pitjor. Només hi ha una cosa pitjor que el fet que l'Isis m'hagi de veure així, que depenc de si els Gryffindor em volen ajudar o no.

No triguen gaire estona a arribar i el Potter es llança als braços del Draco i s'uneixen en un petó apassionat. L'Isis se m'acosta i em saluda, sense dir res l'estrenyo entre els meus braços i li faig un petó. Ella em correspon i rient em diu:

- Ei, es pot saber a que ve ara tanta passió?

Enlloc de contestar-li miro el terra vermell de vergonya... Millor no dir res que començar a balbucejar. Per desgràcia meva el Draco i el Potter també s'han separat del seu petó i el Draco diu:

- Passa que aquest matí s'ha llevat tot empalmat. L'hauríeu d'haver vist... No parava de dir "Oh, Isis..."

Merda, és que no m'ha avergonyit prou? L'Isis mira a terra morta de vergonya, la resta es posen a riure posant-me en evidència. Intento protestar per dir que no és veritat però degut a l'encanteri només sóc capaç de balbucejar sons sense sentit.

- Ah, és l'encanteri balbucejador! – Exclama la Granger encara rient – Sembla que el príncep de les serps i el seu gosset falder s'han barallat...

Me la miro de mala manera, quina mania amb aquest malnom!

- Digues-ho més fort, que em sembla que a Vielha no t'han sentit, sang de fang –. El Potter li dedica una mirada recriminatòria al Draco al mateix temps que la Granger es disculpa per haver parlat tan fort.

- Finite incantatem! Tens sort que els Gryffindor no som com vosaltres, serp fastigosa, que si no t'hauries passat així tot el dia.

- Gràcies, Granger , molt amable.

Em giro a mirar les muggles i veig que les dues es miren l'escena encuriosides. Els hi explico breument el que ha passat i en què consisteix l'encanteri i anem a esquiar.

Mentre esquiem proposen de tornar a sortir aquesta nit, com a comiat. A diferència de dies enrere, avui de seguida tots hi estem d'acord. Passem el dia esquiant i quedem que la Maria i l'Isis ens passaran a buscar a l'hotel i que ja ens trobarem amb els lleons a Arties, al poble on sortim avui.

ISIS

Cap a mitja nit passem a buscar als nois. La Pansy ens diu que vol venir, però per desgràcia seva no hi cap al cotxe i no li convé anar amb la cama malament. A Arties ens trobem amb els altres.

- Anem a "La Lluna"?- diu la Maria.

- A la lluna?- pregunta el Ron.

- Sí, el bar del pare del meu pare. Et pensaves que deia la lluna de veritat?

El Ron abaixa el cap avergonyit i tots ens posem a riure. Anem cap allà a gaudir de l'última nit que passaran aquí. Pensar en això em fa posar trista... M'agradaria que es poguessin quedar uns dies més. La setmana m'ha passat rapidíssim, llàstima que a nosaltres també se'ns acabin les vacances... ja ens podien donar més dies de festa! Després de demanar les consumicions, el Ron i l'Hermione es posen a ballar com l'altra vegada i el Draco i el Harry desapareixen de la nostra vista. Qualsevol diria que s'han de separar!! Ells rai que es veuran sempre... El Blaise em demana si vull ballar amb ell però li recordo que no m'agrada ballar i no insisteix, passem una estona parlant i rient, en la mesura que la música ho permet, aleshores el Blaise em diu si vull anar a donar un tomb amb ell i accepto. La Maria fa broma dient que procurem no perdre'ns i sortim a fora del bar. El carrer sembla un món apart, a dins del bar tot és xivarri i no és pot parlar. Aquí al carrer la nit és tranquil·la i pots parlar en veu baixa sense por que l'altre no et senti. L'aire també és més fresc aquí fora, a dins està molt carregat pel fum i per la gran quantitat de gent. Al principi el Blaise i jo simplement caminem pel voltant agafats de la mà sense dir res, fins que es para i es gira per mirar-me amb intensitat. Li dedico un somriure, aquest noi és encantador!

Llavors veig que es treu la vareta de la butxaca i m'apunta directament.

- Què fas? – Li pregunto espantada.

- No res. No ho puc fer – diu abaixant la vareta i mirant el terra.

Me'l miro a l'espera que digui alguna cosa més, però com que no sembla decidit a parlar li pregunto:

- Què és el que no pots fer, Blaise?

Aixeca la mirada de terra per mirar-me amb la mateixa intensitat que abans i em diu:

- Quan li vaig explicar al Draco el que va passar la primera nit que vam sortir i la vostra insistència a saber què estudiàvem vam decidir que el millor era dir-vos la veritat, cosa que en teoria tenim prohibida. Representa que els muggles, com anomenem als no-mags, no podeu conèixer la nostra existència. Tot i així era l'única manera de que ens poguéssim quedar fins al final de les vacances i poguéssim ser amics vostres. Vam decidir, però, que abans de marxar us esborraríem la memòria per tal que no recordéssiu res del que havia passat aquestes vacances.

- No, si us plau, no ho facis! – Mentre parlo faig un gran esforç per evitar que em surtin les llàgrimes – Blaise, no m'ho pots fer... No em pots fer oblidar tot el que hem passat junts...

- Ja t'he dit que no en sóc capaç. Deixant de banda que seria una crueltat per part meva, no vull que m'oblidis, almenys no tan de pressa...

Abans que acabi de parlar l'abraço amb força i li faig un petó apassionat, però noto que em separa lleugerament d'ell.

- M'has de prometre, però, que ni tu, ni les teves amigues, no direu a ningú que som mags.

Li prometo i ens tornem a unir en un petó apassionat. Quan ens separem se m'acut que encara no li he dit que no vull que marxi tan aviat, que el trobaré a faltar.

- Blaise...

- Si?

- La teva maleta és gaire grossa?

- Com? Ehm... dona, no ho sé, normal, perquè ho preguntes?

- Perquè he pensat que m'hi podria amagar així puc venir amb tu a Anglaterra...

Ell es posa a riure negant amb el cap.

- Ets fantàstica, Isis, de veritat. Em sap greu però no hi caps dins la meva maleta, però si vols venir a veure'm pots venir per les vacances d'estiu. La Maria i la Mirtza poden venir també si volen, és clar. A casa meva hi ha lloc per totes!

Diu que el vagi a veure a Anglaterra a l'estiu? Oh! Genial!! Li dic que hi anirem encantades i ens quedem abraçats una bona estona.

HARRY:

Només arriba al local el Draco m'estira cap als lavabos, un cop allà em comença a descordar els botons de la camisa, li agafo les mans per aturar-lo.

- A que ve tanta pressa, Draco?

- És que no ho veus? Demà tornem a Hogwarts i allà tothom ens coneix i haurem de fer com si res no hagués passat...

- Mira, perquè no anem a donar un tom i ho parlem tot passejant?

El Draco posa els ulls en blanc i em respon:

- Mira que ets cursi, Potter...

No puc evitar de riure'm del seu comentari, li comento que la Maria m'ha explicat abans que en aquest poble hi ha una petita piscina improvisada d'aigües sulfuroses, que es veu que en aquella zona hi havia hagut uns banys termals i que han aprofitat que encara hi ha un sortidor d'aigua per fer-hi una piscina per poder banyar-s'hi. El Draco obra els ulls sorprès i em pregunta si hi sé arribar. Ja sabia jo que li agradaria la idea, al cap i a la fi, no és secret d'estat que el pijo del Draco Malfoy adora els spas...

Sortim del lavabo, agafem les nostres jaquetes i comencem a caminar cap allà. Mentre caminem recupero el tema del que parlàvem.

- Draco...

- Què?

- Ho dius de veritat això de fer com si res hagués passat?

- Quina altra alternativa ens queda? Vols que tota l'escola sàpiga que hem follat? Perquè jo no – només de pensar en el que implicaria ja m'agafen tots els mals, em moriria de vergonya si això passés!

- No caldria que ho sabés ningú, almenys ningú més dels que ja ho saben. Tan els teus amics com els meus saben el que ha passat entre nosaltres i ens poden cobrir les espatlles...

- Estàs parlant de veure'ns d'amagat? No sona del tot malament... Se t'acut on ens podríem veure?

- Havia pensat en la sala dels menesters. Jo amb la capa invisible no tindria problema per arribar-hi sense que m'enxampessin, només que tu et poguessis escapar...

De reüll veig com el Draco somriu, i jo sospiro alleujat. Sembla que realment no tenia intenció de fer com si res.

- M'agrada la idea, però durant el dia, ningú ha de notar res. Saps guardar un secret, veritat, Harry?

- És clar!

En l'estona que parlàvem arribem a la bassa i veig que el Draco somriu, se m'acosta i torna a intentar descordar-me els botons de la camisa, amb la diferència que aquest cop, no només el deixo fer, sinó que també em dedico a descordar-li jo la seva. Cada vegada amb més urgència ens traiem els pantalons i la roba interior fins a quedar completament despullats. Mentre m'omple de petons, el Draco m'arrossega fins a la bassa, l'aigua calenta em fa sentir descàrregues per tot arreu. Unim els nostres cossos i no trigo a sentir-me cridant el nom del Draco cec de plaer.

Espero que us hagi agradat aquest capítol. Ja només en queda un, i és molt curtet, el just per acabar de tancar-ho tot!